dilluns, 29 de febrer del 2016

Exposició sobre jocs i esports en la filatèlia

 
Els amics de l'associació cultural La Tanguilla, d'Aranda de Duero, ens proposen una exposició sobre els jocs i els esports tradicionals a través de la filatèlia. La mostra es pot veure fins al 16 de març a la Casa de Cultura d'Aranda.


dissabte, 27 de febrer del 2016

"Tacones lejanos"



Aquesta costum de fer punteria penjant les sabates la comencem a trobar arreu, des de centre amèrica, on és un "autèntic joc" passant, en aquest cas, per l'Avinguda de l'Òpera de París!
Arriba un moment que no saps, però, si es tracta d'un joc, d'una diversió o d'una bretolada. En qualsevol cas la qui portava aquests tacons debia quedar ben descansada!

dissabte, 20 de febrer del 2016

V IOCUS: Escola d'estiu de Jocs Tradicionals a VIC


En marxa !
 Benvolguts/des,
Per si és del vostre interès, voleu reservar-vos els dies i en voleu fer difusió,
us comuniquem que estem preparant amb il·lusió
la cinquena edició de:
 
L’ ESCOLA  D'ESTIU  DE
JOCS  TRADICIONALS
(Adreçada a persones vinculades al món educatiu, deportiu i social)
 
LLOC: Vic - Folgueroles
DATES: del  4  al  8  de Juliol 2016
Més informació: jocsanonima.wordpress.com
 

dijous, 18 de febrer del 2016

Vídeo dels Jocs tradicionals de Catalunya


 
Us presentem l’audiovisual Els jocs tradicionals de Catalunya ideat, documentat i redactat per Toni Costes, Pere Lavega i Biel Pubill, i enregistrat a Ascó, Flix i Gandesa el 2009 per Santi Valdepérez (ISBN: 978-84-393-8248-5).


 
Les imatges d'aquest vídeo, que no pretenen explicar ni convertir-se en un manual de jocs, us faran reflexionar sobre les característiques intrínseques dels jocs, en particular sobre les emocions que desperten en cadascun dels seus protagonistes, que reflecteixen en molts casos la personalitat d'aquell qui juga. Es tracta d'una senzilla aportació que es pot emprar com a recurs previ a l'hora de tractar el tema dels jocs tradicionals a l'aula, però també d'un exercici coherent per a reflexionar sobre què volem ensenyar i perquè ho volem ensenyar i ser conscient de les potencialitats que té el tractament dels jocs en cada context (escolar, d'esplai, de formació...).
 

dilluns, 15 de febrer del 2016

Vetaina a París

 
París sempre deixa la porta oberta a la creativitat i a obrir bé els ulls perquè en cada racó pots trobar-te alguna cosa que et faci fer una ganyota riallera!
 



Vetaina hi ha passat uns dies gaudint de la ciutat tot visitant la Notre-Dame, la Sainte Chapelle, la Conciergerie, l'Arc de Triomphe de l'Étoile, la Tour Eiffel, la place des Vosges...

divendres, 12 de febrer del 2016

Els jocs en la història entren a les aules: Projecte compartit Institut Flix i Camp d'aprenentatge d'Empúries

 
 
Des del dilluns 14 al dimecres 16 de març els alumnes de l'Institut Flix (Ribera d'Ebre) faran el crèdit de síntesi de 1r d'ESO a l'Escala, a l'Alberg de la Generalitat a tocar de les restes arqueològiques d'Empúries, treballant un projecte compartit amb el Camp d'aprenentatge d'Empúries centrat de manera especial en la història de l'assentament dels grecs i romans, així com els jocs i les diversions dels nens, joves i adults fa 2.000 anys.
 
 
En els darrers cursos estan realitzant el crèdit de síntesi a Empúries gràcies a participar en un Projecte Compartit amb el Camp d'aprenentatge d'Empúries, centrat en recollir, conèixer i practicar jocs i diversions dels grecs i romans tot posant-los en pràctica "in situ", en els mateixos espais on fa 2.000 anys hi jugaven els habitants d'Empúries. És per això que durant l'estada dediquen bona part del temps a reconèixer aquells jocs i posar-los en pràctica. 
 
 
El projecte suposa prepara materials i objectes de joc típics de l'època, com ara aquestes nines que han fet els alumnes:
 
 
Podreu seguir aquest projecte de l'alumnat de 1r d'ESO en aquest enllaç.
 

dijous, 11 de febrer del 2016

Declaració de Verona -Dicchiarazione di Verona-

En el vídeo podreu escoltar el text del manifest de Verona en pro dels jocs tradicionals, dins del Festival TOCATÌ 2015 del qual en fou país convidat Catalunya.


dimecres, 10 de febrer del 2016

El món dels trencaclosques al Museu del Joguet de Catalunya

 

Amb el títol: El món dels trencaclosques, reptes entretinguts i a voltes matemàtics, el Museu del Joguet de Catalunya proposa una exposició en homenatge al col·leccionista Francesc Castanyer Figueras en motiu del seu centenari.
La mostra temporal, d’entrada lliure, es podrà veure del 12 de febrer al 10 d’abril de 2016
 

dimarts, 9 de febrer del 2016

Escac i mat al taulell

Sorprenent article de Isabel Ramos Rioja aparegut a La Vanguàrdia del dissabte 30 de gener:
Des de Bagdad, la Zahraa declinava el regal que aquesta redactora li feia d’una participació d’un dècim de la loteria de Nadal; la tradició obliga. En cas de guanyar la grossa, era per a una bona causa: pagar-se un màster de Llengua Espanyola a la Universitat de Salamanca que de cap altra manera no es podia permetre. La seva integritat com a musulmana davant un joc d’atzar va poder més que el desig de venir a Espanya a estudiar. De tota manera, no va tocar ni el reintegrament.
A falta de grans problemes teològics –cas del cristianisme i, sense anar més lluny, el misteri de la Santíssima Trinitat–, l’islam se centra en discussions jurídiques. Què està permès i què no per anar pel “camí recte”.
La llista de prohibicions a l’islam es pot fer interminable. Algunes són presents a l’ Alcorà. D’altres, procedeixen de les tradicions subjacents a cada país. La majoria, tot i això, es poden considerar normes d’higiene o de protecció pel lloc on va sorgir aquesta ­religió.
Per sortir de dubtes sobre la validesa dels seus actes –o més aviat dels del veí–, els creients recorren als jurisconsults, que, al seu torn, emeten la fàtua corresponent. No obstant això, aquest dictamen no és de compliment obligat. Tret que el jurisconsult sigui el gran muftí del país (no tots el tenen) i aquest país es digui Aràbia Saudita, que ja s’encarregarà de fer-lo complir per la via més expeditiva.
El xeic Abdulaziz al- Xeikh, gran muftí de l’ Aràbia Saudita, ha dit que els escacs estan prohibits a l’islam perquè inciten a apostar (vetat a l’ Alcorà) i, a més, és “una pèrdua de temps i de diners i un motiu per a l’odi i l’enemistat entre jugadors”. No deu haver vist partits de futbol de categoria juvenil.
Al- Xeikh es basa en l’aleia alcorànica en què es culpa el dimoni de voler-se servir del vi i del maysir (una mena de loteria àrab preislàmica) per fer que el creient s’oblidi de Déu i de complir amb l’oració. D’aquesta manera equipara els escacs a un joc d’atzar, atès que en aquella època s’apostava. Sí que té la seva part d’atzar un joc lligat als escacs en nombrosos països islàmics: les taules reials o jaquet, més conegut ara com a backgammon.
Es diria que els dubtes sobre els escacs no quedaran conclosos mai. Si Ibn Taimiyya, que va viure a cavall dels segles XIII i XIV, i és considerat un inspirador del wahhabisme, el salafisme i el gihadisme, ja va donar la seva opinió sobre això, així com altres jurisconsults després que ell, encara que en sentit contrari, per què hi ha d’haver més preguntes? Ibn Taimiyya, a més, absolia els qui, malgrat que juguessin, no descuidessin les seves obligacions. Abdulaziz al- Xeikh ha estat més papista que el Papa.
En l’extrem oposat es troba un cas relatat en un hadit segons el qual una dona va anar a demanar el divorci del seu marit. Mahoma li va preguntar el perquè, a la qual cosa va al·legar que el seu marit es passava les nits resant, per tant, sense fer-li cas al llit. Mahoma va ordenar al marit que deixés de resar tant i s’ocupés de la seva dona.
Van ser els musulmans, paradoxalment, els qui van portar els escacs a la Península i d’aquí es va estendre a tot Europa. Ells l’havien rebut dels perses i aquests dels indis. L’evolució d’un joc a l’altre és evident, tant des del punt de vista estètic com de les regles que els regien. La prohibició i exalçament dels escacs es va alternar per èpoques i va anar per barris, jueus, cristians i musulmans.
Els escacs, que estaven en la seva esplendor amb Alfons X el Savi, s’esllanguien quan, en època d’ Isabel la Catòlica, es va decidir donar més poder, més joc, a la peça que llavors es deia el visir. De poder avançar com un simple peó va passar a tenir l’àmplia llibertat de moviments de què gaudeix la reina. A imatge i semblança d’ Isabel la Catòlica.
Joc molt estès al món àrab i altres països musulmans de l’ Orient Mitjà, ni el venerat Khomeini va poder esborrar els escacs de la faç de l’ Iran, malgrat que havia prohibit jugar-hi en públic fins que va aixecar el veto el 1988. Als parcs de Teheran hi ha milers de taules amb taulers d’escacs pintats, preparats per poder jugar.
Podeu consultar tot l'article signat per Isabel Ramos Rioja en aquest enllaç de La Vanguàrdia.

