divendres, 24 de desembre del 2010

Amb els millors desitjos...

A tots aquells que estimeu la vida i l'enteneu com un jugar plegats, afrontant els reptes però defugint el conflicte, competint però amb complicitat i civisme, donant prioritat al plaer compartit... a tots vosaltres, amics, us adreço la meva felicitació.

diumenge, 19 de desembre del 2010

Jugant amb números i lletres

Quan les lletres i els números es posen a jugar podem tenir sorpreses com les que reprodueixo. Sabries llegir aquest text? Si ho aconsegueixes t'invito a que n'escriguis un i me'l facis arribar!
C13R70
D14
D3
V3R4N0
3574B4
3N
L4
PL4Y4

0853RV4ND0
A D05 CH1C45
8R1NC4ND0 3N 14 4R3N4,
357484N 7R484J484ND0 MUCH0
C0N57RUY3ND0 UN C4571LL0
D3 4R3N4 C0N 70RR35,
P454D1Z05 0CUL705 Y PU3N735.
CU4ND0 357484N 4C484ND0
V1N0 UN4 0L4 D357RUY3ND0
70D0 R3DUC13ND0 3L C4571LL0
4 UN M0N70N D3 4R3N4 Y 35PUM4.
P3N53 9U3 D35PU35 DE 74N70 35FU3RZ0 L45 CH1C45 C0M3NZ4R14N 4 L10R4R, P3R0 3N V3Z D3 350, C0RR13R0N P0R L4 P14Y4 R13ND0 Y JU64ND0 Y C0M3NZ4R0N 4 C0N57RU1R 07R0 C4571LL0; C0MPR3ND1 9U3 H4814 4PR3ND1D0 UN4 6R4N L3CC10N; 64574M05 MUCH0 713MP0 D3 NU357R4 V1D4 C0N57RUY3ND0 4L6UN4 C054 P3R0 CU4ND0 M45 74RD3 UN4 0L4 LL1364 4 D357RU1R 70D0, S010 P3RM4N3C3 L4 4M1574D, 3L 4M0R Y 3L C4R1Ñ0, Y L45 M4N05 D3 49U3LL05 9U3 50N C4P4C35 D3 H4C3RN05 50NRR31R.

divendres, 17 de desembre del 2010

Els videjocs de la mà d'Eduard Punset

Una bona amiga m'ha aconsellat veure el documental "No me molestes, mamà. Estoy aprendiendo", on Eduard Punset entrevista a Marc Prensky, segons sembla expert en educació del futur -encara que no sé com es pot ser expert d'alguna cosa que encara ha de venir!-.
Tanmateix el vídeo, que dura encara no 30', és prou interessant doncs és ple de reflexions entorn a les suposades avantatges que ofereixen els videojocs, moltes de les quals certament comparteixo i que incentiven continuar inventant o provant activitats properes als interessos dels alumnes.
El documental es fonamenta en un parell d'arguments que cada cop escoltem més:
  • La educación necesita una revolución. Las innovaciones que vivirá el mundo educativo acabarán desmontando todo el sistema que hoy en día forma a los ciudadanos en las escuelas e institutos.
  • En este proceso, la tecnología, las redes sociales o los videojuegos tendrán seguramente un papel importante, serán herramientas valiosas para transmitir nuevas habilidades a los jóvenes, las que verdaderamente necesitan para llegar a la vida laboral y desenvolverse socialmente en entornos cambiantes.

El millor que té la xarxa, en aquest cas, és poder-la utilitzar no tant per a veure el documental, sinó per a llegir les conclusions a les quals arriben persones anònimes que donen la seva opinió. He fet un petit exercici de recollida d'opinions que apareixen en relació al vídeo i us deixo amb aquestes reflexions:

  • Ahora creo que mis hijos pueden ser analfabetos digitales sino les compro alguna consola -el programa a aconseguit posar la por al cos, el dubte als qui no creiem gaire amb tanta tecnologia!-.
  • A mi me gustaría matizar que yo entiendo la educación como algo más que preparar a los niños para el trabajo que tengan que desempeñar cuando sean adultos. ¿No tiene sentido en sí la infancia? -quina pregunta més bonica-
  • Creo que los videojuegos pueden enseñar destrezas, pero todo producto comercial (no educativo) tiene como objetivo "vender" diversión, no ayudar a aprender. Nos dice que pueden aprender a resolver conflictos y tomar rápidas decisiones, pero son decisiones que puedes "deshacer", que no tienen consecuencias reales (tienes muchas vidas, puedes reiniciar partida) -i la vida d'ensenya que no sempre pots reiniciar-la!-
  • Utilizar herramientas innovadoras no nos hace innovadores. Es la actitud que se fomenta la que nos convierte en creativos -l'actitud és fonamental, un dels problemes de les aules és precisament la pèrdua d'aquesta actitud per part del docent-.
  • Creo que la mejor forma de aprendisaje saludable para nuestros jóvenes y para nosotros , los mayores , es la variedad -i tant, de tot i en la justa mesura-.
  • El sobresaliente en inglés que saqué en selectividad se lo debo en gran parte a los videojuegos -la crítica l'hauria de fer als profes d'anglès que va tenir, si hagués llegit revistes, llibres o prospectes en anglès, o visualitzat pel·lícules hagués tret el mateix excel·lent-.
  • El sistema educativo, usará los ordenadores, como en su tiempo se usaron los pizarrines y las tizas. Pero eso no significa, que salgan mejores estudiantes o mejores mujeres y hombres -i aquí hi estem pràcticament d'acord els docents. L'ordinador és un recurs o una eina més, complementària, i com a bona eina ens ha de permetre sumar.

dilluns, 13 de desembre del 2010

Exposició sobre el caganer

Des del 4 de desembre i fins al 16 de gener podeu gaudir d'una exposició única sobre el caganer, figura entranyable del pessebrisme català.
La mostra, que està localitzada a la seu d'Artesania de Catalunya, al carrer dels Banys Nous, 11, és organitzada pel Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya en col·laboració amb els Amics del Caganer.
Si vàreu poder veure la petita mostra de caganers que es va fer el passat cap de setmana 4 i 5 a Ascó, ara acabareu de tenir una visió molt àmplia d'aquest món que és el col·leccionisme de caganers, amb més de 200 figuretes molt ben exposades.
Entrada lliure i gratuïta.

diumenge, 12 de desembre del 2010

Cantarelles del Tió

S'acosta Nadal i en algunes cases ja ha arribat el Tió. A casa nostra, a principis de desembre, se'ns apareix de cop i volta, i és que el fred fa que el Tió deixi la muntanya i baixi de la Serra a buscar l'escalfor de les nostres llars.
Si a casa vostra també us ha arribat el vostre Tió i no sabeu cap cantarella que el pugui fer cagar força, us aconsello aquest enllaç on trobareu cançons que canten els nens i nenes de la Ribera d'Ebre.

divendres, 3 de desembre del 2010

Campionat de morra a Sant Carles de la Ràpita

Els proper cap de setmana 18 i 19 de desembre tindrà lloc un nou campionat de morra a Sant Carles de la Ràpita (Montsià). Si esteu interessats en participar-hi o assistir-hi poseu-vos en contacte amb els amics de l'associació Morrapita.

dimecres, 1 de desembre del 2010

Un any més a la Fira de Tona

El passat diumenge vam participar, un cop més, a la Fira de la pesseta de Tona duent a terme un taller de construccció de joguines tradicionals i populars fetes amb materials de l'entorn domèstic i natural.
Enguany, penso, hi va haver molta més activitat que en altres edicions, en particular al llarg del matí en què van venir al nostre taller més de cinquanta nens i nenes que van construir nunuts, caça boles, indiaques, rebellugues d'aglà i gallines mòbils.
Pel què vam poder veure, la fira segueix amb la filosofia d'altres anys d'oferir productes creatius i imaginatius, poc convencionals, proposant tallers diversos on tothom hi té cabuda, i oferint la possibilitat als nous creadors de joguines de vendre les seves joguines.
Particularment destaco les carpes adreçades als jocs de tauler i el curiós "autos de xoc" que van agradar a petits i grans.
Un comentari a banda mereix la mostra del joc Toguz Kumalak, presentat per l'expert en jocs de tauler Víctor Bautista, que ens va introduir en el coneixement d'aquest joc tan practicat a l'Uzbekistan, i que ens va deixar maravillats per la senzillesa normativa i la dificultat en aconseguir ser un bon jugador.
Per fi destacar que a través del joc La corrida del ruquet, vam donar a conèixer la festa de Sant Antoni d'Ascó, declarada d'interès Nacional.

dimecres, 24 de novembre del 2010

Interculturalitat i llenguatge

Com explicàvem fa uns dies a l'institut de Flix hem dut a terme una activitat amb els companys de l'aula d'acollida amb l'objectiu de treballar la llengua a partir del joc. El projecte es va fer més gran del què ens pensàvem i vam comprovar que, quasi sense adonar-nos-en es van treballar també molt aspectes culturals que han servit per a integrar més als immigrans, alhora que els d'aquí han entès que també cal respectar i conèixer la cultura dels nouvinguts.
A través de la presentació que va fer Xing (3r ESO) del joc d'escacs xinès, els alumnes de 2n del crèdit de Jocs de tauler del món van confeccionar els seus taulells i fitxes de joc, i hem pogut gaudir jugant amb en Xing.
Fixeu-vos com els nois i noies utilitzen la seva creativitat per adaptar les fitxes de joc a les seves necessitats. Així en tenim que a partir de xapes de refresc van dibuixar la figura que representava cada peça i, a més, van intentar escriure en xinès el nom de la figura. Aquest fet ha permès que, a més, quan juguen amb en Xing, aquest pugui llegir el significat en xinès i a tots els sigui fàcil i accessible jugar o, si més no, moure amb certa soltura les fitxes.
D'altres van fer el taulell i les peces de fusta, indicant amb una lletra el nom de cada figura (cavall, elefant, oficial, rei...).
Encara un altre, ha construït el seu joc marcant la part superior de la figura imitant el dibuix de les figures xineses i, al lateral d'aquestes peces, ha escrit el nom en català. Aquest model de joc ha permès, com abans, que puguin jugar perfectament amb en Xing.

dimarts, 23 de novembre del 2010

Un pot de neu!

Dins de l'àrea d'educació física a l'institut de Flix hem volgut, també, celebrar la Setmana de la Ciència fent una petita joguina, es tracta d'un potet o envàs de neu que en moure'l dóna la sensació que nevi al seu interior.
La Iolanda Nogués ens explica que ha necessitat:

  • Envàs de vidre
  • Ninot o altre objecte que capiga dins de l’envàs de vidre
  • CD (no útil)
  • Aigua
  • Accesoris per decorar

La seva construcció és molt senzilla. Primer s'enganxa el nino o l'objecte que volguem posar a l'interior. Un cop ben enganxat rasquem un CD fins que tinguem uns quants trossets brillants i els fiquem dintre l’envàs. Tot seguit omplim l’envàs d’aigua fins d’alt i el tapem bé!

La nou, una jogueteria diferent

La nou és el nom de la jogueteria que, recentment, hem descobert a Tàrrega. Es tracta d’una botiga de joguines diferent, d’aquelles amb encant, on hi trobes el tipus de jocs i joguinetes que és impossible de trobar a les grans superfícies comercials.
Si visiteu la seva web www.lanoujoguines.cat de seguida us adonareu de la sensibilitat dels seus propietaris. Comenceu clicant l’apartat “símbol d’infantesa” on trobareu la justificació del nom de la botiga, la nou, i veureu de què us parlo!
Val a dir que aquesta pàgina esdevé, alhora, un molt bon recurs per a localitzar empreses de joguines alternatives o de disseny de fusta, tan nacionals com internacionals –entre d’altres hi ha enllaços a marques com Brio, Cayro, Haba, Schleich, Vitac...-.
Si sou de Tàrrega o voltants, o us agrada anar a la recerca de botigues de joguets amb personalitat, no deixeu de visitar-la i, de pas, poder aprofitar per fer una escapadeta al Museu del Joguet de Verdú!
La nou la trobareu al c/ Sant Joan 11, 25300 Tàrrega
lanou@lanoujoguines.cat

dissabte, 20 de novembre del 2010

Aprendre la llengua a través del joc

No podem negar que en els darrers anys l'arribada massiva d'immigrants als centres escolars, ha agafat desprevinguts als docents que, sense tenir una preparació específica, hem anat adaptant com bonament hem pogut les nostres sessions a les característiques dels nouvinguts. El principal problema, òbviament, ha estat el de la comunicació, el de la llengua.
Per sort, penso, la nostra assignatura -els d'educació física- ens dóna molt de joc, i permet que l'alumne/a, encara que no conegui la llengua, pugui entendre ràpidament i fàcilment allò que es pretén aconseguir amb una pràctica, un esport o un joc. És per tant, la nostra, una matèria que pot ajudar molt i molt a aquests alumnes a integrar-se o relacionar-se amb d'altres, i a conèixer les primeres paraules d'una forma significativa, sense esforç, en un marc lúdic.
En aquest camí cap al coneixement de la llengua, de la relació i la comunicació cal però, i sobretot, respectar l'altre. I aquest respecte no és possible si no hi ha una sensibilització cap al fet diferencial, això és, cap a la cultura de cadascú. És per això que és interessant, penso, la proposta de crèdits optatius que ens permetin acostar-nos a altres cultures. Això és el que proposem, des de l'institut de Flix, a través del crèdit de Jocs de tauler del món.
Aquest crèdit intenta fer un apropament a diferents cultures del món a través del coneixement de nombrosos jocs de tauler. La idea és mostrar-los, aprendre diferents maneres de jugar, recrear i/o construir aquests taulers i posar en valor la riquesa que aquests ens aporten.
Fixem-nos que a partir d'imatges podem fer lectures interessantíssimes del paper que tenen aquest tipus de joc en cada societat, dels tipus de material amb què estan fets, de qui són els protagonistes dels jocs... i tot això és important treballar-ho no sols per als nouvinguts, que a voltes es poden sentir identificats amb aquests jocs, sinó també per als nostres nois i noies que, habituats a les comoditats de la nostra societat, han de poder entendre que la diversió, l'entreteniment i el joc és possible en qualsevol lloc i a través de qualsevol material.
En aquesta línia de treball, en les darreres setmanes hem dut a terme un treball conjunt amb els companys de l'aula d'acollida, i hem proposat a un seguit d'alumnes nouvinguts que ens expliquin jocs de tauler característics dels seus països d'origen. El treball ens ha portat a conèixer més i millor alguns jocs que coneixíem vagament, com algunes varietats d'awalé, o aprendren d'altres totalment de nous que, difícilment hauríem arribat a conèixer si no hagués estat per la paciència, també, dels nostres joves que han hagut de treballar molt i molt per a poder trobar les paraules adients per explicar els jocs.
És el cas del treball que ha fet en Xing, un jove xinès que porta encara no un any amb nosaltres i que a través d'un power point ha estat capaç d'explicar-nos el joc dels escacs xinès i indicar-nos el moviment essencial de les peces. A més, ara ens hem proposat construir cadascú de nosaltres el nostre tauler de joc i, properament, organitzarem unes partides a l'esbarjo, a la biblioteca escolar.
Pensem que aquest no és més que un exemple que valida i dóna coherència al crèdit de jocs de tauler, i que a banda d'esdevenir una eina interessant per a treballar el vocabulari i la llengua en general, permet l'apropament respectuós cap a altres cultures.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Els castells patrimoni immaterial de la humanitat

ELS CASTELLS JA SÓN PATRIMONI IMMATERIAL DE LA HUMANITAT
La Unesco ha aprovat aquesta tarda a Nairobi (Kenya) el reconeixement dels CASTELLS com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Amb motiu de la reunió del Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial de la Humanitat s’han desplaçat fins a Kenya el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach; el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras; el director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, Ramon Fontdevila, i representants de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, el Centre Unesco de Catalunya i la revista Castells.
Volem felicitar els impulsors de la candidatura que amb la seva iniciativa han aconseguit un reconeixement mundial per a una de les expressions més rellevants de la cultura popular i tradicional a Catalunya, que a banda de la seva bellesa i espectacularitat, és exemple de participació, integració, pluralitat, treball en equip, passió i esperit de superació.
Nota de premsa de la Generalitat de Catalunya

dilluns, 15 de novembre del 2010

Fira Jocjoc a Tona

Ep! company,
No sé com tens l'agenda, però per si de cas, deixa'm donar-te cinc bons motius per anar a Tona, a la Fira Jocjoc, el proper diumenge 28 de novembre:

MOTIU 1. Aprendre nous jocs: perquè, un any més, hi trobaràs més de 30 activitats de jocs diferents i per a tots els públics,
MOTIU 2. Aprendre a fabricar jocs i joguines: A Tona hi haurà alguns espais per aprendre a fabricar jocs amb materials molt senzills i que després podràs reproduir a casa.
MOTIU 3. Comprar nous jocs: com cada any, hi haurà una vintena de parades per comprar jocs originals i de qualitat.
MOTIU 4. Fem 10 anys: i això no es fa cada dia! Així que hem preparat dos concursos molt senzills i podràs aconseguir fins a 200€ per comprar jocs!! (Aquí hi trobaràs tota la informació)
MOTIU 5. Per retrobar-nos. Perquè, sobretot el joc és una bona excusa per veure'ns i xerrar una estona...

