A banda d'una exposició sobre els jocs tradicionals de la quan en parlarem en un altre moment, així com d'una exhibició i tallers de jocs, es va dur a terme una taula rodona on es va debatre sobre l'estat actual d'aquesta manifestació amb els objectius de:
- Mostrar la realitat dels jocs i esports tradicionals a les terres de l’Ebre
- Intuir el camí a seguir per al ple desenvolupament de la cultura lúdica a les Terres de l’Ebre.
El professor d'INEFC Lleida Pere Lavega va coordinar la taula on hi van ser presents:
- Jesús Auré -coordinador de Desplegament Territorial i de Relacions institucionals de la Secretaria General de l'Esport- que va parlar de la generalització d’un esport: “el de les regates de muletes o puntones” a les terres de l’Ebre, i al llarg de les seves intervencions va apuntar idees de com l'administració pot contribuir a revitalitzar un esport tradicional.
- Jaume Roda, jugador de bitlles del Club de bitlles de Roquetes que va parlar de l’experiència d'aquest joc com un esport que va sorgir d’una pràctica de lleure i d’aposta. En el seu discurs va destacar el desencís que a vegades mostren els joves a l'hora de practicar-lo més habitualment.
- Oriol Segarra, com a documentalista de la Festa del Renaixement de Tortosa, va destacar la importància d'aquest esdeveniment que és el resultat de la suma d'esforços de l'administració junt amb la iniciativa privada, i compta amb l'entusiasme i seguiment dels tortosins. En la seva intervenció va fer especial referència a l'activitat de la presentació i desfilada de banderes com a pròpia de l'activitat física.
- Finalment la meva intervenció va incidir en la necessitat de treballar el joc tradicional a l’escola com a eix vertebrador d'infinitat d'activitats que poden girar al seu voltant (història, llengua, etnologia, visual i plàstica...). Alhora vaig voler destacar el bon estat de salut que tenen els esports i jocs tradicionals de les Terres de l'Ebre que estan associats o vinculats a les festes i al riu (carreres de muletes i pontones, pal ensabonat, travesses de riu nedant, les birles, el joc de la corretja, estirada de corda...), tanmateix vaig voler, també, cridar l'atenció del perill que corren els anomenats jocs infantils -arreu en general- que han perdut el seu protagonisme als carrers i places.
Per acabar l'acte Pere Lavega va fer una síntesi de les diferents intervencions, així com les que es van produir des del públic assistent, i va referemar la idea que el joc tradicional transmet una gran varietat de valors i actituds que són cabdals per a la nostra societat, i que cal un treball constant des de totes les àrees (administració, entitats i associacions, educació) per a potenciar-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada