dimarts, 25 d’abril de 2017

100 anys de TBO

La regidoria de cultura de l'ajuntament de Flix, junt amb el CERE, la Biblioteca Municipal i l'Institut de Flix han dissenyat un programa de Sant Jordi centrat en destacar el centenari del TBO. Així, a Ca don Ventura i durant tota la setmana es pot veure una mostra representativa d'aquesta publicació i, a més, aquesta tarda a partir de les 19:00 podem gaudir d'una xerrada comentada de l'exposició de la mà del col·leccionista local Sr. Ramon Sabaté Arqué.

El rei dels escacs de l'illa de Lewis a Barcelona


Fins al 18 de juny Caixa Forum Barcelona ofereix una excepcional exposició anomenada Els pilars d'Europa: l'Edat Mitjana al British Museum. La mostra presenta importantíssimes peces representatives del període medieval -abraça més de mil anys de la història d'Europa, des de la decadència de l'Imperi romà al segle V fins a la Reforma protestant del segle XVI-. 
El recorregut il·lustra àmbits o temes com la formació d'Europa, el poder reial, els tresors celestials, la vida de la cort i la vida urbana. 
Entre les peces exposades hi trobem la magnífica figura del Reis dels escacs trobada a l'illa de Lewis (Escòcia) i datada entre el 1150 i el 1200 i que, habitualment, s'exposa al British Museum de Londres. Les imatges que segueixen són precisament del conjunt d'aquest joc que es troba al museu anglès:

dissabte, 22 d’abril de 2017

Oca de Alonso de Barros (1587)


Una molt bona amiga que sempre que va pel món pensa en mi i en la meva dèria de recollir jocs, fa unes setmanes em va portar, de Madrid, una còpia del joc de l'oca d'Alonso de Barros publicada el 1587. Es tracta d'un dels primers jocs d'oca coneguts i que fa uns anys es va localitzar a la British Library de Londres. 
La còpia que m'ha regalat es va imprimir en motiu de l'exposició Miguel de Cervantes: de la vida al mito (1616-2016) -mostra presentada a la Biblioteca Nacional de España-.
El tauler de joc és de paper gruixut en format DIN-3, doblegat per la meitat, i l'interior està bellament dibuixat, amb textos en italià i traduccions en castellà de l'època. Destacar que a diferència dels jocs d'oca actuals que en general estan totalment il·lustrats aquest sols té dibuixades les caselles més significatives o, per dir-ho d'una manera planera, on no hi succeeix res quan s'hi cau. La part exterior del joc conté la "Declaración del juego y orden de jugarle", dit d'altra manera, les normes del joc.
Un bonic obsequi que, si teniu ocasió, podeu mirar de localitzar a la Biblioteca Nacional de España. Gràcies pel regal!

divendres, 21 d’abril de 2017

Aranda i Villanueva de Gumiel centren un cap de setmana de jocs tradicionals

Aquest cap de setmana, les poblacions d'Aranda de Duero i Villanueva de Gumiel seran escenari de la II Trobada internacional de Jocs tradicionals que comptarà amb la participació d'associacions d'Espanya, Portugal i França. 
Els amics de l'associació cultural La Tanguilla, d'Aranda, són els promotors i organitzadors d'aquesta trobada que segur que permetrà conèixer i practicar nombrosos jocs tradicionals en un ambient distès on gastronomia, enologia i patrimoni aniran de la mà!
Si voleu tenir més informació accediu a través d'aquest enllaç.

Qui diu que els joves no tenen creativitat?

 Qui diu que els joves no tenen creativitat? a falta de xarxa...

dijous, 20 d’abril de 2017

El joc de la trisella a la II Trobada de Jocs Tradicionals de Reus

La Plaça del Castell de Reus va ser l'escenari reservat per a presentar el joc de la trisella dins de la II Trobada de Jocs Tradicionals celebrada a la capital del Baix Camp el passat 25 de març.


