divendres, 29 de novembre del 2019

Mostra de joguines berbers

L'escola Sant Miquel d'Ascó exposa, fins al 14 de desembre, una variada mostra de joguines berbers. La iniciativa ha sortit de l'alumnat Ibtissam Mahouba, que cursa 2n de batxillerat a l'Institut de Flix i que està fent el seu treball de recerca sobre els jocs i les joguines dels berbers
Es tracta d'un treball eminentment etnogràfic que suposa, bàsicament, la recerca en fonts orals així com la recollida de materials de joc o, en alguns casos, la construcció d'aquests donat que s'han de construir a partir dels relats.
Les imatges mostren algunes joguines ben conegudes per nosaltres (corda de saltar, boles, cèrcols, trenets, pilotes...) però que estan fetes amb materials recuperats o reciclats. Fixeu-vos en la pilota feta a partir d'anar cremant i desfent, amb cura, botelles de plàstic, o bé el trenet fet amb llaunes.
La mostra consta de dos vitrines amb un total de 33 joguines. D'aquestes, com acabem d'indicar, n'hi ha ben poques de comprades ja que les característiques de la cultura berber i el context on tradicionalment es desenvolupava no facilitava l'accés a comerços on comprar joguines.
De tots els materials exposats sols destacaríem la baldufa de fusta com a joguina comprada, junt amb una tenda per a nines.
Fixem-nos també amb les nines i la fireta, tot manufacturat. La nina és del tipus característic de la zona de l'interior de l'Atles. Eren nines fetes de canya i abillades i guarnides amb retalls de roba, restes de llana, cordills i altres petits objectes que s'aprofitaven per a personalitzar la nina i fer-la a tractiva a ulls d'infant -podeu trobar com fer aquest tipus de nina al llibre Quina canya! Joguinetes.
Un altre bon exemple de reciclatge i de jugar innocent és el dels caramels. Aneu en compte si els voleu menjar... dins hi ha una pedreta!!!
I per fi destacar, encara, un parell de jocs de taula o de tauler. El primer s'anomena sig i es fa amb dos canyes esberlades per la meitat, d'aquesta manera s'obtenen 4 canyetes. El joc és simple: es deixen caure les 4 canyetes alhora i, segons com cauen -cares còncaves o convexes- es té una puntuació determinada.

El segon joc, thifar, es practicava directament a la terra o a l'arena de les zones desèrtiques o àrides. Per a jugar cal fer 6 forats, paral·lels tres a tres, que contenen 4 caragols cadascun. A partir d'aquí el joc segueix una dinàmica semblant als jocs de mancala, recollint tots els caragols i seguint la direcció contrària a les agulles del rellotge es van recollint i passant els caragols d'un forat a un altre.

dimecres, 27 de novembre del 2019

El Museu del Joguet se’n va a l’escola


Avui reproduïm l'article de la Laura Pinyol -Diari ARA 19/10/2019- titulat El Museu del Joguet se'n va a l'escola, en el qual es fa ressò d'algunes iniciatives didàctiques del museu.

