dissabte, 29 de setembre del 2012

Exposició Jocs tradicionals i educació, a VIC

 


De l'1 al 22 d'octubre el vestíbul de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de VIC acollirà l’exposició Jocs populars i tradicionals i educació, de la Companyia de Jocs l’Anònima i que, en aquesta ocasió, es complementa amb l’exposició Joc a joc, de plaça a plaça, de l’associació cultural Lo Llaüt.
 
La mostra presenta diverses vitrines amb joguines i materials de joc, i es descriu a través d’un discurs que destaca l’activitat lúdica en contacte amb l’entorn i el medi natural. Els panells informatius expliciten com es du a terme el projecte educatiu i lúdic Joc a joc, pels carrers i places de la població d’Ascó, i que va adreçat a grups escolars de primària i primer nivell de secundària.
 
Visualitzar l’exposició serà una bona ocasió per a reflexionar sobre el món del joc popular i tradicional i el seu paper actual en l’educació. Val a dir, a més, que la mostra es podrà veure en el marc de la Primera Jornada Premis Baldiri Reixac2012 que tindrà lloc a l’esmentada universitat el 20 d’octubre.

 

dimecres, 26 de setembre del 2012

El futbol i les pilotes

 
 
El rei dels esports, com diríem a Europa, també és present a Etiòpia però ni molt menys en la mesura que el trobem aquí.
 
 
El fet que les pilotes escassegin o que se les hagin de fer els propis nens i nenes amb draps, bosses de plàstic o cordills fa que es mantinguin i potenciin altres jocs tradicionals i que el futbol no prengui tan protagonisme.


 
 

dilluns, 24 de setembre del 2012

19 Jornades Rol Reus 2012

 
El cap de setmana del 6 i 7 d'octubre tindrà lloc a Reus la 19 Jornades Rol Reus, on tindrà lloc demostracions de jocs de rol, de taula, de cartes, compra i intercanvi... Podeu trobar més informació a www.ajjrr.org

diumenge, 23 de setembre del 2012

Etiòpia envaïda per futbolins

 
Com passa en altres països de la zona subsahariana d'Africa, com Mali o Burkina, Etiòpia la trobem envaïda, de nord a sud, de futbolins. Mekelle, Axum, Gondar, Bahaar Dar, Jimma, Arba Minch... en cap d'aquestes poblacions ni en els pobles que et trobes al llarg del camí deixareu de veure aquest joc que, segons alguns, va inventar un català convalescent de les ferides rebudes durant la guerra civil del 36.
Els futbolins esdevenen lloc de trobada dels joves, pràcticament sempre nois, i sempre a redòs d'ells hi ha activitat -joc, xarrera, intercanvis...-. Difícilment trobareu un futbolí sense jugadors, i quan el trobeu sovint el veureu tapat amb una làmina de llauna per protegir-lo de la pluja o bé per a utilitzar-lo com a improvisat taulell o mostrador de venda.
 


Serà el lloc ideal per a entrar en contacte amb els joves autòctons i, a través d'una rialla, proposar-los una partida. No hi haurà problemes de llengua, ni una mala cara pel resultat de la partida. Haurem xalat i compartit. La complicitat estarà servida!

dimecres, 19 de setembre del 2012

Una Diada de castells i jocs



Durant la Diada Nacional de Catalunya les castells i els pilars van anar pujant, aquí i allà, pels carrers per on transcorria -o ho intentava- la manisfestació. En aquest enllaç trobareu unes imatges espectaculars de la Diada amb castell inclòs:
 
I aquestes altres dues fotografies mostren una part del desplegament de jocs sobredimensionats que hi havia al matí a la zona de l'Arc de Triomf.

dimarts, 18 de setembre del 2012

Els trinquets a la Ribera d'Ebre


Acaba de sortir publicat el núm. 21 de la Miscel·lània del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre. Aquesta publicació rotatòriament dedica un monogràfic, anual, a cadascun dels pobles de la comarca. En aquesta ocasió li ha tocat a la població d'Ascó. El llibre recull 24 articles de temàtica diversa (història, linguïstica, literatura, natura, etnografia...) en 411 pàgines.
 

Quant a la temàtica que ens interessa hem de destacar l'article Mano a mano. Els trinquets a la Ribera d'Ebre i el paradigma d'Ascó (p. 219-239) de Biel Pubill. En el breu resum que inicia l'article llegim:
La història s’ocupa de donar sentit, de recuperar o fins i tot de reinventar –no sempre malintencionadament- allò que el pas del temps ha convertit en un desert ple d’esquelets anònims. Els petits pobles no s’escapen a aquesta realitat, i precisament perquè són petits i s’allunyen dels interessos dels investigadors i historicistes, hauríem de fer un esforç per recollir i donar nom a cada peça de l’esquelet que tenim disseminat per l’entramat urbà i pel desert del record, a fi d’embastar i donar sentit interpretatiu a la nostra realitat.
 
El nom dels carrers i places són muts testimonis d’aquesta història, la memòria dels quals el temps enterboleix i a voltes descontextualitza fent perdre el seu sentit: Lleuda, Hospital, Baijunga, Perill, Fossar Vell, Trinquet… en són bons exemples. Avui parlarem d’aquest darrer carrer que, a Ascó, transcorre més o menys paral·lel al carrer Hospital, unint el capdamunt del carrer Clots amb el carrer del Riu, i intentarem donar un seguit de pistes que ens ajudin no sols a contextualitzar-lo sinó també a reinterpretar la importància d’un joc, el del trinquet, que durant segles fou conegut i considerat com a principal distracció i que, en poc temps, pràcticament ha desaparegut del nostre paisatge lúdic.
A banda de rescatar de l’oblit aquests espais de joc repassarem breument, a partir de fonts documentals i iconogràfiques, l’origen dels jocs de pilota i intentarem fer una primera distribució dels trinquets o frontons dels quals tenim notícia a la Ribera d’Ebre.

 

dilluns, 17 de setembre del 2012

Acaba d'aparèixer el número 3 de Món aualé (juliol-setembre 2012). Podeu consultar-lo a aquest enllaç http://issuu.com/jordicliment/docs/monauale03
D’altra banda, podeu trobar referències a jocs de mancala en aquest mateix bloc.

diumenge, 16 de setembre del 2012

Gelat i jocs!

 
El dilluns 10 de setembre va tenir lloc a Ascó la tercera edició de Gelat i jocs! L'activitat, organitzada per l'associació cultural Lo Llaüt, va tenir més ressò que mai i podem dir que s'ha consolidat com una de les propostes més senzilles però alhora pràctiques i disteses que du a terme aquesta associació i que té més ampli seguiment de gent de totes les edats.



 
Com sabeu, la proposta consisteix en invitar a un gelat a totes aquelles persones que vagin a jugar en algun dels molts jocs que s'escampen a la plaça del Casal Municipal. Són jocs ràpids, d'habilitat i destresa, de llançament i punteria, alguns de consentració, jocs de tauler, jocs d'aquí i d'allà... i la pretensió no és altra que tenir una excusa per trobar-se i retrobar-se els veïns en la que s'intueix com a "darrera nit a la fresca" després del llarg estiu.
Us invitem a mirar les fotografies d'alguns dels jocs que enguany es van presentar, com ara l'awalé, el molí de nou, l'alquerc, la trisella, la catxapera, la piramide de forats, el futbol i el circuit de xapes, el teix anglès, la xancleta i el joc francès conegut com a "trou madame" i que nosaltres anomanem la botera. 

dissabte, 15 de setembre del 2012

La fona


Els camps que envolten la zona d'Arba Minch són plens de plantacions de "sorgo". Al juliol esdevenen camps verds per damunt dels quals, de tant en tant, sobresurten petites plataformes construïdes damunt d'arbres.


Quan t'hi acostes descobreixes que no són més que un seguit de rames i pals entrellaçats i lligats amb més o menys traça i damunt dels quals hi ha un nen o jove vigilant.


A la mà sostenen una fona i quan veuen que s'acosta qualsevol ocell...


Zasssss! Llancen amb força i destresa una pedra fent espetegar l'aire!

 
Fantàstic el petit tresor que trobem dalt d'aquestes plataformes: una fona, un sac mig foradat ple de pedres i un mocador per a protegir-se del sol!

divendres, 14 de setembre del 2012

Un gimnàs en plena sabana!



Aquí teniu un gimnàs al mig de la sabana d'Etiòpia.

 
No hi falta detall!

 
Aquí un gimnasta fent peses amb pots de llauna plens de ciment!


És ben bé que qui no fa esport és perquè no vol!!!

dijous, 13 de setembre del 2012

Vetaina a Etiòpia

 
Aquest estiu la Vetaina ha viatjat fins a Etiòpia. Ha vist i compartit molts jocs com podeu anar veient en aquest bloc. Ella us anima a posar en pràctica tots i cadascun d'aquests jocs.
 
 
 

 

divendres, 7 de setembre del 2012

3a Festa de la Jota de la Ribera d'Ebre



El proper dissabte 15 de setembre tindrà lloc la 3a Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre que en aquesta edició es durà terme a Rasquera, a la plaça del’Església.
En aquesta tercera edició són dos els municipis que s’han sumat a la Festa recuperant la jota del seu poble: Móra d’Ebre i la Palma d’Ebre. Per tant actualment són 10 els municipis riberencs que la ballen davant dels 8 de l’any passat i els 6 de la primera edició.
El programa serà el següent:
17.30 h: Inauguració per part de les autoritats i d'Artur Gaya, membre de Quico el Cèlio, el Noi i el Mutd e Ferreries.
18.00 h: Taller de jotes. Taller obert a tothom que vulgui aprendre a ballar jotes de la comarca.
19.30 h: Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre.
 En aquesta 3a edició de la Festa de la Jota volem barrejar els elements tradicionals amb els moderns, amb les noves tecnologies. Per això  s’ha creat el 1r Premi INSTAGRAM #jotaribera. L’objectiu és que, durant la Festa, tothom pugui fer fotografies  i penjar-les utilitzant l’aplicació INSTAGRAM abans de les 20.30 h del mateix dia 15 amb l’etiqueta #jotaribera
El jurat decidirà la fotografia guanyadora i el premi es donarà com a cloenda de la 3a Festa de laJota.


Com en l’anterior edició, la 3a Festa de la Jota s’ha organitzat per una Comissió formada per membres de diverses entitats i grups de cada un dels municipis que la ballen: Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, Associació Cultural Lo Llaüt, CBE LD & CWD Terres de l’Ebre –Móra d’Ebre, Grup Cultural Rasquerà, Grup de jotes de Flix, Grup de jotes de Garcia, Grup de jotes de la Palma d’Ebre, Grup de Jotes de Miravet, Grup de jotes de Riba-roja d’Ebre i Grup de jotes de Vinebre conjuntament amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.
S’ha comptat amb el suport de tots els ajuntaments de la comarca dels municipis que ballen la jota: Ajuntament d’Ascó, Ajuntament de Benissanet, Ajuntament de Flix, Ajuntament de Garcia, Ajuntament de la Palma d’Ebre, Ajuntamentde Miravet, Ajuntament de Móra d’Ebre, Ajuntament de Rasquera, Ajuntament de Riba-roja d’Ebre i Ajuntament de Vinebre, així com la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre, l’Institut Ramon Muntaner i Tallers per la Festa.

dimecres, 5 de setembre del 2012

Saltes?


Els viatges, siguin curts o llargs i tan se val si són a llocs llunyans o propers, ens permeten, entre d’altres coses, conèixer-nos més.
Anem als llocs i estem als llocs però no podem dir que coneixem els llocs. Per a conèixer-los necessitaríem molt temps. De tota manera aquestes escapades esdevenen intenses perquè trenquem amb la rutina, amb la quotidianitat, ens permeten desconnectar tot i estar alerta, amb una relativa tensió o inquietud davant la desconeixença, davant l’imprevist. I és aquest neguit, precisament, el que ens fa viure el viatge amb plenitud, amb intensitat, perquè gràcies a ell i a allò que ens succeeix anem establint lligams amb la nostra memòria i amb la nostra realitat, amb la nostra vivència.
Darrera cada viatge, és cert, hi ha un interès: la història, el paisatge, el descans físic o espiritual, l’interès antropològic... A mi m’agrada viatjar cercant un aspecte d’aquest darrer apartat, el dels jocs, les joguines i les diversions de les persones. Els jocs són una d’aquelles cel·les de la nostra memòria més arrelada que ens transporten a la infància, als amics, a les coneixences. I sovint els jocs que vaig trobant pel camí esdevenen l’energia que necessito per a seguir somniant.
Els amics saben d’aquesta dèria i sovint em regalen imatges dels jocs que han vist en els seus viatges. Per a mi és el millor obsequi que em poden fer invitant-me a compartir aquells instants que han viscut, allunyats en l’espai i el temps, però darrera els quals hi ha el record.
Avui us adjunto les fotografies que m’ha regalat la Gemma de la seva estada a Siem Reap, a Cambotja. La nena juga a saltar la corda... la curiositat està en que la corda és feta amb gomes elàstiques, entrellaçant les unes amb les altres.





 

Les imatges em transporten a una altra corda de saltar ben curiosa, la que he vist a diversos nens a Lalibela –Etiòpia-. Ells en comptes de fer-se la corda amb gomes elàstiques -que escassegen-, se les fan amb les targes gastades dels mòbils que troben tirades per terra!!!


El mateix joc, en la distància, amb materials diferents, de l’entorn. I el joc el mateix... Què canvia? La manufactura, el material, la cantarella que si volem acompanyarà el joc.

 
 
Què ens uneix? Tot.
No tinc cap dubte que, com jo mateix, qui té l’oportunitat de saltar amb aquesta canalla ho farà, sigui amb una corda, amb una goma, amb tarja de mòbil, amb una llengua o una altra!
Que poc necessitem per a relacionar-nos, per entrar en contacte, per fer-nos l’ullet!

Fer volar estels, fer volar somnis


 
Aprofito les imatges que m'ha obsequiat la Gemma, fetes en unes platges paradisíaques de Seminyak, on la sensació de descans i tranquil·litat, d’amplitud i llibertat es fan evidents, per adjuntar-vos l’enllaç a aquest curt vídeo d’un estel que somnia en volar lliurament:
http://www.youtube.com/watch?v=jbGrVNuD6U4&feature=youtube_gdata_player
 
 
 
Si us voleu construir vosaltres mateixos el vostre estel trobarue les instruccions a: jocsanonima.wordpress.com

dimarts, 4 de setembre del 2012

Flèndit de monedes



També a Lalibela, al nord d’Etiòpia, els adults practiquen una modalitat de flèndit però amb monedes i pedres.
 
A un pam d’una ratlla marcada a terra fan un petit forat –com si volguessin jugar a boles-. Des d’una distància d’uns 4 metres es disposen els jugadors que es juguen les monedes. En aquesta primera fase del joc cada jugador, per torn, tira a la vegada dues monedes amb l’objectiu que entrin dins del forat.

·         si ho aconsegueix, la qual cosa és difícil, es queda les dos monedes del contrari independentment que hagi o no tirat

·         si no ho aconsegueix, la qual cosa és més normal, almenys han d’haver passat les dues monedes de la ratlla intentant acostar-se al màxim al forat –si no passa alguna de les dues monedes de la ratlla se les queda el jugador contrari-
 


Un cop tirades les quatre monedes, dos i dos, s’inicia la segona fase del joc. Ara li tocarà tirar primer al que s’hagi acostat més amb una de les seves dues monedes al forat. L’objectiu ara canvia així com l’objecte a llançar que passa a ser una pedra. El jugador ha d’intentar tocar amb la pedra alguna de les quatre monedes escampades a terra. Si ho aconsegueix es queda les monedes, si no ho aconsegueix la seva pedra queda també al terra i ara és al jugador contrari qui té l’opció de tocar alguna de les monedes o bé tocar la pedra, qualsevol de les dues accions li suposa guanyar les monedes apostades.

dissabte, 1 de setembre del 2012

III Gelat i jocs

El proper dilluns 10 de setembre l'associació cultural Lo Llaüt d'Ascó organitza el 3r Gelat i jocs. La trobada es farà a la plaça del Casal.
Es tracta d'una proposta simpàtica que no té cap altra pretensió que invitar els veïns, de totes les edats, a sortir a prendre la fresca reunint-se a la plaça per a practicar, grans i petits, senzills jocs de tauler o d'habilitat, aptes per a tothom.


I ja sabeu, qui jugui l’invitem a un gelat!
 

Us hi esperem!


Flèndit de targes de mòbil



A Lalibela el joc que triomfava entre la canalla era el flèndit de targes de mòbil que, alhora, utilitzaven com a moneda infantil.
El joc, fet entre dos, no tenia altra complicació que tirar enlaire cadascú una tarja de mòbil i veure quin era el resultat en caure a terra. Si les dues queien de la mateixa cara se les quedava un dels jugadors, si queien de cares diferents se les quedava l’altre.



Curiosament alguns nens seguien una mena de ritual que consistia en acostar-se la tarja als llavis, bufar-la i llançar-la cap dalt, a l’aire. D’altres, en canvi, anaven directament al gra i tiraven la tarja cap avall, sense miraments. La satisfacció pel premi es pot veure en les cares dels nens aguantant l’apreciada moneda infantil!