I a vegades, penso, trobar allò que definim com d’autèntic no és pas tan difícil, sols ens cal per exemple gratar en el nostre passat, el de cada poble i contrada, i possiblement trobem allò autèntic que havíem perdut o que, simplement, pel fet de ser quotidià, no valoràvem.
Aquesta és una mica la reflexió que en trec cada any quan vaig a veure la festa major de Prat de Comte, a l'estiu, o bé la de l'aiguardent a l'octubre.
Allà, segons sembla de forma ininterrompuda, s’han fet tradicionalment entre d’altres les corrides de pedres i del cresol. Aquesta peculiaritat fou valorada pel Consell Comarcal de la Terra Alta que la va declarar Festa d’Interès Comarcal l’any 2001. Des d’aleshores s’ha convertit en un interessant atractiu turístic.
A l’estiu la festa s’arrodoneix amb un programa més ampli de jocs que, no per més coneguts, deixen de ser tradicionals: corrides de l’ou, corrides pedestres, correguda de peus lligats per parelles, corrides de taleques, córrer assegut a terra i de recules…
A l’estiu la festa s’arrodoneix amb un programa més ampli de jocs que, no per més coneguts, deixen de ser tradicionals: corrides de l’ou, corrides pedestres, correguda de peus lligats per parelles, corrides de taleques, córrer assegut a terra i de recules…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada