Vetaina a Japó (3): Al Tenryuji temple de Kyoto tampoc volen Pokémons!

En les anteriors entrades d'aquest bloc ja hem vist com Vetaina va veure caçar pokémons a mansalva per carrers i parcs de Tòquio, i com en canvi "no va poder jugar a caçar-ne a Kamakura!". Doncs bé, a Kyoto s'ha trobat amb la mateixa prohibició: al temple Tenryuji es prohibeix explícitament jugar-hi al seu interior!

I és que, com dèiem, seria un desastre intentar visitar aquests indrets patrimoni de la humanitat havent d'esquivar els caçadors enganxats a les pantalles!

Kyoto és la ciutat ideal per a iniciar-se al japonisme, per a conèixer les tradicions ancestrals, introduir-se en els diferents cultes, aprendre els seus valors, gaudir de les fantàstiques construccions (temples i castells) i prenent nota fixant-nos en els més petits detalls.

La ciutat és plena de temples. Em sembla que Vetaina no n'havia vist mai tants de junts!

Un dels complexes més important, variat i espectacular és el de Kiyomizu-dera des del qual es tenen unes fantàstiques vistes de la ciutat.

El temple és molt concorregut, i turistes i devots es barregen fent fileres per entrar en algun temple, o bé per a travessar qualsevol pontet posat amb un gust exquisit pel mig dels jardinets. 

I qui més qui menys compra una tauleta votiva i la penja. Són tauletes de fusta ema (絵馬) en els que podem escriure les nostres pregàries o desitjos per tal que els kami o deus sintoistes ens facin cas.     
O bé lliga els seus omikuji. 

Els omikuji (おみくじ) són petits papers doblegats o enrotllats que es poden comprar a la majoria de temples i santuaris japonesos, que prediuen el futur i la sort. Literalment significa ‘lotería divina’, és a dir, és una manera totalment aleatòria de conèixer el nostre futur. 

Kinkakuji temple és, possiblement, el més visitat de tots els temples de la ciutat. No tant per l'espectacularitat o per la seva decoració sinó per l'espai on es troba i l'escenari que l'acompanya.

I si no és l'edifici, com deia, són els jardins extremadament ben conservats. Sembla que res no estigui improvisat ni cap cosa sobra. Cada pedra té el seu lloc i dóna la sensació que no en podria ocupar cap d'altre.

 I pel mig animalons variats omplen el paisatge.

Les distàncies, sembla que no, són prou llargues i és bo agafar algun mitjà de desplaçament. Si disposeu de temps es pot anar amb bicicleta doncs la ciutat és força plana, sinó amb autobusos. En aquestes anades i vingudes no us serà difícil trobar algun jardí o parc on trobareu nens i joves, famílies jugant o fent algun esport, sobretot beisbol al qual per als japonesos sembla ser l'esport rei!

Nijo castle