Pòsters

A CONTINUACIÓ TROBAREU PÒSTERS EDITATS PER L'ASSOCIACIÓ CULTURAL LO LLAÜT I QUE S'HAN PRESENTAT EN DIFERENTS JORNADES I CONGRESSOS

  1. Una plaça de jocs tradicionals. Festivitat de Sant Antoni a Ascó, un model de recuperació
  2. Les corrides de cavalls, rucs i matxos d'Ascó. Joc, diversió, patrimoni i festa

1.- UNA PLAÇA DE JOCS TRADICIONALS. FESTIVITAT DE SANT ANTONI A ASCÓ,
UN MODEL DE RECUPERACIÓ.

Biel Pubill 
Associació Cultural Lo Llaüt
http://lollaut.blogspot.com.es/
Correu de contacte

Pòster presentat al Congrés Internacional de Bolos y Juegos Tradicionales celebrat del 14 al 17 de setembre de 2006 a Santander. El text, ampliat, es va recollir a les actes del congrés amb el títol de la ponència: La formación en los juegos y deportes tradicionales en Cataluña.


Introducció
La festa en honor a Sant Antoni a Ascó (Tarragona), en torn el 17 de gener, reuneix un cúmul de particularitats que la fan singular en mantenir un perfecte equilibri entre les tradicionals manifestacions religioses (advocació al Sant, processo de “Els Tres Tombs”, benedicció d’animals...), festives (jotes en torn a una gran foguera que roman encesa durant els tres dies que dura la celebració) i lúdiques (carreres de cavalls, matxos i rucs i altres jocs tradicionals). Aquest variat ventall d’actes van comportar que el gener del 2005 el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre la declarés Festa d’Interès Etnològic de la Comarca. Lo Llaüt, associació cultural local, ha desenvolupat un important paper en aquesta consecució al dur a terme, des de mitjans dels anys noranta, una feixuga tasca de documentació i recopilació d’imatges i testimonis sobre els jocs i les formes lúdiques tradicionals dels asconencs que, entre d’altres, s’ha materialitzat en una publicació de fotografia antiga: Ascó a l’envelat (1), en la promoció de jocs populars i en l’organització, des de l’any 2001, d’una tarda de jocs tradicionals recuperats de la memòria en el marc de la Festa de Sant Antoni. L’experiència ha estat tan positiva que en aquests deu anys la tarda de jocs tradicionals, com resa el programa, s’ha convertit en un referent esperat de la festa, no sols per part dels nens, sinó també per joves i adults d’ambdós sexes que es troben en un espai recollit per a poder veure i practicar, simultàniament, recuperats jocs tradicionals com la trencada de tupins, les carreres de pedres, les divertides corrides de cintes dalt de rucs, tirades de birles, el joc de la trisella o les disputades competicions d’estirada de corda.
(1) PUBILL, Biel i RADUÀ, Josep M. (2006), Ascó a l’envelat. Gràfiques del Matarranya.


Les corrides de cavalls, rucs i matxos
A Sant Antoni se’l coneix per ser el protector dels animals, és per això que tradicionalment aquests han estat els protagonistes de la festa i han estat presents en el seu paisatge lúdic. El poble d’Ascó s’ha caracteritzat per haver sabut mantenir secularment i interrompudament les corrides de cavalls, matxos i rucs durant els tres dies que dura la celebració. Unes competicions realment singulars que destaquen per conservar un corpus de particularitats com són: l’existència de les figures dels majorals –persones encarregades d’organitzar les corrides-; la figura de l’aviador, càrrec de responsabilitat al qual es sotmeten tots els genets i que s’encarrega de marcar la línia de sortida i de controlar que no la sobrepassin els animals fins que, al crit de Sant Antoni mos guardo! i deixant caure un mocador a terra, dóna per iniciada la corrida; una música particular de les corrides que s’interpreta a l’inici de la carrera i en el moment en què els animals enfilen la recta d’arribada; el fet que els matxos i rucs sempre es muntin a pèl; és l’animal qui guanya la corrida, independentment que creui la línia d’arribada amb o sense genet; atorgament dels tradicionals premis consistents en un gall per al primer i el segon i una gran ceba per al tercer en arribar; la creença que el fet d’haver portat l’animal a beneir fa impossible que cap genet pateixi mal durant la competició....

La corrida de la forca, de les cintes o de l’arnella
Aquesta carrera consisteix en travessar amb un pal o forca alguna de les arnelles que, lligades a unes cintes, pengen d’una corda suspesa en mig de la plaça de l’església. La particularitat és que es va muntat a cavall o ruc i que, lògicament, s’espanta l’animal per tal que no vagi poc a poc. A cada arnella, depenent del color de la cinta, li correspon un premi –ahir aquests eren en espècies: galls, conills....- En el moment en que els quadrúpedes van començar a escassejar el joc va saber-se adaptar als nous temps substituint l’animal per la bicicleta, més tard la motocicleta i, fins i tot, el tractor! Les noves formes d’entendre l’oci van fer que el joc desapareixes durant unes dècades fins que l’any 2001 es va recuperar en el mateix escenari on tradicionalment s’havia practicat fins els anys setanta. Antigament es realitzaven altres divertides proves amb animals on els genets posaven a prova la seva habilitat i destresa. Recordem les carreres de rucs amb els genets muntats d’esquena al cap de l’animal, i la difícil prova de recollir amb una sola mà, i sense baixar de l’animal, una bola de sabó posada dins d’un cossi.



La tirada de birles
Com sabem, el joc de birles tindria els seus orígens més remots a l’antiguitat, com a pràctica per a desenvolupar la destresa i la punteria. A la nostra regió ja era ben conegut al segle XV, com es desprèn del text recollit per Andreu de Bofarull (1): El 31 de marzo de 1495 es condenó a Juan Rendon, natural de Les Borges del Camp, a llevar una cadena al cuello por haber blasfemado jugando a las bitlles. En un altre document, la Carta de población de la villa de Ascó (2) (1615), podem llegir: Ytem que todos los juegos de cualesquier manera sean, son del Señor, y puede de ellos hacer, á su voluntad excepto el de las virlas. Certament el joc fou molt popular i practicat fins a finals dels anys trenta. Posteriorment –i com tants altres en els quals s’apostava- fou perseguit pel nou règim i deixà de jugar-se en molts pobles de la Ribera d’Ebre. A mitjans dels anys noranta Lo Llaüt va adquirir dos jocs i des de llavors s’ha recuperat a la nostra població. Com es juga? Es juga individualment o per parelles, i a un determinat nombre de tirades o bé a veure qui aconsegueix superar, abans, una determinada puntuació. Es col·loquen paral·lelament dues fileres de tres birles a una distància d’uns deu metres del llançador. Cada jugador disposa de tres birlots –birles més petites- per a intentar tombar cinc de les sis birles i aconseguir així la màxima puntuació –10 punts-. Per a cada birla caiguda s’aconsegueix un punt a excepció de si es fan caure les sis, en aquest cas no se suma cap punt.
 
(1) BOFARULL, Andreu (1851), Reus en el bolsillo. Reedición del Diari de Tarragona 1993, p. 24.
(2) BIARNÉS, Carmel (1981), Els moriscos a Catalunya. Gràfiques Moncunill, p. 157.


El joc de la trisella o de la bola
Joc practicat fins a la primera dècada del segle XX en nombroses poblacions de les comarques de la Ribera d’Ebre i del Priorat, i que es caracteritza per l’aprofitament d’una eina del camp, en desús, reciclant-lo per a jugar. La trisella (1) és una eina de fusta en forma de caixó allargat. Unit a un animal que l’arrossegava s’utilitzava per aplanar el terreny per a treure pedres. Amb el pas del temps i el deteriorament per l’ús, es reciclava a joc practicant-li una sèrie de fileres de forats, de la mida d’una petita bola, poc separats, que es pintaven de forma intercalada de dos colors, generalment roig i negre. Com es juga? Era un joc d’aposta que consistia, senzillament, en tirar un determinat nombre de boles –dos o tres- des d’una distància de 5 a 7 metres, i fer-les entrar dins el color del forat al qual s’hagués apostat. En tractar-se d’un joc d’aposta era normal localitzar-lo prop de les tavernes, jugant-se a l’exterior, al carrer o bé en alguna era propera –en aquests casos el joc solia pertànyer al propietari de l’establiment-.
 
(1) PUBILL, Biel. Dins a Tradicionari: els jocs i els esports tradicionals (p. 247). Dirigit per SOLER, Joan [ed.] (2005) Barcelona: Enciclopèdia Catalana i Generalitat de Catalunya, (Enciclopèdia de la Cultura Popular de Catalunya; 3) 


La corrida del cabàs o de les pedres

La corrida del cabàs és un tipus de cursa que té una relació evident amb les tradicionals feines del camp –recollida de fruita, treure pedres per aplanar el terreny...- i que encara avui gaudeix de certa popularitat en el marc dels jocs que es programen durant les festes majors de moltes localitats d’Espanya. En aquest sentit cal destacar les carreres de panís típiques del País Basc. Com es juga? Cada participant té el seu propi cabàs. Davant d’aquest s’alineen un determinat nombre de pedres de riu –entre deu i quinze- col·locades més o menys equidistants un metre unes de les altres. El joc consisteix en anar recollint les pedres i portar-les al cabàs propi, sempre, però, d’una en una. L’ordre de recollida és indistint, podent-se iniciar la recollida amb la primera pedra, la darrera o qualsevol altra. En tot cas, si en deixar la pedra al cabàs aquesta cau fora, s’ha de recollir i posar-la de nou al cabàs abans d’anar a recollir-ne una altra. El joc acaba quan es recullen totes les pedres. Aquesta modalitat de joc es practica actualment en dos petites poblacions de la província de Tarragona: Ascó i Prat de Comte. En ambdues localitats el joc s’inclou en el programa de Festa Major, a Prat de Comte se celebra durant la festa en honor a Sant Bartolomé, el 24 d’agost. A la nostra població es va practicar fins a la guerra civil (1936-39) i es va recuperar l’any 2001 dins el programa de la festa de Sant Antoni el 17 de gener. Un joc similar fou recollit pel folklorista català Joan Amades (1), a mitjans dels anys cinquanta, a la localitat lleidatana de La Granadella. El joc, anomenat “cos de pedres” consistia en col·locar una pila de pedres en un extrem de la plaça. Un cop donada la sortida, els corredors, al seu pas pel munt de pedres, havien d’agafar-ne una i quan passaven per la línia de sortida deixar-la en el seu cabàs. La carrera finalitzava quan s’acabaven les pedres. El primer corredor guanyava dos galls, el segon un i el tercer s’enduia una gran ceba.
 
(1) AMADES, Joan (1982). Costumari Català. Barcelona: Salvat Editores S.A. i Edicions 62 S.A. volum 5, p. 103



Conclusió
Algunes de les claus de l’èxit d’aquesta recuperació de jocs tradicionals són:
  • concentració de jocs a la petita plaça on es desenvolupen els actes més arrelats de la festa
  • possibilitat de jugar individualment, per parelles, competint amb altres o simplement contra un mateix
  • relativització dels conceptes de guanyar o perdre - victòria o derrota -
  • propostes de jocs tradicionals, arrelats a l’entorn, que feia anys que no es practicaven i que es poden realitzar sense cap mena de complicació
  • presentació de jocs senzills però variats, on intervé l’habilitat, la destresa, l’agilitat però també l’atzar
  • facilita la relació intergeneracional i entre ambdós sexes ja que els jocs proposats permeten, en uns casos, la col·laboració entre ells (tirades de birles) o l’enfrontament desenfadat en altres (estirada de corda)
  • llibertat de jugar o simplement observar en un ambient distès, sense recels ni pressions
  • model organitzatiu obert, basat en el voluntariat
  • recuperar i reivindicar la plaça com a lloc de trobada, de dinamisme, d’activitat, de diàleg, de joc

 
La consulta dels programes de festa major dels nostres pobles ens permet recuperar senzilles formes lúdiques d’abans, divertides i econòmiques en la seva pràctica, que es converteixen en preuades eines de dinamització de les nostres festes i permeten la recuperació i el manteniment del nostre patrimoni lúdic més entranyable, el dels jocs tradicionals.


Jocs tradicionals recuperats: La trencada de tupins, la corrida del cabàs, la corrida de la forca, arnelles o cintes, la tirada de birles, el joc de la trisella i l’estirada de corda –puntualment també s’han fet, en alguna ocasió, tirades de caça fardatxos i el joc de la catxapera-.


2.- LES CORRIDES DE CAVALLS, RUCS I MATXOS D'ASCÓ. JOC, DIVERSIÓ, PATRIMONI I FESTA

Biel Pubill
Josep M. Raduà
Associació Cultural Lo Llaüt
http://lollaut.blogspot.com.es/
Correu de contacte

Aquest pòster, acompanyat d'una comunicació, es va presentar a les II Jornades Els jocs en la història, celebrades els dies 17 i 18 d'abril de 2009 a Tarragona, i s'inclouen dins les actes publicades al llibre Espais de jocs: patrimoni, turisme i festa (IRMU, 2009)

 
La festa en honor a Sant Antoni a Ascó, en torn el 17 de gener, reuneix un cúmul de particularitats que la fan singular en manetnir un perfecte equilibri entre les tradicionals manifestacions religioses (advocació al Sant, processó dels Tres Tombs, benedicció d'animals...), festives (jotes entorn a una gran foguera que roman encesa durant els tres dies que dura la celebració) i lúdiques (carreres de cavalls, matxos i rucs i altres jocs tradicionals).
Aquest variat ventall d'actes, organitzats per triades de majorals juntament amb la Parròquia esdevenen un exemple paradigmàtic de com conjuminar festa, patrimoni i turisme, tant és així que el gener del 2005 el Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre va declarar festivitat d'Interès Etnològic de la Comarca.


Les corrides de cavalls, rucs i matxos
El pòster que presentem tracta exclusivament d'un d'aquests pilars de la festa -el més lúdic- centralitzat tradicionalment en les corrides d'animals. En aquest s'aporten referències històriques de l'antigor de la festa i es defineixen els elements característics de les curses com són el paper dels majorals i de l'aviador, l'existència d'una banda sonora específica de la cursa, les peculiaritats que afecten els animals i el manteniment dels tradicionals premis en espècies -galls i ceba-. També s'enumeren diferents indrets on s'han dut a terme les corrides i els motius pels quals s'han anat modificant els circuits de les curses.
L'anàlisi final ens porta a reflexionar sobre la importància del paisatge lúdic en l'imaginari de la comunitat, i com la conservació d'uns espais de joc entranyables poden esdevenir un element fonamental a l'hora de mantenir i revitalitzar una festa i, per tant, element transcendent per projectar turísticament un model festiu.



Bibliografia
Pubill, Biel i Raduà, Josep M. Sant Antoni mos guardo! (2005). Col·lecció La Galvana, 5. Associació Cultural Lo Llaüt.
Diversos autors: La Festa de Sant Antoni als Països Catalans (2008). Col·lecció Daliner, 6. CERE.

Cap comentari:

Publica un comentari