La "santantonà" és el nom amb què es coneix la gran "festa" que, en honor a Sant Antoni, duen a terme molts pobles del Matarranya, en paticular els que es troben al voltant de Morella com ara Cinc Torres, el Forcall, Villores, la Mata... 

En aquesta entrada veureu imatges de dos d'aquests pobles. Per començar, Villores, petitíssim poblet a poc més de cinc quilòmetres del Forcall, que celebra sense complexes la festa. Una de les parts fonamentals d'aquesta és la foguera. A les imatges veieu com la construeixen encara no una vintena de veïns que, amb traça, van donant-li forma a l'estructura.

Aquesta foguera no desmereix gens al costat d'altres com la del Forcall, i té l'al·licient d'haver estat feta per una comunitat petita que té arrelada la festa i que se'n sent orgullosa d'aquest patrimoni festiu. 

Si passem ara al Forcall haurem de destacar, però, l'atrezzo de la foguera al mig de la gran i allargada plaça. El decorat és perfecte! La il·luminació, els edificis que envolten la plaça, la foguera en un extrem ben alçada senyorejant l'espai... és tot plegat una decoració de somni que s'ha de veure i viure. 

I és que la santantonà és, primer que res, una festa viscuda. Molt viscuda pels seus protagonistes. En petites comunitats com les dels pobles que hem assenyalat aquesta festa és aquell nexe d'unió que necessita tot col·lectiu per sentir-se agermanat. 

A la festa tothom i té alguna cosa a dir i a fer, des dels qui van a tallar els troncs, els duen a la plaça o munten la foguera, a les noies i dones que setmanes abans preparen amb dedicació les "coquetes", o els joves i adults que surten vestits de botargues corrent pels carrers del poble arramblant tothom que els sembla!

I tot ens recorda a aquelles festes medieval que tan ens han novel·lat o descrit. És el moment per desfermar emocions, per deixar anar la part més beneita que portem dins, de transgredir sentint-se lliures de fer-ho. Tot plegat comença quan ja és negra nit. Els participants de la santantonà surten de cop i volta d'una casa d'un majoral i comença la corradissa per carrers i places. Tot ben guiat, amb els que duen les teieres i que van alimentant poc a poc, conscients que l'espectacle durarà al voltant de dos hores.

Tot seguit els dimonis o botargues que corren, criden, peguen cops amb una mena de fuet fet de paper, pugen per les cases, s'arramblen a qualsevol i el tomben a terra o bé se l'enduen a collibè! 

I de tant en tant van aturant-se en una casa d'un, ara d'un altre, reprenen forces tot menjant pastissos i sobretot bevent un bon vi o una bona mistela.la. 

Entre mig d'aquests, el Sant, Sant Antoni que representa que rep les temptacions de tota mena per part dels dimonis fins que el duen a la barraca, a la gran foguera que hi ha a la plaça per cremar-lo. 

Però allà es produeix la reacció del Sant que aconsegueix foragitar tots els mals pensaments i temptacions i surt airós de la barraca que comença a encendres amb els dimonis, suposadament, dins cremant-se i significant la victòria del Sant vers les temptacions. 

Acabat tot aquest magnífic ritual li toca al poble i als visitants de participar activament a la festa i passar i travessar la foguera mentre el foc ho permeti.

d