dilluns, 27 de febrer del 2017

Vetaina al Japó (13):De Magome a Tsumago

Un animaló fet amb una alberginiera! Sí, sí, haver d'anar a l'altra punta de món, a tants quilòmetres de distància, per a trobar-nos amb una joguina tradicional que, dècades enrere, també havia distret a tantes i tantes criatures de casa nostra. 
I és que el paisatge feréstec i la densa vegetació de les muntanyes interiors de l'illa de Honshu inviten a la creativitat i, amb imaginació, a aprofitar els recursos d'aquesta zona tant atractiva per a l'excursionisme.
Una sortida indispensable és la ruta senderista entre Magome i Tsumago, dos petits llogarrets separats poc més de 8 km.
Són una delícia de pobles! Conservats amb cura i bon gust esdevenen una mostra viva de com eren les construccions ancestrals dels pobles d'interior japonesos. Magatzems, molins d'aigua per a usos diversos, comerços de saque o espècies, petits hostals... tot invita a tafanejar d'un lloc a un altre seguint l'estret carrer que travessa ambdues poblacions. 
Si es vol fer la ruta pel mig de les muntanyes és aconsellable sortir de Magome. Per això un bon camp base és la gran ciutat de Nagoya, perfectament comunicada, i d'aquesta prendre un tren direcció a aquest poble. Un cop allí no hi ha pèrdua. Des de l'oficina de turisme surt el carrer -diríem que únic- que travessa el poble cara amunt. I en acabar-se el carrer, de cop i volta, ens trobem al mig del bosc!
Des de Magome i direcció Tsumago s'ha de pujar uns 4 quilòmetres costa amunt, sempre pel mig d'un bosc espès que invita a que la imaginació viatgi...  i és que de cop ens trobem amb unes campanes al bell mig del camí. Junt amb aquestes uns cartells informen que el bosc és ple d'ossos i que, per a foragitar-los, s'aconsella anar tocant aquestes campanetes que es van trobant espaiades!
Podeu imaginar-vos el cangueli de Vetaina en saber que el bosc era ple d'aquests plantígrads!!! I en el caminar silenciós qualsevol sorollo del brancatge o algun so desconegut posava en alerta els intrèpids senderistes!!! Sort que la bellesa del camí i algunes construccions que es troben al llarg d'aquest fan que s'oblidin les pors i que es gaudeixi al màxim del paisatge.
La segona part de la sendera fins a Tsumago és totalment de baixada. El camí segueix essent preciós, perfectament senyalitzat i conservat. 
I amb un no res us portarà a Tsumago on, entre les primeres cases i com si ens volgués donar la benvinguda, descobrim aquest gran cavall fet de qui sap quines tiges, una mostra més d'art i natura.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada