dimecres, 30 de gener del 2019

Nesquik i els jocs tradicionals





L'amiga Glòria m'acaba de fer un bon regal: un pot de Nesquik amb unes boniques il·lustracions d'uns nois i noies fent córrer una cèrcol! Estigueu atents doncs, segons em diu, n'hi ha més amb d'altres dibuixos de jocs!

dilluns, 28 de gener del 2019

Els vaixells de la Mireia

La Mireia Mayoles és una bona amiga que ha fet de la seva feina un hobby! Treballa al magnífic Museu Marítim de Barcelona i l'estima i passió pel món dels vaixells la porta, sovint, a jugar amb ells. Enguany ha felicitat l'entrada al nou any amb aquests bonics barquets fets amb elements naturals.

diumenge, 27 de gener del 2019

Taller de construcció de baldufes

Un any més a l'institut de Flix han fet un taller de construcció de rebellugues/baldufes emprant material de l'entorn natural i domèstic. El resultat ha estat espectacular:

Trobareu més imatges en aquest enllaç.

dissabte, 26 de gener del 2019

Tisores, paper i...NO COMMENT



divendres, 25 de gener del 2019

El joc a les comunitats d'aprenentatge

A l'institut de Flix hem donat un petit però ferm pas en el treball amb les anomenades comunitats d'aprenentatge. Les comunitats d'aprenentatge proposen la transformació global del centre, vinculant el professorat, les famílies, i els agents educatius del territori amb accions adreçades a l'assoliment de l'èxit educatiu de tot l'alumnat i la superació dels conflictes. 
Amb aquest propòsit hem volgut encetar aquest camí obrint la porta a que els pares dels nostres alumnes ens facin aportacions del seu saber i del seu coneixement. 
És així com ens vam posar en contacte amb la Mouna, mare de la Chaimaa Chemlal, demanant-li de venir al centre, a les aules de 1r d'ESO, a explicar i ensenyar com fer nines amb material de l'entorn natural. Hem d'agrair la seva total predisposició des d'un primer moment i el fet que ella mateixa busqués la Fatima, mare de l'Osama Ghaddari, per a venir a fer aquest taller.
Vam demanar que vinguessin perquè, tal com promou el Departament d'Ensenyament, a través de les comunitats d'aprenentatge es consolida el model de centre inclusiu i acollidor. Ambdues, la Mouna i la Fatima, són nascudes al Marroc i de petites jugaven amb nines que es feien elles mateixes. El fet d'explicar la seva experiència, de mostrar com amb elements tant senzills es poden fer joguines entranyables, de sentir-se protagonistes i escoltades pels nois i noies sens dubte afavoreix aquesta inclusió per part de tota la comunitat educativa.
Haver escollit com a taller construir una nina no és a la babalà. Hem lligat aquesta activitat al projecte compartit amb el CdA d'Empúries "A què jugaven els nens i nenes d'Empúries fa 2.000 anys". Recordem que des de fa un seguit de cursos el nostre institut du a terme un projecte centrat en l'estudi i interpretació dels models lúdics d'època grega i romana al llarg del curs i que finalitza, cada any, amb una estada a l'Escala on l'alumnat pot dur a la pràctica els jocs apresos en els mateixos indrets que, suposadament, els realitzaven els nens i joves emporitans fa més de 2.000 anys. 
En el marc d'aquest Treball de Síntesi, entre d'altres, l'alumnat fa una performance on simula l'acte d'ofrena de les nines a les deesses com a símbol de pas de l'edat infantil a l'adulta. Enguany, quan ens desplacem a Empúries, les nines que oferiran seran les que han après a fer gràcies a l'ajut inestimable de la Mouna i la Fàtima. 

dijous, 24 de gener del 2019

El llibre QUINA CANYA! JOGUINETES, a vilaweb


VILAWEB es fa ressò de la campanya de micro mecenatge endegat per a dur a terme la publicació del llibre QUINA CANYA! Joguinetes



Amigues i Amics, 
hem iniciat una campanya
de micro mecenatge, amb verkami.
Si hi voleu col.laborar, ens sereu de gran ajuda
per poder dur a terme la publicació del llibre:

QUINA CANYA! Joguinetes

Cliqueu en aquest enllaç, veureu el projecte i, si us agrada,
podreu escollir l'aportació que
s'ajusti més al vostre interès


GRÀCIES PER COL.LABORAR EN EL NOSTRE PROJECTE !.

Miqui Giménez i Biel Pubill

dimecres, 23 de gener del 2019

Quina canya! Joguinetes




Amigues i Amics, 
hem iniciat una campanya
de micro mecenatge, amb verkami.
Si hi voleu col.laborar, ens sereu de gran ajuda
per poder dur a terme la publicació del llibre:

QUINA CANYA! Joguinetes

Cliqueu en aquest enllaç, veureu el projecte i, si us agrada,
podreu escollir l'aportació que
s'ajusti més al vostre interès


GRÀCIES PER COL.LABORAR EN EL NOSTRE PROJECTE !.

Miqui Giménez i Biel Pubill
http://quinacanyajoguinetes.blogspot.com/
La "santantonà" és el nom amb què es coneix la gran "festa" que, en honor a Sant Antoni, duen a terme molts pobles del Matarranya, en paticular els que es troben al voltant de Morella com ara Cinc Torres, el Forcall, Villores, la Mata... 
En aquesta entrada veureu imatges de dos d'aquests pobles. Per començar, Villores, petitíssim poblet a poc més de cinc quilòmetres del Forcall, que celebra sense complexes la festa. Una de les parts fonamentals d'aquesta és la foguera. A les imatges veieu com la construeixen encara no una vintena de veïns que, amb traça, van donant-li forma a l'estructura.
Aquesta foguera no desmereix gens al costat d'altres com la del Forcall, i té l'al·licient d'haver estat feta per una comunitat petita que té arrelada la festa i que se'n sent orgullosa d'aquest patrimoni festiu. 
Si passem ara al Forcall haurem de destacar, però, l'atrezzo de la foguera al mig de la gran i allargada plaça. El decorat és perfecte! La il·luminació, els edificis que envolten la plaça, la foguera en un extrem ben alçada senyorejant l'espai... és tot plegat una decoració de somni que s'ha de veure i viure. 
I és que la santantonà és, primer que res, una festa viscuda. Molt viscuda pels seus protagonistes. En petites comunitats com les dels pobles que hem assenyalat aquesta festa és aquell nexe d'unió que necessita tot col·lectiu per sentir-se agermanat. 
A la festa tothom i té alguna cosa a dir i a fer, des dels qui van a tallar els troncs, els duen a la plaça o munten la foguera, a les noies i dones que setmanes abans preparen amb dedicació les "coquetes", o els joves i adults que surten vestits de botargues corrent pels carrers del poble arramblant tothom que els sembla!
I tot ens recorda a aquelles festes medieval que tan ens han novel·lat o descrit. És el moment per desfermar emocions, per deixar anar la part més beneita que portem dins, de transgredir sentint-se lliures de fer-ho. Tot plegat comença quan ja és negra nit. Els participants de la santantonà surten de cop i volta d'una casa d'un majoral i comença la corradissa per carrers i places. Tot ben guiat, amb els que duen les teieres i que van alimentant poc a poc, conscients que l'espectacle durarà al voltant de dos hores.
Tot seguit els dimonis o botargues que corren, criden, peguen cops amb una mena de fuet fet de paper, pugen per les cases, s'arramblen a qualsevol i el tomben a terra o bé se l'enduen a collibè! 
I de tant en tant van aturant-se en una casa d'un, ara d'un altre, reprenen forces tot menjant pastissos i sobretot bevent un bon vi o una bona mistela.la. 
Entre mig d'aquests, el Sant, Sant Antoni que representa que rep les temptacions de tota mena per part dels dimonis fins que el duen a la barraca, a la gran foguera que hi ha a la plaça per cremar-lo. 
Però allà es produeix la reacció del Sant que aconsegueix foragitar tots els mals pensaments i temptacions i surt airós de la barraca que comença a encendres amb els dimonis, suposadament, dins cremant-se i significant la victòria del Sant vers les temptacions. 
Acabat tot aquest magnífic ritual li toca al poble i als visitants de participar activament a la festa i passar i travessar la foguera mentre el foc ho permeti.


d