dimecres, 27 d’abril del 2016

Jocs de fira i de plaça a Marroc

A Marroc carrers i places cobren vida al mateix ritme que els comerciants obren portes als seus comerços. Podríem dir que a partir de les deu del matí és quan comença l’anar i venir de la gent per la medina. Un anar i venir que s’allargarà fins ben entrada la tarda, en particular en places com la de Djemaa el Fna de Marràqueix, on l’activitat sembla que vulgui allargar-se mentre hi hagi llum a la infinitat de parades de tot tipus que l’omplen.
 
Això ho hem de tenir en compte si anem a la “caça de jocs”! No és el mateix anar a les places pel matí que per la tarda, ni tampoc si és festiu o horari escolar. N’és un bon exemple el que presentem. Fixeu-vos la plaça Boujeloud de Fès a migdia.
   
Sí, hi descobrim un joc i, evidentment, sense problemes podem entendre la seva dinàmica però...
 
Què me’n dieu quan descobrim, des de dalt d’un dels molts cafès que envolten la Djemaa el Fna de Marràqueix, el mateix joc! És aleshores que el joc pren màxim protagonisme en entendre’l en el seu context!
 
Evidenciem que el joc ajuda a conèixer la societat on es juga o es desenvolupar. En aquest cas ens podem preguntar qui hi juga? Homes o dones? Infants o adults? Quin és el premi del joc? Què comporta per als firaires el transportar i muntar el joc? Quins materials utilitzen per a jugar-hi? ... tot un món per a donar-hi voltes i arribar a conclusions!
 
Un altre bon exemple d’aquest tipus de joc, concurs, competició, distracció... -digueu-li com vulgueu-, és el que descobrim mentre ens obrim pas entre rotllanes i rotllanes de firaires.
De lluny veiem que el joc consisteix en llençar quelcom. A mesura que ens hi acostem veiem que el què es llança són monedes –dirhams-.
Aquestes es llancen des d’una distància curta –d’un a dos metres- damunt d’una taula de fusta que és plena de petits cercles –una mica més grans que les mateixes monedes-. A l’interior d’aquests cercles hi ha escrit un número -1, 2, 3, 5, 10-.
Quan hi som damunt no ens costa entendre el joc. És un joc de llançament on no compta tant l’habilitat o destresa del llançador sinó l’atzar. Si la moneda cau dins d’un dels cercles, sense tocar per cap costat la línia d’aquests, aleshores el jugador guanya tantes monedes com indiqui el número on ha caigut... Senzill i simple aquest “escurabutxaques” de fira!
 
Com en pocs altres llocs ens n’adonem que la plaça és el lloc de reunió. De vendre, de relacionar-se, d’aparentar, d’invitar a mirar i ser mirat, d’exposar, de buscar, de trobar...
  
I a la Djemaa el Fna hi trobem quasi bé de tot: saltimbanquis, músics de tota mena, des dels que toquen instruments que ens sonen desafinats a d’altres que porten equips de so, vistosos aiguaders que busquen la propina a canvi d’una fotografia, dones que pinten amb henna, venedors de remeis casolans...  
I entre tots ells trobem els “maltractadors” d’animals: els que porten serps que suposadament fan ballar al so dels seus instruments o, encara pitjor, els qui persegueixen al turista amb un mono encadenat per a posar-lo damunt i treure-li una fotografia! 

dimarts, 26 d’abril del 2016

Exposició: Un viatge pel món a través dels jocs de tauler

 

En motiu de Sant Jordi i de les Jornades Culturals de l’institut de Flix l’alumnat de 1r d’ESO s’ha encarregat de muntar i dinamitzar l’exposició Un viatge pel món a través dels jocs de tauler.
A les imatges veiem com es va muntar a la sala de Ca don Ventura.

El dissabte 23 quatre alumnes van fer la presentació en l’acte d’inauguració de la mostra. 

El text que van llegir és el següent:
UN VIATGE PEL MÓN A TRAVÉS DELS JOCS DE TAULER
Aquest és el nom de l’exposició que avui inaugurem però, us preguntareu... Per què, enguany, una exposició sobre jocs de tauler?
Al filòsof grec Plató (428-347 aC) se li atribueix la frase «Pots descobrir més d’una persona en una hora de joc que en un any de conversa». Si compartim aquesta idea... què millor que jugar per a conèixer-nos? Què millor que dialogar i compartir davant un tauler de joc!!!
Aquest ha estat el fil conductor de l’assignatura de Cultura i valors ètics que duem a terme a l’institut de Flix alhora que enguany, a educació física, també hem pogut aprendre moltíssims jocs del temps dels grecs i els romans, i els hem pogut posar en pràctica durant la nostra sortida a Empúries.
A través d’aquestes matèries, coneixent els jocs i posant-los en pràctica a les mateixes escales del fòrum d’Empúries ens hem adonat que:
• Des de sempre l’home ha jugat
• Molts jocs actuals tenen milers d’anys d’història
• A través del joc aprenem a relacionar-nos. Davant d’un joc de tauler, per exemple, hem de dialogar, consensuar i respectar les normes
• I també a través dels jocs hem conegut altres indrets jugant als mateixos jocs de fa centenars d’anys!

Com hem fet l’exposició? De l’exposició enguany ens en hem fet càrrec els alumnes de 1r d’ESO. Un grup ha ajudat a muntar-la, uns altres s’encarregaran d’explicar-la als nens i nenes de l’escola Enric Grau Fontserè, i a nosaltres ens ha tocat presentar-vos-la!!!!
Què hi trobem a l’exposició?
• És una col·lecció de jocs de tauler, privada, que ens ha deixat l’associació cultural Lo Llaüt d’Ascó.
• La mostra conté més de setanta jocs de tauler de més de trenta països del món i de tots els continents, tret d’Oceania.
• Cal destacar que TOTS els jocs que es mostren són originals -tret dels dos primers que veiem a l’entrada i que són còpies-.
Com està distribuïda? Com veieu, podem diferenciar 3 espais:
1. Jocs de tauler emmarcats i penjats a la paret
2. 4 vitrines que contenen molts jocs. En la mesura que s’ha pogut s’han distribuït per continents, per materials i per famílies de joc
3. Finalment disposem d’unes taules on poder posar en pràctica alguns d’aquests jocs.
Diguem a què i com jugues i et diré com ets!
Lògicament no podreu jugar a molts d’aquests jocs però us proposem que us fixeu en:
• Les temàtiques que tracten
• Els dissenys i les il·lustracions
• Els materials amb què estan fets:
o De les pedres, closques, pinyols, ossos, pals... a les fitxes i daus més sofisticats.
o Dels forats i ratlles gravades a la pedra o al terra a taulers de paper, plàstic, roba, cartró o elaborats amb ivori o fustes nobles.
o Dels taulers de joc improvisat al camp, al carrer als jocs de tauler comercialitzats
L’exposició, en definitiva, és una invitació a pensar en quina societat vivim i quina cultura tenim. Esperem que us agradi!

A banda l’alumnat de 1r d’ESO s’ha convertit en mestres de jocs de tauler. L’activitat ha consistit en explicar i ensenyar com es juga a diversos jocs de tauler als nens i nenes de primària de l’escola Enric Grau i Fontserè.

L’exposició es podrà veure fins al 30 d’abril.

dilluns, 25 d’abril del 2016

Rally's a Marroc


Una de les coses que sorprèn de Marroc, en particular quan creues l’Atles i et desplaces per la zona de Merzouga i les zones àrides del sud que el ressegueixen, és que cada dos per tres et trobes amb algun rally! 
 

Ja pots estar dins del desert de Merzouga, contemplant bucòlicament les dunes, o bé al mercat de Rissani, o més enllà mirant embadalit les casbes de Skoura o la imatge idíl·lica de l’alcàsser d’Ait Ben Haddou... estiguis on estiguis et trobaràs irremissiblement una desfilada de cotxes 4 x 4 travessant rierols o intentant travessar bancs d’arena emulant els grans pilots del París-Dakar.  

Bé, què voleu que us digui... hi donen un toc entre aventurer, esportiu i fatxenda, tot barrejat, que de ben segur proporcionen uns bons i necessaris ingressos a la població autòctona. El que potser s’hauria de vigilar, penso, és per on deixar passar aquestes “serps de polseguera”. Com deia, veure aparèixer un reguitzell de cotxes de cop i volta entre les dunes d’arena de Merzouga pot resultar una mica trist i trenca aquell romanticisme escenogràfic del paisatge feréstec. El mateix passa quan s’està als voltants d’algun espai declarat Patrimoni per la Humanitat per la UNESCO, com el mateix Ait Ben Haddou i, a un centenar de metres, observes les corredisses i sorolls d’aquests vehicles.