dilluns, 26 de novembre del 2018

Escribir y jugar nos hizo humanos


Víctor Amela entrevista a Irving Finkel.
LA VANGUARDIA, 24/11/2018 01:08
Tengo 67 años. Soy de Londres. Soy filólogo, asiriólogo y conservador de la sección mesopotámica del Museo Británico. Estoy casado muy felizmente con Joana, ¡muy felizmente! Tengo cinco hijos (entre los 30 y los 9 años) y un nieto. ¿Política? ¡Yo milito en la desesperación! Soy ateo

Festival Dau
El profesor Finkel tiene el aspecto idóneo para custodiar el Museo Británico, ser asiriólogo y descifrar tablillas cuneiformes. Coherencia pura, y pura pasión: me cuenta que los ingleses están alelados y calladitos, y se golpea el pecho: “¡Yo tengo sangre en las venas, tengo pasión!”,y alude a sus ancestros judeo orientales. Le pregunto por su rincón favorito en el Museo Británico: “Una escalerita muy pequeña y escondida, en la que vi por primera vez a mi mujer, Joana, que trabaja ahí”. Y ella, a su lado, sonríe. El VII Festival Dau Barcelona (Festival del Joc) premia este sábado y domingo (Fabra&Coats, abierto al público) a Finkel por resucitar el juego más antiguo del mundo.

¿Se ha mojado? Llueve más en Barcelona que en Londres...
Mi país está perdiendo hasta la lluvia, está perdiéndolo todo...
¿Por qué lo dice?
¡El Brexit es un error y una catástrofe! No entiendo a mis compatriotas...
¿Y no pueden evitarlo?
¿Quién? ¿Cómo?
¿Qué más están perdiendo?
Nuestro sistema educativo se va al traste. ¡Y la educación es la mayor riqueza de un país!
¿Cómo se educó usted?
Mi madre era profesora, nos alentó a leer novelas de aventuras desde muy niños, yo era el mayor de cinco hermanos...
¿Tengo que imaginar al pequeño Irving leyendo?
Imagíneme tan feliz como un sol radiante.
¿Por qué?
Porque mis padres estaban muy enamorados, jamás oí una discusión ni un mal grito en casa, nunca les oí hablar de dinero... y nos querían y cuidaban. ¿Puede pedirse más?
¿Puede?
Yo no puedo. Desde niño, todo en mi vida ha venido maravillosamente rodado.
Qué raro escuchar a alguien hablar así...
De niño, a menudo me llevaban de visita al Museo Británico, y aquello me fascinaba. Me dije: “De mayor quiero trabajar aquí”.
Y lo consiguió.
¡Consigo todo lo que me gusta!
¿De qué se ocupa en el Museo Británico?
De la sección sumeria, mesopotámica, babilónica, asiria. ¡Cuántas maravillas! He descifrado muchas de las 130.000 tablillas de barro con escritura cuneiforme que allí hay.
¿Qué escritura es esa?
¡La primera escritura conocida de la humanidad! Tenemos tablillas de hace 5.500 años.
¿Por qué se llama cuneiforme?
Sobre la tablilla de arcilla blanda practicaban incisiones con un palito de madera, a modo de cuña: por eso es cuneiforme.
¿Dónde estaban todas esas tablillas?
En lo que hoy es Irak, la gran mayoría, y aparecieron en excavaciones durante los años veinte en la ciudad de Ur, urbe que duró mil años y que fue capital de un imperio.
¿Y qué nos cuentan los escritos de esas tablillas de barro?
Al principio eran registros burocráticos, contabilidades, y pronto hubo contratos, cartas... y cuentos: relatos de todo tipo, cantos, poemas, historias..., ¡literatura!
Debe de ser emocionante traducirlas...
Es el primer registro escrito de la humanidad, ahí está por primera vez fijado lo que somos: humanos. ¡Nada ha sido más determinante que la escritura en nuestro devenir!
Hombre, hemos viajado a la Luna...
¡Bah! Eso es un pasito ridículo comparado con la escritura. Por eso antes de la escritura hablamos de... prehistoria: ¡la escritura engendró la historia! Somos animales históricos desde la escritura cuneiforme.
¿Cómo llegó usted a ser traductor de tablillas cuneiformes?
Desde niño me fascinaba el Egipto faraónico, y yo quería ser egiptólogo. Pero el día en que me tocaba empezar mis estudios... murió súbitamente el profesor de egiptología.
Vaya.
Y me colocaron provisionalmente en las clases del profesor de asiriología... ¡y ese mundo me atrapó! Y ya me quedé.
Era una conspiración de su destino...
A veces lo pienso, sí.
Y eso que se declara ateo...
Soy de familia judeopolaca y a los once años supe lo del Holocausto... y eso demuestra sin duda la inexistencia de Dios, a mi juicio.
De todas las tablillas que ha traducido, ¿cuál es su predilecta?
Una cuenta que hubo un diluvio y una inundación, y que un hombre llamado Atram-hasis (traducible por sabio) se salvó con sus animales construyendo un arca de madera.
¡Noé!
¡Pero 2.000 años antes que Noé! Los poetas de la Biblia copiaron esta historia. En la tablilla asiria, el arca embarranca en el monte Urartu... que se convertirá en Ararat.
Cuénteme otra tablilla.
Hay una que sólo hemos comprendido al juntarla a este tablero, del año 2.500 a.C.
¿Qué es este tablero?
Llevo conmigo una copia del original que apareció en una tumba real en Ur, hecho de maderas nobles taraceadas con piezas de lapislázuli, cornalina, concha...
Por los cuadros, parece un miniajedrez.
¡Es el primer juego de mesa de la humanidad! Jauría, se llamaba: se jugaba con dados piramidales, y las fichas se persiguen, se cazan, avanzan... hasta la meta. Se jugó de Mesopotamia a Egipto. Lo jugó Tutankhamon. He conseguido saber cómo se juega, gracias a la tablilla: son las instrucciones de juego.
¿Ha jugado?
Sí. Y todo el que juega, disfruta: hasta la última tirada puedes ganar... o perder. Y si pierdes.., te enfureces: ¡el juego funciona, pues! Escribir y jugar nos ha hecho humanos.
¿Es usted bueno jugando a este juego?
Lo soy. ¡Suelo ganar! Ganar este juego es excitante, y por eso se jugó durante miles de años, hasta que llego el backgammon y lo desbancó, por una superior combinación de suerte y estrategia. ¡Te reto a una partida!

dilluns, 19 de novembre del 2018

Art en joc

diumenge, 18 de novembre del 2018

Mujeres y deportes tradicionales

L'associació La Tanguilla, d'Aranda de Duero, ha obert el termini de presentació de comunicacions per a la trobada internacional Juegos tradicionales Ribera del Duero 2019, que en aquesta sisena edició centrarà la temàtica en el paper de les dones en els esports tradicionals.

Art al carrer

Els quadres de llum exteriors dels carrers i places de Reus han pres protagonisme en convertir-se en obres d'art de la mà de diferents artistes. Aquí teniu un exemple ben juganer!

dissabte, 17 de novembre del 2018

Bruegel al Kunst Historisches Museum Wien



En motiu del 450è aniversari de la mort de Pieter Bruegel, el Kunst Historisches Museum de Viena acull, des del 2 d'octubre d'enguany fins al 13 de gener de 2019 la més gran exposició de quadres i gravats d'aquest pintor flamenc. Pot ser una magnífica ocasió per adentrar-nos més a la seva obra i poder gaudir, un cop més, del seu conegut quadre Jocs infantils.
Trobareu més informació en aquest enllaç: http://www.insidebruegel.net/#p/v=udroom&lan=en&a=1017


divendres, 16 de novembre del 2018

Gamificació a l'aula (08): Un exemple a l'àrea d'història de l'institut de Flix


OUGA BOUGA (Món prehistòric)

Creadors: Fátima Azdada Pérez, Ènia Cubells Serrano, Douae el Ahmadi, Felicia Manger Sabadija i Aaron Paniagua Ortiz

És un joc per a 2 a 5 jugadors.
Està format per un tauler ovalat, 5 fitxes que identifiquen als jugadors, 34 caselles i un dau.
1.- Cada jugador tria una fitxa que  l’identifiqui, i la col·loca a la casella de sortida.
2.- El participant de menys edat és qui tirarà primer el dau, i avançarà tantes caselles com  indiqui el dau.
3.- Si es cau en una casella on hi surt un interrogant has d’agafar una carta del munt de sort i realitza el que aquesta indica.
4.- Si caus en una casella on hi surt una calavera has d’agafar una carta del munt de mala sort i realitzar el que aquesta indica.
5.- Si caus en una casella que per a l’edat de la prehistòria  estava considerat com a beneficiós pel seu dia a dia, agafa una targeta del munt d’avantatges. Quan un jugador aconsegueix tres targetes d’avantatges ha d’avançar 3 caselles.
6.- El jugador que arribi primer a la última casella , GUANYA LA PARTIDA!!!!

dijous, 15 de novembre del 2018

Gamificació a l'aula (07): Un exemple a l'àrea d'història de l'institut de Flix

RUMMIKUB PREHISTÒRIC
Creadors:Marina Cugat Garcia, Hailu Estrampes Mateu, Joan Garreta Porta, Alba Pérez Artal i Arnau Viudez Jordà

