dijous, 25 de maig de 2017

Els jocs de les Festes d'Ascó recollits al nou llibre: Encenalls de la nostra història



Està a punt d’aparèixer una nova publicació d’Ascó que porta per títol ENCENALLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA. ASCÓ, UN LLEGAT PER PRESERVAR, i que ha estat elaborada per Biel Pubill i Soler i Josep M. Raduà i Serra. Es tracta d’un recull dels monogràfics que al llarg de deu anys (2007-2016) han aparegut en els programes de la festa major del poble i que en aquest període han ressenyat algun esdeveniment destacat, la commemoració d’alguna efemèride o la glossa d’alguna entitat o persona, entre d’altres. Aquestes aportacions apareixen amb la voluntat de convidar els lectors a la reflexió, l’anàlisi, la coneixença o l’aproximació històrica, etnogràfica, cultural o festiva d’Ascó.
El títol, ENCENALLS, evoca la pluralitat de temes que es troben al llarg de les més de dues-centes pàgines que configuren el llibre, ja que en el seu conjunt esdevé una miscel·lània de temàtiques, totes elles amb l’objecte de deixar constància del patrimoni d’Ascó en les seves diferents vessants.
ENCENALLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA. ASCÓ, UN LLEGAT PER PRESERVAR s’enceta amb el monogràfic que es va publicar l’any 2007. Aquest es feia ressò d’una efemèride, el centenari d’una de les riuades recents més importants i recordades, la de l’octubre de 1907. Portava per títol “Tot comença i tot acaba a l’Ebre”.
L’any següent es va dedicar a la part més lúdica de la festa major (jocs, divertiments i competicions) tot lligant-ho amb la participació de l’esportista local Sònia Franquet a les olimpíades de Pequín de 2008. Era fer “Un cop d’ull al patrimoni lúdic asconenc”.
L’any 2009 es va recuperar de nou la idea de l’efemèride tot recordant “Quatre-cents anys després” l’expulsió dels moriscos i les conseqüències que van tenir en un poble com Ascó.
És temps de festa” era el títol dels apunts històrics de l’any 2010 en què es va fer un repàs al bategar associatiu d’Ascó des de principis del segle XX fins a l’actualitat, i posant l’accents en dos aniversaris rodons: els 25 anys del Ball de Diables d’Ascó i de Vídeo Ascó TV.
L’Ebre dona identitat als pobles riberencs, i va ser amb motiu de l’estrena del llaüt turístic Lo Roget l’any 2011 que es va optar per dedicar al nostre riu el monogràfic “Preparats per pujar a bord?”, que es va complementar amb el record dels 40 anys de la fundació de l’entitat Joventut Conscient, avui desapareguda.
El 2012 va ser l’any dedicat als templers amb un “Fent-li l’ullet a la història” tot rememorant el segle i mig de presència d’aquest orde militar com a senyors del castell d’Ascó.
Va ser el 2013 quan es va fer de nou una mirada enrere però sense anar gaire lluny en el temps. Amb “Un poble de la mà de la cultura” es va voler reflectir la presència gegantera a Ascó amb el templer el Falcó i la reina Sança, però també fent una ullada als diferents gegants que a dia d’avui formen part del patrimoni festiu de la resta de poblacions de la Ribera d’Ebre. També es va homenatjar els 25 anys del Premi de Narrativa Vila d’Ascó tot ressenyant els guardonats en aquest període.
El Tricentenari de la Guerra de Successió” a la Ribera d’Ebre va ser l’excusa de l’any 2014 per fer una pinzellada de la nostra història, tant la que apareix als llibres, com també aquella que ha conformat la gent, la societat o la fesomia urbanística d’un poble.
Si anys enrere s’havia parlat de l’expulsió dels moriscos i la conseqüent despoblació, el 2015 es va seguir el fil de la història tot rememorant la Carta de Població posterior, que es va titular “Quatre-cents anys després, sigueu benvinguts”.
Per acabar els monogràfics que han encetat els programes de festa major en aquesta dècada, els protagonistes van ser els artistes locals del segle XX, tant nascuts aquí com aquells vinculats familiarment: Pere Daura, Josep Maria Brull, Domingo Margalef, Nicolau Ortiz, Carmel Biarnés, Josep Gironès, Oriol Muntané i Teresa Linyan. Va ser l’homenatge dels autors a “Ascó, bressol d’artistes”.
ENCENALLS ha estat prologat pel catedràtic d’Història de l’Institut de Flix, Pere Muñoz.
De l’obra, que està editada per l’Ajuntament d’Ascó, se n’ha fet una tirada de 800 exemplars.
La presentació del llibre anirà a càrrec del director de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre, Gerard Mercadé. Això serà el divendres 26 de maig a les 18’30 hores a la Sala d’Actes de l’Ajuntament.

dimecres, 24 de maig de 2017

Aprenentatge i Servei de l'Institut Lladonosa a través dels jocs


Aquest dilluns l'alumnat de 3r d'ESO de l'Institut Lladonosa de Lleida, dins del programa APS (Aprenentatge i Servei), va organitzar una tarda lúdica adreçada als nens i nenes de la Fundació Down Lleida.
Tots els jocs que van prepara eren fàcils de jugar però més difícils d'aconseguir! Entre aquests n'hi havia molts de punteria però d'altres d'agilitat i rapidesa, com el "passe-trappe":
Un joc que va agradar molt, a petits i grans, va ser el pitxell d'engany, pel qual sols brolla l'aigua d'un broc!
I un altre dels jocs que mai falla és el de la bola escaladora. Si resulta massa fàcil per alguns sempre hi ha alguna opció per a fer-ho més complicat!
Els clàssics circuits de xapes també van tenir èxit fent córrer les ranetes evitant els obstacles.
I el futbol xapes va enganxar fins i tot als joves monitors.
Altres jocs de punteria i atzar van ser el billar japonès i la planta de l'església.
 I encara un darrer joc, el de la coa del ruquet!
Sens dubte aquesta activitat dins del programa d'Aprenentatge i Servei és una experiència enriquidora per a tots, tant pels qui organitzen i fan de monitors com pels que hi juguem. Això sí que és una bona pràctica!

XIIIè TRADIJOC A FLIX



El passat dimecres 17 de maig Flix va acollir la tretzena edició del Tradijoc, la trobada de jocs tradicionals que naixia el 2005 a partir de la iniciativa dels professors d’educació física dels instituts de Flix i Júlio Antonio de Móra d’Ebre, així com del Col·legi Santa Teresa amb la finalitat de gaudir, durant un dia, amb aquelles activitats lúdiques pròpies de les festes majors d’abans i amb els jocs populars que es jugaven pels carrers i places de tots els nostres pobles.

Aquesta iniciativa va sorgir, també, amb la voluntat d’esdevenir una activitat coneguda
i esperada a nivell comarcal, que es consolidés dins les programacions dels nostres centres d’ensenyament secundari com una experiència que, més enllà de possibilitar la pràctica i el coneixement de jocs d’ahir, permetés la relació i la coneixença entre els nens i nenes que cursen el primer curso de l’ESO de tota la Ribera d’Ebre. A partir de l’any 2008 el Tradijoc es va fer gran i inicia un nou cicle amb la incorporació de l’IES Terra Alta, de Gandesa, i el Centre d’Educació Especial Jeroni de Moragas, de Móra d’Ebre. Dos anys després s’hi
afegiria també l’institut escola de Batea. Enguany, amb la incorporació de l’Institut escola Tres d’Abril de Móra la Nova hem comptat amb la participació de la totalitat d’alumnes de 1r d’ESO d’ambdues comarques. Així doncs a Flix s’hi van reunir 224 alumnes, 45 monitors i 23 professors d’aquests centres. 


Estructura de la jornada

Els carrers i places de Flix, així com la zona dels xops al marge esquerra de l’Ebre es van omplir amb la cridòria dels jocs que es van proposar, per estacions, als xiquets i xiquetes
participants a la jornada. Es van organitzar 15 grups formats per 15 membres que anaven seguint un itinerari de joc en joc.


En totes aquestes zones hi havia 2 nois/es de 4t d’ESO de l’institut de Flix que s’encarregaven d’explicar els jocs i dinamitzar-los, i es feien responsables del material.
Els jocs i activitats proposades han estat nombroses, entre aquestes: tirada de birles,
estirada de corda, la trisella, corrides de pedres i de parelles amb les cames lligades, tirada de barallugues, recorreguts de xanques i cèrcols, el joc del flèndit, saltar a corda, llançament d’espardenya, la xancleta, el cementiri o mate, els quatre cantons, el set i mig, futbol i circuit de xapes, moros i cristians, el mocador, el joc de la corretja, una tirada de mandró o tira xines, jocs amb boles, llançament de ferradures, el joc de la bandera... fins a
25 jocs!


Entre les novetats d'aquesta edició hem de remarcar el joc de la bandera que, molts anys enrere era joc habitual dels nens i nenes de Flix.
Tot seguit us presentem aquests jocs que van practicar. Les birles:
Les curses de cames lligades:

Les tres canyes:

La tirada de ferradura:

El caça fardatxo:

 Circuit de xapes:


Futbol xapes:
Flèndit:

La trisella:

La xancleta:
Moros i cristians:
Cementiri:

Saltar a corda:


Corrida de pedres:
El mocador:

El rellotge:

Valoració
  • Els professors dels centres esmentats coincideixen en que el Tradijoc va tornat a ser un èxit, tant d’organització com de participació i d’activitat.
  • Les zones de joc eren de fàcil localització, prou properes com per evitar pèrdues i assegurar bon control, i prou separades com per poder fer un recorregut que permetés conèixer una mica més el poble.
  • Es va valorar molt positivament la sensibilitat, predisposició i col·laboració de totes les institucions implicades per fer possible l’èxit de la trobada. Així, cal agrair a
    l’Ajuntament de Flix les gestions realitzades per la regidora Norma Català per tal que tot es desenvolupés tal com s’havia previst.
 
Des d’aquí agraïm la bona feina feta pels agents urbans i els membres de la brigada municipal. I un reconeixement especial a la junta de la Unió Social per deixar-nos utilitzar els seus espais i serveis. A banda d’aquestes institucions cal tenir en compte que s’ha tingut el suport i la col·laboració de l’associació cultural Lo Llaüt d’Ascó i del CERE per a l’edició d’un PDF on es recullen els jocs que es realitzen al llarg de la
jornada.

Pensem que aquesta trobada intercomarcal, un cop consolidada, ha de vetllar per no perdre aquells principis bàsics pels quals es va crear, això és, el de fer del joc tradicional
el protagonista i eix conductor per sensibilitzar-nos del nostre patrimoni lúdic, essent el fil conductor que ens permeti el coneixement, la recuperació i la pràctica dels nostres jocs, i esdevingui doncs, una eina d’inclusió i coneixement entre el nostre alumnat, consolidant un valor tant important com ésel del respecte.