Els de la CIA. de jocs l'Anònima hi estarem fent un taller de construcció de joguines senzilles.

dissabte, 13 de novembre del 2010

15è aniversari del Club Nàutic de Flix

El dissabte 6 de novembre el Club Nàutic va celebrar amb tots els socis i sòcies el quinzè aniversari de la seva fundació. L'acte va començar a 2/4 de 6 de la tarda, a la vora del riu i al costat del club, construït recentment, on es plantà un om, com a símbol de fortalesa i força del club, i es llegí una placa en commemoració de la celebració. Després d'unes paraules del president del Club i l'alacalde de la població, ens dirigírem a Ca Don Ventura on vam poder gaudir d'un audiovisual de tota la trajectòria del club i a la nit se celebrà un sopar de final de temporada on vam poder celebrar totes les victòries d'aquest estiu passat.
Podeu llegir la resta de la notícia, editada al bloc de l'Angels, tot clicant

Joc a Joc. Fira de la pesseta de Tona

El proper diumenge 28 de novembre Tona celebrarà la desena edició de la Fira Jocjoc o Fira de la Pesseta. Nosaltres ja hi hem participat en diverses ocasions i us he de dir que neix a partir d'una filosofia molt sensibilitzada vers les potencialitats del joc tradicional i els valors que transmet.
A la Fira ens hi trobareu fent, de nou, un taller de construcció de petites i senzilles joguines amb elements i objectes de l'entorn natural i domèstic. A banda, però, hi trobareu una vintena de parades de compra:
Ñic. Joguines de fusta.
TecTon. Jocs d’estratègia.
BQM, Serveis educatius. Jocs de taula per petits.
El cau. Joguines de fusta.
PTK-Brasil. Peteques tradicionals.
Troks. Jocs de tauler de fusta.
Jugarxjugar. Jocs de taula.
Joguines de fusta Dídac. Joguines de fusta.
Artijoc. Jocs cooperatius.
Catimperium. Jocs de taula.
Anna Ruíz. Ninos de ganxet.
Cartes catalanes. Joc de cartes dels països catalans, el dòmino de l’estelada i el joc de l’oca catalana.
El picot artesà. Joguines de fusta (mòbils, virolets, tàngrams
Kinuma.com Botiga de jocs per petits.
Titelles. Titelles d’escuma.
Eines per aprendre. Botiga de jocs.
Tiovivo. Joguines de fusta amb moviment i joguines musicals.
Homoludicus. Jocs editats per Homoludicus i altres editorials espanyoles.
Webkinz. Jocs i peluixos en un entorn multimèdia. A més, hi ha altres activitats com ara:

SALA LA CANAL
5 minutos por juego. Passis de vídeos que expliquen de forma breu i molt visual el funcionament de diferents jocs.

HALL DE LA CANAL
Espai de jocs dinamitzats per la Plataforma LúdicoSocial i espectacle de contes a càrrec de la Companyia Plansicols.
10:30 Ritmo y bola.
11:00 Fauna
11:30 La resistencia
12:00 Piko piko
12:30 Enzo, que bèstia que ets! Són tan bèsties que un elefant i un cangur juguen en un gronxador, una guineu i una estruç parlen de les seves coses, i un ou i una gallina discuteixen qui va arribar el primer. I és que l’Enzo i la Iela saben que, en aquest món de mones, hi ha més bèsties quepersones. Un espectacle d’històries, dibuixos i idees increïblement suggerents d’Enzo i Iela Mari.
15:30 Ritmo y bola
16:00 Fauna
16:30 La resistencia
17:00 Piko piko
17:30 Ritmo y bola
18:00 Fauna
18:30 La resistencia

VOLTANTS DE LA CANAL
Taller d’espelmes de paper. Sabeu que aquest any fem 10 anys? Doncs podreu aprendre a fabricar espelmes de papiroflèxia i tenir-les preparades pel moment de la celebració. A càrrec de Pep Gómez.
El martell. A càrrec d’Struc.
La taverna dels jocs prohibits. A càrrec d’Aura, difussió i didàctica cultural.
Tir amb Arc y Softcombat. A càrrec de l’Asociación Cultural La Era del Caos.
Mag-Misto. Venda i demostració de jocs de màgia.
Taller de construcció de joguines. A càrrec de la CIA. DE JOCS L'ANÒNIMA.

CARRER ANTONI FIGUERES
Taller de carrom. A càrrec de l’associació Samba kubally.
Taller de tamborí. A càrrec de la Federació catalana de tamborí.
Taller de modulmax. A càrrec de Modulmax.
CLUB del JOC- A què jugues? A càrrec del Club del Joc del CAE.
WeiQi-Baduk-Go: 4000 anys jugant. A càrrec del club de go La Pedra.
Taller d’aualé. A càrrec de Salvador Cases.
Rumyjocs. A càrrec d’en Ricard Lladó.

