Vetaina al Marroc

 

Aquesta Setmana Santa Vetaina se n'ha anat de viatge al Marroc. Han estat uns dies relaxants i tranquils en uns entorns fantàstics, amb paisatges variats, a voltes infinits i eterns com la zona de dunes d'arena fina de Merzouga i el desert d'Erg Chebi, i d'altres que inviten a somniar en viatges de les mil i una nits embolcallats per impressionants casbes i alcàssers. Heus aquí un petit reportatge:

 

Després d'una estada a Fez va travessar l'Atles en plena nevada per arribar a Erfoud i Rissani i, l'endemà, a la petita població de Merzouga al peu del desert d'Erg Chebi. 



Com definir el desert? La seva extensió et fa petit alhora que, contradictòriament, et fa sentir proper a l'arena que t'envolta. Si féssim un llibre del desert l'imagino pàgina rere pàgina invariable, ple de milions de granets de sorra vermella que s'acaronen distesament, deixant-se transportar lliurement pel vent capriciós. I al mig d'aquest mar d'arena de cop i volta, potser, trobareu un petit verger, unes palmeres que invitaran al somni fugaç d'una altra realitat per, en tornar a girar fulla, retrobar aquells milions de granets de sorra vermella que t'acompanyen arreu.

 

Vetaina va continuar camí cap a Tineghir, passant per les gorges de Todhra, i tot seguit cap a Boulmane per entrar a l'estreta vall del Dades, sembrada aquí i allà d'alcassabes i casbes fantàstiques, fetes de tovot premsat amb fang i palla... Quina emoció deixar-se perdre pels carrerons que en ziga-zaga i a voltes coberts per perxes condueixen a aquests edificis!

Seguint el camí cap a la vall de les Roses va trobar el centre terrissaire de Gueddara i poc després entrava a l'extens palmeral o oasi de Skoura, plena de casbes -us aconsella que no us perdeu la d'Amerhidil i, si disposeu de temps, us quedeu algun dia a la que s'aixeca al seu costat, amb habitacionetes senzilles però que gaudeixen d'unes panoràmiques fantàstiques!-.

I per fi Vetaina va arribar a un altre dels destins que per ells sols justifiquen un viatge a Marroc: l'alcasser d'Ait Ben Haddou, col·locat remuntant una petita muntanya com si d'un pessebre es tractés. 

I què millor que acabar el viatge a una de les ciutats més boniques de Marroc? Marràqueix! Deixeu-vos de ciutats noves i perdeu-vos, literalment, per l'entramat de carrers i carrerons que aglutina la medina... un moment o altre, quan menys us ho espereu, retrobareu ´la plaça Djemma el Fna, autèntic centre neuràlgic de la ciutat on tothom i passa, tothom s'hi troba i s'hi retroba, on prendre un te -a qui li agradi- des d'alguna terrassa quan es fa de nit pot resultar la distracció més encertada, curiosa i distesa després d'un dia caminant i caminant entre objectes de pelleteria, catifes, babutxes, espècies de tota mena, parades de fruita... I, com Vetaina, no deixeu d'anar a la madrassa de Ben Yusef del s. XIV  ni al ben decorat i conservat palau Bahia -un autèntic racó de pau dins d'aquest gran bullici que és la medina de Marràqueix!

En els propers dies Vetaina us ensenyarà, com aquest nen fa amb la seva rebelluga- tot de jocs i joguines que ha trobat al llarg del camí, no us els perdeu!

 

 

I si voleu seguir altres viatges de Vetaina sols cal que entreu en aquest enllaç!