Heu vist mai les falles d'Isil? o qualsevol altres falles del Pirineu? doncs quina no va ser la nostra sorpresa de trobar-nos, a Kyoto, una manifestació "fallera" amb molts dels ingredients que tenen les nostres falles!
Es tracta del Gozan no Okuribi (五山の送り火), més conegut com Daimonji (大文字) un dels festivals més importants de Kyoto.
El 16 d’agost es
fan cinc grans fogueres, de formes diferents, a cinc muntanyes properes a la
ciutat. Durant l’obon, que se celebra a mitjans d’agost a tot Japó, es
diu que els esperits dels morts visiten el món dels vius durant uns dies i es
creu que tornen al món dels esperits a través del foc que s’encén en aquestes
muntanyes.
Seqüència d'imatges:
1.- Foguera de kanji dai (大) significa ‘gran’
i es pot veure des de tota la ciutat.Com es veu està feta dalt d'una muntanya que han netejat de malesa i a la qual hi han plantat petites falles.
2.- Existeix un Comitè de
conservació del Daimonji. Són els responsables de cuidar la zona i d’encendre
els focs. No sols es tracta d’encendre’l el 16 d’agost, també s’han de tallar
arbres, rames i troncs, preparar los gomagi (pals de fusta en cadascun
dels quals cadascú escriu oracions en memòria dels seus avantpassats, assegurar
la salut dels seus familiars...).
Fixeu-vos que porten una mena de camisa que els identifica amb la foguera que encendran.
Aquest comitè es reuneix al voltant d'un temple o santuari de referència a mitja tarda i van fent els preparatius per l'encesa amb molta antelació.
Els membres participants porten canyes de bambú d'un metre de llargada, aproximadament, que van omplint curosament amb benzina.
I tot seguit cadascú el tapa amb un mocador de roba.
3.- Simultàniament altres membres van repartint una mena de bola feta d'arròs entre els veïns i curiosos. És un bon moment per entrar en conversa i introduir-te en l'activitat -per cert, del tot oberta a tothom-.
4.- Els homes -sols hi vam veure homes, no dones-, un cop han omplert la seva canya de bambú que els servirà de torxa van entrant al temple i confirmen el lloc assignat, el lloc que hauran d'ocupar un cop iniciïn l'encesa.
En certa mesura té el seu paral·lelisme amb el món casteller. Tothom sap quin paper té, quina funció té, quin lloc ocupa en tota l'organització!
8.- Les cinc fogueres s'han d'encendre seguint una seqüència separada d'uns 5 minuts, per tant, hi ha d'haver molta previsió quant a la sortida del temple tot calculant el temps de recorregut fins arribar al capdamunt de la muntanya respectiva on hi ha preparades les fogueres.
9.- Es nota un cert nerviosisme. Són les 19:30 i la primera foguera, Daimonji (大文字), l'encesa de la qual casualment és la que tenen encarregada els nostres amics, s'ha d'encendre puntualment a les 20:00.
De cop i volta un grup d'homes treu una gran falla embolicada en plàstic de dins del temple. Sembla feta amb un gran mànec de bambú i el capdamunt amb grans estelles d'aquest mateix vegetal.
Treuen el plàstic i acosten la falla cap a la pila de bronze. Ràpidament la falla comença a prendre.
10.- Ara tot es precipita però sembla que el nerviosisme ha desaparegut. Cadascú, amb diligència, sense soroll ni empentes, es col·loca en fileres, exactament al lloc on es preveia que havia d'ocupar. Al capdavant s'alça la falla que s'ha encès amb el foc del temple i, els encarregats surten al carrer seguits de tota la resta.
Sens dubte, un espectacle!!!!
Caram, un ritual ben interessant. Sens dubte amb similitud amb les falles del nostre Pirineu. Quin plaer poder-ho veure i viure en directe. Venen ganes d'anar-hi. El foc, quin element més màgic i important d'un cantó a l'altre del món. Molt bon reportatge. Proposaré als fallaires d'Isil si volen fer un "agermanament" !.
ResponElimina