Els jocs tradicionals, un món d'emocions

El maig de 2009 vam dur a terme un audio-visual sobre els valors i les emocions que desprenen els jocs tradicionals. Des de fa uns mesos aquell vídeo (10'), promogut des de la Secretaria General de l'Esport, es pot consultar a la xarxa -podeu accedir-hi clicant al títol d'aquesta entrada-.
Les imatges, que no pretenen explicar ni convertir-se en un manual de jocs, us faran reflexionar sobre les característiques intrínsiques dels jocs, en particular de les emocions que desperten en cadascun dels seus protagonistes, reflectint en molts casos la personalitat d'aquell qui juga.

Penso que es tracta d'una senzilla aportació que es pot emprar com a recurs previ a l'hora de tractar el tema dels jocs tradicionals a l'aula, però també d'un exercici coherent per a reflexionar sobre què volem ensenyar i perquè ho volem ensenyar, i ser conscient de les potencialitats que té el tractament dels jocs en cada context (escolar, d'esplai, de formació...).

Fitxa tècnica:

Títol: Els jocs tradicionals, un´món d'emocions!

Guió: Toni Costes, Pere Lavega i Biel Pubill

Imatges: Santi Valdepérez

Edició: Maig 2009

ISBN: 978-84-393-8248-5

Secretaria General de l'Esport

Jocs al curs PFZ del Tarragonès (II)

Altres jocs que es van dur a terme en el curs van ser:
Frèndit de patacons (dues modalitats):
Jocs amb patacons, com ara la ratlleta, la porteta o pareteta, al quadrat i la barraqueta:

Jocs al curs del PFZ Tarragonès (I)

A la darrera sessió del curs de Jocs tradicionals del Pla de Formació de Zona del Tarragonès (dijous 22 d'abril) vam presentar els següents jocs:

Jocs amb ossets, tabes, pedres...

Jocs amb xapes: El circuit Jocs amb xapes: Futbol

Jocs amb xapes: El barri

L'auca de jocs al PFZ Tarragonès

El proper dijous 29 d'abril, al curs de Jocs tradicionals del Pla de Formació de Zona del Tarragonès, treballarem a partir de les auques de jocs. Sabríeu reconèixer tots els jocs que apareixen en les següents vinyetes de l'auca Los juegos de la infancia, impresa per Marès a Madrid, el 1857?

En piragua per l'Ebre

Ahir dijous, dins del programa de les Jornades Culturals de l'institut de Flix, vam fer una baixada en piragües per l'Ebre, des d'Ascó fins a Garcia, amb els alumnes de 4t d'ESO. Aquest tram, que travessa el conegut Pas de l'Ase, transcorre plàcidament, amb un riu prou ample que va dibuixant les ribes amb capriciosos entrants i sortints amb petits galatxos i illetes. És precisament en entrar per algun d’aquests ramals que voregen les illes del Pas de l’Ase quan descobrim l’Ebre més insòlit, amb arbres que semblen despreocupats per la imatge que donen i de les rames dels quals pengen algues seques que el riu en les seves crescudes -controlades aigües amunt- van dipositant arreu. La poca corrent i la cantarella monòtona i constant d’aquesta, junt amb el so d’infinitat d’ocells que aixequen el vol a mesura que s’avança, esdevé una grata experiència pels sentits. Al llarg del recorregut podríem llistar un seguit d’aspectes històrics, etnogràfics i naturals prou interessants. Per començar podríem parlar del passat morisc d’Ascó que es veu coronat per les restes d’un castell templer. Un centenar de mestres aigües avall de l’embarcador, a la riba dreta, despunta encara una part d’un dels dos llaüts que sostenien la plataforma del pas de barca –és la zona coneguda com el Mal Pas-. En aquest punt, també a la dreta, s’aixeca la blanca capelleta del Carme. Un quilòmetre més avall, i tot just abans d’entrar al Pas de l’Ase hi ha l’embarcador de Vinebre on, durant la Batalla de l’Ebre s’hi aixecà una passarel·la pel pas de la tropa. Aquí mateix, al marge esquerra hi trobem el significatiu jaciment arqueològic de Sant Miquel de Vinebre –que agafa el nom de l’ermita que es troba al seu peu-, amb restes de paraments i d’habitacles. Davant d’aquest petit turó, a mà dreta, s’aixequen els Mugrons, on s’hi ha trobat abundant sílex i restes ceràmiques d’origen iber.
Cal remarcar que a partir d’aquest indret ens acompanya la senda del Camí de Sirga que passa per Garcia i va cap a Móra d’Ebre. Tot just quan el riu fa un pronunciat revolt cap a l’esquerra i comença a veure’s l’antic campanar de Garcia trobem, a ma dreta, les restes d’una antiga cantera. Finalment, després d’una llarga recta que ens va descobrint, poc a poc, aquesta població, trobem el nou pas de barca que uneix, de nou, les dues ribes.
Si coneixeu la zona no cal que us expliqui més detalls. Si sou de fora us invito a venir i fer aquest trajecte a títol personal amb els vostres alumnes. Segur que les dues hores i escaig de trajecte se us fan curtes i demaneu poder arribar fins a Móra d’Ebre.

Rogles Aventure, de Flix, és una empresa que us ajudarà a organitzar la sortida (www.rogles.org)

Els alumnes són mestres de jocs! (II)

Els altres jocs organitzats pels alumnes de l'institut de Flix als nens i nenes del CEIP Enric Grau Fontseré van ser:

El jocs de la corretja:

Els joc de les 10 pedres:

Al mocador saltant a corda:

Els alumnes són mestres de jocs! (I)

Els alumnes de 1r d'ESO de l'institut de Flix s'han convertit, aquests dies, en mestres de jocs!

Dins les activitats de la Setmana Cultural del nostre institut hem organitzat tres sessions -una per a cada curs de primer- en les quals els alumnes, en grups de 4 a 6, han tingut cura de pensar un joc tradicional que, després, han hagut d'explicar i posar en pràctica amb els alumnes del CEIP Enric Grau Fontseré.
Aquesta proposta ha estat possible gràcies a la magnífica predisposició dels mestres de l'escola -que a més, val a dir, estan duent a terme una setmana cultural relacionada amb els jocs tradicionals-, i en particular de la companya d'educació física, la Yolanda.
Així cada grup s'ha encarregat de proposar uns jocs als nens des de cicle mitjà fins al cicle superior. L'activitat ha resultat força interessant ja que ens ha permès descobrir una altra cara dels nostres alumnes, hem vist com s'expliquen davant d'altres nens, hem pogut valorar la seva disposició i la seva implicació i, a més, ens permet un aprenentatge significatiu i ric donat que els alumnes se n'adonen que allò que fan pot tenir una finalitat i una aplicació.
La proposta de jocs ha estat:
El pastor, l'ovella i les raboses

El mocador doble

Lisa (joc explicat per un nen de Rússia)

Els jocs tradicionals a l'aula. Dossier per a consultar

El curs 2008/2009 el Seminari de Formadors/es d'Educació Física de les Terres de l'Ebre va dur a terme un recull de jocs tradicionals que es va presentar en el marc d'una jornada de formació que es va estructurar en: una part teòrica, una altra de construcció de petits estris de joc i, finalment, una d'aplicació pràctica d'aquests materials. De resultes d'aquell seminari es va editar un dossier de 60 pàgines que, a banda de la justificació de la recerca, recull un seguit d'orientacions generals per a la intervenció pedagògica dels jocs, exemples de construcció de petites joguines amb propostes de jocs, i una àmplia i actualitzada bibliografia i altres recursos (vídeos, DVD i exposicions).

Fitxa tècnica de la publicació:

Títol: Els jocs tradicionals a l'aula. Exemple d'aplicació pràctica

Autors: José Carlos Arasa, M. José Darder, Cinta Espuny, Carlos Ferreres, Cinta Galiana, Magí Marquès, Amèlia Montserrat i Biel Pubill

Fotografies: Biel Pubill

Il·lustració: Montse Gómez

Suport: 60 pàgines apaisades i amb espiral

Correcció Lingüística: Àngels Pérez

Dipòsit legal: T-790-2009

ISBN: 978-84-692-209-8

Si esteu interessats en la consulta podeu accedir al dossier a través d'aquest mateix bloc.

Ja ens podem inscriure a la FESTCAT 2010!!!

14è Curs de Jocs Tradicionals
Horta de Sant Joan (Terra Alta) del 12 al 17 de juliol

L’Escola de Jocs Tradicionals d’Horta de Sant Joan es presenta, un any més, amb la voluntat de donar a conèixer la importància que tenen els jocs en la nostra societat, no sols en l’àmbit de l’educació formal, sinó també com a eines i recursos per treballar en el món de l’esplai o del lleure, així com a vehicle per fomentar la relació i la comunicació entre persones i entre societats. Atès que el 2010 se celebra l’Any Internacional d’Acostament de les Cultures, en aquesta nova edició les activitats i les propostes de jocs aniran encaminades a valorar les potencialitats que ofereix el joc per al tractament intercultural, tant per conèixer millor els nostres jocs com per aprendre a acostar-nos al món lúdic dels nouvinguts. Veurem, doncs, un ventall ampli dels jocs tradicionals a partir de perspectives diferents: joc i escola, joc i territori, joc i materials tradicionals, joc i recerca. Per catorzè any consecutiu, descabdellant la memòria, recuperem allò que ens és més entranyable, que ens és més proper, que ens identifica, és a dir, el joc.
I a més a més: una vetllada encisadora al Mas d’en Quiquet, el III Campionat de Morra Vila d’Horta, la III Tirada de Birles dels Ports, concerts, balls i jocs de tota mena!
Ja us podeu inscriure. Sols cal que cliqueu: http://www.escolesfestcat.cat/plantilla1_escola.php?id=4

Curs: Jocs tradicionals a l'escola (II)

A la segona sessió del curs, celebrada el dissabte 10 d'abril, es van presentar diferents models de maleta de jocs tradicionals, i es va fer un taller de construcció de petites joguines i elements de joc tradicional.

En aquest taller vam construir trompitxols i brunyidors amb taps de refresc, caça boles amb bobines de fil, helicòpters i hèlices de paper, indiaques i io-ios amb botons, patacons, pilotes amb càmara de pneumàtic, inofensives pistoles d'agulles d'estendre roba, thaumatrops i un parell de petits instruments musicals: un nu-nut i una castanyeta.

Aquest tipus de maletes o caixes de jocs tradicionals són una eina molt útil pels docents i alhora esdevenen un recurs molt motivador per als alumnes que veuen com, a partir de petits objectes, es poden fer nombrosos jocs. És per això que cal incidir que cadascú s'ha de fer la seva maleta de jocs tradicionals, ha de conèixer quins elements de jocs hi té i què en pot fer.

Amb aquesta idea, cal que cadascú la vagi ampliant dia a dia. Tot seguit llistem un seguit de petits objectes que caldria que hi hagués, sempre, en una petita maleta d'aquest tipus: agulles, una baldufa, boles, un cordill d'un metre i mig (+/-), una goma elàstica d'uns 3 m, un guix, 5 o 6 pedretes petites arrodonides, 3 rolls o randelles o tacons de sabata, 5 o 6 xapes de refresc o de sucs, 4 tabes o ossets de xai.

Curs: Jocs tradicionals a l'escola

El passat dijous 8 d'abril es va iniciar el curs de Jocs tradicionals a l'escola organitzat pel Departament d'Educació i inclòs dins del Pla de Formació de Zona del Tarragonès.
El curs, que té lloc al Complex Educatiu de Tarragona, acull una vintena de mestres i professors interessats en l'aplicació dels jocs tradicionals a les aules.

En la primera sessió es van donar a conèixer diverses propostes d’utilització dels jocs tradicionals com a recurs educatiu i lúdic, es van fer un seguit de jocs de coneixença i vam fer una primera aproximació al joc de birles.

Perxes i asgorfes

PERXES I ASGORFES
Nova publicació de fotografia antiga a Ascó

Properament i a les portes de la Festa de Sant Jordi, apareixerà el recull de fotografia antiga Perxes i asgorfes. Aquesta publicació, que s’inclou en la col·lecció “La Galvana”, aplega imatges de racons i panoràmiques de la població d’Ascó. Per tant, s’hi poden trobar fotografies curioses de carrers i places, vistes generals de la població i del terme però també instantànies d’esdeveniments històrics o festius que han marcat el dia a dia d’aquest poble de la Ribera d’Ebre.

En relació als jocs hi trobareu diferents imatges de competicions pròpies de les festes populars i tradicionals de molts pobles riberencs de fins a mitjans dels anys setanta. Destaca una interessant fotografia de les corrides de l'arnella o de cintes, dalt de ruquets i amb forca, una altra de carrera de cintes en bicicleta i, també, la instantànea que recull el pas de la Volta ciclista a Espanya el 1967 -si us interessen altres fotografies de temàtica lúdica caldria que cerquéssiu, dins la mateixa col·lecció, els títols: Ascó a l'envelat i Sant Antoni mos guardo!-.

Perxes i asgorfes

El títol ens evoca les asgorfes de les cases d’Ascó, les quals ens ofereixen magnífiques vistes del nostre poble. Així, en aquesta pretensió de contemplar l’Ascó de postal hem triat els millors miradors per contemplar l’Ebre que es passeja a recer de les cases del poble, el castell que senyoreja des de dalt del turó, l’entramat de places i placetes, carrers i corralasses que configura una fesomia particular, i la gent que els habita, que ha anat escrivint la història, que li ha donat sentit. La gent trafegant per casa, pel tros o a la vora del riu, però també compartint l’alegria de la festa i del joc o la il·lusió per les celebracions col·lectives.
D’altra banda, els perxes –que és com a Ascó anomenem els porxos- s’han convertit en una referència del patrimoni arquitectònic de la Vila Closa del poble i n’han esdevingut un tret d’identitat (com per exemple els perxes de Pere Sans, del carrer de Santo Domingo, de Cal Cavaller o les Portetes, entre d’altres)

Perxes i asgorfes és el desè volum de la col·lecció “La Galvana” que va estrenar-se l’abril del 2001 amb L’Ascó d’ahir i va tenir continuïtat amb Faldetes i calçons (2002), Garba de feines (2003), A misses dites (2004), Sant Antoni mos guardo! (2005), Ascó a l’envelat (2006), Quan anàvem a estudi (2007), Clotxina de retratos (2008) i Cabussats a l’Ebre (2009). En cadascuna de les publicacions s’ha volgut recuperar el patrimoni fotogràfic asconenc, i dins del possible, conèixer més i millor l’Ascó dels nostres avantpassats. I per això, en cada ocasió s’ha centrat la recerca en aspectes concrets. Així, si a L’Ascó d’ahir es pretenia mostrar l’evolució paisatgística i la fesomia del poble, a Faldetes i calçons l’excusa era veure, a través del vestit i de la seva evolució, com era la forma de viure dels iaios i reiaios. Amb Garba de feines es va fer una pinzellada de les ocupacions, un factor que, sens dubte, aporta abundant informació antropològica de qualsevol societat. A misses dites va servir per aplegar aquelles activitats i manifestacions lúdiques, festives o parroquials vinculades al calendari religiós. Si Sant Antoni mos guardo! ens convidava a fer una mirada als elements que conformen una de les festes més arrelades del calendari asconenc, Sant Antoni, Ascó a l’envelat aplegava imatges de la festa major, en aquest cas, d’estiu. Amb Quan anàvem a estudi es va repassar l’evolució de l’escola d’Ascó des de finals de segle XIX fins a l’actualitat. Clotxina de retratos va esdevenir un recull de cultura gastronòmica que combinava imatges i receptes. Finalment, Cabussats a l’Ebre va recollir instantànies relacionades amb aquelles activitats que antigament estaven vinculades amb el riu.
Aquest volum que tanca el cicle iniciat fa deu anys vol novament fer memòria. Al llarg d’aquest temps hem arribat a aplegar més de mil fotografies i hem reescrit passatges de la nostra història recopilant informació oral i escrita. Els reculls han intentat regirar el lector perquè pugui omplir els buits de la seva memòria i ampliar l’argument de la seva història.
Per fer-ho possible, cal esmentar la participació d’una trentena de persones que han cedit les imatges, recollint-se’n unes tres-centes, i que han permès tirar endavant la publicació. Se n’han seleccionat més de setanta, donant prioritat com sempre, a l’antiguitat, qualitat de la imatge i, optant per reproduir aquelles fotografies on descobrim elements significatius i identificatius del nostre poble. En aquesta ocasió cal destacar que els autors també han cercat imatges a la Biblioteca de Catalunya (Fons Salvany) i a l’arxiu de fotografia de la Biblioteca Nacional Española.
De Perxes i asgorfes se n’ha fet una edició de 600 exemplars. L’edició, que va a càrrec dels propis autors, compta amb el suport econòmic de l’Associació Cultural “Lo Llaüt”, el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, la Diputació de Tarragona, “La Caixa” i l’Ajuntament d’Ascó.
La presentació del llibre anirà a càrrec de la mestra i escriptora de Flix Laura Mur i Cervelló. Això serà el dijous 15 d’abril a les 19’30 hores a la Sala d’Actes de l’Ajuntament.

FITXA TÈCNICA DEL LLIBRE:
Títol: PERXES I ASGORFES
Autors: Biel Pubill i Soler
Josep M. Raduà i Serra
Edició: 1a. edició, 1a. impressió
Col·lecció: La Galvana - 10
Descripció: 72 pàgines amb il·lustracions, 23 x 17 cm
Enquadernació: cartoné
Impressió: Gràfiques del Matarranya, Calaceit
Tiratge: 600 exemplars
Preu: 10 euros
ISBN: 978-84-613-8102-9

Punts de venda: Llibreries Can Solfa i Fondevila, d'Ascó. I a les millors llibreries de Flix, Móra d'Ebre i Tortosa.