Aquella troballa va fer que en posteriors viatges tingués interès en cercar més publicacions d'aquest occità de Pujols, i sortosament, en vaig seguir trobant. Van seguir Jouets d'autrefois (1994) i Jouets de toujours (1997), tots ells editats per Ostal del libre de l’Institut d’Estudis Occitans, Orlhac. I encara un altre, Construire des jouets et des objets (Hachette Éducation), més teòric i menys visual.
Les tres primeres publicacions, en format fitxa i amb bona enquadernació, presenten una amplíssima varietat de joguines fetes artesanalment amb materials de la natura (canyes, llabors, nous, plomes, fulles de tota mena...). Esdevenen manuals fantàstics per a somniar en un món quasi perdut i en perill d'oblidar-se, i alhora una eina preciosa per a tots als qui ens agrada construir petites joguines o inventar-ne de noves.
En el marc de les Jornades Jocs en la Història (Figueres, 14 i 15 maig) el vaig poder conèixer i vaig gaudir amb el seu petit taller de construcció de joguines així com observant una gran quantitat de petites joguines que va exhibir.
Em va semblar reconèixer dos Descomps: per una part el més espontani, capaç de fer una petita joguineta amb una simple palla, sencilla, sense gaires complicacions i amb poques eines -aquelles joguines que es feien els nens abans-. Per altra banda trobem un Descomps artista i molt artesà, creatiu, que utilitza més eines i recursos i és capaç d'inventar o crear qualsevol joguina que se li passi pel cap -es tracta de joguines molt sofisticades, la majoria amb moviment, i que òbviament no estaven a l'abast de l'artesanat infantil-. Tot i que a mi m'agrada més el primer, l'obra del més senzill i simple, cal destacar l'ingent feinada que ha fet aquest professor de llengua castellana que s'ha passat mitja vida jugant, cercant jocs i construint-ne.
Podeu trobar més informació sobre Daniel Descomps clicant sobre el titular d'aquesta entrada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada