divendres, 30 de gener del 2015

Enlairada d'estels per la Pau

 
En motiu de la celebració del Dia de la Pau i la No violència l'institut de Flix ha organitzat una enlairada d'estels. L'activitat es va iniciar al novembre amb un taller de construcció d'estels que va dur a terme tot l'alumnat de l'ESO. Cal destacar que les cues dels estels hi havia escrits missatges en favor de la pau i la no violència.


 
Podeu veure imatges del taller de construcció d'estels en aquest enllaç.

dijous, 29 de gener del 2015

Nova publicació: Les tres R a l'educació física

 
Acaba d'editar-se un nou recull de jocs i activitats físico-esportives, principalment adreçades a professionals de l'educació física, però també adient a persones interessades en el camp de l'animació, l'esplai i activitats d'oci en general.
Les tres R a l'educació física. Reduir, Reutilitzar i Reciclar és un recull d'activitats realitzat per una dotzena de mestres i professors d'educació física integrats dins el Seminari de Formadors/es d'Educació Física de les Terres de l'Ebre. El llibre, per tant, és resultat de l'experiència i de l'aplicació pràctica d'exercicis i jocs als patis i gimnàs dels nostres centres educatius.
Aquest grup, recordem-ho, és molt actiu i en els darrers anys ja ha editat altres materials com ara:
El recull conté una vintena llarga de jocs i experiències que es poden dur a terme a partir de reciclar o reutilitzar materials de l'entorn domèstic o natural. A més, conté una taula orientativa on es fa una proposta de classificació per edats, nombre de jugadors, espai i material, a fi que l'usuari pugui escollir més fàcilment i de forma pràctica quin és el joc o activitat que li convé.
Si esteu interessats en aquest material podeu adreçar-vos al CRP del Baix Ebre o bé a l'ICE de l'URV, o bé consultar-lo a través d'aquest enllaç.
 
Fitxa tècnica:
Títol: Les tres R a l'educació física: Reduir, Reutilitzar i Reciclar.
Autors: M. Isabel Arasa, Carlos Blanch, Javier Chaverri, Cinta Ejarque, Cinta Espuny, Cinta Galiana, Eva Martínez, José Manuel Pallás, Biel Pubill, Beatriz Ruiz, Montserrat Trullén i Montse Vida
Seminari de Formadors/es d'Educació Física de les Terres de l'Ebre.
Format quadern apaisat de 44 pàgines.
Maquetació: Òptim.gr
Tortosa, juliol 2014
Institut de Ciències de l'Educació URV
Secretaria General de l'Esport
Departament d'Ensenyament
Departament de Cultura

dissabte, 24 de gener del 2015

Una baralla de cartes de 1729


El Corral de Comedias de Almagro (construït el 1628) mereix una visita per a conèixer l'arrelament del teatre popular i per a entendre com ha evolucionat aquest tipus d'espais en el temps. El Corral d'Almagro és l'únic que s'ha conservat intacte i en actiu des de principis de segle XVII fins avui.

 
Els Corrals de Comedies solien coincidir amb els patis dels mesons o hostals els quals, aprofitant les seves pròpies característiques, s'adaptaven per a les representacions de comedies durant el Segle d'Or Espanyol. 
 
 
Durant les obres de restauració realitzades el 1953 es va trobar una baralla de cartes espanyola del 1729 -avui conservada al Museo Nacional del Teatro-. Aquestes cartes estaven amagades entre palla al "zaguan" -entrada- al corral.
 

Si visiteu el Corral de Comedias de Almagro podreu veure una reproducció d'aquest joc de cartes a la dreta de l'entrada, i podreu comprar-ne una reproducció de la baralla.

dijous, 22 de gener del 2015

Jugar amb playmobils, jugar amb la història!


Els alumnes de 1r d'ESO de l'institut de Flix han estat treballant el període paleolític, i en una maqueta, i amb Playmobils, han escenificat algunes de les característiques d'aquest període. En un treball interdisciplinar de socials, llengua anglesa i llengua castellana, ens expliquen alguns trets d'aquell temps. 


Destaquem que eren:
  • Eren nòmades.
  • Buscaven viure prop dels rius o fonts, en coves, balmes o abrics.
  • Vivien de la caça, la pesca i la silvicultura.
  • Progressivament van anar coneixent el foc, fins a controlar-lo.
  • Caçaven de formes diverses: espantaven els animals amb foc o amb crits i els feien caure per penya-segats. Possiblement, a les acaballes d'aquest període, alguns grups caçarien moixons amb el tradicional sistema de lloses.
  • La utilització de la pedra polida va resultar tota una revolució i va fer que parlem de pas del paleolític al neolític
 
Trobareu més informació a Institut Flix.

diumenge, 18 de gener del 2015

La Festa des Sant Antoni a Ascó: la vessant religiosa, social i lúdica



És indiscutible l’arrelament que la festa de Sant Antoni té entre els pobles de l’Ebre català i la devoció que la gent, arreu, ha tingut vers aquesta festivitat. Tanmateix, en el cas d’Ascó es sumen tot un seguit de circumstàncies que la fan particular i la distingeixen entre la resta de celebracions dedicades a aquesta diada.
La festa de Sant Antoni d’Ascó ha perpetuat sense interrupció i amb total vitalitat unes tradicions que es perden en el temps, però allò que la fa singular i que permet distingir-la de la resta és tot un cúmul de característiques que formen un tot, mantenint anecdòticament i sorprenentment tot el corpus de l’antiga festa com són el manteniment de la plega, els tradicionals Tres Tombs, els mateixos càrrecs organitzadors de la festa –clavari i majorals–, les més que tradicionals i populars corrides de cavalls, rucs i matxos, l’encesa de la foguera amb la llenya cedida pels veïns, i la ballada de la jota d’Ascó –amb música i dansa propis–.
A Ascó les festes d’hivern aglutinen, doncs, força elements simbòlics que han convertit la veneració a sant Antoni en un dels moments àlgids i més esperats del calendari asconenc.
 
Sant Antoni és un bon sant
i qui té un duro lo hi dóna
perquè mos guarda l’animal
tant si és de pèl com de ploma.

La celebració de la Festa Major d’hivern, més enllà de la fe i la religiositat de cadascú, no deixa indiferent ningú i traspua una idiosincràsia i un sentiment col·lectiu d’identitat que va més enllà del purament religiós, denotant un equilibri perfecte entre el que és culte, profà i lúdic. Ens acompanyeu en aquesta plega?
 
Majorals
Sota l’advocació de sant Antoni Abat, la vila d’Ascó s’endinsa en la seva Festa Major d’hivern, que se celebra al voltant del dia 17 de gener, diada del Patró. La festa de Sant Antoni a Ascó perpetua moltes tradicions, començant pels càrrecs que ostenten tres persones com a organitzadors i vetlladors: estem parlant del clavari i els majorals. Aquestes tres persones són les encarregades, juntament amb el mossèn, de preparar el programa de la festa. El seu paper és cabdal, basat en el compromís i la dedicació.

 
Música/Tres tombs
La música de la plega serveix, sens dubte, per anunciar l’inici de la Festa i per escampar l’esperit lúdic per tots els racons del poble. El músics tenen un paper primordial en el seu desenvolupament ja que les seves interpretacions ens acompanyen en tot d’actes: a la pròpia plega, al desenllaç de les corrides, al ball de plaça i encapçalant i obrint la comitiva dels Tres Tombs.

Els Tres tombs
Als asconencs ens agrada, any rere any, trobar-nos al pla de l’Església per iniciar, acompanyats dels animals, els Tres Tombs.
El seguici està encapçalat pel clavari, que sosté l’estendard amb la imatge del Sant, i va acompanyat pels seus majorals. Tots ells realitzen el recorregut muntats en animals, igual que molts dels veïns del poble que porten majoritàriament rucs, matxos i mules, cavalls i gossos.


Després d’haver anat a cercar el Sant a casa del clavari de l’any anterior i ja de tornada a la plaça de l’Església, el mossèn beneeix els animals. Aquesta benedicció esdevé tot un ritual i és testimoni de l’arrelada creença dels asconencs vers el Sant i el seu paper protector cap a les bèsties. Entre els més grans del poble, sempre s’ha mantingut la creença que calia que l’animal estigués beneït per poder anar a córrer i perquè, evidentment, no prengués mal la resta de l’any. Per això la tradició mana que un tros del pa beneït se l’ha de menjar l’animal.
La imatge actual del Sant és de mitjans anys cinquanta i presideix tots els actes religiosos. Amb els Tres Tombs, la benedicció dels animals, la Missa Major i la processó a casa del clavari es clou la vessant religiosa de la festa –amb el permís de sant Sebastià que tindrà missa l’endemà–. Entrem així de ple a les manifestacions més lúdiques de tot el programa.

Les corrides de cavalls, rucs i matxos
 

Ascó ha sabut mantenir les corrides de cavalls, matxos i rucs, malgrat els vaivens de la història.
 
 
Que Sant Antoni mos guardo! amb aquest crit l’aviador dóna per iniciada la corrida, i els músics que formen l’Agrupació Musical interpreten un fragment musical que s’ha ritualitzat esdevenint el toc d’atenció i de crida a l’espectacle.


Corrides de cavalls al circuit de la Fonxinxella
 
Corrides de matxos al circuit de la Fonxinxella
 
Corrides de rucs al circuit de la Fonxinxella
 
Tot seguit els instruments emmudeixen i són els crits dels genets i del públic els que trenquen el silenci. La gent s’arrenglerava a banda i banda de carrer expectants pel desenllaç final. La presència a peu de carrer era quasi exclusiva d’homes, que vivien intensament l’evolució dels seus amics i veïns. Tanmateix la presència de les dones no hi és aliena ja que ocupen un lloc privilegiat als balcons que s’omplien de gom a gom.  
Tenim constància que almenys de finals de segle XIX i fins a la dècada dels seixanta les corrides finalitzaven al capdamunt del carrer dels Clots, tenint la sortida a l’altura del barranc de la Peixera pujant pel coll de Pere Sans per davant del cementiri, passant pel pla de la Rastinga i la costa del Sindicat.
 
 
La pavimentació del carrer dels Clots a principis dels seixanta va obligar a escurçar el recorregut situant la línia d’arribada a l’encreuament del carrer Joan XXIII amb la carretera. A mitjans del setanta s’abandona aquest circuit i es passa a Vallxiqué. Les obres d’urbanització de Vallxiqué van suposar el canvi d’ubicació del circuit, passant a partir de 1986 fins al 1993 a celebrar-se al Barranc de la Peixera. La construcció de l’Estadi Municipal provocà un nou trasllat a l’actual circuit de la Fontxinxella, el 1994. Per fi, els majorals del 2000 van recuperar les corrides al carrer del Clots.

 
I quin xivarri i quin deliri i quina alegria i quina gresca! La gent s’aglomera, frec a frec, a banda i banda del carrer i crida i riu i anima i s’entusiasma veient els genets que s’obren pas pel mig de la gernació que s’abalança per no perdre’s detall de la corrida, indiferents a la polseguera que aixequen els animals en el seu galop frenètic.


Corrides de cavalls al carrer Clots
 

Corrides de matxos al carrer Clots
 
Corrides de rucs al carrer Clots 

Aquests, embogits per l’aldarull, la cridòria i l’agitació, enfilen la costa esberlant amb el seu alè l’estret corredor que, un cop estripat, torna a tancar-se amb centenars d’espectadors que ara aplaudeixen l’esforç dels animals que, esbufe­gant, traspassen la ratlla d’arribada. Però també victoregen i elogien la destresa dels genets, envejosos del seu domini i coratge, sabedors que el seu atreviment és reservat a aquesta minoria que coneix i estima els cavalls. L’espectacle està servit!
Ascó també ha sabut conservar els tradicionals premis a les corrides d’animals de Sant Antoni, obsequiant amb galls als dos primers i una magnífica ceba al tercer.
Trobareu més informació sobre les corrides de cavalls, rucs i matxos en aquest enllaç.
 
Jota i foguera


Els veïns van deixant, al llindar de casa, des de petites redoltes fins a grans bigues, soques o arrels, orgullosos i conscients que amb aquest senzill gest contribueixen a perpetuar una de les tradicions més ben guardades de la nostra festa de Sant Antoni. Arriba així un dels moments més fascinants, seductors i esperats de la vesprada: l’encesa de la foguera.
 
 
 
 

Fins als volts dels anys cinquanta, la melodia de la nostra jota també s’escoltava cada tarda al pla de Vallxiqué. Els nostres iaios recorden que en aquest indret la dansada no es feia al voltant de cap foguera. En declinar la tarda, la gent se’n tornava a casa per reprendre a la nit el ball al pla de l’Església on havia arribat a haver-hi dues fogueres.
Una característica de la Jota d’Ascó és la seva senzillesa: un passeig entorn al voltant de la foguera tot balancejant els braços a l’alçada del pit al qual segueix un punteig –tres picades de peu– amb els braços enlaire i que acaba amb una volta sencera. Tradicionalment el jove invitava la noia a una coca, i ambdós ballaven sostenint-la enlaire. D’aquí que la Jota d’Ascó també es coneix com a ball de Coques.


Avui la foguera i la jota continuen sent un dels plats forts de Sant Antoni. Cada tarda i fins a mitja nit el pla de l’Església batega delirós, enmig de la cridòria i l’enrenou, de les dansades i les anades i vingudes. El caliu de la foguera integra el nouvingut, acull el foraster, agermana els veïns.
Com una litúrgia que es repeteix secularment, l’anella perfecta de gent que circumda la foguera, s’obre per donar pas a la comitiva que, encapçalada pel clavari i majorals acompanyats de les pubilles i hereus, el mossèn i les autoritats, encén la guspira que botarà foc a la foguera. Amb cada buscall que cremarà s’esvairà un anhel i s’encetarà un nou somni que embolcallat amb les notes de la Jota d’Ascó omplirà la plaça i ens acompanyarà ininterrompudament els dies que dura la festa major.


Jocs tradicionals
Des de principis de segle XXI, i a proposta d'una triada de majorals, s'ha inclòs al programa una tarda de jocs tradicionals que, avui, ja formen part de l'imaginari lúdic de Sant Antoni pels nostres xiquets i joves.





Les corrides de pedres, la tirada de birles, els jocs de la trisella i de la catxapera, la trencada de tupins, la corrida del ruquet o de cintes, la tirada amb fardatxo o l'estirada de corda que dóna per finalitzada la tarda de jocs formen ja part d'aquest programa de Sant Antoni.
Punteria amb el caça fardatxo
 
Corrida de pedres
 
Corrida de pedres
 
Estirada de corda entre solters/es i casats/des

Trobareu més informació sobre els jocs tradicionals a plaça per Sant Antoni a Ascó en aquest enllaç.

Com a cloenda
I així podríem continuar amb més i més fotografies. I pels asconencs, cada imatge conté un polsim de la nostra història. Ens identifica amb una forma de ser i de viure la festa. Ens porta un record, una espurna d’alegria, tal vegada de nostàlgia...

I quan s’apaguin els llums, tancant els ulls, segur que encara sentirem llunyanament les notes de la nostra jota mentre algun vell crida al jove festejador un “Xafa-la!” que fa envermellir la balladora; i ens vindrà el gust d’assaborir un trosset de coca acompanyada d’un glopet de mistela de casa; i recuperarem l’olor dels animals després de l’esforç de la corrida o del fum incontrolat de la foguera que a plaça ens impregna la roba.
És Sant Antoni!

Biel Pubill Soler
Josep M. Raduà i Serra
Desembre 2014

dimecres, 14 de gener del 2015

Festa de Sant Antoni d'Ascó. Festa Patrimonial d'Interès Nacional


Ja tenim el programa de la Festa de Sant Antoni d'Ascó 2015, i pel què fa als jocs... la portada ho diu tot: les corrides de cavalls, rucs i matxos ens esperen els tres dies de la festa! del divendres 16 al diumenge 18 hi haurà corrides al circuit de la Fontxinxella -els dos primers dies-, i al carrer Clots el diumenge, amb els tradicionals premis!!!


A més, el dissabte, a partir de les 16:30, jocs tradicionals i populars de plaça per a totes les edats. No hi faltaran tirada de birles, corrida de cintes dalt de ruc, carreres de pedres, trencada de tupins, els jocs de la trisella i la catxapera, punteria amb caça fardatxos i una gran estirada de corda entre solters/es i casats/des!


Podeu consultar el programa a través d'aquest enllaç.
Més informació sobre la festa declarada Festa Patrimonial d'interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, en aquest enllaç.

dilluns, 12 de gener del 2015

Concurs de llançament de pinyols d'oliva


 
En el marca de la Fira de l’Oli de la Fatarella vam poder presenciar un curiós concurs, el de llançament de pinyol d‘oliva. Les normes són pràcticament inexistents: mossegar una oliva, quedar-se amb el pinyol a la boca i escopir-lo el més lluny possible des d’un lloc preestablert. I poca broma, que el guanyador d’enguany va fer 9,65m!!!

 
 

 

diumenge, 11 de gener del 2015

Brull, el pessebre català



L'amic Josep M. Raduà va visitar l'exposició Brull, el pessebre català, que s'ha pogut veure des del 28 de novembre i fins el 6 de gener al pati de l’ajuntament de Barcelona de l’exposició, amb figures elaborades per l’escultor nascut a Ascó Josep Maria Brull.
A la ressenya ens explica que les figures que s’han pogut contemplar formaven part d'una tipologia basada en el ruralisme català. Així s'hi podien veure pageses, pastors, pubilles i fadrins, abillats amb la indumentària tradicional i festiva.


L'escultor i ceramista Josep Maria Brull va néixer a Ascó l'any 1907, era el fill d'un mestre, tot i que ben aviat ja va traslladar-se a Tivissa. Va exercir de mestre a Ripollet i Olot, tot i que després de la guerra civil va ser apartat de la docència per separatista i catalanista. A Olot va entrar en contacte amb els escultors Josep Clarà i Martí Casadevall.
Després de la guerra, va crear amb la seva esposa, la pintora Encarnació Braut, una escola-taller des d'on realitzaren una important tasca pedagògica i artística. De 1944 a 1973 va exercir de professor de modelat i ceràmica a l'Escola Industrial d'Arts i Oficis de Sabadell. Brull va morir a Ripollet l'any 1995.
 

L’exposició ha estat organitzada pel Museu Etnològic de Barcelona.

dissabte, 10 de gener del 2015

Un vídeo entranyable

El vídeo de John Lewis, fet per a felicitar el Nadal, no us deixarà indiferents. Gaudiu-lo fins al final!


dijous, 8 de gener del 2015

Vetaina visita Lisboa i San Silvestre de Guzmán


 

Vetaina ha viatjat de nou. Aquest cop ha fet camí a Lisboa, capital de Portugal, país veí que potser tenim una mica oblidat. Ciutat agradable, propera, simpàtica, de fàcil deambular i amb un centre històric que, malgrat li falti encara una bona neteja, mostra un gran encant.
Vetaina ha començat visitant la Torre de Belem –que enguany compleix 500 anys-, s’ha fotografiat davant el Monument dels Descobridors, i ha fet cap al impressionant Monestir dels Jerónimos –visita ineludible si feu cap a Lisboa!-.
Ha aprofitat per fer conèixer algunes joguines –brinquedos- típics de Portugal, com ara les joguines de fusta i de llautó.
 
 
De retorn ha volgut conèixer el paisatge de l’Algarve i, entrant per Huelva ha fet estada al petit poblet de San Silvestre de Guzmán. Del poble, immaculadament blanc i ben conservat, destaca l’església, coronada per un campanar de cadireta i on no hi poden faltar les cigonyes.
 
 
Però el què fa més agradable la població són els molins que l’envolten i que, des del seu mirador privilegiat, mostren l’aparent tranquil·litat d’aquest poble.
 
 
Si hi feu cap, asseieu-vos una estona a redós del “gegant del Quixot”, contempleu el costellam, repasseu la bellesa de les seves formes senzilles però encisadores, i relaxeu-vos contrastant la blancor de l’edifici amb el cel blavós i impol·lut de la contrada.


 
Prop hi ha la frontera natural amb Portugal, el riu Guadiana, i per carretera es pot fer una ràpida visita al poble fronterer de Sanlúcar de Guadiana. O si ho preferiu, podeu fer camí cap a l’interior, cap a la Sierra, gaudint al vostre pas d’un paisatge ple d’alzines, ermites i visitant poblets minúsculs com Almonaster, on us sorprendrà la seva mesquita coronant una petita muntanya.
Podeu veure tots els viatges de Vetaina en aquest enllaç.

dimecres, 7 de gener del 2015

Joguinetes a la Loja Santos Oficios i A vida portuguesa



Si us agrada buscar botiguetes encisadores tot passejant i perdent-vos per carrers i carrerons heu d'anar a Lisboa, on trobareu atractives botigues -loja- que us sorprendran. Entre aquestes jo us en recomano dues: Santos Oficios -rua da Madalena, 87-, i A Vida Portuguesa -rua Anchieta 11-, ambdues molt cèntriques. 
 
 
Tant una loja com l'altra presenten productes artesanals exclusivament fets a Portugal. En trobareu de roba, ceràmica, fusta, llautó, paper... i molts altres materials exposats, sempre, amb un gust exquisit!
 
 
 
Quant a joguines -brinquedos- es refereix, Portugal destaca per haver mantingut encara la producció de joguines de llauna i fusta- Potser sí que es tracta d'una producció que es manté gràcies al col·leccionisme o a venda com a souvenirs, tanmateix els articles mantenen tot el seu encant que fan pensar en el jugar dels nens d'anys enrere.
 
 
 
Un dels brinquedos o joguines estrella portugués és el piao -baldufa, rebelluga-. En trobem de moltes variants, però en destaco la de dos puntes, força inusual-.
 
 
El grup Artecri és el majorista que treballa amb aquests brinquedos.