Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CERE. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris CERE. Mostrar tots els missatges

dilluns, 31 d’agost del 2026

Lo pescamots


Lo pescamots és un joc d'estratègia editat pel CERE que cerca recuperar, visibilitzar i transmetre el patrimoni lingüístic de la Ribera d'Ebre. La Maria Franquet Roca, professora de llengua, ha tingut cura de la documentació i selecció de mots, mentre que les il·lustracions de les cartes de joc són obra de l'artista Roser Gay consola, ambdues de Riba-roja d'Ebre. El joc, ideal a partir de 12 anys, segur que us farà passar una bona estona aquest estiu.




Podeu adquirir el joc a través del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE).

dilluns, 11 de maig del 2026

Fem safareig!

El diumenge 10 de maig, Ascó, va acollir el projecte itinerant “Fem safareig”, ideat pel CERE i que va comptar amb la col·laboració de l’ajuntament. El projecte té per objectius, entre d’altres, vindicar aquests antics espais de feina d’ús exclusiu, pràcticament, femení, destacant la importància que tenien com a punt de trobada, de relacions socials entre les dones que permetien consolidar forts lligams entre elles, compartint pensaments, dubtes, secrets, xafarderies... Però també té per objectiu reconèixer i valorar aquest patrimoni etnològic com a part fonamental de la vida a la Ribera d’Ebre i de la nostra història compartida.



Aquest projecte que, com hem dit, és itinerant pels pobles de la comarca i d’altres que ho sol·licitin, s’estructura a partir d’una exposició de fotografies antigues de safareigs, en blanc i negre, extretes de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE), i sempre es complementa bé sigui amb una xerrada, un concert, un taller... En aquesta ocasió vaig tenir l’oportunitat de fer un taller de joguets amb elements de l’entorn natural. Va ser una activitat molt agradable i enriquidora ja que no sols hi va participar canalla, ajudats per adults, sinó que també vam tenir ocasió de gaudir de la presència de gent més gran que va confirmar l’elaboració ancestral d’aquest tipus de joguines alhora que es va animar a fer-ne d’altres. Tota una experiència compartida que, un cop més, confirma que el joc i la joguina són un llenguatge universal que no entenen d’edat, gènere o condició.









El taller va consistir en presentar tot un seguit de joguets fets o obtinguts de l’entorn natural del voltant del riu (petxines, catxurros, còdols, escopetes de canya...), i una part pràctica amb l’elaboració de barquetes de fulla de canya i de sèpia, nunuts i nines fetes amb canya, alhora que vam poder fer alguna partida de bòlit -recordem que, sovint, en fer-se malbé la pala que s’utilitzava per a rentar la roba era recuperada per la canalla per a jugar a aquest joc-.



dissabte, 28 de desembre del 2019

La Miscel·lània del CERE tracta el món lúdic de Vinebre


Acaba de publicar-se el número 29 de la miscel·lània del CERE (Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) que enguany es dedica a la vila de Vinebre. Entre els articles d'aquesta població hi trobem el titulat: La part més lúdica de la festa major de Vinebre. En aquest faig un repàs a 75 anys de jocs, esports i divertiments propis de la Festa Major vinebrana a partir de l'estudi i anàlisi dels programes de festa. Mitjançant una taula es pot fer el seguiment de la dinàmica seguida pels programadors de la Festa i adonar-se de com ha evolucionat el model de festa alhora que ha sabut mantenir, intactes, alguns elements patrimonials ben singulars.
 
A continuació teniu el llistat d'articles que hi podeu trobar:
 
Sumari
Josep Sebastià CID CATALÀ. Presentació. 5
Gerard MERCADÉ PIÉ. Presentació del núm. 7

ARTICLES DEDICATS A VINEBRE
Sílvia VEÀ VILA. La continuació de la recerca onomàstica després de la publicació de l’inventari. Apunts a l’”Onomàstica de Vinebre”. 13
Biel PUBILL SOLER. La part més lúdica de la festa major de Vinebre. 21
Pere MUÑOZ HERNÁNDEZ. Isidre Teixidó (a) “lo Barbut de Vinebre” i la premsa. 43
Ventura CASTELLVELL DÍEZ. El fogatge de Vinebre de l’any 1515. De musulmans a cristians. 59

HISTÒRIA
Ramon GIRONÈS BLANCH. Les primeres troballes del jaciment ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre). 81
Jordi DURAN I SUÀREZ. El canonge de Montagut: de l’integrisme al feixisme. 113
Josep Maria MARGALEF GUIRIGOY. Lluís Català Pallejà: el germà poc conegut de Neus Català. 121
Jordi GONZÁLEZ GARCIA. Artur Bladé i Alexandre Deulofe: Una amistat marcada per l’exili. 147

HISTÒRIA DE L’ART
Josep Antoni GINÉ BLADÉ. Els pots de farmàcia d’Escaladei. Donació a la parròquia de Tivissa. 167

PATXETINS
Josep Francesc MORAGREGA FONT. Joan R. Vinaixa Miró: mestre i historiador de camp. 199

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC
Jaume SALVAT SALVAT. El Pla estratègic per al desenvolupament del turisme de Móra la Nova. 219

PATRIMONI RIBERENC
Maria NARBÓN RIERA. Projecte de museïtzació dels espais dels forns de ginebre de Riba-roja d’Ebre. 239
Adelina CASANOVA PUJOL. Estudi historicoarqueològic de l’antiga caserna de la Colònia Química de Flix. 261

DOSSIER. LLIBRES EBRENCS: UNA DENOMINACIÓ D’ORIGEN LITERÀRIA
Josep Sebastià CID CATALÀ. L’Ebre, espai i àmbit literari. 271
Carles M. CASTELLÀ ESPUNY. La riquesa lingüística dels escriptors ebrencs. D’Arbó a Rojals. 287
Marià MARÍN TORNÉ. La Fira del Llibre Ebrenc. Un referent de país per a la literatura de l’Ebre. 307
Laura FABREGAT AGUILÓ. Les noves veus de la narrativa ebrenca: el cas de Marta Rojals i Joan Todó. 329

RECERCA JOVE
Janina MARTÍ GARCIA. Desaparegut en combat. La batalla de l’Ebre. 347
Ariadna GRIFOLL LATORRE. El morenc i el molarenc: estudi sobre les diferències lingüístiques entre el parlar de Móra d’Ebre i el del Molar. 353
Pol CANDELA CATALÀ. Flix i el tennis. Un esport centenari. 359

Si esteu interessats en l'adquisició del llibre podeu posar-vos en contacte directament amb el CERE.

dimecres, 3 de maig del 2017

Flix acollirà el XIII Tradijoc



El dimecres 17 de maig de 2017 Flix acollirà la tretzena edició del Tradijoc, la trobada de jocs tradicionals que naixia el 2005 a partir de la iniciativa dels professors d’educació física dels instituts de Flix i Julio Antonio de Móra d’Ebre, així com del Col·legi Santa Teresa amb la finalitat de gaudir, durant un dia, amb aquelles activitats lúdiques pròpies de les festes majors d’abans i amb els jocs populars que es jugaven pels carrers i places dels nostres pobles.
Aquesta iniciativa va sorgir, també, amb la voluntat d’esdevenir una activitat coneguda i esperada a nivell comarcal, que es consolidés dins les programacions dels nostres centres d’ensenyament secundari com una experiència que, més enllà de possibilitar la pràctica i el coneixement de jocs d’ahir, permetés la relació i la coneixença entre els nens i nenes que cursen primer de l’ESO a la Ribera d’Ebre. A partir de l’any 2008 el Tradijoc es fa gran i inicia un nou cicle amb la incorporació de l’IES Terra Alta, de Gandesa, i el Centre d’Educació Especial Jeroni de Moragas, de Móra d’Ebre. Dos anys després s’hi afegiria també l’Institut Escola de Batea i, l’any passat, l’Institut Escola 3 d’Abril de Móra la Nova. 
Seguint amb aquest repàs històric hem de recordar que el 2012 el Tradijoc es va incloure dins del programa del Congrés Internacional Jocs en la Història, celebrat els dies 18 i 19 de maig a Móra la Nova i Ascó. Això va permetre als assistents valorar com s’organitza i es desenvolupa aquest projecte compartit entre centres de secundària de les dues comarques, i va esdevenir un autèntic aparador de com organitzar i gestionar un esdeveniment lúdic d’arrel tradicional per l’entramat urbà.
Avui entenem que Tradijoc esdevé una important eina de cohesió entre els nens i nenes, d’inclusió pels nouvinguts i de dinamització cultural. La trobada amb alumnes procedents de tants pobles, amb petits trets dialectals diferents, o la possibilitat d’entrar en contacte amb persones de diferents edats –joves monitors o membres d’associacions que col·laboren- són sols dos exemples de la riquesa que genera el projecte donant resposta a una sèrie d’objectius com són promoure valors de respecte, de tolerància, de solidaritat i companyonia.
Tradijoc és doncs un projecte fresc i ambiciós, de continuïtat, compartit, que a través del joc tradicional i popular vol guiar el nostre alumnat al coneixement d’un patrimoni lúdic que, més enllà de la recreació i el gaudi, li ofereixi pistes i referents per endinsar-se en el context on viu i que l’ajudarà en la seva inclusió dins la comunitat. Aquesta funció social que es desprèn del joc s’ha d’aprofitar per afermar el sentit de pertinença i d’identitat que, pensem, és pas previ a l’adquisició d’un valor tan importat com és el del respecte. Respecte a altres maneres de pensar, de compartir, de relacionar-se, d’actuar i, en el que ens pertoca, de jugar.
Cal remarcar que es els jocs que es recullen en cada edició s'editen en format paper i en pdf  gràcies a la col·laboració del CERE (Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) i l'associació cultural Lo Llaüt d'Ascó. Podeu descarregar-vos aquests dossiers en aquest enllaç.

dijous, 4 de febrer del 2016

Bladé a l'escola! dossiers didàctics per l'aula


 
El febrer de 2007, amb motiu del centenari del naixement de l’insigne escriptor de Benissanet, Artur Bladé i Desumvila, el Centred’Estudis de la Ribera d’Ebre publicava un seguit de materials pedagògics adreçats als centres educatius amb l’objectiu clar de donar a conèixer dintre del món educatiu la figura i l’obra del nostre escriptor.
Bladé a l’escola era el títol escollit per aquests quaderns de treball que es van elaborar per a primària i per a secundària i que, en el cas de primària, també s’acompanyava d’una guia per al mestre. Aquest treball va anar a cura d’un ampli grup de mestres i professors dels centres educatius de la comarca que, reunits en grups de treball i amb el suport del Departament d’Ensenyament, van anar desfilant l’obra de Bladé per a fer-la propera, agradable i enriquidora a l’alumnat.
És així com les obres que parlen de la Ribera viscuda per Bladé esdevenen el fil conductor per apropar l’alumnat al coneixement, entre d’altres, del medi geogràfic i a la valoració dels nostres trets culturals i lingüístics, en definitiva a l’imaginari ebrenc viscut pel nostre autor. I és que Bladé a l’escola parteix del convenciment que el treball pedagògic amb textos que remeten a espais sentits com a propers poden ser, sens dubte, un estímul enriquidor per a l’educació.
 
 
Entre els materials que contenen els quaderns hi trobem capítols referits als jocs de principis de segle XX viscuts per Artur Bladé a Benissanet i que formen part de l'imaginari riberenc. 
Avui, en motiu del vintè aniversari de la seva mort, ens hem de felicitar per poder seguir donant a conèixer la seva obra a través d’aquests quaderns didàctics, ara en xarxa, amb la voluntat i l’interès que estiguin a l’abast de tothom i així poder facilitar més la coneixença del nostre més destacat escriptor riberenc.
En aquests enllaços podreu consultar els dossiers en pdf:

dimarts, 2 d’octubre del 2012

Senderisme per la Vall del Riu Algars


Sortida organitzada pel CERE pel dissabte 20 d’octubre per a visitar algunes construccions de l'Orde del Temple.
Lloc de trobada: Gandesa, a l'estació d’autobusos a les 8:00
Recorregut (12 km): Sant Joan d’Algars, castell d’Algars, Santa Càndia, poblat ibèric del Tossal del Moro, Pinyeres, Església de la Transfiguració del Senyor de Pinyeres

dimarts, 18 de setembre del 2012

Els trinquets a la Ribera d'Ebre


Acaba de sortir publicat el núm. 21 de la Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. Aquesta publicació rotatòriament dedica un monogràfic, anual, a cadascun dels pobles de la comarca. En aquesta ocasió li ha tocat a la població d'Ascó. El llibre recull 24 articles de temàtica diversa (història, linguïstica, literatura, natura, etnografia...) en 411 pàgines.
 

Quant a la temàtica que ens interessa hem de destacar l'article Mano a mano. Els trinquets a la Ribera d'Ebre i el paradigma d'Ascó (p. 219-239) de Biel Pubill. En el breu resum que inicia l'article llegim:
La història s’ocupa de donar sentit, de recuperar o fins i tot de reinventar –no sempre malintencionadament- allò que el pas del temps ha convertit en un desert ple d’esquelets anònims. Els petits pobles no s’escapen a aquesta realitat, i precisament perquè són petits i s’allunyen dels interessos dels investigadors i historicistes, hauríem de fer un esforç per recollir i donar nom a cada peça de l’esquelet que tenim disseminat per l’entramat urbà i pel desert del record, a fi d’embastar i donar sentit interpretatiu a la nostra realitat.
 
El nom dels carrers i places són muts testimonis d’aquesta història, la memòria dels quals el temps enterboleix i a voltes descontextualitza fent perdre el seu sentit: Lleuda, Hospital, Baijunga, Perill, Fossar Vell, Trinquet… en són bons exemples. Avui parlarem d’aquest darrer carrer que, a Ascó, transcorre més o menys paral·lel al carrer Hospital, unint el capdamunt del carrer Clots amb el carrer del Riu, i intentarem donar un seguit de pistes que ens ajudin no sols a contextualitzar-lo sinó també a reinterpretar la importància d’un joc, el del trinquet, que durant segles fou conegut i considerat com a principal distracció i que, en poc temps, pràcticament ha desaparegut del nostre paisatge lúdic.
A banda de rescatar de l’oblit aquests espais de joc repassarem breument, a partir de fonts documentals i iconogràfiques, l’origen dels jocs de pilota i intentarem fer una primera distribució dels trinquets o frontons dels quals tenim notícia a la Ribera d’Ebre.

 

diumenge, 13 de maig del 2012

 

El proper divendres 18 de maig la població de Móra d’Ebre acollirà la vuitena edició del Tradijoc - trobada de jocs tradicionals de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. Es tracta d’una iniciativa endegada pel professorat del departament d’Educació Física dels instituts de Flix, Móra d’Ebre, Escola Santa Teresa, també de Móra d’Ebre, el de Gandesa i els institut escola de Batea i Tres d’Abril de Móra la nova, a més de la participació d’alguns nois i noies del CEE Jeroni de Moragas. L’objectiu d’aquesta trobada és reunir anualment la totalitat de l’alumnat que cursa 1r d’ESO d’aquests centres, en el marc d’una jornada lúdica que ha de permetre la coneixença mútua i la pràctica de nombrosos jocs tradicionals de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. 


La voluntat dels departaments d’Educació Física d’aquests instituts, el suport dels equips directius dels centres i la sensibilitat i la bona acollida que des d’un primer moment va rebre el nostre projecte en el si de les institucions administratives locals – ajuntaments de Flix, Móra d’Ebre i Gandesa-, comarcals – Consells Comarcals i Consells Esportius de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta- i territorials – Delegació d’Esports de les Terres de l’Ebre - ha permès continuar amb aquesta iniciativa arribant a la VIII edició de Tradijoc -cal recordar que fins al moment ja han estat més de 1500 els alumnes que han conegut aquest esdeveniment comarcal en els set darrers anys.
Cal assenyalar, també, que no sols entitats del territori com ara l'associació cultural Lo Llaüt d'Ascó i el CERE donen suport a aquest projecte, també compta amb el sopluig i la difusió que se'n fa des de l'Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals.


A més, cal destacar que en motiu de la celebració del congrés internacional Jocs en la Història, que se celebrarà els dies 18 i 19 de maig a Móra la Nova i Ascó, s’ha considerat oportú que Tradijoc s’inclogués dins el programa del congrés, la qual cosa suposarà que els assistents puguin veure com s’organitza i es desenvolupa aquest projecte compartit entre centres de secundària de les dues comarques.


Tradijoc és, doncs, un projecte molt ambiciós que ja s’ha consolidat però que encara manté aquell objectiu primer d’esdevenir un punt de referència dins el panorama cultural i lúdic de les nostres comarques. Objectiu que passa per educar a través del joc i, de forma particular, mitjançant el joc tradicional i popular. Conscients dels valors inherents del joc tradicional, pensem que aquest pot esdevenir un bon recurs per a potenciar actituds bàsiques d’integració, respecte, solidaritat i tolerància, esdevenint el protagonista i eix conductor pel coneixement i recuperació del patrimoni lúdic de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta.
Així doncs teniu una cita el proper 18 de maig, al matí, a Móra d'Ebre!

dilluns, 16 d’abril del 2012

Exposició El petit príncep


En motiu de la celebració de la Diada de Sant Jordi l'Ajuntament i la Biblioteca municipal de Flix, juntament amb el CERE organitzen una exposició de llibres d'El petit príncep, amb la perticularitat que la mostra presenta nombrosos llibres editats en llengües d'arreu del món.
L'exposició es podrà veure des del dilluns 23 d'abril a partir de les 18:00 a Ca Don Ventura.