dilluns, 27 de febrer del 2017

Vetaina al Japó (13):De Magome a Tsumago

Un animaló fet amb una alberginiera! Sí, sí, haver d'anar a l'altra punta de món, a tants quilòmetres de distància, per a trobar-nos amb una joguina tradicional que, dècades enrere, també havia distret a tantes i tantes criatures de casa nostra. 
I és que el paisatge feréstec i la densa vegetació de les muntanyes interiors de l'illa de Honshu inviten a la creativitat i, amb imaginació, a aprofitar els recursos d'aquesta zona tant atractiva per a l'excursionisme.
Una sortida indispensable és la ruta senderista entre Magome i Tsumago, dos petits llogarrets separats poc més de 8 km.
Són una delícia de pobles! Conservats amb cura i bon gust esdevenen una mostra viva de com eren les construccions ancestrals dels pobles d'interior japonesos. Magatzems, molins d'aigua per a usos diversos, comerços de saque o espècies, petits hostals... tot invita a tafanejar d'un lloc a un altre seguint l'estret carrer que travessa ambdues poblacions. 
Si es vol fer la ruta pel mig de les muntanyes és aconsellable sortir de Magome. Per això un bon camp base és la gran ciutat de Nagoya, perfectament comunicada, i d'aquesta prendre un tren direcció a aquest poble. Un cop allí no hi ha pèrdua. Des de l'oficina de turisme surt el carrer -diríem que únic- que travessa el poble cara amunt. I en acabar-se el carrer, de cop i volta, ens trobem al mig del bosc!
Des de Magome i direcció Tsumago s'ha de pujar uns 4 quilòmetres costa amunt, sempre pel mig d'un bosc espès que invita a que la imaginació viatgi...  i és que de cop ens trobem amb unes campanes al bell mig del camí. Junt amb aquestes uns cartells informen que el bosc és ple d'ossos i que, per a foragitar-los, s'aconsella anar tocant aquestes campanetes que es van trobant espaiades!
Podeu imaginar-vos el cangueli de Vetaina en saber que el bosc era ple d'aquests plantígrads!!! I en el caminar silenciós qualsevol sorollo del brancatge o algun so desconegut posava en alerta els intrèpids senderistes!!! Sort que la bellesa del camí i algunes construccions que es troben al llarg d'aquest fan que s'oblidin les pors i que es gaudeixi al màxim del paisatge.
La segona part de la sendera fins a Tsumago és totalment de baixada. El camí segueix essent preciós, perfectament senyalitzat i conservat. 
I amb un no res us portarà a Tsumago on, entre les primeres cases i com si ens volgués donar la benvinguda, descobrim aquest gran cavall fet de qui sap quines tiges, una mostra més d'art i natura.

diumenge, 26 de febrer del 2017

Un projecte ERASMUS + d'esports a l'institut Flix

L’institut de Flix, des del mes de juny del 2016, que està treballant per a poder participar en un projecte europeu, ERASMUS Plus Esport, coordinat i liderat per l’INEFC Lleida. El procés de selecció dels centres participants, la redacció del projecte i posterior validació ha estat llarg i feixuc i no ha estat fins a principis de gener d’enguany que s’ha signat i confirmat el projecte.

Bridge Project és el nom amb què s’ha batejat i s’especifica amb el subtítol Promotion of European Tradicional Sports and Games for Intercultural Dialogue, això és, el Projecte Pont té per objectiu promoure el diàleg intercultural a partir del coneixement i intercanvi dels jocs i esports tradicionals d’Europa. 
Per a aconseguir aquest objectiu s’estableixen quatre àmbits o línies de treball:
  • La realització d’una aplicació educativa de convivència intercultural, basada en els jocs i els esports tradicionals d’Europa, en centres educatius d’Espanya, França, Itàlia i Portugal. 
  • L’activació i gestió d’un treball en xarxa entre els centres educatius europeus que permeti el coneixement d’aquest món lúdic i possibiliti compartir-lo   
  • La incorporació dels jocs tradicionals realitzats en aquests centres dins a Tocatì, Festival Internacional de Jocs Tradicionals al carrer, que anualment se celebra a Verona –Itàlia-, esdevenint un pont per la convivència entre l’alumnat d’aquests centres educatius i, també és clar, amb els participants i organitzadors que assisteixin al Festival.  
  • L’estudi científic de l’impacte sobre el diàleg intercultural de les activitats realitzades pels centres educatius –aquest treball serà realitzat per investigadors de les universitats dels països participants-.


El projecte Bridge, per tant, ha de permetre establir una xarxa entre centres educatius, institucions i entitats culturals que posi en valor el capital humà que caracteritza la societat europea del segle XXI. És a dir, el projecte establirà un pont o treball cooperatiu, en xarxa, entre diferents organitzacions europees per a promoure els jocs i esports tradicionals com una eina activa per afavorir la convivència intercultural a Europa. 




L’institut de Flix col·labora en l’Erasmus Bridge Project

A partir de la proposta de l’INEFC Lleida l’institut de Flix va iniciar els tràmits per a ser reconegut com a centre participant en aquest projecte. Les gestions realitzades fins al moment ens situen com a centre col·laborador i dóna el tret de sortida a començar el treball.

Els altres centres educatius participants són el Collège-Lycèe Public Jules Verne de Nantes, el Istituto Superiore L. Calabrese – P. Levi de Verona i les Escolas do Agrupamento da Lousã –recordem que amb aquest darrer centre, proper a la ciutat portuguesa de Coimbra, ja vam tenir ocasió de compartir un projecte Etwinning entre els cursos 2008 i 2011 que va permetre el desplaçament de l’alumnat del nostre institut a Coimbra així com l’acollida dels nois i noies portuguesos a Flix-. 


No descobrirem res en assenyalar que, dins un centre educatiu, la participació en un ERASMUS s’ha de considerar com un projecte global, on d’una manera o altra s’hi veu representat el centre i, per tant, és d’interès general. D’una forma específica, però, el projecte va dirigit a l’alumnat que aquest curs 2016-2017 cursa 1r d’ESO. Aquests seran els protagonistes de les activitats pràctiques que es duran a terme i es compartiran amb la resta de centres participants i, també, alguns d’aquests alumnes seran els qui participaran, el setembre de 2018, en el festival Tocatì de Verona donant a conèixer i dinamitzant tot el seguit de jocs tradicionals que s’hagin après durant aquest temps. 


En el seu moment es va informar al Consell Escolar i es va anunciar també als pares dels alumnes a la primera reunió d’inici de curs. Ara ja podem confirmar que som centre col·laborador i que encetem la primera de les accions del projecte: seleccionar dos jocs tradicionals, dur-los a la pràctica, enregistrar-los en imatges i vídeo, descriure’ls i explicar-los en català, castellà, anglès –llengua oficial d’interrelació entre els centres participants- i, puntualment, en francès per a poder-los enviar a la resta de centres participants per tal que allà, a la vegada, els puguin entendre i posar en pràctica. Alhora nosaltres també rebrem aquests materials dels esmentats centres i haurem de traduir-los i posar en joc!

S’inicia doncs un engrescador treball en xarxa que ha de facilitar el coneixement mutu i consolidar aquest diàleg intercultural a través dels jocs i esports tradicionals.

Per tal de poder donar a conèixer la feina que es va fent als diferents centres educatius alhora que es presenten els documents i els enregistraments realitzats s’ha creat la següent web Bridge: Promotion of european tradicional sports and games. Erasmus Plus Projecthttps://erasmusbridge2016.wixsite.com/erasmusbridge


Relació de participants:

Centres i instituts

Universitats


Entitats europees que promocionen els jocs i esports

Podeu seguir aquest projecte a través d'aquest enllaç.

divendres, 24 de febrer del 2017

Vetaina al Japó (12): Shirakawago

Shirakawago es un petit poblet amagat entre muntanyes d'una vegetació que ens recorda als Alps suïssos -és així com s'anomena a aquesta regió de l'interior comunicada per carretera amb Takayama-. 
Vetaina no es volia perdre aquests paisatges que ens fan sentir com a casa nostra!
El poble el formen un conjunt de cases disperses de fusta, totes elles amb una estructura semblant: planta que antigament feia les funcions de magatzem, primer pis que és l'habitacle pròpiament dit, i un altre pis superior que nosaltres anomenaríem asgorfa. Tot està bellament decorat, cada cosa al seu lloc, fins al darrer detall.

Avui moltes d'aquestes cases són obertes al públic ja sigui per a ser visitades o perquè s''han reconvertit, els interiors, en botigues o espais de restauració. Entre aquests comerços no es difícil trobar joguinetes tradicionals -allò que en diríem joguines de la natura o populars-. 
N'hi ha de tota mena: de fang, de fusta, de plantes o herbes, d'espart... representant animals, éssers fantàstics o personatges de l'imaginari japonès, unes van en rodes, altres es mouen mitjançant rudimentaris mecanismes... tots ells encisadors! 

dimecres, 22 de febrer del 2017

Vetaina al Japó (11): Takayama i el seu museu de joguines

Takayama és, possiblement, una de les ciutats més agradables del Japó. Situada a l'interior però ben comunicada amb tren des de Nagoya, ha sabut conservar aquell aire tradicional i ancestral que sovint busca el viatger. 

La part antiga de la ciutat està perfectament conservada. Carrers estrets i sense trànsit, amb cases de fusta de dos pisos com molt d'altes.
Si el Japó es caracteritza per ser un país d'allò més net, Takayama diríem que és la ciutat insígnia! Sembla que tot estigui pensat fins al mínim detall. I els detalls els trobem arreu. A les portes de les cases, de les botigues, als restaurants, als ponts que travessen la ciutat...
 És una ciutat que dóna la benvinguda al viatger i que invita a quedar-s'hi!
Entre els molts museus que hi ha a la "old Takayama" mereix una visita el toy museum o museu de joguines. No és gaire gran. Ocupa una antiga casa tradicional, de fusta, i sols el fet de passejar per les estances ja val la pena entrar-hi. 
Les joguines potser no estan disposades amb gaire gràcia a les vitrines, tanmateix descobrim alguns objectes, jocs i joguines realment curiosos. Hi ha una bona representació d'estels:
Baldufes
Otedama (お手玉) -pidos o tabes-:
Entre aquestes joguinetes crida l'atenció tot un seguit de figuretes de terrissa que representen nens i nenes practicant diferents jocs:
Llàstima que no els venen a la botiga del museu!.
Les que sí que podreu comprar són les tradicionals kokeshi (こけし), nines de fusta molt estilitzades, sense braços ni cames, però molt atractives!
I si aquestes no us agraden no deixeu de comprar una sarubobo, nina feta de roba, tradicionalment de color roig, que regalaven als nens i nenes com una mena d'amulet, per a tenir sort. Les trobareu per totes parts de Takayama ja que són originàries d'aquesta ciutat.

dilluns, 20 de febrer del 2017

Vetaina al Japó (10): Miyajima

Des d'Hiroshima en un moment es pot anar a l'illa de Miyajima. És una excursió ràpida i fàcil de fer agafant primer el tren i, tot seguit, un petit ferri que en poc més de vint minuts et deixa pràcticament davant el famós torii roig que sembla donar la benvinguda als viatgers.
L'illa és coneguda, principalment, pel temple sintoista que toca a mar i per la més famosa porta o torii que hi ha a Japó. Diríem que és la principal atracció que s'ha trobat Vetaina!
I és que a qualsevol hora i des de qualsevol lloc la porta té el seu atractiu. Els visitants i turistes no deixen d'arribar en ferris i tots, invariablement, fan el mateix trajecte. Surten de l'embarcador, giren a la dreta, travessen el carrer comercial a vora del port fins arribar a la vora del torii. 
I sols queda asseure's a contemplar la porta o passejar per l'arena fins arribar al peu si l'aigua del mar ho permet.  
Contemplar els diferents matisos que pren l'estructura i els canvis de color a mesura que s'amaga el sol és un dels moments més màgics de qualsevol viatge al Japó!
I idíl·lic també ha de ser poder practicar padel surf en un escenari com aquest, amb el temple que destaca al peu de la muntanya i el torii roig que sembla invitar a entrar a l'illa!