L'alquerc i el molí de nou a sud Amèrica

El 16 de novembre de 1532 Atahualpa, 13è emperador inca del Tahuantinsuyu (imperi inca), fou convidat pel conquistador espanyol Franciso Pizarro al poble de Cajamarca, al nord de l’actual Perú. L'emperador Atahualpa va a les proximitats de Cajamarca envoltat del seu tribunal i escortat dels seus exèrcits triomfants, que són prou nombrosos per voltar tota la ciutat i acampar sobre tots els flancs de la vall. Atahualpa accepta una entrevista en la qual indis i espanyols han de ser-hi sense armes. L’Inca entra a la ciutat de Cajamarca dalt la seva llitera d'or, portada pels més nobles prínceps de l'imperi, el Fill del Sol és escortat per no menys de 30 000 homes i dones del seu tribunal i del seu exèrcit. És un sacerdot espanyol qui presenta una Bíblia al Príncep preguntant-li si accepta seguir la paraula del Déu únic. Atahualpa agafa el llibre i el porta a la seva orella. Aquest exclama que no sent cap paraula i llança el llibre. Per als espanyols, la blasfèmia serà un bon pretext, havent-se fixat ja l'objectiu de capturar el príncep, donen llavors el senyal de l'atac. Amagats a les cases de la ciutat, els espanyols armats es llancen sobre els indis que han vingut desarmats.

Havent lligat cascavells a les cames dels seus cavalls i tirant cap a tot arreu amb els seus fusells, creen un verdader pànic en els indis, que intenten fugir del lloc, però les sortides són massa petites, i molts són trepitjats. Enmig de la confusió, Atahualpa continua seient impassible sobre la seva llitera, mentre que els seus portadors són massacrats, altres es precipiten per mantenir-ho en la seva dignitat de Sapa Inca. Els espanyols l'acaben agafant, i el sobirà inca és fet presoner, i finalment executat el 29 d’agost de 1533 -Viquipèdia-. 

D’aquest episodi de la trista petja històrica espanyola a Sud-Amèrica trobem testimonis escrits, com el recull i dibuixos fets per Felipe Guaman Poma Ayala qui, al 1615, va dibuixar l’emperador Atahualpa a la presó, emmanillat, jugant amb en Pizarro al joc de l'alquerc. Fixem-nos en la il·lustració i veurem com, al costat del seient de Pizarro s'hi veu marcat, també, un joc de molí de nou. Ambdós jocs, sens dubte, foren portats pels invasors espanyols i rràpidament s'estengué la seva pràctica per les zones ocupades.

D'aquesta expansió i de la varietat de jocs de tauler que va donar lloc l'alquerc en dóna manta explicació el llibre Yaguareté, d'Alvaro José Cano. 

És un llibre senzill, de fàcil lectura, on es presenten diversos jocs de tauler que tenen una dinàmica de joc semblant i que es practiquen damunt de taulers de joc també molt iguals. L'autor ve a destacar, precisament, la riquesa que hi ha en cada versió del joc, donant molt de protagonisme als diversos jocs de tauler recollits a sud Amèrica però mostrant exemples com el bagha chal nepalí, entre d'altres.

Un llibre del tot recomanable.