Des de la seva creació (1982), el Museu del Joguet de Catalunya (MJC) de Figueres ha participat activament en iniciatives pedagògiques amb escoles tant de Figueres com de la resta de Catalunya. La seva declaració fundacional recull la missió d’estimular, fomentar, divulgar i defensar la cultura lúdica. “L’educació i la formació de les persones al llarg de la vida és un aspecte primordial”, explica la conservadora Eva Pascual, que converteix el museu en un espai d’aprenentatge i d’experiència perquè el patrimoni sigui una eina d’educació, de socialització i de comunicació al servei de la comunitat.
Una d’aquestes col·laboracions ha estat El pas del temps amb les joguines, un projecte dels cicles infantil i inicial de l’Escola Pous i Pagès, de Figueres, un centre de màxima complexitat que acull l’alumnat dels barris de Culubret i de Sant Joan. L’objectiu era identificar els canvis dels alumnes amb el pas del temps i del seu entorn més proper a través dels joguets. “Va ser molt útil disposar del Museu tan a prop per decidir tractar aquest tema”, apunta Núria Varó, mestra del cicle inicial, mentre que per al Museu es “trenca la màxima que l’escola va al museu i hem fet que el Museu sigui qui ha anat a l’escola”, diu Pascual.
L’objectiu era identificar els canvis dels alumnes amb el pas del temps i del seu entorn més proper a través dels joguets
Va ser el claustre de mestres qui va preparar el projecte amb els alumnes com a protagonistes. L’exposició resultant es va poder veure a l’escola i l’MJC hi va contribuir aportant recursos, “des de facsímils de jocs, imatges d’infants amb joguines i materials de museografia”. El més significatiu, diu Varó, és que els alumnes “van poder sortir del barri i visitar les instal·lacions del Museu” però, alhora, l’exposició que es va fer a l’escola “va ser visitada per alumnes d’altres centres”, fet que reflecteix “la voluntat d’obertura i treball a la comunitat” d’una col·laboració com aquesta. Els diferents cicles avaluaven el pas del temps a partir de diferents elements, com el transport, que ocupava els de cicle mitjà, o els balls i la música, que centraven l’interès dels del cicle superior.
LLEURE I PEDAGOGIA
Cal tenir en compte que el fons museístic de l’MJC és una mina per a la imaginació. Actualment, compta amb uns 22.000 jocs i joguets des de finals del segle XIX fins a l’actualitat. “L’amplíssim repertori va permetre escollir els jocs tradicionals més coneguts i es van fer facsímils perquè s’exposessin a l’escola”, una col·laboració que respon a l’aposta d’oferir “noves propostes, més enllà de la visita o de les activitats pròpies”, subratlla Pascual. “El joc és un mitjà d’expressió universal i l’hem d’entendre com un recurs valuosíssim per fomentar l’autonomia, l’aprenentatge i la integració”.
‘Tengui, falti!’ o com aprendre amb els cromos
El 28 de novembre s’inaugura l’exposició temporal Tengui, falti! Aprendre amb els cromos, que és una mostra temporal col·laborativa desenvolupada a partir d’una idea de l’alumnat -nois i noies d’entre 12 i 16 anys- de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres. L’objectiu és reivindicar el paper pedagògic que han desplegat els àlbums de cromos al llarg de decennis. En un temps en què la imatge era més escassa, els àlbums van esdevenir finestres al món i un excel·lent complement pedagògic per a les escoles i els instituts que aportaven referències gràfiques sobre àmbits diversos del coneixement. Un producte -el dels cromos- que avui segueix tenint un lloc important en el mercat. L’exposició és una iniciativa dels mateixos alumnes que, sota la supervisió dels docents, han investigat sobre els àlbums en col·leccions públiques i privades i s’han responsabilitzat del comissariat i la selecció de peces, la distribució per àmbits, la redacció dels textos de la mostra i la publicació associada, així com les activitats paral·leles a l’exposició. Es podrà visitar fins al 29 de març del 2020.
Aquesta iniciativa del "Tengui, falti" recorda l'endegada per l'Institut de Flix el 2015 en què l'alumnat va fer un treball idèntic que va acabar en una exposició itinerant per Flix i Ascó. Podeu consultar-la en aquest enllaç.



diumenge, 24 de novembre del 2019

Anuncis de jocs

Busca-raons! Un vi juganer!!!

divendres, 15 de novembre del 2019

El joc com a reclam

dimecres, 13 de novembre del 2019

Trobada de jocs de taula

dilluns, 11 de novembre del 2019

II Congrés Internacional: Els jocs en la història

Del 8 al 10 Castelló de la Plana i Sant Mateu han acollit el II Congrés Internacional: Els jocs en la història que, amb el títol La diversitat lúdica a l'escola i en el temps lliure, ha reunit professionals de l'educació, historiadors, persones interessades en les activitats lúdiques i del lleure d'arreu. Amb aquest segon congrés, organitzat per la Universitat Jaume I, l'Institut Ramon Muntaner i l'associació cultural La Tella, es dóna continuïtat al que es va realitzar  l'any 2012 a Móra la Nova i Ascó a partir de la iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, INEFC-Lleida i l'associació cultural Lo Llaüt.
En aquesta ocasió la part teòrica s'ha dut a terme a la Universitat Jaume I, mentre que les exhibicions i activitats més pràctiques han tingut lloc a Sant Mateu. Així, el divendres dia 8 s'iniciava el congrés amb la conferència de Soumitra Mondal titulada Games and folklore in Africa and Asia, i tot seguit s'obria el simposi dedicat al joc en l'àmbit del temps lliure amb interessants ponències com la de Teresa Valverde amb Els jocs per a la diversitat funcional i TEA mitjançant l'aprenentatge-servei: Projecte Smile; Com ocupem el temps lliure? Beneficis de l'ús dels jocs de taula en les capacitats intel·lectuals, de Manuel I. Ibáñez; Tocatì: un festival al voltant del joc tradicional, a cura de Beatrice Dusi. 
Jaume Bantulà va fer la conferència titulada El joc com a dret dels infants i, tot seguit, Ana Rosa Jaqueira va explicar el Projecte Bridge -al qual, a través de l'Institut de Flix, vaig poder participar-.
Dissabte s'iniciava amb un seguit de comunicacions i la ponència de Carmen Fernández Juegos tradicionales con canciones: experiencia interdisciplinar para la diversitat
Tot seguit venien les comunicacions i ponències sobre l'àmbit educatiu, amb Josep Casanova De l'aula al carrer: jocs tradicionals i metodologies actives; Esther Cantillo Una trobada al voltant del joc i esport inclusiu; i Alberto González que va explicar una trobada de jocs populars i tradicionals a les escoles de Castelló.
Dins d'aquest àmbit vaig tenir l'oportunitat de presentar la comunicació Del senet al pachisi passant per l'alquerc. Una proposta didàctica per a treballar la història a partir dels jocs de tauler, basada en un seguit d'activitats de gamificació que duem a terme a l'Institut de Flix.
Va continuar la ponència de Rafel Folch que va exposar el treball que va l'IPEC en relació al joc i l'etnologia i, per acabar, Pere Lavega va fer una excel·lent conferència sota el títol El joc tradicional com a patrimoni cultural immaterial.
Diumenge la població de Sant Mateu va acollir el 1r Festival Maestrat Games que va esdevenir una mostra ben representativa de jocs tradicionals i populars. Va tenir lloc una trobada internacional de bitlles, amb la participació de 10 clubs.
Exhibició de jocs tradicionals aragonesos a càrrec de membres de la Federación Aragonesa de Juegos y Deportes Tradicionales.
 
Exhibició de dòlit (bòlit, bèlit...).
Els diferents campionats i concursos van anar acompanyats d'exposicions i d'un taller de construcció de joguines de canya. En el mateix espai es va poder adquirir el llibre Quina canya! Joguinetes.
Tot seguit veureu un seguit de vídeos de la jornada de Sant Mateu. 
El joc de la bandera


Joc de la gaiata, un dels molts jocs anomenats "juegos de bureo" per la Federació Aragonesa de Juegos y Deportes Tradicinoales.


Joc de la patata, proposat també per la Federación Aragonesa.


Aixecament de sacs organitzat per la Federación Aragonesa.


Cal felicitar la iniciativa de Joan Ortí, professor d'educació física i membre de l'associació La Tella, per donar continuïtat al I Congrés de Jocs en la Història, i cal felicitar-lo per l'organització, l'estructura dels diferents simposi i les activitats pràctiques proposades.

dissabte, 2 de novembre del 2019

XI Jornadas Nacionales de Juegos y Juguetes a Albarracín

El cap de setmana del 25 al 27 d'octubre Albarracín va acollir les onzenes Jornades Nacionals de Jocs i Joguets dedicades, en aquesta edició, als Jocs, joguines i activitats educatives i lúdiques per a la igualtat
Les jornades van iniciar-se amb un acte entranyable, la inauguració al Museu del Joguet d'Albarracín d'una nova sala, anomenada Sala Utoplía, i dedicada al pessebrisme amb figures cedides per Pedro Lavado Paradinas.
Tot seguit vam gaudir d'un interessant recorregut per les sales del museu acompanyats del seu director i artífex, l'Eustaquio Castellano. Tot un privilegi i un plaer poder fer aquesta visita de la mà d'una persona que durant pràcticament tota la seva vida ha anat recollint i col·leccionant un món màgic de jocs i joguines.


El dissabte va tenir lloc la jornada dedicada, com s'ha dit, als Jocs, joguines i activitats educatives i lúdiques per a la igualtat. A la presentació hi van asistir el mateix Esutaquio acompanyats pel President de la Comarca de la Sierra de Albarracín, Inocencio Martínez, així com el regidor de cultura de l'ajuntament de la localitat.
Tot seguit van presentar-se tot un seguit de variades comunicacions relacionades amb la temàtica. Pedro Lavado va fer la ponència sobre el pessebre: El Belén como objecto de juego e imaginación infantil.
Tot seguit va ser Maria Costa, de l'Instituto Tecnológico de Producto INfantil y Ocio (AIJU) qui va presentar una interessantíssima ponència que va mostrar els diversos perfils dels nens i nenes actuals en relació al futur del jocs. Realment una molt bona reflexió sobre cap on va el món dels interessos lúdics dels nostres xiquets i xiquetes.
Les pauses-cafè van resultar un moment idoni per a fer noves coneixences, reflexionar sobre alguns dels temes tractats, conèixer nous materials de joc, publicacions, jocs i joguines...
Les comunicacions van continuar amb l'Àngel Gómez, de l'Escola Autonòmica de Jocs Tradicionals de la Comunitat Valenciana que va reflexionar sobre les potencialitats que té el joc de bitlles de 6 de cara a treballar la igualtat i la socialització.
Una de les xerrades més esperades, si més no per mi, va ser la del musicòleg i constructor de joguines sonores Pepe Moltó que va presentar la comunicació Otros juegos de cañas en la época de Cervantes. Una conferència molt ben trenada a partir de textos de Miguel de Cervantes, amb demostració d'ús de diversos instruments i joguines musicals. 

L'amic Ricardo Pérez y Verdes, director del MELGA (Museo Etnolúdico de Galícia) va parlar-nos dels jocs de tauler gravats en diferents indrets de Galícia.
Y Carlos de la Villa, de la Asociación Cultural La Tanguilla de Aranda de Duero va reflexionar molt encertadament sobre les possibilitats que tenen els jocs tradicionals per a treballar la igualtat.
Per la meva part vaig presentar una experiència pedagògica realitzada a Ascó, a tres bandes entre l'associació cultural Lo Llaüt, l'institut de Flix i l'escola Sant Miquel de la localitat. Es tracta d'un recorregut lúdic pels carrers i places de la població adreçat a l'alumnat de cicle superior de primària i dinamitzada pels nois i noies de l'institut de Flix, que pretén donar a conèixer el patrimoni asconenc seguint, com a fil conductor, els jocs suposadament practicats ara fa quatre cents anys pels nens i nenes moriscs que vivien a la població.
Les jornades es van cloure diumenge amb una taula rodona on es va parlar de l'activitat duta a terme durant els 20 anys d'existència del Museu de Joguets d'Albarracín, i amb la participació entre d'altres de la Núria Valcárcel que, en qualitat de responsable dels tallers didàctics del museu, va presentar un seguit de materials editats darrerament.

Per acabar, Alicia Cirujeda, investigadora del Centro de Tecnología Agroalimentaria de Aragón, va presentar el seu llibre Diviértete con las plantas, y va dur a terme un divertit taller de jocs, instruments i altres manualitats emprant plantes.
Sols ens queda felicitar l'organització d'aquestes onzenes jornades per la iniciativa, i per donar continuïtat a un projecte tan ric i interessant com és el de reconèixer la importància del joc i la joguina.