Rialp Matxicots 2021

 

Reserva la data!

El mocador a cavallet, una versió per als joves

Els jocs tradicionals poden estar sempre vigents però cal, sovint, adaptar-los als espais, als materials, al temps, a l'entorn... i a les edats. Mireu com xala l'alumnat de 1r d'ESO de l'institut de Flix jugant al mocador amb la versió del "cavallet"!

 

Trobareu més informació a: http://bpubill.blogspot.com/2021/03/26-mocador-cavallet.html

El joc dels ouets o dels nius

 

El joc dels ouets o dels nius me'l va explicar, a finals dels noranta, un vell asconenc de cor jove. Em deia que hi jugaven a les eres, a tocar de les parets, fent nius -forats- on hi cabés una pilota que feien amb càmara pneumàtica. A les imatges veiem alumnat de 1r d'ESO de l'institut de Flix duent a terme el joc.

El joc té una dinàmica senzilla però resulta realment engrescador jugar-hi. Combina destresa, punteria, sort, punteria i velocitat de carrera. 

Fets els nius -cada jugador amb el seu- s'inicia el joc. Es traça una línia des d'on cada participant, seguint l'ordre establert, tirarà la seva pilota intentant fer-lo entrar en qualsevol niu. Quan una pilota entra en un niu, el seu propietari anirà corrent a recollir la pilota mentre que la resta de jugadors/es correran, sempre endavant, intentant escapolir-se del jugador que ha agafat la pilota i que, des del lloc del forat, intentarà "gepar" a qualsevol d'aquests. 

Cas que toqui a algú agafarà una pedreta (ouet) i li ficara dins del niu d'aquest. Cas que falli el tir agafarà una pedreta (ouet) i se la ficarà al seu ouet.

 

A mesura que va evolucionant el joc passarà, segurament, que un jugador/a que té ouets "gepi" algú altre. Aleshores agafarà un dels ouets del seu niu i li posarà al del jugador/a que hagi "gepat".

El joc continua d'aquesta manera fins que algú arriba a un nombre acordat d'ouets al seu niu (per exemple, cinc).

Cloenda de l'exposició Biel Pubill, l'univers dels jocs i els joguets tradicionals

Finalment s'ha acabat aquesta entranyable experiència que ha estat exposar part de la col·lecció de joguets i jocs d'arreu del món al Museu de les Terres de l'Ebre, a Amposta. L'exposició, emmarcada dins del programa Col·leccionar passions, ha estat oberta al públic des de principis de desembre del 2020 i fins aquest passat diumenge 21 de març. Més de tres mesos per poder viatjar pel món a través de la mirada més lúdica, la del joc i la joguina.

I quina millor manera que tancar aquesta exposició amb la visita de la família i dels millors amics i amigues. Gràcies!

 

El joc del beto

El joc del beto és un joc tradicional que encara avui es practica en zones del centre de Portugal com la localitat de Lousâ, a la zona de Coimbra. En aquestes zones abunda l’alzina surera –en són grans productors- i això explica que utilitzin aquest material per a jugar. És un joc ideal per a posar en pràctica durant sortides a l’entorn natural, de colònies o excursions al camp ja que, com veurem, els materials es troben fàcilment a l’entorn. 

Us presento com juga al beto l'alumnat de 2n d'ESO de l'institut de Flix.

 

Material de joc:

• Dos pals d’un metre de llarg, aproximadament 
• 6 rametes d’olivera o qualsevol altre arbre d’uns 30 cm de llarg 
•  Un tap de suro gran, de 15 a 20 cm d’amplada (a les nostres terres podem substituir el suro per pinyes)

Participants: 4 jugadors/es, dos per equip.

Espai de joc: zona plana, millor de terra i amb poca vegetació, d’uns 10 o 15 metres de llargada. Cal marcar dos espais de joc distanciats entre 5 i 7 metres (poden ser cercles, quadrats...)

Objectiu del joc: Fer “carreres” –punts- protegint la casa i intentant enderrocar la del contrari.

Explicació:

• Es posa un membre de cada equip a una banda del terreny de joc –a uns 5 metres de distància-. 
•  

• Dins de cada espai de joc que hem marcat a terra es munta la “casa” -una mena de “tenda d’indis” o piràmide- amb 3 branquetes d’arbre. Tenim així la “casa A” i la “casa B”.

• S’estableix, a sorts, quina és la parella que comença. Una manera de decidir qui inicia el joc és fent el “joc de la ratlleta”, aquest consisteix en tirar el tap de suro intentant acostar-lo el màxim possible a una ratlla, qui més s’acosta sense sobrepassar-la inicia el joc-.

Anem a començar. Imaginem que comença la parella B:

• A la casa A hi ha el jugador B amb el tap i un jugador A amb un pal la punta del qual ha d’estar dins de la casa, per davant d’aquesta 
• A la casa B hi ha l’altre jugador A amb un pal –amb la punta també dins i davant de la casa- i l’altre jugador B –sense tap- 
• El jugador B que té el tap de suro inicia el joc i el tira contra la part oposada del camp intentant tombar la “casa”. Allí, però, hi ha un membre de l’equip A amb el pal llarg que intentarà evitar-ho colpejant el suro i fent-lo anar el més lluny possible. Poden passar dues coses: 

1. Que es tombi la “casa”, en aquest cas l’equip B guanya un punt o “carrera” i seguirà tirant. 
2. Que no es tombi la “casa” i que el tap de suro, sigui o no sigui colpejat pel jugador A, vagi rodant pels voltants de la casa. 

• En qualsevol cas ell (A) i el seu company (A) que, recordem, estan cadascú en cases diferents, poden valorar si tenen temps suficient per desplaçar-se corrent d’una casa a l’altre intercanviant-se el lloc mentre el jugador B va a buscar el tap.

• Suposem que s’intercanvien el lloc i aconsegueixen arribar a la casa contrària sense que el B hagi recollit el tap i l’hagi pogut tirar a tombar una casa. Si ho aconsegueixen guanyen una “carrera” o punt. De fet poden fer tants intercanvis de lloc com vulguin evitant, sempre, que algú de l’equip contrari tingui temps d’anar a buscar el tap de suro i el tiri contra qualsevol de les dues “cases” moment que, si succeís, suposaria canviar de rols. 
• El joc pot fer-se a un nombre determinat de punts o “carreres”. 
  

Per a saber-ne més!

COELHO, Paulo i MAIA, Mário. O jogo do Beto no Concelho da Lousâ. Editen els propis autors, 2005.

Vídeos: http://bielies.blogspot.com/2021/03/27-beto.html