Detall exposició L'univers dels jocs i els joguets populars: Les joguines musicals

Vitrina dedicada a mostrar una mica la varietat de joguines musicals d'arreu del món. Fixeu-vos, en primer pla, la curiosa carraca en forma de metralleta.

 

     

Lloc: Museu de les Terres de l'Ebre, a Amposta  

Dates: del 4 de desembre al 28 de febrer de 2021  

Contingut: més de 450 jocs i joguets populars de la col·lecció de Biel Pubill

Vetaina cap a Zamora

De camí cap a Zamora Vetaina va aturar-se a Toro, a donar un cop d'ull!!! La ciutat, tot s'ha de dir, no té gaire encant -per no dir cap-, els carrers no tenen vida, les cases "cauen" de velles i mal conservades, i per tot arreu hi ha cartells de "en venda"! Ara bé, sí que cal destacar una joia del romànic, la Col·legiata de Santa Maria La Mayor.

En particular destaquen els ornaments de les arquivoltes de les dues grans portalades. Una exterior, i l'altre interior. L'exterior és un llibre obert per a repassar i conèixer el tipus d'instruments que hi havia als segles XIII-XV.

I la portada interior, recentment netejada, ens mostra com eren de decorades i pintades les portalades d'aquestes grans construccions religioses. És realment excepcional.

Al contrari de Toro, Zamora és una ciutat amb més encant, arreglada i cuidada, amb un casc antic net i amb un patrimoni arquitectònic importantíssim, en particular amb esglésies romàniques. 

 

Església romànica de San Juan, amb al monument al Merlú.

Detall d'elementsornamentals

Catedral i castell, del s. XI.

Ara, el què té un atractiu especial són les "aceñas" -molins d'aigua- que des del mirador de la muralla es poden veure a diferents indrets a costat i costat del Duero. Són construccions curioses, adaptades per a resistir les crescudes del riu i pensades per a fer el més fàcil possible les diferents tasques que es feien a les aceñas.

Carraus i matraques per donar... però no per vendre

Jacinto San José és un jubilat d'Urueña aficionat a treballar la fusta que des de fa una colla d'anys es distreu fent carraus i matraques de tota mena al seu petit taller. Quan algú truca a casa seva -situada casualment a tocar del carrer Bolinche- i demana per ell ja intueix què deuen voler: carraus!!!

I és que des de fa una pila d'anys que a tothom que hi va i li demana li regala un carrau. I ja pots insistir en demanar-li preu o voler-li pagar que ell, res de res, té els carraus per adonar, però no per a vendre!!!

És fascinant el petit món que s'ha creat entre quatre parets a tocar de la "cotxera" de la gran casa situada al centre d'Urueña. Hi ha ferramentes de tota mena ben col·locades i ordenades, i pel sostre, aquí i allà, apilades trobem carraques i més carraques.

Comenta que la seva especialitat és fer carraus, i que en té de repartits per tota la península però que, curiosament, no n'hi ha cap dels seus a la col·lecció de la Fundació Joaquín Díaz que es troba a la mateixa localitat!!! Amb tot, també s'ha atrevit a fer altres petites joguines més o menys complicades com ara espases, figures d'animals i fins i tot les conegudes "gallines menjadores".

Un plaer poder compartir una estona amb aquest artesà del tot altruista i veure la mirada viva i il·lusionada quan parla de les seves creacions. Recordeu, "carraus i matraques per a donar... però no per a vendre!!"

Col·lecció de la Fundación Joaquin Díaz

 

La Fundación Joaquin Díaz és un referent en relació a la recerca, conservació i difusió de la música popular i tradicional, tant en el vessant instrumental i d'objectes sonors com d'arxiu de partitures i fons sonor. És per això que és una visita obligada per als qui ens agrada la música, i un lloc de referència i de visita obligada per a trobar joguinetes i instruments populars senzills.

Passejar per les sales és un plaer per la vista i una invitació a fotografiar, apuntar i preveure quan podrem construir aquella flauteta, aquell carrau o aquella pandereta. 

Precisament de carraus i matraques en tenen una mostra extraordinària, amb models de tota mena.  

I no menys extensa és la mostra de castanyoles i altres elements sonors populars, alguns d'ells d'infantils, com ara panderetes, sonalls, castanyetes...

I encara ens deixem tota aquella varietat d'instruments de corda com les violes. 

I encara ens deixem tota aquella varietat d'instruments de corda com les violes. 

Com deia a l'anterior entrada del bloc, vam tenir ocasió de fer la donació del nostre llibre Quina canya! Joguinetes per a l'arxiu de la Fundació, la qual cosa ens honora ja que pensem que el nostre treball és una humil contribució al coneixement i difusió dels instruments populars infantils.  

Activitats i jocs per al confinament (52): el xiulet de fleix metàl·lic

El d'avui és un taller complicat. Es necessiten eines adequades per a doblegar bé el fleix metàl·lic, una mica de traça i de força. En tot cas, és un projecte que podeu plantejar fer amb algú adult. 
En principi necessitem alicates, un caragol de banc i, evidentment, el fleix metal·lic -amb 12 centímetres n'hi ha suficient.

Tallem un tros del fleix d'una mida una mica més gran que l'amplada -la fotografia us dóna referències-.

Amb les alicates dobleguem primer un costat d'aquest tros i després l'altre.

Ara treballarem amb el tros llarg del fleix. Li hem de donar la forma corba típica dels xiulets. És potser la part més complicada ja que dependrà de les eines que tinguem. El caragol de banc és molt útil:

Ara procedirem al muntatge de les dues peces:

Passem la peça petita pel mig de la part allargada del xiulet, deixant les "pestanyes" per la par de davall.

Tot seguit les tanquem bé.

Ara toca tancar la part de davant del xiulet per tal d'evitar que caigui aquesta peça petita. Per això dobleguem cap a baix aquesta punta.

I ja tenim el xiulet. Una observació, per tal que funcioni el vostre xiulet heu d'agafar-lo amb entre els dits polze i índex, tancant els costats oberts, i a xiular!!!!