Vetaina al Japó (9): Hiroshima

En aquest viatge per Japó Vetaina no podia deixar d'anar a Hiroshima, la ciutat que possiblement exemplifiqui més amargament la barbàrie de la qual és capaç de generar l'home.

Passejant pel centre de la ciutat ningú creuria que aquesta hagués patit una de les més grans tragèdies fruit d'una guerra. Hiroshima es mostra com una gran ciutat, però lluny dels problemes de comunicacions, aparenta agradable, ordenada, neta... Ens hem de dirigir al Hiroshima Peace Site per a descobrir el passat esfereïdor que va patir. I el primer que trobem és la cara més coneguda de la ciutat, les restes del genbaku domu, l'únic edifici que es va mantenir mínimament dret després del llançament de la bomba atòmica el 6 d'agost de 1945.

L'àrea, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, no es limita a aquest emblemàtic edifici. Tot just a l'altre costat del canal continua el Parc commemoratiu amb diferents estructures i espais.

Entre aquests el Children Peace Monument. L'estructura, lletja o desangelada, és envoltada de petits estands o aparadors tancats que donen color i vida a l'espai. Si us hi acosteu quedareu bocabadats!

Milers, qui sap si milions d'ocells de papiroflèxia s'acumulen en cadascun d'aquests habitacles. L'origen d'aquesta tradició es remunta a més de 60 anys i està lligada a Sadako Sasaki, una nena que va viure els bombardejos d’Hiroshima. 
Un temps després dels fets, quan tenia 11 anys, va ser diagnosticada de leucèmia.La nena va passar-se molts dies a l’hospital, on una amiga seva va portar-li una grua de paper per desitjar que es curés. Aleshores, la Sadako va decidir que aprofitaria el temps lliure per elaborar mil grues de paper i desitjar així que totes les persones malaltes del món es curessin. Malauradament, la malaltia va anar més de pressa que la noia, que va morir abans d’arribar a les mil grues. Tot i això, els seus companys d’escola van continuar la tasca de Sadako i van recaptar fons per erigir un monument en honor seu.

Podeu trobar més informació sobre aquest fet en aquest enllaç de l'ARA.

Un darrer edifici que cal visitar d'aquest Memorial és el Museu de la Pau on, a través d'imatges, audiovisuals i objectes s'explica extensament els esdeveniments del 6 d'agost de 1945. Entre aquests objectes crida l'atenció un tricicle rovellat.

Darrera s'hi amaga una altra amarga història, la de Sinichi Tetsutani. Segons sembla Shinichi, de quatre anys, jugava amb un tricicle al pati de casa seva, a Hiroshima, quan el 6 d'agost del 45 el bombarder Enola Gai va deixar caure la primera bomba. Shinichi va morir, però el seu pare va creure que ara massa jove per estar lluny de casa i el va enterrar al pati, juntament amb la seva joguina preferida, el tricicle. Gairebé quaranta anys més tard, el pare va desenterrar el cos per a traslladar-lo al sepulcre familiar i va cedir el tricicle a l'Hiroshima Peace Memorial Museum. 

El recorregut del museu s'acaba amb una vitrina on trobem, de nou, dos ocells de papiroflexia. Són dos ocells fets pel President Obama qui, en la seva visita a la ciutat va voler, amb aquest gest, simbolitzar la pau.