dissabte, 31 de maig del 2014

La Tamborinada 2014 serà plena de jocs.

 
La Tamborinada és una gran mostra d’activitats que té lloc al Parc de la Ciutadella, a Barcelona, i que amb el temps s’ha convertit en una gran festa primaveral, un aparador de jocs, arts escèniques, animacions i tot d’activitats pensades per als més menuts.
Enguany la Tamborinada vol ser una memòria lúdica del 1714, i hi trobareu tot de jocs i divertides activitats relacionades amb aquella efemèride.
La memòria lúdica 1714, l’espectacle inaugural d’aquesta jornada festiva, comptarà amb la participació de l’actriu Montse Guallar, padrina de La Roda 2014 (Escenari central, 13.15 h); 1714 Diari d’una esperança o 1714-2014 Perdre la guerra, guanyar en Pau, són altres de les propostes escèniques d’una Tamborinada que promet sorpreses, com la recuperació del joc de la pilota pels carrers del Born, tal com hi jugaven els seus veïns fa tres-cents anys.
La Cia. de Jocs l'Anònima presentarà, entre d'altres, el recuperat joc de l'argolla i diferents jocs de tauler de l'època.
Lloc: Parc de la Ciutadella
Horari: de 11:00 a 19:00 -entrada gratuïta-.

divendres, 30 de maig del 2014

VI Trobada de ludoteques municipals a Lleida

lleida juga 2
Avui Lleida s'omplirà de jocs, i és que té lloc la VI Trobada de ludoteques municipals a partir de les 17h., a la Ludoteca de Cappont i als Camps Elisis (zona glorieta), hi haurà un bon grapat de jocs i activitats. No us ho podeu perdre !!!.

dijous, 29 de maig del 2014

Joc a joc de plaça a plaça!


Aquesta tarda ha tingut lloc a Ascó una nova edició del Joc a joc de plaça a plaça, activitat organitzada per l'associació cultural Lo Llaüt i que va adreçada als alumnes de 5è i 6è de primària del CEIP Sant Miquel.
Aquesta iniciativa, que ja fa més d'una dotzena d'anys que es du a terme, presenta un format i uns objectius senzills. Bàsicament el què pretén és dur a terme un recorregut pels carrers i places de la població per a reconèixer espais susceptibles de ser escenari de joc, tot aprenent i posant en pràctica antics o oblidats jocs populars i tradicionals.



Fixeu-vos en la seqüència d'imatges que l'alumnat ve preparat amb bosses de patacons, que faran servir com a moneda d'aposta en els jocs. Així aquests es juguen amb més intensitat i motivació. Aquesta moneda és present en la majoria de jocs i es guanya i perd depenent de l'atzar, la sort, l'habilitat i destresa dels jugadors...
En aquesta ocasió els jocs practicats van ser, entre d'altres: el tello, el flèndit, el set i mig, la planta de l'església, el joc de la rana, la trisella, el futbol xapes, salt en corda, el rellotge, el caça fardatxos, la cursa de peus lligats i una estirada final de corda toc, com deiem, en carrers i espais diferents d'Ascó.

dilluns, 26 de maig del 2014

Jogos e Brinquedos do Brail! / Jocs i joguines de Brasil


Per a saber més sobre els jocs i les joguines -brinquedos- de Brasil us aconsello aquests enllaços:

dissabte, 24 de maig del 2014

Joguines al mercat central de Sao Paulo


Fa pocs dies us comentava que al Mercat Central de Sao Paulo i ha una petita parada, regentada pel Sr. Araújo, que ven jocs i joguines (jogos e brinquedos educacionais) fets artesanalment per "meninos da rua", pels nens del carrer de la ciutat brasilera.
Us adjunto un seguit d'imatges fer-vos a la idea del tipus de joguina que fan i el material, senzill, amb què estan fetes. 

 
Trobareu més informació sobre les joguines del Brasil en aquest enllaç.

dijous, 22 de maig del 2014

Batea s'omple de jocs amb el Xè Tradijoc!


Avui ha tingut lloc la desena edició de Tradijoc: trobada de jocs tradicionals i populars dels alumnes que cursen 1r d’ESO de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta. En total han estat 233 noies i nois dels instituts de Flix, Gandesa i Julio Antonio, així com el Col·legi Santa Teresa de Móra d’Ebre, el CEE Jeroni de Moragues i l’institut escola de Batea, que enguany ha estat l’amfitriona d’aquesta trobada.
L’organització ha estat coordinada per un Grup de Treball d’educació física del Departament d’Ensenyament format per professors de tots els centres esmentats i que, al llarg del curs, han anat preparant la jornada, preparant els jocs, el material necessari, l’organització dels grups i la infraestructura necessària fins a arribar a redactar un petit dossier on s’han recollit els jocs que avui s’han posat en pràctica. Aquest dossier s’ha pogut editar gràcies al suport del CERE (Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre) i l’Associació cultural Lo Llaüt d’Ascó -recordem que aquesta entitat és membre de l'Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals -JUGAJE-) 
La jornada ha estat perfecta, sense pràcticament incidències, i els xiquets han pogut gaudir, en un dia assolellat i un escenari perfecte –carrers i places de la vila de Batea- d’una vintena llarga de jocs populars i tradicionals.


Cal destacar que en aquesta desena edició, a més, s’ha projectat a l’exterior la trobada gràcies a la presència de TV3 i del Canal Terres de l’Ebre, a més de la difusió que han fet mitjans més locals com Ràdio Flix o Vídeo Ascó Televisió, a més de la premsa escrita.



També podeu veure les imatges de Canal Terres de l'Ebre a través de ebredigital


  
També Ràdio Flix s'ha fet ressò de l'activitat. Podeu trobar l'entrevista radiofònica en aquests enllaços  mixcloud Tradijoc i Programació Ràdio Flix 
 
De tot plegat ens quedem amb els valors que han acompanyat la jornada: companyonia, respecte, responsabilitat... i amb la magnífica escenografia que ofereix Batea.

dimecres, 21 de maig del 2014

Tot a punt pel Xè Tradijoc!!!

Demà dijous tindrà lloc, pels carrers i places de Batea (Terra Alta) la desena edició de Tradijoc: trobada de jocs tradicionals i populars dels alumnes que cursen 1r d'ESO de la Ribera d'Ebre i Terra Alta.



dimarts, 20 de maig del 2014

IOCUS: IIIª Escola d'Estiu de Jocs Tradicionals


CUINA’T  L’ESTIU !
 ja pots fer la inscripció !
 
IIIª ESCOLA  D'ESTIU  DE
JOCS  TRADICIONALS
(Adreçada a persones vinculades al món educatiu, deportiu i social)
 
LLOC: Tàrrega - Anglesola
DATES: del  7  a  l11  de Juliol 2014
  
Informació i inscripció:
 
La Cia. de Jocs l’Anònima és una associació cultural sense ànim de lucre, formada per persones que volen aprendre i difondre el joc i l’esport tradicional i popular.
 
(Si voleu, podeu endreçar l’arxiu de la imatge adjunta. És el cromo núm. 21 de l’àlbum de l’escola d’estiu.)

divendres, 16 de maig del 2014

Vetaina a Kuala Lumpur


Vetaina és una formigueta al costat de les enormes i impressionants Torres Petronas, de Kuala Lumpur (Malàisia). Quina passada!!!! Aquest havia estat, fa pocs anys, l'edifici més gran del món, però en poc temps ja l'han superat 5 o 6 gratacels més.
Aquesta ciutat, una mica dispersa però ben comunicada amb "mono rails", no té massa cosa per a visitar, però sempre podeu fer com la Vetaina que a banda d'anar a les Petronas va passejar per Xina Town, Little Índia i l'antic mercat on, sens dubte, trobareu tot tipus de congklak -joc de la familia dels mancala, generalment de 5 o 7 forats per jugador-.

Vetaina a l'illa de Flores, a Indonèsia


Bela, Bena, Londa, Gurusina... són alguns dels poblets que conserven la tradicional estructura de la cultura ngada, a l'illa de Flores (Indonèsia). Vetaina s'ha passejat per aquests pobles i ha gaudit jugant amb els nens i nenes a la baldufa -gasing-, a la xerranca -ogo-, amb molinets -baling-baling-, amb el caça fardatxo -ketapel-, amb les xanques -bebi tangi-, a boles...

dijous, 15 de maig del 2014

Jogos e brinquedos do Brasil! // Jocs i joguines del Brasil!



En una altra ocasió ja comentava que de viatges n’hi ha molts, tants com viatgers! i que, tot i fer el mateix viatge, cadascú en farà la seva lectura personal, lligada a les seves experiències prèvies, a les seves expectatives, a allò que ha vist, viscut i descobert perquè el seu olfacte o els seus interessos l’hauran conduït a analitzar o imaginar un món diferent, potser idealitzat a vegades, però que no deixarà de ser el seu paradís somniat.
Això és el què em passa quan viatjo. Normalment marxo carregat d’expectatives –després podran o no complir-se-. Un dels meus interessos, a vegades malaltís, és trobar, reconèixer o descobrir el paisatge lúdic del lloc visitat. Quin desencís, quan no es troba! O bé quan t’adones que aquest ja ha sucumbit a la globalització! Ara bé, la descoberta de qualsevol engruna juganera particular, no contaminada per aquest món cada cop més uniforme, em provoca un sotrac que m’omple “de papallones la panxa”!
Una mica és el què m’ha passat en viatjar al Brasil. Però primer, és clar, el què cal és matisar que Brasil és més que un país, és un continent a “lo bestia!”, i que qualsevol imatge que te’n vulguis fer és, forçosament, inexacta, poc precisa, desvirtuada de la realitat... Distància i temps són condicionants importants a l’hora de voler-se fer una idea del patrimoni lúdic brasiler. Tanmateix, aquí us deixo algunes pinzellades del què us pot oferir aquest enorme país!
Si fem ús dels tòpics m’atreviria a posar, com a primer títol, “Del joc, al culte al cos!”.  Rio de Janeiro és, possiblement, la ciutat que defineix millor aquesta idea. Les platges de Copacabana i Ipanema són també un tòpic... almenys per a mi. El tòpic dels cossos esvelts, dels homes i dones impressionants, de les musculatures impossibles aquí i allà... tòpic irreal –si més no, jo no els vaig veure!-. De tota manera, el que sí que és cert és que qualsevol excusa és vàlida per a passejar, córrer, patinar o anar en bicicleta pel passeig que acarona la platja; o d’anar en caiac, de fer unes braçades, o fer surf o surf pala a l’aigua; o de fer uns partidets de pales, volei o futbol platja amb els amics de sempre lluint, això sí, la seva morenor i unes panxetes ben destacades que, val a dir, no els impedeix moure’s amb força agilitat, deixant constància que realment han estat bons esportistes i que, com diuen en castellà “quien tubo retubo”, i en aquest cas, la bona tècnica que mostren invita a observar-los i a gaudir de l’espectacle gratuït.
El llac interior Rodrigo de Freitas és un altre dels llocs idonis per a deixar passar plàcidament el temps –en particular el cap de setmana-. Passejant a la vora del llac o bé assegut en qualsevol lloc tot bevent una cerveseta, aigua de coco o algun dels suculents sucs, veuràs passar la vida distesa dels carioques. Aquí es repeteixen els patins, les bicicletes, els corredors... i les  pistes per a jocs col·lectius com ara el bàsquet, el tennis, el futbol sala, el beisbol. Pels jardins, plens d’arbres variats, les famílies i les colles d’amics xerren, mengen i juguen entorn o per damunt d’una manta que fa les funcions d’estovalles. Hi ha qui fa gimnàstica o ioga, altres capoeira, uns nens ratllen el terra i dibuixen maldestres xarranques, uns altres fan equilibris damunt una corda mentre els seus amics fan malabars, uns més enllà han muntat com una mena de “guarderia infantil” i juguen amb arrossegadors i cotxets de pedals de plàstic, de totes maneres i que algú lloga a un mòdic preu, i encara trobareu petits emprenedors que organitzen tallers de pintura, de manualitats, fins i tot de cuina aquí i allà. Aquesta és la imatge que he idealitzat d’aquesta enorme ciutat.

El segon capítol d’aquest primer contacte amb el jugar brasiler el podríem titular “Intuint un paradís somniat”. És el Brasil juganer que havia somniat i que, per alguns petits detalls, he intuït que existeix, que hi és, que descobrir-lo sols és qüestió de temps, de deixar-se endur tot gambejant per senderes que travessen frondoses selves comunicant casetes i poblets a la vora del gran Amazones.


El riu Negre, a tocar de Manaos, ha estat el paisatge idealitzat. Lo Peix, el barco que ens ha conduït per les seves misterioses càlides aigües negres, la nostra entranyable casa flotant. Els contes i els relats que parlen de l’imaginari indígena, la “melmelada” que fa assaborir d’una altra manera els escenaris viscuts. I els amics que ens han acompanyat i hem trobat, els personatges insubstituïbles que hagués volgut trobar Robinson Crusoe.
El Parc Nacional d’Anavilhanas, proper com he dit a Manaos, ha esdevingut aquest paradís somniat que mai més desapareixerà. I entre senderes, camins d’aigua, barques, platges, poblets... anem descobrint els jocs i els passatemps d’uns pobladors que, en aparença, deixen passar el temps lentament i plàcida.
Brinquedos naturais
Un exemple és el jugar lliure, feliç, despreocupat, d’aquests nens que amb unes senzilles fulles de plataner es distreuen fent-les navegar per una improvisada canalera. La pluja, que cau prou intensament, no els preocupa. Allò que és important per a ells és el seu treball, el seu joc! Són els seus brinquedos naturais.

I anar a pescar és un joc o un treball, em pregunto. La pluja ha deixat els camps molls, i els cucs estan a poca fondària. El treball esdevé joc: cal trobar els cucs tot remenant el fang! Un cop acabada la primera fase comença la segona. La colla, que sembla la reencarnació dels amics de Tom Sawyer, puja dalt d’una barqueta amarrada a la vora del riu i inicia la seva aventura particular, la de pescar algun peix que, ells sí, s’enduran cap a casa contribuint així a ajudar a l’economia culinària.


Us he explicat els “souvenirs” d’aquest viatge iniciàtic cap al paradís lúdic brasiler –són els meus records, aquell patrimoni immaterial, que ningú em podrà prendre mai i que a vegades es fa difícil d’explicar-. Però tots sabeu que n’hi ha d’altres de “souvenirs”, aquells materials, que es compren, es canvien o es fabriquen, i que esdevenen patrimoni material lúdic. A les imatges següents trobareu tot de joguinetes i objectes lúdics que m’han acompanyat de retorn, i que formen ja part de la meva col·lecció de jocs que mai es dissociarà del “paradís somniat”.


D’aquests destacaria aquells que vaig comprar a un petit paradista del Mercat de Sao Paulo anomenat Araújo, i que venia tot de joguinetes fetes pels “meninos da rua”. Entranyable el venedor, i un somni fet realitat el poder ajudar a aquella canalla!
Bonecas de Salvador de Bahia

dimarts, 13 de maig del 2014

L'exposició Joc a joc a la Sala dels Entremesos!


Fins al 25 de maig podeu anar a veure l'exposició JOC A JOC DE PLAÇA A PLAÇA a La casa dels Entremesos, a la Plaça de les Beates, 2 de Barcelona.
L'exposició, realitzada per l'Associació Cultural Lo Llaüt d'Ascó, explica a través de 7 plafons una experiència de més de deu anys que es realitza én aquella població riberenca, i que a través de la qual, amb el joc com a eix conductor, es va descobrint i coneixent el patrimoni arquitectònic i lúdic del poble. 

dilluns, 12 de maig del 2014

La corretja i el borinot protagonistes de la romeria de Sant Miquel

Els jocs de la corretja i del borinot van ser, un any més, els protagonistes lúdics de la romeria que els vinebrans fan anualment, al maig, a l’ermita de Sant Miquel.

El camí que puja des de la carretera fins al bancal a peu d’ermita, com cada any, ple de cotxes. Però aquesta imatge no és representativa del nombre de vinebrans que, sobretot, fan cap a l'ermitori caminant ja que la tradició mana anar en processó des del poble, que es troba a un parell de quilòmetres.
Preveient l’aglomeració, he deixat el cotxe en un camí que porta a La Torre de l’Espanyol, i he pujat per una pista fins a l’establiment ibèric de Sant Miquel. Des de dalt veig l’aparcament de cotxes i començo a baixar. La cridòria comença a acompanyar les meves passes i ja no em deixarà en tota l’estona. També escolto les notes de la inconfusible jota que es balla en pobles de la Ribera nord com Ascó, Vinebre o Flix.
 

Arribo a la plaça de l'ermita i, com cada any, veig moviment arreu. Els grans vigilant als menuts, els nens i nenes perseguint-se amb pistoles d'aigua o jugant a passar-se pilotes de plàstic que, com també mana la tradició, la comissió de la festa ha repartit a tort i a dret.
 

Són les dotze del migdia i s’han acabat els actes religiosos amb el repartiment de l'aufrena o pa beneït. Com cada any, des de que tinc memòria, els membres de l'Agrupació Musical d'Ascó posen la banda sonora. A redós de l'ombra que hi ha a l'entrada de l'ermita, i davant del gran xiprer que encara vetlla el paratge, van tocant jotes, sardanes i algun pas doble.
 

Invariablement cada any apareix en un extrem de la plaça el firaire, secularment figura indispensable i indissociable de tota romeria. Sembla que per a ell -o millor per als seus articles- no hi passi el temps. En tot cas, canvien una mica les formes o els materials, però les joguinetes que es venen sempre són les mateixes: algunes nines, pilotes, timbals, trompetes, molinets de vent, arrossegadors, algunes pistoles de plàstic...

Enguany veig a molts vinebrans amb samarreta blava. És la que ha dissenyat l’amic Martí, i on apareix un símbol representatiu de la gastronomia festiva, la carxofa, clara al·lusió a les truites de carxofa que es preparen i mengen al matí, junt amb el conill a la cassola.
 
 
El plat fort, però, està a punt d’arribar. És al voltant de la una. Com si tothom esperés el moment, qui més qui menys es va col·locant dalt de la barana del bancal que dóna a la plaça. I van apareixent els jugadors, com si de "Gladiator" es tractés entren a plaça, i van cridant a altres amics que estan dispersos amb les seves famílies, molts ja amb els seus fills i filles. I és que el temps passa però, per a mi, que vaig conèixer molts d’aquests joves quan feien sisè d'EGB, els segueixo tenint en el meu imaginari com als meus alumnes, aquells xiquets simpàtics, riallers i alegres, que venien de Vinebre a l'escola d'Ascó. 
Enguany sembla que tots s’hagin posat d’acord. Feia anys que no hi veia tants participants, i Déu ni do quins peces! semblen la "selecció de jugadors de la corretja!". 
Tothom està al seu lloc: una renglera de nens i nenes asseguts a terra, el bancal tot ple d’espectadors, i els jugadors situats en rotllana, en parelles. Tot és a punt. I s’inicia el joc. Les primeres voltes i persecucions semblen una mica d’escalfament, com si d'un joc de criatures es tractés, però de cop i volta la corretja comença a espetegar fort i s’escolten els crits i les exclamacions dels presents -ai! uf! ostimeta!-, i els joves -i algú que no tant- augmenten les seves corredisses. Entre els participants es veuen mirades de complicitat, mentre uns es passen la corretja d’amagat per a donar la sorpresa als corredors despistats.
L'escenari no pot ser més insòlit. L’ermita a la dreta i a l’ombra, com s’ha dit, els músics tocant, grupets d’homes i dones ballant jotes i sardanes a tocar del xiprer, alguns nens i nenes perseguint-se i ruixant-se, els nostres protagonistes jugant a primer terme i ocupant amb la seva rotllana bona part de la plaça i, darrere d’ells, al centre, un petit grup d’adults jugant al borinot! Per qui conegués la festa i acabés d’arribar de ben segur que estaria desconcertat i es pensaria que està dins d’un quadre de Pieter Brueguel o d’en Hieronimus Bosch!


Difícilment es pot explicar el què suposa aquest ritual anual, que com indicava en algun altre escrit, suposa per a molts vinebrans un pas iniciàtic al món adult alhora que una comunió amb el poble, amb la col·lectivitat. S’ha de veure i s’ha de viure, i sobretot, s’ha d’esperar a l’acabament, quan algú del grup abandona el seu lloc i aixecant les mans comença a aplaudir, moment que la resta s’hi afegeix donant per acabat el joc, entre encaixades i abraçades, i animats pels aplaudiments dels espectadors. 
 

Són ben bé les dues de la tarda i els darrers jocs comencen a acabar. Sembla premonitori que l’estirada de corda significarà l’inici de la fi de la romeria i els vinebrans, poc a poc, aniran recollint tot el fato que han portat per a assaborir l’esmorzar i xalar a l’ermita amb aquest programa anual, no escrit però del qual tothom té clar el guió.
 

Enguany ja ha passat, però us animo que poseu la festa de l’ermita de Sant Miquel en el vostre calendari del 2015! No us decebrà!

diumenge, 11 de maig del 2014

Xè Tradijoc


El proper dijous 22 de maig tindrà lloc la desena edició de TRADIJOC (trobada dels alumnes que cursen 1r d'ESO als centres de la Ribera d'Ebre i Terra Alta). Enguany es preveu una participació de 233 nois i noies, acompanyats de 59 monitors i 25 professors.
Els centres participants són: Institut Flix, Institut Julio Antonio de Móra d'Ebre, Institut de Gandesa, Institut escola de Batea, Col·legi Santa Teresa de Móra d'Ebre i CEE Jeroni de Moragas.
L'organització, que ha anat a càrrec d'un Grup de Treball format per professors dels centres esmentats, ha editat un dossier en col·laboració amb l'Associació Cultural Lo Llaüt, on es recull la totalitat de jocs que es posaran a la pràctica.
Recordem que Lo Llaüt és membre de l'Associació Europea de Jocs i Esports Tradicionals AEJDT.
Aquest dossier el podeu visualitzar i baixar a través d'aquest enllaç. També us podeu baixar els dossiers d'altres edicions i que apareixen a la columna de la dreta d'aquest bloc.
Us invito a que gaudiu amb les imatges dels darrers NOU ANYS DE TRADIJOC:


dimecres, 7 de maig del 2014

Giramundo e outros brinquedos


Les joguines artesanes, fetes pels propis nens i nenes del Brasil, així com les diversions populars són el motiu d’aquest magnífic llibre, em el qual l’autora descriu i mostra amb dissenys i fotografies la manera de jugar de diferents indrets de Brasil. El llibre és resultat d’una recerca iniciada durant més de deu anys em regions distants i disperses d’aquest país, en especial la zona Amazònica, i en conjunt confirma que per a jugar, per a divertir-se i distreure’s, sols cal que en tinguem ganes, doncs amb el material de l’entorn natural sovint en tenim prou.
Si esteu a Sao Paulo podeu trobar el llibre a la Livraria da Cultura de l'Avinguda Paulista. 

Autora: Renata Meirelles
Pàgines 208
ISBN 9788587556974
Projeto gráfico Antonio Kehl
Formato 21 x 27 cm
Edita: Terceiro Nome

dimarts, 6 de maig del 2014

Jocs a l'ermita de Sant Miquel de Vinebre

Si us agraden els jocs d'arrel tradicional aquest proper dissabte 10 de maig teniu una cita obligada a l'ermita de Sant Miquel de Vinebre. Allí, en un ambient distès i molt agradable, hi trobareu els jocs de romeria de sempre (saltar a corda, estirades de corda, venda de joguinetes...) junt amb autèntiques "perles" del món lúdic de les Terres de l'Ebre, com són els jocs de la corretja i del borinot.
Trobareu més informació i imatges d'altres anys en aquest enllaç. 

dilluns, 5 de maig del 2014

Els joguets del Museu de Dénia al Museu de Figueres



El Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, entre el 9 de maig i el 13 de juliol presenta l'exposició temporal JOGUETS DEL MUSEU DE DÉNIA.
Dénia (Alacant) és una població coneguda per la seva activitat industrial joguinaire, la qual va començar a despuntar el 1904 gràcies als germans alemanys Ferchen. Eren uns moments crítics ja que la ciutat patia una greu crisi econòmica. La reconversió de molts fusters de la zona cap a la fabricació de joguets va donar-hi solució, convertint Dénia en un pol de desenvolupament i d’activitat. Juntament amb els germans Ferchen, Manuel de Jesús García, Pedro Riera Mulet, Oliver Morand, Enrique Sauquillo, Portolés i Calabuig en varen ser els pioners.
Façana del Museu de joguines de Dènia
Amb aquesta mostra de joguets fabricats a la localitat alacantina, els quals es conserven al Museu del Joguet de Dénia i a l’Associació d’Amics del Joguet de Dénia, volen retre homenatge als homes i dones que van treballar en aquesta indústria fent possible que molts nens i nenes tinguessin entre les seves mans algunes de les peces que avui podem veure exposades i que tantes bones estones els hi devien proporcionar.
Coincidint amb l’exposició, el dissabte 7 de juny, es presentarà al museu el llibre Els joguets de Dénia. Un segle d’activitat industrial de Maria Teresa Carrió i Maria Roser Cabrera.

diumenge, 4 de maig del 2014

Terrisseria Rosa i la Musaranya a Figueres

Terrisseria d'Esparraguera
 
Figueres és d'aquelles petites ciutats que es fan atractives per diferents motius. Deixant a banda el Museu Dalí i l'especialitzat Museu del Joguet, l'entramat urbà us portarà per carrers i carrerons amb animat dinamisme comercial, on es respira també iniciatives culturals arreu. D'aquestes iniciatives, relacionades amb el món del joc, tenim la que endegà en Víctor, propietari de la Musaranya, botiga especialitzada en jocs de tauler i jocs educatius que ara s'ha traslladat al Corriol de les Bruixes, 5 i on també hi té accés pel Carrer de la Jonquera, 4. La botiga s'ha unit a l'antic establiment familiar de terrissa Rosa, i ara hi trobem al mateix local una atractiva combinació de productes terrissaires amb jocs de societat per a totes les edats.

Terrisseria de Caldes
 
L’apunt d’avui, però, va adreçat a les firetes o joguines de terrissa que fins els seixanta eren ben apreciades per les nenes i que avui han passat a formar part de l’arxiu del record. A la botiga Rosa encara hi podem trobar boniques i curioses peces com les que apareixen a la imatge.

Terrisseria de La Bisbal
 
A banda que us pugui interessar el col·leccionisme d’aquest tipus de joguina, us invito a reflexionar sobre la tradició i la modernitat, sobre l’evolució dels objectes i de les formes de vida, sobre el lluny que veiem altres cultures i el sorprenentment a prop que les tenim i, en el fons, el semblants que som. Fixeu-vos, sinó, amb la similitud d’aquests fogons de joguina fets a La Bisbal amb aquests altres que encara es venen per a jugar a Myanmar i Marroc, o fins i tot utilitzen els adults en zones remotes de l’Amazones brasilera. 

 Terrisseria de Myanmar
 
 Terrisseria de Marroc
 
Atuells de terrissa a l'Amazones
 
Trobareu informació d'aquest atractiu establiment en aquest enllaç.