dimecres, 23 de gener de 2019

La "santantonà" és el nom amb què es coneix la gran "festa" que, en honor a Sant Antoni, duen a terme molts pobles del Matarranya, en paticular els que es troben al voltant de Morella com ara Cinc Torres, el Forcall, Villores, la Mata... 
En aquesta entrada veureu imatges de dos d'aquests pobles. Per començar, Villores, petitíssim poblet a poc més de cinc quilòmetres del Forcall, que celebra sense complexes la festa. Una de les parts fonamentals d'aquesta és la foguera. A les imatges veieu com la construeixen encara no una vintena de veïns que, amb traça, van donant-li forma a l'estructura.
Aquesta foguera no desmereix gens al costat d'altres com la del Forcall, i té l'al·licient d'haver estat feta per una comunitat petita que té arrelada la festa i que se'n sent orgullosa d'aquest patrimoni festiu. 
Si passem ara al Forcall haurem de destacar, però, l'atrezzo de la foguera al mig de la gran i allargada plaça. El decorat és perfecte! La il·luminació, els edificis que envolten la plaça, la foguera en un extrem ben alçada senyorejant l'espai... és tot plegat una decoració de somni que s'ha de veure i viure. 
I és que la santantonà és, primer que res, una festa viscuda. Molt viscuda pels seus protagonistes. En petites comunitats com les dels pobles que hem assenyalat aquesta festa és aquell nexe d'unió que necessita tot col·lectiu per sentir-se agermanat. 
A la festa tothom i té alguna cosa a dir i a fer, des dels qui van a tallar els troncs, els duen a la plaça o munten la foguera, a les noies i dones que setmanes abans preparen amb dedicació les "coquetes", o els joves i adults que surten vestits de botargues corrent pels carrers del poble arramblant tothom que els sembla!
I tot ens recorda a aquelles festes medieval que tan ens han novel·lat o descrit. És el moment per desfermar emocions, per deixar anar la part més beneita que portem dins, de transgredir sentint-se lliures de fer-ho. Tot plegat comença quan ja és negra nit. Els participants de la santantonà surten de cop i volta d'una casa d'un majoral i comença la corradissa per carrers i places. Tot ben guiat, amb els que duen les teieres i que van alimentant poc a poc, conscients que l'espectacle durarà al voltant de dos hores.
Tot seguit els dimonis o botargues que corren, criden, peguen cops amb una mena de fuet fet de paper, pugen per les cases, s'arramblen a qualsevol i el tomben a terra o bé se l'enduen a collibè! 
I de tant en tant van aturant-se en una casa d'un, ara d'un altre, reprenen forces tot menjant pastissos i sobretot bevent un bon vi o una bona mistela.la. 
Entre mig d'aquests, el Sant, Sant Antoni que representa que rep les temptacions de tota mena per part dels dimonis fins que el duen a la barraca, a la gran foguera que hi ha a la plaça per cremar-lo. 
Però allà es produeix la reacció del Sant que aconsegueix foragitar tots els mals pensaments i temptacions i surt airós de la barraca que comença a encendres amb els dimonis, suposadament, dins cremant-se i significant la victòria del Sant vers les temptacions. 
Acabat tot aquest magnífic ritual li toca al poble i als visitants de participar activament a la festa i passar i travessar la foguera mentre el foc ho permeti.


d


dimarts, 22 de gener de 2019

Jocs tradicionals per Sant Antoni a Ascó


L'associació cultural Lo Llaüt és l'encarregada d'organitzar, any rere any, una tarda de jocs tradicionals. Un cop més han tret a plaça aquells jocs, juguesques i diversions d'abans, senzilles si es vol, però que donen caliu a la festa i permeten participar-hi tothom, grans i xics, sense distinció. 
En tots aquests anys, d'ençà el 2000, un dels jocs més visuals i atractius és el de la corrida de la forca o de les cintes. El jugador, muntat dalt d'un ruquet, ha d'intentar fer passar alguna de les puntes d'una forca per les arnelles que pengen de les cintes.
Les corrides de pedres o del cabàs són una altra de les competicions més vistoses i participatives. Els concursants han de recollir, una a una, les pedres que hi ha alineades al terra i dur-les al cabàs sense que surtin.
Un clàssic és, també, les trencades de tupins. Enguany se'n van trencar setanta!!!

I un altre dels jocs que no poden faltar és la tirada de birles que, des de fa una colla d'anys són especialment seguides per la joventut que se concentra al voltant dels tiradors, fent pressió, rient les errades i lloant els encerts dels jugadors. Realment és un dels espais màgics de la plaça mentre dura la competició al voltant de dues hores. 

Pels més petits sempre hi proposem el joc de la catxapera -cal introduir unes pilotetes per dins d'uns forats practicats a la fusta- i també el joc de la "coa del ruquet", en el qual cal encertar unes anelles en les cues d'uns suposats ruquets. 

I segurament és el caça fardatxo el joc on es pot comprovar més com interactuem les persones, com ens relacionem i com compartim. Els joves fan picabaralla a veure qui és millor mentre els avis recorden temps passats tot ensenyant als nets.
Enguany, un cop més, Lo Llaüt ha fet del Fossar Vell, davant la Casa 1 d'Octubre, una plaça de jocs que ja envejaria el vell Pieter Bruegel!!!
I per acabar-ho d'adobar, un cop més, no podia faltar l'estirada de corda entre casats/des i ajuntats/des contra solters/eres, o contra nens i nenes, i joves i joves... tot sota l'atenta mirada de Sant Pere Màrtir Sans d'Ascó!