La modalitat d’aquest joc és la següent:
A aposta: Cada jugador deixa una quantitat determinada dins d’un dels nou forats de la trisella. Des d’una distància d’un parell de metres, i per ordre, cadascú ha d’intentar fer entrar una moneda dins del forat de l’aposta del contrari. En el moment que algú ho aconsegueix es queda amb totes les monedes jugades damunt el tauler –per això aconsellem jugar amb monedes de 5 cèntims!!!-.
La dinàmica del joc, en la qual a banda de l’habilitat hi intervé també l’atzar, fa que a voltes una moneda vagi a parar en un forat buit. En aquest cas qui l’ha llençada torna a tirar.
 També pot donar-se el cas que la moneda vagi a parar en el forat on el jugador ha deixat la pròpia aposta. En aquest cas es queda l’aposta i, si és el cas que hi ha monedes en altres forats, també se les queda. El joc però continua, tornant a tirar i intentant fer entrar la moneda a l’aposta del contrari. 

dimecres, 19 d’abril de 2017

Carreres de "layas" a Puente la Reina

A pocs quilòmetres de Pamplona hi ha el bonic poble de Puente la Reina que destaca, precisament, pel magnífic pont romànic sobre el riu Arga, un dels exemples d'arquitectura civil més importants del camí de Sant Jaume.  
Però des del punt de vista lúdic ens interessa particularment les carreres de "layas". Les "layas" és una eina del camp que ve a fer les funcions del què nosaltres coneixem per forca però utilitzades com a arpiots o per a remoure la terra.
Es tal l'afició a aquest tipus de cursa que no és estrany trobar-ne pels carrers, penjades a les façanes, com aquesta que veiem a un gran casalici del carrer Major.

Podeu veure un vídeo d'aquestes curioses carreres al poble d'Artajona:


dijous, 13 d’abril de 2017

Interès pel patrimoni monumental?

Mireu atentament la imatge i esbrineu si, sorprenentment, el nen té interès pel patrimoni monumental o és que està capficat en alguna altre assumpte!

dilluns, 10 d’abril de 2017

Vetaina no pot jugar a futbol davant la catedral de Donosti

En el seu viatge al País Basc Vetaina ha pogut fer surf a les platges de Zarautz, jugar a pilota al frontó de Leitza, veure barques i altres joguines de mar i platja al Museu Naval de Donosti, jugar a l'arena de la Concha... però no l'han deixat jugar ni a futbol ni al frontó a la Catedral de Donosti!
Tanmateix ho ha aprofitat bé per a visitar la ciutat, lluitar per accedir a primera fila d'alguna taverna on poder menjar pinxos i visitar alguns llocs emblemàtics com les escultures "Pintes del Vent" d'Eduardo Chillida.

diumenge, 9 d’abril de 2017

Ludus Emporiae: un projecte educatiu de jocs en temps dels romans

Els alumnes de 1r d'ESO de l'Institut Flix han fet una estada de 3 dies a l'alberg de l'Escala per a fer el Treball de Síntesi. A banda d'activitats relacionades amb llengües i ciències naturals (formació dunar, els ecosistemes litorals, la formació del relleu...) així com història (característiques de les polis grega i romana), han pogut posar en pràctica nombrosos jocs i diversions d'època romana en el mateix jaciment arqueològic d'Empúries, en els mateixos llocs on possiblement fa al voltant de 2.000 anys jugaven els nens i nenes, els joves i els adults que poblaven aquella ciutat romana.
Enguany, a més, hem pogut conèixer i posar en pràctica aquests jocs de la mà d'unes simpàtiques "sacerdotesses" que han acompanyat al grup tota l'estona i han dinamitzat els jocs!



Ofrena de nines i baldufes a les sacerdotesses del temple!

Després de fer l'ofrena simbòlica de nines i baldufes a les divinitats del temple, les nostres sacerdotesses van tenir cura d'organitzar i dinamitzar diferents jocs dins del fòrum de la ciutat romana d'Empúries i, també com veurem més endavant, a altres indrets com les tavernae i també a la palestra i l'amfiteatre, fora de les muralles.  

Muinda o Musca aenea







Funem saltare



Turbo



 Orbis o trochus



Duplum molendinum I (molí de nou) 


Duplum molendinum II (alquerc) 



Felli 



Clavo o marmita 



Jocs amb nous (deltae, seriae i ratlleta)


A les tavernae els van ensenyar el curiós joc de kottabos que consisteix en mirar de fer caure un plat amb les restes de "la suposada beguda" que quedaria dins d'una copa de beguda!


Kottabos



I també van jugar a la morra!!! un joc d'aposta en la qual l'agilitat i rapidesa mental, junt amb l'atzar i l'agressivitat verbal fa que esdevingui tot un concurs!
 
Digitis micare 




Tir amb fona 






Ephedrismos 



Dins del museu arqueològic d'Empúries 

Un cop dins del museu arqueològic del jaciment van poder comprovar com les nines que havien fet a l'institut eren molt semblants a la que hi ha exposada entre les vitrines. Realment la "Barbie" actual no és més que una còpia de fa 2.000 anys!!!


L'activitat juganera la van acabat, com no pot ser d'altra manera en aquesta zona, al Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres!