La Miscel·lània del CERE tracta el món lúdic de Vinebre

Acaba de publicar-se el número 29 de la miscel·lània del CERE (Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre) que enguany es dedica a la vila de Vinebre. Entre els articles d'aquesta població hi trobem el titulat: La part més lúdica de la festa major de Vinebre. En aquest faig un repàs a 75 anys de jocs, esports i divertiments propis de la Festa Major vinebrana a partir de l'estudi i anàlisi dels programes de festa. Mitjançant una taula es pot fer el seguiment de la dinàmica seguida pels programadors de la Festa i adonar-se de com ha evolucionat el model de festa alhora que ha sabut mantenir, intactes, alguns elements patrimonials ben singulars.

 

A continuació teniu el llistat d'articles que hi podeu trobar:

 

Sumari
Josep Sebastià CID CATALÀ. Presentació. 5
Gerard MERCADÉ PIÉ. Presentació del núm. 7

ARTICLES DEDICATS A VINEBRE
Sílvia VEÀ VILA. La continuació de la recerca onomàstica després de la publicació de l’inventari. Apunts a l’”Onomàstica de Vinebre”. 13
Biel PUBILL SOLER. La part més lúdica de la festa major de Vinebre. 21
Pere MUÑOZ HERNÁNDEZ. Isidre Teixidó (a) “lo Barbut de Vinebre” i la premsa. 43
Ventura CASTELLVELL DÍEZ. El fogatge de Vinebre de l’any 1515. De musulmans a cristians. 59

HISTÒRIA
Ramon GIRONÈS BLANCH. Les primeres troballes del jaciment ibèric del Castellet de Banyoles (Tivissa, Ribera d’Ebre). 81
Jordi DURAN I SUÀREZ. El canonge de Montagut: de l’integrisme al feixisme. 113
Josep Maria MARGALEF GUIRIGOY. Lluís Català Pallejà: el germà poc conegut de Neus Català. 121
Jordi GONZÁLEZ GARCIA. Artur Bladé i Alexandre Deulofe: Una amistat marcada per l’exili. 147

HISTÒRIA DE L’ART
Josep Antoni GINÉ BLADÉ. Els pots de farmàcia d’Escaladei. Donació a la parròquia de Tivissa. 167

PATXETINS
Josep Francesc MORAGREGA FONT. Joan R. Vinaixa Miró: mestre i historiador de camp. 199

DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC
Jaume SALVAT SALVAT. El Pla estratègic per al desenvolupament del turisme de Móra la Nova. 219

PATRIMONI RIBERENC
Maria NARBÓN RIERA. Projecte de museïtzació dels espais dels forns de ginebre de Riba-roja d’Ebre. 239
Adelina CASANOVA PUJOL. Estudi historicoarqueològic de l’antiga caserna de la Colònia Química de Flix. 261

DOSSIER. LLIBRES EBRENCS: UNA DENOMINACIÓ D’ORIGEN LITERÀRIA
Josep Sebastià CID CATALÀ. L’Ebre, espai i àmbit literari. 271
Carles M. CASTELLÀ ESPUNY. La riquesa lingüística dels escriptors ebrencs. D’Arbó a Rojals. 287
Marià MARÍN TORNÉ. La Fira del Llibre Ebrenc. Un referent de país per a la literatura de l’Ebre. 307
Laura FABREGAT AGUILÓ. Les noves veus de la narrativa ebrenca: el cas de Marta Rojals i Joan Todó. 329

RECERCA JOVE
Janina MARTÍ GARCIA. Desaparegut en combat. La batalla de l’Ebre. 347
Ariadna GRIFOLL LATORRE. El morenc i el molarenc: estudi sobre les diferències lingüístiques entre el parlar de Móra d’Ebre i el del Molar. 353
Pol CANDELA CATALÀ. Flix i el tennis. Un esport centenari. 359

Si esteu interessats en l'adquisició del llibre podeu posar-vos en contacte directament amb el CERE.