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Exposició: Molles, engranatges i pixels

Lloc: Espai Cultura Unnim Obra Social, C/ d'en Font, 25. Sabadell
Durada: Del 14 d'octubre de 2010 al 24 de juliol de 2011
Horari: de dilluns a divendres de 17 a 21h. Dissabtes, diumenges i festius d'11 a 14 i de 17 a 21h. Visites guiades, diumenges i festius a les 12h. Visites per a grups: 696 406 767
Organitza: Unnim Obra Social
Informació: 902 33 55 66

Molles, engranatges i píxels. Tecnologies del joc.
Darrere de molts jocs hi ha una forma o altra de tecnologia. Pot ser una tecnologia mecànica tan senzilla que es pugui dur a la butxaca, que la relació entre diferents elements simples acabi donant una màquina complexa o que sigui digital.
A l'exposició "Molles, engranatges i píxels. Tecnologies del joc", descobrireu la tecnologia i l'aplicació d'algunes lleis físiques que amaguen molts elements de joc, entendreu aquesta tecnologia i, sobretot, podreu gaudir d'una experiència lúdica.
Tot això mitjançant la "visita jugada" a l'exposició i també amb els diversos tallers.
Per a més informació Molles

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Una mirada al joc a través del Futbolí


Futbolí presentat al festival Tocatì, Verona (Itàlia, 2006)
A La Vanguardia del diumenge 10/10/2010 Aintzane Gastesi signava l'article Futbolín para partidas de diseño en el qual dóna notícia del disseny i comercialització d'un futbolí automàtic en fibra de resina i acer, fabricat per GRO i que es ven a partir de 50.000 euros -sí, sí, heu llegit bé, 50.000 euros!-. Afegia que els principals clients d'aquesta empresa són futbolistes, coleccionistes, dissenyadors...
Aquest article, amb la imatge del futbolí i el text, m'ha fet rumiar sobre el món del joc, i per això em permeto fer aquesta entrada al bloc tot adjuntant algunes fotografies que ajudin a reflexionar sobre:
  • què cal per a jugar?
  • quins objectes i materials de joc necessitem?
  • podem jugar arreu?
  • juga qui vol o qui pot?
  • cal realment molt disseny per a jugar?
  • els jocs tenen edat? o hi ha una edat pel joc?
  • quin és el valor del joc? i, per a tothom té el mateix valor?

Nens jugant amb un futbolí artesà. Mingun (Myanmar, 2006)Joves jugant amb un futbolí a Mopti (Mali, 2004)

Aquestes són sols algunes qüestions, en queden moltes més a la calaixera, com ara pensar en l'economica mundial, els valors del joc, les relacions que genera entre els participants i els que són espectadors...

dilluns, 11 d’octubre del 2010

Bartomeu i Quitèria, gegants amb ganxo!

Ahir diumenge vam poder gaudir un any més -i ja en van nou- de la magnífica festa de l'aiguardent que organitza el poble de Prat de Comte, a la Terra Alta. En aquests encara no deu anys la festa s'ha consolidat i ha sapigut crear un format que conjumina a la perfecció tradició i tipisme amb una certa dosi de modernitat i actualitat, deixant sempre la porta oberta a la sorpresa, a l'expectativa. I és que cada any, seguint aquesta programació vertebrada al voltant dels punts de degustació de l'aiguardent, es van proposant curioses activitats i tallers que sempre resulten interessants per al visitant -enguany, per exemple, les mostres o tallers de cuina amb aiguardent han captivat tothom-.
Jo hi anava, en particular, per a presenciar les conegudes corrides del cresol o llum de ganxo. Com sempre, no em van defraudar i a les vuit del vespre, puntualment, van tenir lloc. L'escenari de la carrera, el carrer estret i atapeït de gent, els participants corrent graciosament amb les cames enxarrancades intentant evitar que s'apaguin els cresols... tot esdevé una imatge curiosa i divertida que per a mi es fa difícil de dissociar de Prat de Comte.
Enguany, però, a més del caliu dels visitants, l'amabilitat dels veïns, les entrades amb els punts de degustació d'aiguardents i pastes, les visites a les cases magníficament "museitzades"... em vaig trobar amb una nova i molt agradable sorpresa. Els de Prat de Comte n'han fet una de nova: han batejat dos gegants amb els noms de Bartomeu i Quitèria -noms relacionats amb els patrons de la població-, però la gràcia de tot plegat no és el fet d'haver-los fet sinó que, seguint amb la coherència d'aquests darrers anys, han jugat amb un dels seus símbols més característics com ja s'ha convertit el cresol o llum de ganxo, i així el gegant Bartomeu porta penjant, a la seva mà esquerra, un magnífic cresol!
Us felicito un cop més per l'entusiasme i la bona tasca feta en un poblet tan menut com és Prat de Comte, i per seguir fent-li l'ullet al joc tradicional!!!

divendres, 8 d’octubre del 2010

Curses tradicionals a Prat de Comte

Dissabte 9 i diumenge 10 d'octubre tindrà lloc a la petita població de Prat de Comte, a la Terra Alta, la novena edició de la Festa de l'Aiguardent. La festa s'ha convertit en pocs anys en un punt de trobada distès i molt agradable per als qui ens agraden les tradicions i les trobades populars. Tot gràcies a l'empenta dels amics de Prat de Comte que han sapigut dissenyar un programa variat d'activitats per a tothom, petits i grans, vertebrat a partir de la recuperació de la destil·lació d'aiguardents. Ja sigui, entre d’altres, per nostàlgia o per interessos econòmics ningú podrà negar que ens envaeix una mena de revival de recuperació de manifestacions tradicionals que, sota la bandera de la defensa d’un suposat patrimoni, sovint no són més que còpia de models d’altres indrets, que res tenen a veure amb la nostra cultura i que s’adapten a les necessitats del marketing.
I a vegades, penso, trobar allò que definim com d’autèntic no és pas tan difícil, sols ens cal per exemple gratar en el nostre passat, el de cada poble i contrada, i possiblement trobem allò autèntic que havíem perdut o que, simplement, pel fet de ser quotidià, no valoràvem.
Aquesta és una mica la reflexió que en trec cada any quan vaig a veure la festa major de Prat de Comte, a l'estiu, o bé la de l'aiguardent a l'octubre.
Allà, segons sembla de forma ininterrompuda, s’han fet tradicionalment entre d’altres les corrides de pedres i del cresol. Aquesta peculiaritat fou valorada pel Consell Comarcal de la Terra Alta que la va declarar Festa d’Interès Comarcal l’any 2001. Des d’aleshores s’ha convertit en un interessant atractiu turístic.
A l’estiu la festa s’arrodoneix amb un programa més ampli de jocs que, no per més coneguts, deixen de ser tradicionals: corrides de l’ou, corrides pedestres, correguda de peus lligats per parelles, corrides de taleques, córrer assegut a terra i de recules…

diumenge, 3 d’octubre del 2010

Un altre Ebre

El dissabte 2 d'octubre Lo Llaüt va organitzar la baixada anual per l'Ebre, des d'Ascó fins a Móra la Nova. En aquesta ocasió vam ser 15 els participants que vam baixar en piràgues individuals tret de dues parelles que ho van fer en dobles.
L'experiència, un any més, va resultar d'allò més gratificant. L'Ebre, arran d'aigua i pel mig del riu, es veu d'una altra manera. La remor de l'aigua, les esquitxades, l'aire que refresca al llarg del descens... fan que el recorregut no es faci gens cansat en aquest tram, i que fins i tot ens oblidem que la carretera ens segueix i espia en bona part del trajecte.
D'altra banda, però, el descens ens permet descobrir elements de l'entorn natural i patrimonial que si no és des del riu ens és impossible de copçar. Per exemple, sols sortir de l'embarcador d'Ascó, a un centenar de metres riu avall i al marge dret trobem les restes del "moll" de l'antic molí farinera -encara hi és visibles un bon i ben entramat mur de pedra-. Val a dir que tenim notícia de l'existència d'un molí fariner situat a l'Aumadrava des del segle XVI. Estava constituït per dos llaüts de diferent grandària entremig dels quals hi havia una roda vertical de pales que girava per la força del corrent de l'aigua.
Passem per davant d'aquesta construcció fins arribar davant el Mal Pas, i aquí ens ve a la memòria que el novembre de 1982 el riu va patir una de les seves grans avingudes a causa de les fortes pluges que havien caigut a la conca del Segre i d'altres afluents. La gent d'Ascó recorda aquella riuada perquè, a causa de la ferocitat amb què devallava l'Ebre, es va trencar la gúmena que mantenia ancorada la nostra barca de pas i se la va endur riu avall quedant encallada entre el bosc de ribera a l'alçada de l'antic molí fariner. Noves avingudes van arrastrar-la més avall i , actualment, està afonada i embarrancada entre el Mal Pas i la platgeta de davant de la Capelleta del Carme.
Avui es fa estrany passar amb la piragua per damunt la plataforma, una plataforma que havia permès el pas a infinitat de vehicles de tota mena i veïns d'Ascó i dels pobles del voltant que anaven i venien per anar a treballar a les Illes, anar a comprar al poble o agafar el tren.
Lentament ens allunyem d'Ascó i si ens girem veurem una imatge inusual del poble, amb la Capelleta del Carme al peu, amb les cases enfilant-se cap a les restes del castell. Davant s'obre el riu, ample, molt ample a l'espera d'entrar al Pas de l'Ase que l'encaixonarà.
Però abans, passem per davant del recentment construït embarcador de Vinebre -per cert, molt ben equipat amb fogons i un bon aparcament-. És en aquest punt, precisament, a la zona de Barbers, que durant la Batalla de l'Ebre l'exèrcit republicà va habilitar una passera amb bocois i taulons per on va travessar la XI Brigada Internacional sota el comandament del cap de milícies José Antonio Valledor. Passar per aquest punt i pensar en aquells tràgins esdeveniments fan posar la pell de gallina, més quan si pensem en la quantitat de bombes que hi van caure la metralla de les quals reposa, per sempre més, al llit del riu...
A la riba contrària de l'embarcador vinebrà hi veiem la roca nua damunt la qual, diu la tradició, s'hi va trobar la imatge de Santa Paulina -s'hi hi aneu i teniu una mica d'imaginació, encara hi descobrireu la senyal que hi deixà-. Damunt d'aquesta roca, a poca alçada i a tocar del riu, encara s'aprecia una renglera de pedres que, suposadament, eren de l'antiga ermita de santa Paulina -actualment l'ermita s'ha erigit en un indret ben allunyat del riu, a la partida de Mas de Prades-.
Davant nostre s'aixeca el petit turó de Sant Miquel on s'hi van assentar els ilercavons. Des del riu resulta una imatge una mica naïf, amb el relleu rogenc i arrodonit sobresortint danvant de la serra blavosa del Tormo i, entremig, els xiprers que assenyalen la proximitat de l'ermita de Sant Miquel, lloc de referència pels vinebrans que hi celebren un magnífic romiatge el primer cap de setmana de maig.
De cop el riu fa un giravolt espectacular de 90 graus cap a la dreta. Entrem de ple a l'estret Pas de l'Ase. Des del mig del riu sembla com si descendíssim encaixonats pel mig la serra de les Perles. Al marg dret es veuen els túnels escavats a finals del XIX per a poder passar el tren. A l'esquerra, en canvi, veiem la roca ferida per l'obertura i ampliació de la carretera que uneix Tortosa amb Lleida.
En el mateix lloc on l'Ebre es recargola per penetrar en l'angost Pas de l'Ase, situem la Roca de la Beanta, on segons la creença vivia la bella nimfa Beanta, filla del Sol i de la Lluna.
Aquí és obligat abandonar el centre del riu i acostar-se al marge esquerra on, de seguida, hi apareix un petit ramal del riu que s'escola dibuixant una illa. Passar per aquest indret ens transporta a les millors pel·lícules d'aventures, com si estiguéssim en plena selva amazònica. Dels arbres del bosc de ribera hi pengen rames que semblen lianes i llaquim sec que s'ha enganxat en alguna riada. De tant en tant ens sobresalta el so d'algun ocell o el moviment violent d'algun gran peix més espanta que no pas nosaltres. Resseguir aquest illot és tot un privilegi.
Tornem a sortir a l'ample del riu. Un centenar de metres aigües avall, ara a la dreta, hi trobem una altra illeta, aquesta més petita. però també molt agradable de passar per la part més estreta i feréstega. Ara girem de nou 90 graus però cap a l'esquerra. Al marge dret i a mitja alçada veiem les baranes de fusta que protegeixen la sendera que porta cap a Garcia -aquest camí ha estat recuperat recentment i es troba en molt bones condicions per a fer excursions, a més està ben senyalitzat i disposa de rètols informatius-.
De cop, ara al mig del riu, ens sorprèn una petita illa que cada temporada de sequera fa acte d'aparició. És una illeta plena de còdols i matolls que és perfecte per a desembarcar, posar el peu a terra i fer un mos. Mentre gaudim de l'entorn ens fixem en les restes de la pedrera que hi havia en aquell indret i on, s'hi ens hi acostéssim, encara hi descobriríem restes de les antigues instal·lacions.
Després de la parada de rigor tornem a agafar les embarcacions i enfilem la recta que ens conduirà a Garcia. El poble el descobrim al fons gràcies als esbelts xiprers que coronen el petit turó de la població i on s'aixeca, encara, l'antiga església. Aquí, normalment, hi bufa el vent de baix i s'aixequen petites ones que fan més pesarés el descens. Malgrat tot anem seguint el recorregut i agafem forces quan veiem el recent inaugurat pas de barca de Garcia que permet als veïns de la població creuar cap als camps de conreu sense haver d'anar a passar per damunt el pont del tren o anar a voltar per Móra d'Ebre.
(1903) comunica el alcalde de Garcia, que la barca que hace el servicio de Ascó a Móra por el Ebro chocó en una estaca que hay en el río junto con el punete del ferrocarril, abriéndose la embarcación cuyos pasajeros se salvaron en el rellano del referido puente... Aquesta notícia rescatada dels diaris de l'època ens fa posar de nou la pell de gallina quan passem per davall les enormes arcades del pont de ferrocarril.
A partir d'aquí sembla que hi hagi una mica més de corrent i el descens sembla més ràpid. De qualsevol manera més val no animar-se en la competició i resseguir tota l'estona el marge dret del riu. Per aquest costat no hi ha tanta corrent i la baixada esmorteïda permet gaudir més del paisatge. En particular veureu infinitat de forats excavats a la roca que van fer els soldats d'un i altre bàndol durant la guerra civil, en particular durant l'esmentada Batalla de l'Ebre.
I per fi, a la llunyania, descobrireu el característic pont de les arcades que uneix les dues Móres. Però atenció, no us deixeu portar. És en aquest punt, precisament, on el riu us guarda un nou viatge a les "entranyes de la selva". Acosteu-vos a la vora i veureu com un estret ramal d'aigua entra pel mig dels arbres. No us ho penseu dues vegades. Val la pensa seguir aquest petit rierol que, després de salvar les rames d'un arbre que quasi impedeix el pas, permet accedir a un paisatge que recorda les descripcions de Mark Twain a Tom Sawyer. Aquesta part del recorregut és molt més llarga que la de la primera illa del Pas de l'Ase i permet gaudir d'un Ebre ben diferent, amb una densa vegetació que a voltes frega l'embarcació.
En sortir d'aquest gran illot ja queda poc per arribar. Creuem ràpidament el riu cap al marge esquerra per arribar, en pocs minuts, a l'embarcador de Móra la Nova on s'acaba el nostre itinerari.
(*) Les notes en cursiva estan extretes del llibre Cabussats a l'Ebre, de Josep M. Raduà i Biel Pubill, número 9 de la col·lecció La Galvana (2009).

divendres, 1 d’octubre del 2010

EL CICLISME A BENISSANET

L'aufàbiga, revista de l'Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila de Benissanet, ha dedicat el número 12 -estiu 2010- a tractar l'activitat ciclista a la població. El resultat és la compilació de diversos articles relacionats amb el món de la bicicleta centrats en la població de Benissanet i pobles del voltant. Hi trobareu:
  • Les primeres pedalejades per Benissanet (p.3-7), de Biel Pubill

  • Des de sempre, sobre dues rodes (p.8-10), de Carme Pedrós

  • Imatges amb història (p.11-13), recull de Quima Poyo i Núria Grau

  • Entrevista a Paco Roca (p-14-15), de Joana Medina

  • Benissanet: bicicltes i festes (16-17), de Paco Bladé

  • Llegim Bladé (p.18-19), de Jordi Montagut

  • L'Argilaga sobre rodes (p.20), de Jordi Montagut

diumenge, 26 de setembre del 2010

El 2 d'octubre, piraguada!

L'associació cultural Lo Llaüt organitza, el proper dissabte 2 d'octubre, una nova baixada en piragües des d'Ascó fins a Móra d'Ebre i/o Miravet -pels qui estiguin més forts!-. Sortida a les 9:00 des d'Ascó.
El preu de la sortida és de 7 euros per als socis de Lo Llaüt i de 15 per als no socis. Per apuntar-vos cal que ho feu a Comercial Ortiz -places limitades-, i recordeu, tot menor ha d'anar acompanyat d'un adult que se'n faci responsable.

dimecres, 15 de setembre del 2010

Gelatijocs (3)

L'altre joc de taula que va presentar Lo Llaüt en el Gelatijoc va ser l'awalé.
Es tracta d'un joc molt conegut a l'Àfrica septentrional i que forma part d'una extensa família de jocs coneguts amb el nom de mancala (entre aquests hi trobaríem l'owari, el kalaha, el bantumi, hus...).
Com deia un bon amic meu, aquest és un joc molt senzill de jugar però molt difícil de guanyar. Dit d'altra manera, la mecànica del joc és fàcil però per a guanyar cal rumiar i calcular força.
  • En síntesi direm que es disposa d'un taulell de joc, de dues fileres que contenen, cadascuna, 6 forats. Cada filera correspon a un dels dos jugadors.
  • En cada forat hi ha, en iniciar-se el joc, 4 llavors -per tant, damunt el tauler hi ha 48 fitxes, 24 per jugador-.
  • El jugador que inicia el joc ha d'escollir qualsevol dels seus 6 forats, agafar tot el contingut de llavors -en iniciar-se el joc serà de 4- i anar sembrant una llavor tot deixant-ne una en cada forat que trobarà seguinr el sentit contrari de les agulles del rellotge. Aquesta acció es va repetint entre els dos jugadors, ara un, ara l'altre.
  • En el moment en que un jugador deixa la seva darrera llavor en un forat del camp contrari, i en deixar-la hi queden 2 o 3 llavors, aleshores les recull i se les queda. Així mateix, si en el forat del costat en queden també 2 o 3 també se les quedaria.
  • El joc continua així fins que en el taulell de jocs no resten llavors o bé un dels dos jugadors no pot sembrar.

Per a saber-ne més: awalé


diumenge, 12 de setembre del 2010

Miravet s'omple de jota

Ahir Miravet va ser escenari d'un esdeveniment que estic convençut marcarà en el futur el calendari festiu riberenc. La plaça de l'Arenal va acollir la I Festa de la Jota a la Ribera d'Ebre i va aplegar més de 500 persones vingudes d'arreu de la comarca però també d'altres indrets de les Terres de l'Ebre.
El programa es va encetar als voltants de les 18:00 amb l'acte protocolari d'inauguració de la Festa per part de les autoritats (hi van intervenir el Delegat Territorial, el Director dels Serveis de Cultura i Mitjans de Comunicació, el President del Consell Comarcal i l'Alcalde de Miravet). A continuació va conduir l'acte la Mireia Grangé, que ha encapçalat la iniciativa junt amb responsables de les associacions culturals Artur Bladé i Desumvila, Lo Llaüt, Dones de Miravet, el Grup Cultural Rasquerà, Jota de Riba-roja d'Ebre i Grup de jotes de Flix.
El primer acte fou una petita xerrada per part del resusenc Josep Bargalló, autor del llibre Balls i danses de les comarques de Tarragona. Ribera d’Ebre i Terra Alta, al qual se li va fer un petit reconeixement per la seva dedicació en la recerca del patrimoni dansat de la nostra comarca.
Tot seguit es van iniciar els Tallers de jotes, en qué es van presentar la Jota d'Ascó -pel fet que es considera la més antiga de la comarca que mai ha deixat de dansar-se- i la de Miravet -per ser la darrera que s'ha recuperat-. Aquests tallers van esdevenir un èxit de participació, ballant fins a 45 parelles en cada dansada.
A partir de les 19.30 i ara amb la música en directe de la Banda de Benissanet es va iniciar una Mostra de jotes de la Ribera d’Ebre, amb la interpretació de les jotes d'Ascó, Benissanet, Rasquera, Riba-roja d'Ebre, Flix i Miravet. Cadascuna d'aquestes jotes es va interpretar dues vegades, la primera amb balladors dels propis pobles i la segona oberta a tothom que hi va voler participar, la qual cosa va crear un excepcional ambient festiu i un caliu impressionant.
Després del sopar -entrepà de pernil i formatge amb bon vi i millors préssecs de Miravet!- es va cloure la festa amb una exhibició de jotes per part del grup de jotes Ramell del País Valencià.
Personalment considero que la festa va superar totes les expectatives tan d'assistents com de participants en les dansades, i el que és més important, penso que s'ha endegat un model de festa perfectament sostenible, que no tindrà cap problema en repetir-se en properes edicions itinerant per cadascun dels pobles de la Ribera d'Ebre.

divendres, 10 de setembre del 2010

GELATIJOCS (2)

Els dos jocs de tauler que vam presentar durant la vetllada de Gelatijocs van ser l'alquerc i l'awale.

ALQUERC
Es tracta d'un dels jocs de tauler més antics que es coneix i del qual, a més, en sabem la manera de jugar.
L'alquerc sembla que té el seu origen a la zona d'Orient Mitjà -s'han catalogat petròglifs a les pedres del temple de Kurna (Egipte, 1400 aC)-. Tot fa pensar que des d'aquesta zona es va anar expandint pel nord d'Àfrica passant a la península Ibèrica amb l'entrada dels musulmans el 711. Una referència directa del joc la trobem al famós Libro de los juegos, d'Alfons X el Savi (1283) on es veu una il·lustració on apareixen uns personatges jugant-hi.
Característiques:
  • El joc està compost per un tauler que resulta d'unir 4 jocs del marro, pixo, cago -conegut també com a 3 en ratlla-
  • S'enfronten dos jugadors que té col·locades 12 fitxes en cada intersecció del taulell -tret de la central-
  • Cada jugador mou fitxa, alternativament, movent en qualsevol direcció del taulell i seguint per damunt d'una línia
  • L'objectiu és eliminar les peces del contrari. Per a fer-ho cal que la nostra fitxa pugui saltar per damunt la del contrari situant-se en una intersecció no ocupada per cap altra fitxa -alguns identificareu aquest tipus de moviments com a propis del joc de dames i és que, segons diuen els especialistes, l'alquerc seria el seu predecesor.

Lo Llaüt va portar dos jocs d'alquerc fets amb materials diferents. Un de pintat damunt una fullola i que feia servir xapes de refresc com a fitxes; i un altre més elaborat, fet de roba, i que emprava botons. Com veiem en les imatges va ser un joc que va agradar a totes les edats,