Festa popular al voltant d'un arbre, aquest és el títol del quadre a l'oli, de 1560, que Jean Auguste Dominique obsequià a l'ajuntament de París cap al 1867. La curiositat és que hi trobem dos jocs ben coneguts: les birles i el flèndit.
divendres, 30 de setembre de 2022
Jocs al Museu Carnavalet de París (01)
d
dimecres, 21 de setembre de 2022
dilluns, 19 de setembre de 2022
La família!
Busca a la teva família! tot un repte on la confiança és un factor bàsic. Aquests jocs es van fer a l'inici de curs a l'institut de Flix.
dissabte, 17 de setembre de 2022
El nus
El joc del nus, ideal per entrar en comunitat! Jocs realitzats a l'inici de curs a l'institut de Flix.
dijous, 15 de setembre de 2022
Jocs per a conèixer-se
Els oficis!
dimarts, 6 de setembre de 2022
L’alquerc de Santa Maria del Mar
Una de les pedres de la coberta de Santa Maria del Mar és el testimoni d’un dels jocs medievals més populars. Gravada a la superfície hi ha una figura geomètrica feta amb quadrats i triangles rectangles que correspon al joc denominat alquerc, una espècie de tres en ratlla, però que es practicava, en aquest cas, amb quatre fitxes.
Aquests
taulers traçats a les pedres és habitual trobar-los als temples de l’edat
mitjana. L’alquerc de Santa Maria del Mar està situat a la barana de la coberta
superior de la basílica, al costat que correspon al carrer dels Sombrerers.
Desafortunadament, no forma part de l’itinerari de les visites guiades que
poden fer-se al terrat i,
per tant, el públic no pot veure’l.
També hi ha taulers semblants al claustre de la catedral de Barcelona, tot i que alguns estudiosos creuen que en lloc d’un alquerc, també podria ser un patró de mesures fet servir pels constructors medievals.
De vegades, aquests taulers eren gravats fins i tot a les llambordes dels carrers, tal com ho testifica el que va ser trobat a les restes arqueològiques del Born.
Els alquercs tenien diferents mides. El nombre de quadrats i triangles podia augmentar en funció de la dificultat. En el cas del que es pot observa a Santa Maria del Mar, es tractaria d’un alquerc dels denominats del XII. El que s’ignora és si l’emplaçament al terrat era l’original o la pedra hi va anar a parar perquè va ser reutilitzada, una cosa habitual a les obres medievals.
L’alquerc també era molt popular entre els treballadors dels edificis gòtics, de manera que es podria haver gravat el tauler en una pedra situada inicialment en alguna zona de descans i posteriorment utilitzada a la coberta.
Tampoc no es
pot descartar que l’alquerc de la teulada fos una manera discreta de jugar,
lluny de la mirada dels supervisors de les obres. En qualsevol cas, si en teniu
l’oportunitat, val la pena pujar a la coberta de la basílica i contemplar
aquest
genuí avantpassat del tres en ratlla.
Xavi Casinos / La Vanguàrdia (agost
2022)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
