Sorprenent article de Isabel Ramos Rioja aparegut a La Vanguàrdia del dissabte 30 de gener:
Des de Bagdad, la Zahraa declinava el regal que aquesta
redactora li feia d’una participació d’un dècim de la loteria de Nadal; la
tradició obliga. En cas de guanyar la grossa, era per a una bona causa:
pagar-se un màster de Llengua Espanyola a la Universitat de Salamanca que de
cap altra manera no es podia permetre. La seva integritat com a musulmana
davant un joc d’atzar va poder més que el desig de venir a Espanya a estudiar.
De tota manera, no va tocar ni el reintegrament.
A falta de grans problemes teològics –cas del
cristianisme i, sense anar més lluny, el misteri de la Santíssima Trinitat–,
l’islam se centra en discussions jurídiques. Què està permès i què no per anar
pel “camí recte”.
La llista de prohibicions a l’islam es pot fer
interminable. Algunes són presents a l’ Alcorà. D’altres, procedeixen de les
tradicions subjacents a cada país. La majoria, tot i això, es poden considerar
normes d’higiene o de protecció pel lloc on va sorgir aquesta religió.
Per sortir de dubtes sobre la validesa dels seus actes –o
més aviat dels del veí–, els creients recorren als jurisconsults, que, al seu
torn, emeten la fàtua corresponent. No obstant això, aquest dictamen no és de
compliment obligat. Tret que el jurisconsult sigui el gran muftí del país (no
tots el tenen) i aquest país es digui Aràbia Saudita, que ja s’encarregarà de
fer-lo complir per la via més expeditiva.
El xeic Abdulaziz al- Xeikh, gran muftí de l’ Aràbia
Saudita, ha dit que els escacs estan prohibits a l’islam perquè inciten a
apostar (vetat a l’ Alcorà) i, a més, és “una pèrdua de temps i de diners i un
motiu per a l’odi i l’enemistat entre jugadors”. No deu haver vist partits de
futbol de categoria juvenil.
Al- Xeikh es basa en l’aleia alcorànica en què es culpa
el dimoni de voler-se servir del vi i del maysir (una mena de loteria àrab
preislàmica) per fer que el creient s’oblidi de Déu i de complir amb l’oració.
D’aquesta manera equipara els escacs a un joc d’atzar, atès que en aquella
època s’apostava. Sí que té la seva part d’atzar un joc lligat als escacs en
nombrosos països islàmics: les taules reials o jaquet, més conegut ara com a
backgammon.
Es diria que els dubtes sobre els escacs no quedaran
conclosos mai. Si Ibn Taimiyya, que va viure a cavall dels segles XIII i XIV, i
és considerat un inspirador del wahhabisme, el salafisme i el gihadisme, ja va
donar la seva opinió sobre això, així com altres jurisconsults després que ell,
encara que en sentit contrari, per què hi ha d’haver més preguntes? Ibn
Taimiyya, a més, absolia els qui, malgrat que juguessin, no descuidessin les
seves obligacions. Abdulaziz al- Xeikh ha estat més papista que el Papa.
En l’extrem oposat es troba un cas relatat en un hadit
segons el qual una dona va anar a demanar el divorci del seu marit. Mahoma li
va preguntar el perquè, a la qual cosa va al·legar que el seu marit es passava
les nits resant, per tant, sense fer-li cas al llit. Mahoma va ordenar al marit
que deixés de resar tant i s’ocupés de la seva dona.
Van ser els musulmans, paradoxalment, els qui van portar
els escacs a la Península i d’aquí es va estendre a tot Europa. Ells l’havien
rebut dels perses i aquests dels indis. L’evolució d’un joc a l’altre és
evident, tant des del punt de vista estètic com de les regles que els regien.
La prohibició i exalçament dels escacs es va alternar per èpoques i va anar per
barris, jueus, cristians i musulmans.
Els escacs, que estaven en la seva esplendor amb Alfons X
el Savi, s’esllanguien quan, en època d’ Isabel la Catòlica, es va decidir
donar més poder, més joc, a la peça que llavors es deia el visir. De poder
avançar com un simple peó va passar a tenir l’àmplia llibertat de moviments de
què gaudeix la reina. A imatge i semblança d’ Isabel la Catòlica.
Joc molt estès al món àrab i altres països musulmans de
l’ Orient Mitjà, ni el venerat Khomeini va poder esborrar els escacs de la faç
de l’ Iran, malgrat que havia prohibit jugar-hi en públic fins que va aixecar
el veto el 1988. Als parcs de Teheran hi ha milers de taules amb taulers
d’escacs pintats, preparats per poder jugar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada