dissabte, 31 de juliol del 2021

Simone i Bonaventura

No sempre guanya aquell que es penja una medalla d’or. Simone Biles no repetirà els èxits de Río de Janeiro, però ens ha tornat a meravellar. Amb la mateixa fortalesa amb què el 2018 va fer públic que havia estat una de les moltíssimes gimnastes de les quals va abusar el metge de l’equip de la selecció nord-americana, Larry Nassar, ara ha explicat que no està bé. Que no té cap lesió però no està bé, perquè la salut mental també compta. I ella l’ha normalitzat.

Aquell mateix dia que anunciava la retirada per no perjudicar el seu equip em van regalar un llibre molt esportiu, Els orígens de l’atletisme a les terres de Ponent: els cóssos de la Cordera (1431-1960). Confesso que si el seu autor no fos el poeta Jaume Suau, guanyador del Maria-Mercè Marçal per Ulls de cugula, potser no m’hauria cridat l’atenció, però és ple d’històries increïbles, entre les quals la d’un gran campió que no va guanyar, com Simone Biles.

Bonaventura Tilló era un pagès d’Arbeca nascut el 1882 aficionat a les corderes, les curses populars que des del segle XV proliferaven arreu de Catalunya i que es deien així perquè el premi era un animal viu. Era molt bon corredor i n’havia guanyat moltes, així que va anar a provar sort a Barcelona quan només tenia 19 anys.

La cursa, organitzada per Mundo Deportivo i patrocinada per l’ajuntament de Barcelona, va reunir seixanta corredors. “Dos de València, dos de Madrid, tres de Badalona, tres de París, dos de Bordeus i un d’Arbeca, la resta eren de Barcelona”, precisa Suau. Tilló va ser quart, a només quaranta-set segons del primer. Faltaven molts anys perquè nasqués Abebe Bikila, però com ell, va córrer descalç.

La premsa de l’època es va interessar més per ell que pels tres francesos que van copar el podi, sobretot quan Tilló va reptar el guanyador a repetir la prova. Tothom es feia creus que aquell home no tingués entrenador ni més tècnica que la seua intuïció. Ell era un pagès que li agradava córrer. I prou. El que encara no se sabia és que Bonaventura Tilló partia amb un clar desavantatge, perquè ell havia arribat a Barcelona una hora abans de la cursa recorrent a peu els 135 quilòmetres que separaven el seu poble de la Ciutat Comtal. Un mite.

Article d’Anna Sàez publicat al Segre (30 juliol 2021)

divendres, 30 de juliol del 2021

Xarranca al bell mig de París

Veure aquesta gran xarranca invitant a jugar al bell mig de París, al 18è arrondissement, sembla que encara hi hagi esperances que el joc torni als carrers i places d'on mai hauria d'haver desaparegut.

dimecres, 28 de juliol del 2021

Jocs sostenibles a la biblioteca Pere Anguera de Reus

Ahir vaig fer la darrera de les quatre sessions de jocs programades per la Biblioteca Pere Anguera de Reus, dins el cicle Jocs sostenibles. Al llarg d'aquests dies es tractava de presentar llibres de jocs i, tot seguit, dur a la pràctica alguns dels jocs que apareixen en aquests. Així és com vam dedicar dues sessions a la construcció de joguinetes de canya a partir del llibre Quina canya! Joguinetes, i les dus següents a jocs tradicionals a partir del llibre L'Auca de jocs d'Ascó, ambdós llibres editats per l'associació cultural Lo Llaüt. 

Han estat quatre sessions intenses quant a varietat de propostes. Als tallers hem fet diverses joguines i durant les sessions de jocs hem dut a terme més de 15 jocs diferents. Ahir, sense anar més lluny, vaig proposar 10 jocs diversos, molts d'ells de llançament, habilitat o punteria com ara el "trou madame".



Jocs de punteria i habilitat semblants al billar:

O d'altres de paciència i coordinació com el del gruyère o alpinista.

O també el de la planta de l'església i el d'encertar arnelles.

Altres jocs van ser el teix anglès i un clàssic dels jocs populars dels anys seixanta: el futbol de xapes o botons.




En definitiva, una magnífica experiència lúdica de la mà de la Biblioteca Pere Anguera.


dijous, 22 de juliol del 2021

Cartell de la xocolata C.R.E.O.

 

dimecres, 21 de juliol del 2021

Taller de jocs amb l'Auca de jocs d'Ascó a la Biblioteca Pere Anguera

Continuant amb el programa d'estiu Jocs i sostenibilitat, organitzat per la biblioteca Pere Anguera de Reus, aquest dimarts hem dut a terme una nova sessió dedicada, aquest cop, a treballar el llibre Auca de jocs d'Ascó, editat per l'associació cultural Lo Llaüt d'Ascó.
En primer lloc hem comentat breument d'on neix aquest llibre i quin és el seu contingut i, tot seguit, hem dut a terme set dels 48 jocs que apareixen a la coneguda auca.
Amb les nous hem jugat a la pendent, al castell i al tupí.
 
 
També hem fet jocs de llançament com el set i mig.
I per acabar una bona tirada de caça fardatxo!
 

dimarts, 20 de juliol del 2021

Presentació del llibre Quina canya! a Vinebre

El dissabte 17 vaig tenir el goig de presentar el llibre Quina canya! Joguinetes al palauet de Ca Don Joan, de Vinebre, a pocs metres de la casa de Joan de Pepe qui fou mestre en l'art del treball amb la canya i el vímet.
 
Va ser un goig, dic, presentar el llibre envoltat dels incondicionals amics vinebrans, al capdavant l'alcaldessa Gema Carim, la regidora de cultura Rosa M. Pros i en Josep M. Pros, referent cultural no sols del poble, també de la Ribera d'Ebre.
La presentació es va fer a l'entrada de la casa pairal, tenint presents totes les mesures covid, i tot seguit vam dur a terme un petit taller de construcció de joguines de canya.

 
Tots els assistents que van voler van poder fer les seves joguines i instruments, però he de destacar la iniciativa d'alguns adults que més enllà de les propostes fetes va enginyar-se-les per a construir una moto!!!
I és que precisament el què volem destacar amb aquest tipus de taller és el paper protagonista dels nens i nenes però, sempre, amb la participació dels pares. Aquesta és una manera d'enriquir més l'activitat ja que les criatures també veuen als seus pares com a referents en el taller.

diumenge, 18 de juliol del 2021

Jocs d'alquerc a la Seu de Lleida

Al voltant del claustre de la Seu Vella de Lleida s'hi amaguen un seguit de jocs de tauler, del tipus alquerc, que sovint passen desapercebuts pels visitants del fantàstic edifici. 

I és fàcil que passin desapercebuts perquè la construcció és fantàstica. L'esbelt campanar, que es veu des de pràcticament tota la plana de Lleida, perd tot el protagonisme quan ens endinsem al magnífic claustre, envoltat de grans finestrals apuntats que donen al jardí. Aquí és on podeu començar la recerca dels taulers. Segur que n'intuireu aquí i allà, però no us desanimeu, n'hi ha tres que són fàcilment localitzables.
Als finestrals que s'obren a migdia, mirant a la serra de Montsant i muntanyes de Prades, hi trobareu un parell d'alquercs de "cassoleta" una mica desgastats, tanmateix s'aprecien perfectament les caselles.

Seguint per aquest mateix costat, i quasi a tocar de l'escala d'accés al campanar hi trobem un alquerc més "convencional", gravat damunt la pedra. S'aprecien perfectament les ratlles d'aquest.
 
 

I per acabar, al finestral del claustre situat a ponent localitzem, de nou, un altre alquerc de cassoleta practicat entre dos columnes d'aquest finestral.