La descoberta d’allò que no es busca possiblement sigui un dels atractius del viatge! Aquesta idea és perfectament aplicable al món del joc i de les joguines. Quin plaer trobar, descobrir, una joguineta en el lloc menys imaginat i quan menys s’espera! Això és el què em va passar quan anava a entrar a la medina de Fez per Bab Boujeloud.
De cop, com si ho intuís, vaig sentir un sorollet prou conegut i que de seguida vaig relacionar amb el so dels “pitxellets o xiulets de moixó”, aquells que s’omplen d’aigua i que, en xiular, provoquen l’agradable so.
Identificat el so havia de localitzar d’on venia. No va ser gens difícil. Un homenet de no gaire alçada, col·locat estratègicament a l’entrada de la medina, duia es duia als llavis un objecte platejat. Sols parava de xiular quan algú se li acostava i li demanava el preu.
Aleshores s’iniciava un regateig simpàtic –poca cosa es podia o calia regatejar!-, per a poc després desprendre’s d’un d’aquells curiosos xiulets que passava a unes altres mans.
Evidentment que me’n vaig endur un per a la col·lecció!
I que curiós: el xiulet està fet amb una mena de pasta plàstica feta a partir d’un senzill motlle, i al lloc on correspon la cua li ha incrustat una petita canya, amb el seu bisell “d’última tecnologia”!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada