Fones d'espart

 

A Còrdova podeu trobar, encara, artesans de l'espart que mostren el seu art als vianants. Aquests es concentren, en particular, al voltant del Mercat de la Corredera, a la plaça de las Cañas. És, la seva, una feina laboriosa i tranquil.la, on les mans de l'experiència creen objectes de tota mena. Entre aquests no us serà difícil trobar fones fetes amb aquest element vegetal.

Dónde fueres... Les joguines, reflex de la societat

Aquests vestits d'una botiga de Còrdova són reflex de la societat! 

Jocs als Palaus Nassarites de l'Alhambra

Els palaus Nassarites de l'Alhambra de Granada no sols mostren l'extraordinari treball arquitectònic d'aquell temps, també conserven, en diferents espais dels palaus, obres i peces relacionades amb la cultura lúdica. 

Un bon exemple és el quadre "Ayuntamiento viejo de Granada" (1873) del pintor reusenc Marià Fortuny i Marsal (1838-1874) on, si mirem amb atenció, descobrim tres nens que juguen amb pilores, cavallets, carros i nines.

Al sostre d'un d'aquests palaus trobem, entre d'altres frescs, una escena medieval on, entre d'altres, es veu una parella davant un escaquer que, curiosament, no presenta fitxes de joc (no sabem si es tracta d'unes dames o un joc d'escacs). 

A la planta baixa del Palau de Carles V hi trobem el museu dedicat a la cultura i a l'art hispano-musulmà. Aquí hi veurem diverses joies lúdiques, com ara un joc de tauler que per un costat és escaquer i per l'altra un joc de taules -semblant al backgammon-.

I en particular jo vaig xalar amb tot un seguit de petites peces de terrissa, xiulets, figures d'animals i peces de fireta dels segles XIV al XVI.

Boles i bombolles a Granada

Viatjant sempre alerta amb els jocs i les joguines que pots trobar-te! Aquí us deixo un parell d'exemples: carrer Rueda Bolas de Granada -per què serà?- i nens perseguint bombolles de sabó al voltant de la font de los Gigantones, a la plaça Bib-Rambla de la mateixa localitat. 

20è TRADIJOC, trobada intercomarcal de jocs tradicionals

El passat dijous 14 de maig Batea va acollir la 20a edició del TRADIJOC, la trobada intercomarcal de jocs tradicionals de la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, que enguany amplia el seu abast amb la participació, per primera vegada, d’un centre educatiu de la comarca del Priorat, l’Institut Escola Corbatera, de Cornudella de Montsant.

L’acte va reunir més de 300 alumnes de 1r d’ESO i d'altres cursos, que feien les funcions de monitors dels jocs, així com professorat i membres de la comunitat educativa dels centres participants, en el marc d’una jornada lúdica i formativa que promou la convivència, la coneixença mútua i el valor educatiu del joc tradicional com a element cohesionador del territori.

El TRADIJOC és una iniciativa impulsada pel professorat dels departaments d’Educació Física dels instituts de Flix (Institut de Flix), Móra d’Ebre (Institut Julio Antonio, Col·legi Santa Teresa i CEE Jeroni de Moragas), Gandesa (Institut Terra Alta), Batea (Institut Escola Mare de Déu del Portal), Móra la Nova (Institut Escola 3 d’Abril) i Cornudella de Montsant (Institut Escola Corbatera). Aquest gran festival de jocs tradicionals compta, a més, amb el suport de l'associació cultural Lo Llaüt d'Ascó -membre de l'AEJeST- i del CERE.

L’objectiu de la trobada és reunir anualment tot l’alumnat de 1r d’ESO dels centres participants en una jornada compartida que afavoreixi la pràctica i la difusió dels jocs tradicionals i populars, tot potenciant valors com la integració, el respecte, la solidaritat i la tolerància, així com el coneixement i la recuperació del patrimoni lúdic del territori.
La dinamització de les activitats, com hem dit, va anar a càrrec de 59 alumnes de 3r i 4t d’ESO, i una vintena de guies de 2n d’ESO de l’Institut Escola Mare de Déu del Portal, de Batea, que van assumir el rol de monitors i monitores, juntament amb prop de 25 docents acompanyants.

Després de dinou edicions celebrades, el TRADIJOC s’ha consolidat com un projecte educatiu de referència al territori, amb un recorregut que ha permès la participació de més de 4.600 nois i noies al llarg dels darrers anys. El projecte manté la voluntat inicial d’educar a través del joc, posant en valor el joc tradicional com a eina pedagògica i cultural de primer ordre.

Aquesta 20a edició del TRADIJOC vol ser, alhora, una celebració del camí recorregut i un estímul per continuar avançant en projectes educatius compartits que enforteixin els vincles entre centres, comarques i comunitat educativa.

Fem safareig!

El diumenge 10 de maig, Ascó, va acollir el projecte itinerant “Fem safareig”, ideat pel CERE i que va comptar amb la col·laboració de l’ajuntament. El projecte té per objectius, entre d’altres, vindicar aquests antics espais de feina d’ús exclusiu, pràcticament, femení, destacant la importància que tenien com a punt de trobada, de relacions socials entre les dones que permetien consolidar forts lligams entre elles, compartint pensaments, dubtes, secrets, xafarderies... Però també té per objectiu reconèixer i valorar aquest patrimoni etnològic com a part fonamental de la vida a la Ribera d’Ebre i de la nostra història compartida.

Aquest projecte que, com hem dit, és itinerant pels pobles de la comarca i d’altres que ho sol·licitin, s’estructura a partir d’una exposició de fotografies antigues de safareigs, en blanc i negre, extretes de l’Arxiu Comarcal de la Ribera d’Ebre (ACRE), i sempre es complementa bé sigui amb una xerrada, un concert, un taller... En aquesta ocasió vaig tenir l’oportunitat de fer un taller de joguets amb elements de l’entorn natural. Va ser una activitat molt agradable i enriquidora ja que no sols hi va participar canalla, ajudats per adults, sinó que també vam tenir ocasió de gaudir de la presència de gent més gran que va confirmar l’elaboració ancestral d’aquest tipus de joguines alhora que es va animar a fer-ne d’altres. Tota una experiència compartida que, un cop més, confirma que el joc i la joguina són un llenguatge universal que no entenen d’edat, gènere o condició.

El taller va consistir en presentar tot un seguit de joguets fets o obtinguts de l’entorn natural del voltant del riu (petxines, catxurros, còdols, escopetes de canya...), i una part pràctica amb l’elaboració de barquetes de fulla de canya i de sèpia, nunuts i nines fetes amb canya, alhora que vam poder fer alguna partida de bòlit -recordem que, sovint, en fer-se malbé la pala que s’utilitzava per a rentar la roba era recuperada per la canalla per a jugar a aquest joc-.