dijous, 4 de febrer del 2016

Bladé a l'escola! dossiers didàctics per l'aula


 
El febrer de 2007, amb motiu del centenari del naixement de l’insigne escriptor de Benissanet, Artur Bladé i Desumvila, el Centred’Estudis de la Ribera d’Ebre publicava un seguit de materials pedagògics adreçats als centres educatius amb l’objectiu clar de donar a conèixer dintre del món educatiu la figura i l’obra del nostre escriptor.
Bladé a l’escola era el títol escollit per aquests quaderns de treball que es van elaborar per a primària i per a secundària i que, en el cas de primària, també s’acompanyava d’una guia per al mestre. Aquest treball va anar a cura d’un ampli grup de mestres i professors dels centres educatius de la comarca que, reunits en grups de treball i amb el suport del Departament d’Ensenyament, van anar desfilant l’obra de Bladé per a fer-la propera, agradable i enriquidora a l’alumnat.
És així com les obres que parlen de la Ribera viscuda per Bladé esdevenen el fil conductor per apropar l’alumnat al coneixement, entre d’altres, del medi geogràfic i a la valoració dels nostres trets culturals i lingüístics, en definitiva a l’imaginari ebrenc viscut pel nostre autor. I és que Bladé a l’escola parteix del convenciment que el treball pedagògic amb textos que remeten a espais sentits com a propers poden ser, sens dubte, un estímul enriquidor per a l’educació.
 
 
Entre els materials que contenen els quaderns hi trobem capítols referits als jocs de principis de segle XX viscuts per Artur Bladé a Benissanet i que formen part de l'imaginari riberenc. 
Avui, en motiu del vintè aniversari de la seva mort, ens hem de felicitar per poder seguir donant a conèixer la seva obra a través d’aquests quaderns didàctics, ara en xarxa, amb la voluntat i l’interès que estiguin a l’abast de tothom i així poder facilitar més la coneixença del nostre més destacat escriptor riberenc.
En aquests enllaços podreu consultar els dossiers en pdf:

dimecres, 3 de febrer del 2016

Vetaina a le Mont-Saint-Michel


Vetaina ha estat uns dies visitant la Picardie, Normandia i la Bretanya i, evidentment, no podia deixar de visitar l'espectacular escenari que mostra le Mont-Saint-Michel.



dimarts, 2 de febrer del 2016

L'exposició Joc a joc al Museu Nòmada

  

Del 22 al 24 de gener va tenir lloc al recinte de la Fabra i Coats de Barcelona la primera edició del Som Cultura Popular, una iniciativa de l’ajuntament de Barcelona de reunir el món associatiu festiu de la ciutat.
Més de 130 associacions -institucions, entitats, federacions, confederacions i col·lectius-, prop de 300 activitats obertes al públic, gratuïtes i per a totes les edats i un flux constant de visitants que els organitzadors situen en més de 13.000 persones d’ençà de la inauguració, amb l’obertura del Museu Nòmada, sota el guiatge del Museu Etnològic, són algunes de les xifres d’aquesta primera Mostra del Patrimoni Immaterial.
 

 
 
La proposta, innovadora en format i objectius, s’ha articulat en base a dos vessants diferents: per un costat, una sèrie d’activitats dirigides als col·lectius de la cultura popular i al món científic i de l’antropologia, per tal que puguin interactuar i aprendre els uns dels altres. Per altra banda, la proposta ha ofert un seguit d’activitats obertes al públic general, fent especial atenció als infants i a les famílies.
Entre aquestes activitats destaca la presentació de les 43 exposicions que configuren el Museu Nòmada, entre les quals hi trobem Joc a joc de plaça a plaça, editada per Lo Llaüt.
Podeu veure la informació sobre aquesta exposició així com sol·licitar-la a través d'aquest enllaç.