El joc dels ouets o dels nius me'l va explicar, a finals dels noranta, un vell asconenc de cor jove. Em deia que hi jugaven a les eres, a tocar de les parets, fent nius -forats- on hi cabés una pilota que feien amb càmara pneumàtica. A les imatges veiem alumnat de 1r d'ESO de l'institut de Flix duent a terme el joc.
El joc té una dinàmica senzilla però resulta realment engrescador jugar-hi. Combina destresa, punteria, sort, punteria i velocitat de carrera.
Fets els nius -cada jugador amb el seu- s'inicia el joc. Es traça una línia des d'on cada participant, seguint l'ordre establert, tirarà la seva pilota intentant fer-lo entrar en qualsevol niu. Quan una pilota entra en un niu, el seu propietari anirà corrent a recollir la pilota mentre que la resta de jugadors/es correran, sempre endavant, intentant escapolir-se del jugador que ha agafat la pilota i que, des del lloc del forat, intentarà "gepar" a qualsevol d'aquests.
Cas que toqui a algú agafarà una pedreta (ouet) i li ficara dins del niu d'aquest. Cas que falli el tir agafarà una pedreta (ouet) i se la ficarà al seu ouet.
A mesura que va evolucionant el joc passarà, segurament, que un jugador/a que té ouets "gepi" algú altre. Aleshores agafarà un dels ouets del seu niu i li posarà al del jugador/a que hagi "gepat".
El joc continua d'aquesta manera fins que algú arriba a un nombre acordat d'ouets al seu niu (per exemple, cinc).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada