dimecres, 27 de febrer del 2019

Calle de la Bola, a Madrid


A tocar del Real Monasterio de la Encarnación de Madrid trobem aquest carrer que ens invita a pensar que possiblement, no fa tantes dècades, aquest joc tingués lloc en aquest indret.



dimarts, 26 de febrer del 2019

Cadireta de xapa

dilluns, 25 de febrer del 2019

dissabte, 23 de febrer del 2019

QUINA CANYA! JOGUINETES


DARRERA SETMANA de MICROMECENATGE amb Verkami.

La publicació del llibre: QUINA CANYA! Joguinetes, serà un fet !!!
GRÀCIES !!!!
Entre tots i totes ho esteu fent possible.
Encara es poden fer aportacions i difusió:


Miqui Giménez i Biel Pubill

dijous, 21 de febrer del 2019

Goigs de Nostra Senyora de la Llibertat





Pels temps que correm crec que és adient destacar els Goigs de Nostra Senyora de la Llibertat que acabo de descobrir fullejant la darrera revista CARAMELLA (n´p. 76, núm. 40 de gener-juny de 2019).
Els goigs, junt amb molts altres fulls i papers solts que contenien rondalles, llegendes, jocs i figures de rengle entre d'altres, formaven part de l'ampli ventall de fulls anomenats "de fil i canya". Com llegim a La Teiera, (...) el nom –«de fil i canya» o «de canya i cordill»– els ve donat per la forma com s’exposaven a la venda: penjats d’un cordill i agafats amb un tros de canya, a manera de pinça, perquè no se’ls emportés el vent. Els venedors els recitaven o els cantaven, com a reclam, i la gent els adquiria per a llegir-los i repetir-los. Com que l’estructura dels romanços possibilita adaptar-hi un gran nombre de tonades de tradició oral, fou habitual que més d’un text de difusió impresa restés en la memòria oral com a cançó.
A continuació podeu llegir el comentari i referències d'aquest curiós i actual goig extret de CARAMELLA.
En un bloc juganer com és aquest i com deia, per l'època que tenim la sort de viure, val la pena regirar per les llibreries de vell i pels arxius per a cercar... tota mena de jocs!

diumenge, 17 de febrer del 2019

Les criatures sempre ens sorprendran!

Les criatures sempre ens sorprendran! Aquí n'he enganxat a un que s'ha construït un arc amb material escolar (goma i llapis staedtler convinat amb papers reciclats!).

dissabte, 16 de febrer del 2019

Taller de construcció de nines berbers


Aquí teniu diferents models de nines berbers fetes a l'institut de Flix amb l'orientació i la traça de dues mares que ens van ensenyar com se les feien de menudes. Sens dubte, una molt bona pràctica!

divendres, 15 de febrer del 2019

dijous, 14 de febrer del 2019

La publicació del llibre QUINA CANYA! JOGUINETES, és a la recta final. En poques setmanes entrarà en impremta però, si us ve de gust participar en la campanya de micro mecenatge encara hi sou a temps!
https://www.verkami.com/locale/ca/projects/22194-quina-canya-joguinetes

Trobareu tota la informació del llibre en aquest enllaç: http://quinacanyajoguinetes.blogspot.com/

dimecres, 13 de febrer del 2019

Si tu l'estires fort per aquí...

Estirant des de Sydney!

dimarts, 12 de febrer del 2019

El joc és lliure, el joc és llibertat

diumenge, 10 de febrer del 2019

La pilota torna a ser benvinguda a les places de Barcelona


Llegim al diari ARA:
Que ningú no prohibeixi jugar a la canalla i que l'espai públic s'ompli de joc més enllà de les àrees específicament creades per a això. És l'objectiu del Pla de Joc a l'Espai Públic que Barcelona està preparant amb l'horitzó 2030 i que preveu, d'entrada, retirar tots els cartells que prohibeixen jugar a pilota en places, carrers i parcs. En lloc de la prohibició, s'hi posaran senyals que animin a jugar de manera que es respecti la convivència. "La ciutat és conflicte", ha defensat la tinent d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, en la presentació de l'estratègia per deixar clar que, mes enllà de prohibir determinades conductes, cal incidir en l'educació per evitar que les pilotes puguin molestar gent gran o persones que fan un cafè en una terrassa. Sanz ha concretat, de fet, que el seu equip ja fa mesos que retira aquestes prohibicions –l'equip d'Ada Colau també volia abolir les multes per jugar al carrer que s'inclouen a l'ordenança de civisme– i que hi ha places que fa anys que apliquen mesures com les pilotes d'escuma per evitar que el soroll –o els cops– de les de cuir o plàstic molestin a qui no juga. La idea és que, com més espai destina la ciutat al joc, menys en destina al trànsit, i es converteix en un lloc més segur i més agradable. I, per tant, benvingudes siguin les pilotes i els cubells i les pales a l'espai públic, perquè vol dir que són els més petits els que es fan seu el carrer.
Podeu llegir tot l'article al diari ARA.

divendres, 8 de febrer del 2019

Rebelluga artesana

Com diu aquell... tot gira! i si no que li preguntin al Jawad que és un especialista en fer-se les seves pròpies rebellugues -baldufes- amb material de l'entorn. Aquí en té prou amb un llapis, un tap de bolígraf "BIC", un altre de botella d'aigua i un cordill per fer girar la seva rebelluga.
Podeu veure més exemples de construcció de baldufes en aquest enllaç de l'institut de Flix.

dimecres, 6 de febrer del 2019

El món lúdic al MNAC

Al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) hi trobem algunes de les referències més antigues de Catalunya relacionades amb el món del joc. Objectes, pintures i gravats, tapissos... ens mostren el món lúdic dels nostres avantpassats. Entre aquests objectes trobem aquestes dues capses de jocs:

Capsa de jocs amb tauler d'escacs i de jaquet, del segle XV, d’autor desconegut i originària del nord d’Itàlia. Feta d’os i fusta amb guarniments metàl·lics.

Capsa de jocs amb músics, també del segle XV, feta d’ivori amb restes de policromia i daurat sobre ànima de fusta.


O aquesta pintura de les bigues del palau barceloní del marquès de Llió. Hi trobem uns dibuixos de temàtica quotidiana, amb dos personatges, un home i una dona, que juguen al jaquet.



I encara aquesta talla de fusta de roure procedent del cadirat del cor de la catedral de Barcelona, 1394-1399, que representa dos individus fent una mena de polseig o exercici de força.
A la fitxa que acompanya aquesta obre llegim: El cadirat al qual pertanyen aquestes misericòrdies es conserva en gran part in situ. Està format per diversos seients abatibles que, en aixecar-se, deixen veure una rica iconografia de temàtica profana.  Aquest element rep el nom de misericòrdia perquè permet recolzar-hi el cos mentre s’està dempeus. L’obra fou dirigida per l’escultor Pere Sanglada, que viatjà a França i Flandes per veure els més bells cors d’aquestes contrades i comprar la fusta necessària.