Jugadors:
De 2 a 4
Objectiu:
Ser el primer jugador en quedar-se sense fitxes.
Equivalències:
- Ardipithecus = 1   
- Australopithecus = 2     
- Homo habilis = 3     
- Homo erectus = 4                        
- Homo antecessor = 5     
- Homo de Neandertal = 6    
- Homo sapiens = 7
Instruccions:
Es col·loquen totes les fitxes cara avall i es barregen. Cada jugador agafa una fitxa, l’ensenya i la torna al seu lloc, qui tingui la fitxa de més valor comença el joc.                                            
Cada jugador agafa vuit fitxes i les col·loca al seu suport, de forma que els altres no les vegin. Per a quedar-se sense fitxes els jugadors han de deixar les fitxes del seu suport a la taula, formant diferents combinacions. Les combinacions de la taula es poden modificar, ja siguin del propi jugador o d’un altre jugador, de la següent manera:
-  Afegir: Si la seqüència és 3, 4, 5 de color roig i jo tinc un 6 roig, puc afegir aquest 6 al costat del 5.
-  Canviar: Si la seqüència és 1, 2, 3 de color verd i jo tinc un 4 verd, puc afegir el 4 verd a l’extrem i treure l’1 per a utilitzar-lo en una altra part o moment.
-  Separar: Si la seqüència és 1, 2, 3, 4, 5 de color blau i jo tinc un 3 blau, puc separar la seqüència formant-ne dos de més petites: 1, 2, 3 i 3, 4, 5.
-  Substituir: Si la seqüència és 5 verd, 5 blau i 5 negre i jo tinc un 5 roig, puc posar el 5 roig i treure el 5 blau per a utilitzar-lo en una altra part o moment.
-  Treure: Si a la seqüència hi ha més de 4 fitxes, pots treure una fitxa sense necessitat de reemplaçar-la.
Combinacions:
-  3 o més fitxes amb mateix valor, però diferent color.
-  3 o més fitxes del mateix color mateix i amb números correlatius, és a dir 1,2,3,4...

Trobareu més informació i imatges al bloc:  ilercavona.blogspot.com

dimecres, 14 de novembre del 2018

Gamificació a l'aula (06): Un exemple a l'àrea d'història de l'institut de Flix


PREHISTÒRIC LAND
Creadors: Mariona Bautista Raduà, Joel Camarasa Martín i Laia Suñer Garcia


INSTRUCCIONS
  • Si caus a la X totalment negra, has de tornar a començar de zero i perdreu tot!.
  • Si caus a la casella “mamut” obtindràs (100 punts) has de tenir bastants uns per a poder passar.
  • Quan 2 persones estan a la mateixa balma o cova,  han de tirar 1 de les cartes d’ armes que tenen els jugadors. El que tingui la carta que té més punts es quedarà en aquella casella i el que perdi, se’n va una casella enrere.
  • Si respons bé a la pregunta, avances tantes caselles com diu la carta.
  • Si caus a la X blanca tornes a començar però no perds cap carta.
  • Si caus en una casella on hi ha una arma  
aconsegueixes una carta d’arma.
  • Si caus a la casella de l’home o de la dona no passa res.
  • Guanya el jugador/a que tingui més punts sempre i quan s’hagin acabat les cartes d’armes.
RESPOSTES DE LES PREGUNTES:
-Que és un bifaç?
Una pedra de 2 cares.

-Digues  una manera de caçar que utilitzaven els homes de la prehistòria.
Amb trampes, etc.

-Que significa neolític?
Nova pedra.

-Amb quina eina adobaven la pell?
 Bifaç

-Quin era l’home (de la prehistòria) més hàbil?
 Homo Habilis

-De que vivia l’home del paleolític?
 Caça, pesca i recol·lecció.

-Quins materials utilitzaven per fabricar les cases?
Palla, fang i merda.

-Anomena la pedra més utilitzada per a fabricar eines
Sílex.

-Que significa paleolític?
Vella pedra.

-Digues 3 armes que utilitzaven.
Llança, punyal, arpó.

-Com anaven vestits els homes i dones de la prehistòria?
Amb pells d’animals.

-Quines són les 3 edats de la prehistòria?
Paleolític, neolític i la edat dels metalls.

-Quina època va sorgir primer: El paleolític o el neolític?
El paleolític.

-Quina espècie d’home va descobrir el foc?
El Homo erectus.

-Que és un sílex?
Una pedra punxeguda. Es feia servir també per fabricar armes.

Trobareu més informació i imatges al bloc:  ilercavona.blogspot.com