dimecres, 30 de juny del 2010

Jugadores de bitlles a Isil

En el marc de la festa de sant Joan la localitat d'Isil va acollir una magnífica i participativa tirada de bitlles de nou. La competició es va desenvolupar en diferents places i espais de l'entramat del poble, la qual cosa va permetre gaudir del joc amb uns bellíssims escenaris de joc que tenien per rerafons les arreglades façanes de la població.
La competició, que es va dur a terme per separat (homes i dones), va omplir la tarda del dia de sant Joan.

dimarts, 29 de juny del 2010

Inscriu-te a la FESTCAT!!!

Demà dimecres s'acaba el període d'inscripció a la FESTCAT de jocs tradiconals a Horta de Sant Joan. Encara esteu a temps per a inscriure'us:
http://www.escolesfestcat.cat/plantilla1_escola.php?id=4

dilluns, 28 de juny del 2010

Bitlles de nou!

Les bitlles de nou és una modalitat de joc que es practica a diversos pobles del Pirineu català i que de fa uns anys ençà ha donat peu a una competició en categoria masculina i femenina que té molts seguidors. Entre els pobles que hi participen hi trobem Esterri d'Àneu, Sorpe, Isil, València d'Àneu...


Equips/jugadors:
  • A cada partida hi juguen 5 homes/dones i guanya el primer que arriba a 60 punts. Quan en una tirada no es tira cap bitlla es diu que has “llaurat”.

Materials:

  • S’hi juga amb 9 bitlles fetes de fusta normalment de bedoll o pi, d’uns 45 cm aproximadament d’alçada. Són estretes de la punta, amb una base més ampla per poder aguantar-se i bombades del mig, de manera que quan cauen puguin rodolar
  • Les bitlles són colpejades amb una bola de fusta, anomenada “Truc”, d’un pes que pot variar entre els 4 i 8 kg.

Disposició:

  • Es col·loquen a terra en línea de 3, formant un quadrat. La separació entre elles és d’un metre (en el cas de les dones) i un metre i mig (en el cas dels homes).
  • L'equip que va perdent decideix des del punt on es llançarà en la següent tirada. Aquesta distància no pot ser superior als 10 m de la posició de les bitlles. El punt decidit es marca a terra amb un guix, pedra...

La simplecitat del joc i el seu dinamisme fan que realment esdevingui una pràctica distesa i apte per a tothom.

diumenge, 27 de juny del 2010

Les falles d'Isil

La petita població d’Isil, a tocar d’Esterri d’Àneu, és una postal nadalenca amb les seves teulades de pissarra, el riuet que parteix el llogarret i el pont d’una arcada, encisador, que ben just permet el pas d’un cotxe. Als carrerons, que es dibuixen capriciosament per salvar les fermes cases i els corrals, hi regne pràcticament tot l’any un silenci que transmet tranquil·litat i pau... Però hi ha un altre Isil. És l’Isil que per una nit -la nit de sant Joan- es transforma i omple els seus carrers i places de música i cridòria i on, davant la plaça de l’església, es repeteix any rera any una litúrgia de foc i fum que aglutina veïns i turistes que no es volen perdre la baixada de les falles. La baixada de falles ha estat reconeguda per la Generalitat com a Festa tradicional d’interès nacional. Aquest reconeixement és ben merescut. La tarda del 23 de juny uns pocs veïns de la població, acompanyats de moltíssims veïns de segona residència, pugen amb vehicles a la muntanya que hi ha al vessant nord de la vall. Allí agafant les torxes que uns mesos abans han preparat i seguint una sendera es desplacen fins al turonet que vigila el poble. És el moment d’agermanament i de preparar-se abans no es faci foc per al descens. Per això, encenen una bona foguera les flames de la qual es veuen des d’Isil.
I quan es fa fosc comença l’espectacle! Com a cuques de llum els nostres fallaires inicien el descens i, des la distància, es veu com una fuet que zigzagueja davallant.
Els veïns i forasters que resten al poble hauran d’esperar prop d’una hora fins que no apareguin els primers fallaires, amb la cara roja i els ulls mig tancats i ferits pel fum que els ha acompanyat tot el descens. La majoria arriben amb esgarrinxades i petites contusions degudes a caigudes fortuïtes per la dificultat del camí. Tanmateix la cara de felicitat i l’energia que duen quan arriben a les primeres cases del poble confirmen que ha valgut la pena l’esforç i, convençuts d’haver contribuït a perpetuar la tradició, alleugeren el pas pel mig de la multitud que els aplaudeix i anima fins al final del recorregut, quan llançaran la resta de les torxes encara flamejants al peu de la falla central que els espera al mig de la plaça del poble.

En aquest ritual s’ha introduït, d’uns anys ençà, la participació dels més petits de les cases, i és així com aquests, armats d’unes torxes a mida, esperen als adults en un prat proper a la població i s’acoblen al seguici amb la il·lusió pròpia dels xiquets i xiquetes que, sovint, veuen i entenen els quefers dels adults com a jocs, sense necessitat de masses explicacions. És així com les falles d’Isil tenen assegurada la continuïtat!

dilluns, 21 de juny del 2010

Tirada de mandró a Vallparadís

La penya Caçafardatxo i la Cia. Jocs l'Anònima organitzem la sisena tirada de mandró (tira xines, caça fardatxo, fona...) al parc de Vallparadís, a Terrassa. No deixeu passar l'oportunitat de fer una tirada!! és totalment gratuït!!!

divendres, 18 de juny del 2010

Jocs de bous... sense bous!

En el recentment celebrat Congrés de cultura popular i tradicional de les Terres de l'Ebre i dins l'àmbit temàtic de Bous vàrem poder conèixer diferents jocs d'introducció a aquest món, adreçats als més petits, i que es poden fer sense els animals.
Alguns d'aquests jocs van ser:
  1. La vaca cega. Necessitem un terreny de joc ampli i ple d'obstacles. Els jugadors s'agrupen en parelles. Un d'aquests farà de bou i li taparem els ulls amb un mocador. L'altre jugador l'haurà d'anar guiant des de la distància, tot cridant-lo, fins que arribi al lloc establert -si hi ha molts participants es pot fer el joc en grups i, sobretot, cal tenir en compte que depenent del nombre de jugadors la cridòria és impressionant!-.
  2. Els retalladors. Delimitem clarament un terreny de joc -si es vol en forma de plaça de bous- i en un espai hi marcarem una mena de tancat on hi haurà el bou. Un dels jugadors farà de bou i portarà al cinturó i per la part de l'esquena tot de cintes penjades en vercor. A la vegada portarà un parell d'adhesius que intentarà enganxar a qualsevol dels altres jugadors que fan de retalladors. Com és sabut, els retalladors han de posar-se per davant del bou evitant que els toqui i acostant-s'hi el màxim possible. Doncs bé, aquest és l'objectiu dels retalladors que aconseguiran un punt cada cop que estirin una cinta del bou evitant ser tocats per aquest amb una enganxina. Si un retallador rep una enganxina ha de sortir del terreny de joc i esperar que un altre retallador aconsegueixi prendre-li una cinta al bou i li porti a aquest -és la manera de salvar-lo o de permetre que torni a fer de retallador-.
  3. Els anelladors. Per aquest joc necessitem quelcom que simuli el més realment possible un bou -durant el congrés vam disposar d'un bou de cartró pedra fermat damunt una carretilla que va fer les delícies dels més petits!-. Com també bé sabeu les demostracions d'anelladors consisteixen en intentar posar tantes anelles com sigui possible en alguna de les banyes del bou. En aquest joc l'objectiu és el mateix evitant, lògicament, ser agafat per la carretilla!.

dimecres, 16 de juny del 2010

Descarrega't el dossier: Jocs d'agrupació i estratègia

A través d'aquesta entrada podràs accedir al dossier Jocs d'agrupació i d'estratègia. Pràctica inclusiva i cooperativa, que han dut a terme els membres del Seminari de Formadors/es d'Educació Física Terres de l'Ebre.
Com indicàvem en una altra entrada no fa gaires dies
Fitxa tècnica:
  • Títol: Jocs d'agrupació i estratègia
  • ISBN: 978-84-693-2466-0
  • Autors: José Carlos Arasa, Carlos Javier Blanch, Mª José Darder, Cinta Ejarque, Cinta Espuny, Cinta Galiana, Amèlia Montserrat, Juan Manuel Pallàs, Montserrat Trullén i Biel Pubill
  • Il·lustracions: Montse Gómez
  • Correcció lingüística: Àngels Pérez
  • Edita: Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació. Serveis Territorials a les Terres de l'Ebre.
  • Número pàgines: 59 pàgines apaisades i amb espiral, en blanc i negre i tapa a color.
  • Tirada: 100 exemplars

dimarts, 15 de juny del 2010

Inscripcions a la FESTCAT 2010!

Recordeu que el termini d'inscripció al curs de Jocs Tradicionals d'Horta de Sant Joan -del 12 al 18 de juliol- es finalitza el proper dimecres 30 de juny.
El curs, adreçat a majors de 18 anys, en particular a mestres, professors, monitors de lleure i persones interessades en el món del joc tradicional en general, és eminentment pràctic i es desenvolupa al llarg d'una setmana intensa on aprendrem jocs de diferents cultures, valorarem les possibilitats d'utilitzar el territori per a dur a terme activitats lúdiques amb els alumnes o grups d'esplai, recorrerem amb bicicletes la via verda de la Terra Alta i aprendrem nombrosos jocs tradicionals en el seu propi context, descobrirem indrets màgics dels Ports, com ara el Mas d'en Quiquet on es duran a terme algunes activitats de joc, podrem participar en competicions de birles i morra, aprendrem a reutilitzar i a construir joguines i materials de joc que podrem dur a la pràctica en un context d'ensenyament aprenentatge...
Per a més informació o per a inscripcions:
http://www.escolesfestcat.cat/plantilla1_escola.php?id=4

dimecres, 9 de juny del 2010

Jocs d'agrupació i d'estratègia

Els membres del Seminari de Formadors/es d'educació física Terres de l'Ebre va presentar el passat dissabte 5 de juny el llibre/dossier: Jocs d'agrupació i d'estratègia. Pràctica inclusiva i cooperativa.
El llibret és el resultat d'un any de treball dins d'aquest seminari i continua la col·lecció encetada el curs passat en que es va editar el llibre: Els jocs tradicionals a l'aula. Exemple d'aplicació pràctica.
En aquest nou treball els formadors han volgut treballar els jocs i la inclusivitat a l'aula, és per això que trobareu constants reflexions de com fer els jocs inclusius i cooperatius. Per a fer-nos una idea d'aquests termes han pres com a referència la definició de Susan Bray Stainback (2001):

“L’educació inclusiva és el procés pel qual s’ofereix a tots els infants, sense distinció de la discapacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat per continuar essent membre de la classe ordinària i per aprendre dels seus companys/es, i juntament amb ells, dins l’aula”
És a partir d'aquesta reflexió que en el pròleg es justifica la redacció del llibre. Així hi llegim que Incloure vol dir tenir en compte a tothom i atès que a les classes d’Educació Física ens trobem amb alumnat ben diferent, pel que fa a capacitats, ritme, educació, cultura... i d’alguns d’ells també poden presentar alguna discapacitat física o psíquica, nosaltres ens hem animat a analitzar els jocs tenint en compte la diferència i pretenem que siguin una eina i recurs en el dia a dia de la nostra tasca docent.
Com tots sabem, plantejar els jocs des d’aquest aspecte (la diferència) implica aplicar diferents mètodes: jocs cooperatius, grups heterogenis i tot un llistat de possibilitats que ens donaran els jocs d’agrupació i estratègia.
La proposta no qüestiona els elements significatius de la definició de joc (font de xalera, espontaneïtat, aprenentatge...) però sí que intenta afegir-hi una dimensió cada cop més necessària a les nostres classes: la inclusivitat.
El professorat tenim a les mans la possibilitat de fer del joc una activitat motriu motivadora, participativa i en definitiva una eina d'inclusió. Des de la nostra vessant, com a docents d'Educació Física, la nostra aportació per una escola inclusiva se centra en la participació activa, constant, solidària, coeducativa, cooperativa i plural. Valors que en cap cas impliquen la pèrdua del sentit competitiu intrínsec en qualsevol activitat física i motriu.
El dossier, editat pels Serveis Territorials d'Educació a les Terres de l'Ebre, està dividit en dos grans apartats: Jocs de presentació i Jocs d'estratègia. En el primer s'enumeren i proposen un seguit de jocs per a fer grups i triar recollits al nostre territori. L'objectiu d'aquest apartat és donar a conèixer aquesta àmplia temàtica i animar als mestres i professors a fer una mica de recerca d'aquests.
El segon apartat, molt més ampli, està dedicat als jocs d'estratègia i es divideix en 4 blocs que contenen un total de 18 jocs diferents:
  • jocs d'ocupació i distribució de l'espai (inviten al diàleg, a l'estratègia, a la comunicació)
  • jocs de persecució (jocs per treballar la cursa, la velocitat, també la resistència, sense oblidar la inclusió)
  • jocs de punteria (jocs de llançament i precisió)
  • jocs d'amagar (grans jocs o jocs de llarga durada, ideals per a quan sortim de colònies amb els nostres alumnes)

Fitxa tècnica:

  • Títol: Jocs d'agrupació i estratègia
  • ISBN: 978-84-693-2466-0
  • Autors: José Carlos Arasa, Carlos Javier Blanch, Mª José Darder, Cinta Ejarque, Cinta Espuny, Cinta Galiana, Amèlia Montserrat, Juan Manuel Pallàs, Montserrat Trullén i Biel Pubill
  • Il·lustracions: Montse Gómez
  • Correcció lingüística: Àngels Pérez
  • Edita: Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació. Serveis Territorials a les Terres de l'Ebre.
  • Número pàgines: 59 pàgines apaisades i amb espiral, en blanc i negre i tapa a color.

II jornada de formació: pràctica inclusiva i cooperativa

El dissabte 5 de juny es va celebrar la segona jornada de formació impulsada pel Seminari de Formadors/es d'educació física Terres de l'Ebre a l'escola Ferreries de Tortosa. En aquesta ocasió la proposta va centrar-se en la presentació dels materials recollits al llarg del seminari en relació a la pràctica inclusiva i cooperativa a partir de jocs d'agrupació i estratègia.
La jornada, organitzada pel Departament d'Educació, Secretaria General de l'Esport/Escola Catalana de l'Esport i l'ICE de la Universitat Rovira i Virgili, anava adreçada a totes aquelles persones vinculades en l’àmbit de l’educació i l’esport (professorat d'educació física de tots els nivells incloent-hi els Cicles Formatius de Grau Mitjà i Cicle Superior d'activitats Fisico-esportives, així com a monitors/res esportius i de lleure).
El curs, de cinc hores, va centrar-se doncs en la concreció del què considerem pràctica inclusiva, en la presentació del dossier de jocs i en un taller pràctic que va permetre als assistents conèixer les diferents propostes i jugar-hi!

dimarts, 8 de juny del 2010

VIIIè JOC A JOC DE PLAÇA A PLAÇA

El passat divendres 4 de juny els carrers i places d’Ascó van ser, de nou, l’escenari de l’activitat Joc a joc de plaça a plaça que organitza conjuntament l'associació cultural Lo Llaüt, el CEIP Sant Miquel d'Ascó i l'Institut de Flix. Enguany hem arribat a la vuitena edició d’aquest Joc a joc i la valoració, de nou, és totalment positiva. Els organitzadors seguim pensant que es tracta d'una experiència molt viscuda i esperada pels xiquets i xiquetes del CEIP que, un curs per altra esperen amb interès i curiositat aquesta festa de jocs.
Pels qui no coneixeu l'activitat us direm que es tracta d'una mena de gincama pels carrers i places d'Ascó que va adreçada als alumnes de cicle superior de l’escola. Enguany hi van participar 21 nens i nenes i, per primer cop en aquestes vuit edicions, vam optar en dividir-los en tan sols dos grups de 10 i 11 membres -els altres anys feiem 4 grups donat que hi havia més alumnes-. Aquests dos grups van anar fent un recorregut per quatre places del poble acompanyats per dos mestres o membres de Lo Llaüt. En cada zona de joc s'hi trobaven entre 3 i 4 nois i noies de primer d'ESO de l’Institut de Flix que els feien de monitors, els orientaven i explicaven els jocs -recordem que un dels atractius d’aquest esdeveniment és el fet que els joves que estudien a l’IES es converteixen, per una tarda, en mestres de jocs dels seus amics del poble. La relació i complicitat que s’estableix entre ells permet endegar amb tranquil·litat tota l’activitat-.
Els llocs escollits per a jugar van ser:
  • Pla de Valero, on es feien els jocs de la ferradura i la catxapera
  • L’hort de l’Abadia, amb els clàssics jocs de precisió i atzar com són la planta de l’església, la rana i el joc de la trisella
  • Pla de Vallxiqué, amb els jocs del set i mig, el futbol i circuit de xapes
  • Pla de cal Cavallé, on es jugava a flèndit de patacons i es tiraven rebellugues

La tarda de jocs es va cloure al Pla de l’església on vam poder veure la força dels nostres xiquets, que van competir amb els grandots en diverses estirades de corda!!!
Des d’aquí volem agrair el recolzament dels alumnes de l’institut cap a l’activitat així com la predisposició de les mestres de l’escola, amb la M. Cinta, l'Albert i la Trini que, un cop més, va tenir cura d’explicar i conscienciar prèviament als nens de què es pretenia amb l’activitat, així com de l’elaboració del dossier amb el recull de jocs.

dimecres, 2 de juny del 2010

Exposició Jocs tradicionals a les Terres de l'Ebre

Dintre del programa del congrés de cultura popular i tradicional de les Terres de l'Ebre vam poder veure, per primer cop, una exposició centrada en els quatre àmbits que tractava el congrés: gastronomia, música i dansa, bous i jocs tradicionals.
La mostra, que segons sembla serà itinerant, és formada per 8 grans plafons magníficament il·lustrats amb fotografies de cada apartat i amb un text introductori. A continuació us adjunto el text de Lavega, Costes i Pubill que acompanyava els dos plafons dels jocs tradicionals:

A- Els xiquets omplien els carrers i ara als patis de les escoles.
De vegades, se sent dir és que ara, els xiquets i xiquetes ja no juguen com abans. I la persona que ho diu no va errada, els xiquets i xiquetes segueixen jugant però ho fan d’una forma diferent i en altres llocs.
Si abans els espais de joc eren els carrers i les places del poble i les nits d’estiu les aliades, ara els nois i noies continuen jugant al pati de les escoles o a casa.
Aquest canvi d’espais ha motivat que també ho facin el tipus de jocs.
Si volem que els xiquets i xiquetes coneguin el nostre patrimoni lúdic, cal que els pares i els educadors es conscienciïn que jugant ens formem i ens fem grans i que si formen part de la cultura d’un territori estem també practicant amb la nostra història.

B- Del treball i l’oci a l’esport Molts dels esports que actualment coneixem han sorgit d’altres pràctiques que estaven allunyades de les fites esportives tal com les coneixem ara.
Les regates de muletes o pontones que ara tornem a veure pel riu Ebre o pel mar naixen de la feina que duien a terme els pescadors o els qui empraven les barques per transportar...
Els concursos d’arrossegament de cavalls no són més que processos de deportivització d’aquelles feixugues feines d’estirar el tiràs o el barquet pels camps d’arròs. Entre l’esport i la feina sorgí pel mig la disputa, el desafiament de quin cavall de tots era el més fort i també el valor econòmic que representava el vendre un cavall que guanyava als altres.
Les tirades de bitlles actuals sorgeixen d’aquelles tirades improvisades en les tardes dels diumenges a les places dels pobles de les Terres de l’Ebre, quan juntament amb el trinquet o el joc de cartes no hi havia massa cosa per distreure’s.

C- Els jocs i la festa
Pal ensabonat al riu o a les platges de les nostres costes, curses de sacs, la paella emmascarada, curses de pedres, curses d’ous... Tots són jocs que hem practicat i encara practiquem en els dies de les nostres festes majors (altres han passat a millor vida com la solta d’ànecs al riu o al mar).
A les Terres de l’Ebre seguim mantenint un ventall molt ampli de jocs i diversions. Els dies de Pasqua, als entorns de les ermites o els masos es juga a saltar a corda, el vidu o a la gallina cega.
A Vinebre per Sant Miquel es fa el curiós joc de la corretja. A Ascó, Garcia o la Sénia es fan curses de cavalls, rucs i matxos, així com per Sant Blai a la Fatarella se’n fan de rucs. A Prat de Comte, per Festa Major d’estiu, es fan curses de pedres, de taleques, de cresol i de l’ou.
En aquest breu apunt encara hauríem de parlar de les curses de pontones o muletes que es duen a terme en el marc de la festa major de pobles riberencs com ara Flix, Móra la Nova i Móra d’Ebre; o l’important calendari de curses pedestres, on destaquem especialment la de la diada de l’Ermita de Sant Roc a Paüls-.

D- Activitats per mantenir el patrimoni lúdic
El món del joc tradicional és ple de missatges, valors i significats importants en tots els àmbits d’estudi i d’aplicació de la cultura popular. Una de les activitats que es porten realitzat a Catalunya des de fa 14 anys és l’escola d’estiu de jocs tradicionals a Horta de Sant Joan, que es coneix amb el nom de la FestCat, i que està organitzada pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional de la Cultura Catalana.
Cal destacar també les jornades i congrés -“Els jocs en la història”- , que són organitzades per l’Institut Ramon Muntaner.
En l’àmbit educatiu destaquen iniciatives com el Tradijoc que reuneix als alumnes de primer d’ESO de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, o el Patijoc a les escoles de Primària de la Ribera d’Ebre.
A través del Pla Català de l’esport a l’Escola a les Terres de l’Ebre s’organitzen trobades anuals on el joc tradicional juga un paper predominant

E- El joc encontre de cultures
De vegades quan algú ens explica un joc que es jugava abans sempre ens diu que aquell joc pertany al seu poble i que és l’autèntic. Encara que hi ha honroses excepcions, la majoria de jocs que juguem a les Terres de l’Ebre també es juguen a altres parts del món.
El que fa que els nostres jocs siguin particulars és que són practicats en els nostres carrers, places o camins i per la gent que els transita. És per això pel que un mateix joc és jugat de diferents formes entre pobles propers de les mateixes terres de l’Ebre.
Aquesta característica dels jocs tradicionals, la de la universalitat de la seva pràctica, és la que ens ha de permetre comunicar-nos entre els xiquets de diferents pobles, cultures i religions.
Als ossets o les tabes hi juguen a tot el món amb astràgals de bens o amb pedretes. El mateix passa amb les baldufes, ballarugues o barallugues i tants d’altres jocs i joguines que formen part del nostre imaginari lúdic.

dimarts, 1 de juny del 2010

Els jocs tradicionals al Congrés de Cultura Popular i Tradicional de les Terres de l'Ebre

El dissabte 29 de maig els jocs tradicionals van tenir un paper significatiu dins del congrés de Cultura popular i tradicional de les Terres de l'Ebre celebrat al Teatre Auditori Felip Pedrell de Tortosa.
A banda d'una exposició sobre els jocs tradicionals de la quan en parlarem en un altre moment, així com d'una exhibició i tallers de jocs, es va dur a terme una taula rodona on es va debatre sobre l'estat actual d'aquesta manifestació amb els objectius de:
  • Mostrar la realitat dels jocs i esports tradicionals a les terres de l’Ebre
  • Intuir el camí a seguir per al ple desenvolupament de la cultura lúdica a les Terres de l’Ebre.

El professor d'INEFC Lleida Pere Lavega va coordinar la taula on hi van ser presents:

  • Jesús Auré -coordinador de Desplegament Territorial i de Relacions institucionals de la Secretaria General de l'Esport- que va parlar de la generalització d’un esport: “el de les regates de muletes o puntones” a les terres de l’Ebre, i al llarg de les seves intervencions va apuntar idees de com l'administració pot contribuir a revitalitzar un esport tradicional.
  • Jaume Roda, jugador de bitlles del Club de bitlles de Roquetes que va parlar de l’experiència d'aquest joc com un esport que va sorgir d’una pràctica de lleure i d’aposta. En el seu discurs va destacar el desencís que a vegades mostren els joves a l'hora de practicar-lo més habitualment.
  • Oriol Segarra, com a documentalista de la Festa del Renaixement de Tortosa, va destacar la importància d'aquest esdeveniment que és el resultat de la suma d'esforços de l'administració junt amb la iniciativa privada, i compta amb l'entusiasme i seguiment dels tortosins. En la seva intervenció va fer especial referència a l'activitat de la presentació i desfilada de banderes com a pròpia de l'activitat física.
  • Finalment la meva intervenció va incidir en la necessitat de treballar el joc tradicional a l’escola com a eix vertebrador d'infinitat d'activitats que poden girar al seu voltant (història, llengua, etnologia, visual i plàstica...). Alhora vaig voler destacar el bon estat de salut que tenen els esports i jocs tradicionals de les Terres de l'Ebre que estan associats o vinculats a les festes i al riu (carreres de muletes i pontones, pal ensabonat, travesses de riu nedant, les birles, el joc de la corretja, estirada de corda...), tanmateix vaig voler, també, cridar l'atenció del perill que corren els anomenats jocs infantils -arreu en general- que han perdut el seu protagonisme als carrers i places.

Per acabar l'acte Pere Lavega va fer una síntesi de les diferents intervencions, així com les que es van produir des del públic assistent, i va referemar la idea que el joc tradicional transmet una gran varietat de valors i actituds que són cabdals per a la nostra societat, i que cal un treball constant des de totes les àrees (administració, entitats i associacions, educació) per a potenciar-los.