Les falles d'Isil

La petita població d’Isil, a tocar d’Esterri d’Àneu, és una postal nadalenca amb les seves teulades de pissarra, el riuet que parteix el llogarret i el pont d’una arcada, encisador, que ben just permet el pas d’un cotxe. Als carrerons, que es dibuixen capriciosament per salvar les fermes cases i els corrals, hi regne pràcticament tot l’any un silenci que transmet tranquil·litat i pau... Però hi ha un altre Isil. És l’Isil que per una nit -la nit de sant Joan- es transforma i omple els seus carrers i places de música i cridòria i on, davant la plaça de l’església, es repeteix any rera any una litúrgia de foc i fum que aglutina veïns i turistes que no es volen perdre la baixada de les falles. La baixada de falles ha estat reconeguda per la Generalitat com a Festa tradicional d’interès nacional. Aquest reconeixement és ben merescut. La tarda del 23 de juny uns pocs veïns de la població, acompanyats de moltíssims veïns de segona residència, pugen amb vehicles a la muntanya que hi ha al vessant nord de la vall. Allí agafant les torxes que uns mesos abans han preparat i seguint una sendera es desplacen fins al turonet que vigila el poble. És el moment d’agermanament i de preparar-se abans no es faci foc per al descens. Per això, encenen una bona foguera les flames de la qual es veuen des d’Isil.
I quan es fa fosc comença l’espectacle! Com a cuques de llum els nostres fallaires inicien el descens i, des la distància, es veu com una fuet que zigzagueja davallant.
Els veïns i forasters que resten al poble hauran d’esperar prop d’una hora fins que no apareguin els primers fallaires, amb la cara roja i els ulls mig tancats i ferits pel fum que els ha acompanyat tot el descens. La majoria arriben amb esgarrinxades i petites contusions degudes a caigudes fortuïtes per la dificultat del camí. Tanmateix la cara de felicitat i l’energia que duen quan arriben a les primeres cases del poble confirmen que ha valgut la pena l’esforç i, convençuts d’haver contribuït a perpetuar la tradició, alleugeren el pas pel mig de la multitud que els aplaudeix i anima fins al final del recorregut, quan llançaran la resta de les torxes encara flamejants al peu de la falla central que els espera al mig de la plaça del poble.

En aquest ritual s’ha introduït, d’uns anys ençà, la participació dels més petits de les cases, i és així com aquests, armats d’unes torxes a mida, esperen als adults en un prat proper a la població i s’acoblen al seguici amb la il·lusió pròpia dels xiquets i xiquetes que, sovint, veuen i entenen els quefers dels adults com a jocs, sense necessitat de masses explicacions. És així com les falles d’Isil tenen assegurada la continuïtat!