divendres, 31 de gener del 2020

L'alquerc i el molí de nou a sud Amèrica


El 16 de novembre de 1532 Atahualpa, 13è emperador inca del Tahuantinsuyu (imperi inca), fou convidat pel conquistador espanyol Franciso Pizarro al poble de Cajamarca, al nord de l’actual Perú. L'emperador Atahualpa va a les proximitats de Cajamarca envoltat del seu tribunal i escortat dels seus exèrcits triomfants, que són prou nombrosos per voltar tota la ciutat i acampar sobre tots els flancs de la vall. Atahualpa accepta una entrevista en la qual indis i espanyols han de ser-hi sense armes. L’Inca entra a la ciutat de Cajamarca dalt la seva llitera d'or, portada pels més nobles prínceps de l'imperi, el Fill del Sol és escortat per no menys de 30 000 homes i dones del seu tribunal i del seu exèrcit. És un sacerdot espanyol qui presenta una Bíblia al Príncep preguntant-li si accepta seguir la paraula del Déu únic. Atahualpa agafa el llibre i el porta a la seva orella. Aquest exclama que no sent cap paraula i llança el llibre. Per als espanyols, la blasfèmia serà un bon pretext, havent-se fixat ja l'objectiu de capturar el príncep, donen llavors el senyal de l'atac. Amagats a les cases de la ciutat, els espanyols armats es llancen sobre els indis que han vingut desarmats.
Havent lligat cascavells a les cames dels seus cavalls i tirant cap a tot arreu amb els seus fusells, creen un verdader pànic en els indis, que intenten fugir del lloc, però les sortides són massa petites, i molts són trepitjats. Enmig de la confusió, Atahualpa continua seient impassible sobre la seva llitera, mentre que els seus portadors són massacrats, altres es precipiten per mantenir-ho en la seva dignitat de Sapa Inca. Els espanyols l'acaben agafant, i el sobirà inca és fet presoner, i finalment executat el 29 d’agost de 1533 -Viquipèdia-. 
D’aquest episodi de la trista petja històrica espanyola a Sud-Amèrica trobem testimonis escrits, com el recull i dibuixos fets per Felipe Guaman Poma Ayala qui, al 1615, va dibuixar l’emperador Atahualpa a la presó, emmanillat, jugant amb en Pizarro al joc de l'alquerc. Fixem-nos en la il·lustració i veurem com, al costat del seient de Pizarro s'hi veu marcat, també, un joc de molí de nou. Ambdós jocs, sens dubte, foren portats pels invasors espanyols i rràpidament s'estengué la seva pràctica per les zones ocupades.
D'aquesta expansió i de la varietat de jocs de tauler que va donar lloc l'alquerc en dóna manta explicació el llibre Yaguareté, d'Alvaro José Cano
És un llibre senzill, de fàcil lectura, on es presenten diversos jocs de tauler que tenen una dinàmica de joc semblant i que es practiquen damunt de taulers de joc també molt iguals. L'autor ve a destacar, precisament, la riquesa que hi ha en cada versió del joc, donant molt de protagonisme als diversos jocs de tauler recollits a sud Amèrica però mostrant exemples com el bagha chal nepalí, entre d'altres.
Un llibre del tot recomanable.

dijous, 30 de gener del 2020

Pikullas, flautes, xiulets i altres instruments fets de canya!

A prop de la ciutat argentina de Cafayate hi ha una zona geològica molt curiosa i atractiva, on destaquen formacions rogenques curiosament erosionades pels agents metereològics. Entre aquests destaca el lloc conegut amb el nom d'Amfiteatre de Cafayate. Aquí hi trobem un relaxat lutier, un artesà dels instruments de canya especialitzat en fer "pinkullos", flautes de tota mena i xiulets.
Mentre va mastegant reposadament fulles de coca no deixa de manipular, amb poques i rudimentàries eines, les canyes que té escampades al seu davant.
Ens interessem per la seva feina i ens mostra aquests pocs estris que necessita per a les seves creacions. Canyes de tota mena de gruix i llargada diversa s'amuntonen damunt una lleugera manta. Barrejades entre aquestes ens mostra les canyes esberlades i plenes de marques que serveixen per a fer les seves flautes assegurant una bona afinació.
Que bonic troba persones que amb tan poc poden fer tan soroll!!!
Si voleu construir-vos la vostra pròpia flauta o diferents tipus de xiulets podeu consultar el llibre Quina canya! Joguinetes

La taba argentina


Un dels elements natural de joc més conegut arreu per les diferents cultures del món és el dels pidos o de la taba. Per a les múltiples varietats del joc, depenent del lloc on ens trobem, s'utilitzen materials diversos com ara pedretes, boles, cargols, cauris... o un os que es troba a la pota d'alguns mamífers com ara ovelles, vaques, porcs... 
A Argentina encara hi ha el record viu del joc, i la seva pràctica esdevé una mena de mostra de les manifestacions lúdiques d'antany vinculades als gauchos. Era, per tant, un joc rural on s'hi jugaven diners i que, per això, es jugava d’amagat, clandestinament. Mai es va legalitzar. Avui és possible veure-hi jugar en festes o fires com la de Mataderos, a la mateixa ciutat de Buenos Aires. Per això, potser també, s'ha convertit en una mena d'objecte de col·leccionista i es pot trobar a fires com la de San Telmo junt amb altres objectes lúdics com el "sapo" que veiem a la imatge.
A Argentina es juga entre 2 persones en un camp de joc que es caracteritza, especialment, per un terreny tou i una mica humit anomenat «formatge». Aquest formatge es divideix en 2 parts, mitjançant una línia ben marcada. A partir d'aquesta línia cada jugador ha de prendre una distància d'aproximadament 6 metres des d’on llançarà la taba (os de vaca) cap al formatge amb el requisit de que passi la línia cap al costat contrari -si no sobrepassa la línia, repeteix el tir-.
Un cop fet el llançament per part dels dos jugadors, s'analitza qui ha guanyat.
La taba pot caure en diferents posicions:

  • Amb la part llisa cap amunt: SORT. És guanyadora. 
  • Amb la part buida cap amunt: CUL. És perdedora. 
  • En forma vertical, anomenada Pinino, que és sempre guanyadora i es paga doble o triple però, únicament, quan tots dos jugadors prèviament s’hagin posat d'acord en jugar amb aquesta posició
Qualsevol altra posició en què caigui la taba no és vàlida.
A més participen diversos apostadors, que juguen a el tir de qui ells triïn. Normalment les apostes són per diners, però també es aposten altres béns o pertinences.

dimarts, 28 de gener del 2020

Vetainia a Argentina!


La nostra amiga Vetaina aquesta ocasió s'ha escapat a Argentina!!!
I no cal dir que el lloc més excepcional on ha estat ha sigut a les glaceres de Perito Moreno, Upsala i Spegazzini, a tocar de El Calafate. Impressionant!!!
Però un viatge a Argentina no tot són glaceres. Hi ha una pila de destinacions que no es poden deixar passar per alt. Començant de sud a nord la nostra amiga va fer cap a Ushuaia, coneguda com el fi del món!
Allí va poder veure paisatges espectaculars com ara el Parc Nacional Tierra del Fuego, amb llacs, rierols, entrades d'aigua de l'estret de Beagle... 

I també animals tan curiosos i simpàtics com els pingüins i els lleons o llops de mar.
Ushuaia, on arreu on vas et recorden que, malgrat la història recent, les Malvines són Argentines!
A la regió de Salta, al capdamunt de l'extens país, el canvi de paisatge, d'habitacles, d'economia... tot és diferent. És la "gran ciutat" de la regió, la que està més propera a Bolívia, i mostra la seva vitalitat emprenedora i econòmica.
 
Aquí trobem un paisatge sec que es diferencia bàsicament en una vegetació coneguda amb el nom de la puna -petites herbes i matolls-, i una altra més impactant pels catalans, la zona àrida dominada pels enormes cactus. 

Però el paisatge també presenta curioses sorpreses com ara la gran extensió de les Salinas Grandes, que es troben al nord, cap a la regió de Jujuy.


En aquesta zona hi ha petites i entranyables poblacions com Purmamarca, Tilcara, Humahuaca, Cachi... que tenen un aire colonial i mantenen unes tradicions ben diferenciades. 
Voltants de Cafayate
Cachi
 Purmamarca
  Pucara de Tilcara
  Huamahuaca
I per fi, la capital, Buenos Aires, que en molts llocs podríem confondre amb qualsevol ciutat europea, amb Barcelona mateix! Però és clar, Vetaina busca els racons turístics i per això ha estat als barris de La Boca, La Recoleta, Palermo... i fins i tot ha anat a El Tigre, al Delta del Paranà.
I com a curiositat, Vetaina ha anat fins i tot a veure el Teatre Margarida Xirgú, on hi ha la seu del Casal Català d'Argentina!
Amb el tango omnipresent arreu, en particular al barri de La Boca i San Telmo, però també al carrer Florida o als voltants de La Recoleta.
I si li preguntem pel futbol... Vetaina ens dirà que hi ha dos personatges que es disputen el protagonisme. No cal dir, Maradona i Messi.

Però encara trobaríem una tercera en discòrdia, l'amiga Mafalda!

El joc del borinot a Vinebre


A Vinebre, en motiu de la festa en honor a Sant Enric d'Ossó, s'ha presentat una exposició que recull les fotografies premiades a les diferents convocatòries del concurs fotogràfic d'aquesta vila. Entre les imatges us pot sorprendre una on es veuen dos veterans que, en el marc de la Festa de Sant Miquel, juguen al divertit joc del borinot.
L'exposició es pot veure a Ca Don Joan fins al 9 de febrer.

diumenge, 26 de gener del 2020

L'escola d'abans, o una manera de donar a conèixer les col·leccions


Sens dubte col·leccionar és una forma de jugar i, per tant, el col·leccionista és una persona que constantment juga ja sigui endreçant la seva col·lecció, cercant noves peces, investigant sobre un objecte o, si es dóna el cas, presentant o exposant la seva col·lecció. 
És el cas que us presento. Des d'ahir dissabte i fins al 9 de febrer teniu la possibilitat de visitar la casa pairal de Ca Don Joan, a Vinebre i aprofitar per veure l'exposició *L'escola d'abans", iniciativa de l'ajuntament i a la qual he tingut ocasió de cedir materials.