L'alumnat de 1r d'ESO de l'institut de Flix ha dut a terme un taller d'obtenció d'ascles de sílex. L'objectiu era adonar-se de l'esforç i la duresa d'aquesta tasca alhora de comprovar les característiques del sílex.
dijous, 17 de novembre del 2022
Taller de prehistòria
dilluns, 14 de novembre del 2022
El joc del caçador!
Si aneu a la muntanya amb una bona colla i us ho voleu passar genial... aquest és el joc que buscàveu: Caçador!!!
Cal buscar algun indret on hi hagi marges o matolls prou grans que permetin amagar-se. I si feu el joc de nit, encara més emocionant i divertit!
dissabte, 29 d’octubre del 2022
Petanca amb còdols i pinyes
Qualsevol material de l'entorn natural és susceptible de ser utilitzat per a joc. La infinitat de còdols i pinyes que trobem a les senderes de la Serra de Montsant han estat font d'inspiració per l'alumnat de l'institut de Flix que ha improvisat una partida de petanca.
divendres, 28 d’octubre del 2022
Barqueta d'escorça de pi
Barqueta d'escorça de pi que navega per les fonts de les ermites de Sant Antoni i Santa Magdalena d'Ulldemolins.
dijous, 27 d’octubre del 2022
Exposició JOGUETS I ESCRIPTORS. 40 anys del Museu del Joguet de Catalunya
El
Museu del Joguet de Catalunya/Figueres es
complau a convidar-vos a la inauguració de l'exposició JOGUETS
I ESCRIPTORS 40
anys del Museu del Joguet de Catalunya
L'acte
tindrà lloc el proper dissabte 5 de novembre a les 12
h.
Intervindran
Josep Maria Joan Rosa, director del Museu del Joguet de Catalunya,
Ferran Burguillos Martínez, gerent de Biblioteques de Barcelona,
Izaskun Arretxe Irigoien, directora de la Institució de les Lletres
Catalanes, Jordi Masquef Creus, diputat en representació de la
Diputació de Girona i clourà l'acte Julià Guillamon, comissari de
l'exposició.
Joguets i escriptors s’inscriu en el marc de les commemoracions dels 40 anys del Museu del Joguet de Catalunya. L’exposició, comissariada per Julià Guillamon, estableix un joc de correspondències fascinant, ple de sensibilitat, entre textos literaris i joguets, en la que s’exhibeixen joguets de la col·lecció del Museu combinats amb textos d’autors i autores catalans clàssics com Maria Mercè Marçal, Joan Perucho, Eugeni d’Ors, Joan Brossa, Rosa Maria Arquimbau, Josep Palau i Fabre, Montserrat Roig, Lluís Permanyer, Víctor Català, Pere Calders, Joan Fuster, Robert Saladrigas, Francesc Trabal, Jaume Melendres, Maurici Serrahima i Maria Aurèlia Capmany.
Les
exposicions van acompanyades d’un llibre-catàleg amb edició a
cura de Julià Guillamon, que ha efectuat la selecció de textos i
dels jocs i joguets dels fons del Museu, amb fotografies de Ramiro
Elena i disseny d’Àngel Uzquiano. El llibre neix de la
col·laboració́ entre Biblioteques de Barcelona, Publicacions de
l'Ajuntament de Barcelona, la Institució́ de les Lletres Catalanes,
la Diputació de Girona i el Museu del Joguet de Catalunya.
Aquesta
exposició es celebra simultàniament amb una altra de
complementària, que amb el mateix nom, es presenta a la Biblioteca
Jaume Fuster de Barcelona i que mostra altres fragments literaris i
imatges de jocs i joguets de grans dimensions dels fons del Museu del
Joguet fotografiats per Ramiro Elena.
Barcelona:
L’exposició Joguets i Escriptors romandrà oberta a la Biblioteca Jaume Fuster del barri de Gràcia de Barcelona del dijous 20 d’octubre al 15 de gener de 2023.
La presentació del llibre-catàleg Joguets i Escriptors tindrà lloc el dijous 24 de novembre a les 19 h a la Biblioteca Jaume Fuster.
Figueres:
L’exposició Joguets i Escriptors romandrà oberta a la Sala Oberta del Museu del Joguet de Catalunya del 5 de novembre al 7 de gener de 2023
La presentació del llibre-catàleg Joguets i Escriptors tindrà lloc el dijous 1 de desembre a les 19 h a la Sala Brossa-Frègoli del Museu del Joguet de Catalunya.
dilluns, 24 d’octubre del 2022
diumenge, 23 d’octubre del 2022
Toponímia de Vilafranca del Penedès: Toponímia juganera: la rutlla, el mall, la pilota
El
joc ha ocupat bona part de la vida de l’home, des que és sàpiens.
Totes les cultures l’han integrat en el seu ritme de vida. Hi ha
determinats jocs que necessiten espais amplis i que la seva pràctica
mantinguda en el temps ha provocat que hagin deixat rastre en la
toponímia tradicional. A Vilafranca del Penedès tenim constància
de diversos noms de lloc que deuen el seu origen al joc que es
practicava. Són noms que es repeteixen a tot el Penedès i a tot
Catalunya, cosa que fa pensar que devien ser molt estesos i populars.
Així com ara tots els pobles tenen un camp de futbol, una pista de
bàsquet, etc., és probable que en temps antics tots tinguessin
trinquets o esplanades per jugar al mall, la pilota, la rutlla, etc.
Vegem quins són aquests noms i quins jocs s’hi practicaven.
A la partida del Joc de la Rutlla es devia jugar a la rutlla, òbviament. Segons qui ho explica, aquest joc consistia a fer córrer un cèrcol amb la mà o un pal curt, o també era un joc de tir al blanc. El nom ja es feia servir (i, per tant, s’hi devia jugar) el 1500, si fem cas d’aquesta referència extreta d’un capbreu: “cami que va del portal den Soler al Joch de la rutlla”. I en tenim més: "lo cami real que va de la present vila [Vilafranca] a la ciutat de Barcelona per lo Joch de la Rulla”; “camí del portal de la Font al Joch de la Rulla” -capbreu de 1632-). El Joc de la Rutlla devia ser un lloc extramurs, actualment a la confluència dels carrers Dos de Maig i Pines, és a dir, entre el portal d'en Soler i el convent de Santa Clara, prop del camí de Barcelona. Però segons aquesta cita, tal vegada era més extensa, tocant al pont del Carril (o potser era un altre espai per jugar-hi?): "partida antiguament dita lo Joch de la Rutlla per ahont passa vuy la carretera nova que va de V. a Barcelona" (capbreu 1778/97). A partir del 1781 el nom desapareix de la documentació, però no vol dir que no es deixés de jugar.
Un altre joc practicat en espais oberts era el joc del mall. Segons el Diccionari Català Valencià Balear, és un “Joc que es juga amb botxes, donant-los impuls amb una maça [un mall]”, que s’havien de fer passar per sota d’uns cèrcols clavats a terra. Calia una extensió de terreny considerable, uniforme. Aquest espai de joc i els voltants constituïen la partida del Joc del Mall, documentada els segles XVIII i XIX. Sembla que era entre el portal de Nostra Senyora, el convent de Santa Clara i la carretera de Barcelona. Coincideix amb la partida del Joc de la Rutlla, si bé aquest nom és més antic: "Joch del Mall antes dit lo Joch de la Rulla” (capbreu de 1703/04).
És curiós, tot i que no en tenim més informació, que cap al 1652 es prohibís jugar "a les bitlles, pilota, a pal, ni a mall ni a rampeu" (Vidal, 2008:220), però és evident el costum va perviure uns quants anys més. Es confirma amb aquesta cita tan interessant d’un capbreu del 1703: "Joch del Mall [que termena] a solixent ab lo camí que va del portal de la Font passant devant Santa Clara y entre al principi deahont comensan los jugadors a picar las bolas quan jugan al Mall". És possible que amb l’expansió urbanística al mall s'hi hagués de jugar a altres punts del terme, perquè trobem referències de la segona meitat del segle XIX que el nom el situen en una altra banda, cap a la creu de Santa Digna: "en la carretera de Vilanova, quasi davant d’ahont es avuy la fundició del Cirera, en qual punt existí en lo temps vell lo “joch del mall" (Labriego 15/09/1887) i "punto denominado La Creu de Mosén Llaurador [creu de Santa Digna] o Joch del Mall para destinar-lo a ser ocupado a la prolongación de la calle del Comercio con su anchura de 12 metros desde el punto en que cruza el camino del Sepulcro o del Molí den Rovira" (acta del ple del 22/05/1894).
Finalment, l’amic Vicenç Carbonell ens fa arribar una referència d’un altre joc/topònim: el Joc de Pilota. En una escriptura notarial del 1842 troba el següent: «lo Arrabal del Portal de Nostra Señora y devant de lo joch de la pilota de dita Vilafranca, que antes hi havia, y en lo dia no es viste [no es veu?]”. En moltes altres poblacions, l’espai on es jugava (i encara es juga ara) a pilota amb la mà o una raqueta encara avui es coneix com el trinquet.
Dèiem al principi que l’existència d’aquests espais de trobada lúdica i comunitària s’evidencien a través de topònims a moltes poblacions. A la Bisbal i a la Geltrú hi ha el Joc de Pilota; a Sant Cugat Sesgarrigues, el Joc del Mall; a Torrelles, el joc dels Trucs (informació de Vicenç Carbonell). I a tot Catalunya: el Joc de Boles a Forallac, Baix Empordà; el Joc de l’Oca al Bruc, Anoia; el Joc de Pilota a Vandellòs, l’Hospitalet de l’Infant, la Pobla de Lillet i la Vall de Boí; etc. («Toponímia recreativa. Una visió diferent dels noms de lloc de Catalunya», Assumpta Lleonart i Orri.
Article de Santi Arbós extret de toponimiavilafranca.blogspot.com - 22 octubre 2022.
A la partida del Joc de la Rutlla es devia jugar a la rutlla, òbviament. Segons qui ho explica, aquest joc consistia a fer córrer un cèrcol amb la mà o un pal curt, o també era un joc de tir al blanc. El nom ja es feia servir (i, per tant, s’hi devia jugar) el 1500, si fem cas d’aquesta referència extreta d’un capbreu: “cami que va del portal den Soler al Joch de la rutlla”. I en tenim més: "lo cami real que va de la present vila [Vilafranca] a la ciutat de Barcelona per lo Joch de la Rulla”; “camí del portal de la Font al Joch de la Rulla” -capbreu de 1632-). El Joc de la Rutlla devia ser un lloc extramurs, actualment a la confluència dels carrers Dos de Maig i Pines, és a dir, entre el portal d'en Soler i el convent de Santa Clara, prop del camí de Barcelona. Però segons aquesta cita, tal vegada era més extensa, tocant al pont del Carril (o potser era un altre espai per jugar-hi?): "partida antiguament dita lo Joch de la Rutlla per ahont passa vuy la carretera nova que va de V. a Barcelona" (capbreu 1778/97). A partir del 1781 el nom desapareix de la documentació, però no vol dir que no es deixés de jugar.
Un altre joc practicat en espais oberts era el joc del mall. Segons el Diccionari Català Valencià Balear, és un “Joc que es juga amb botxes, donant-los impuls amb una maça [un mall]”, que s’havien de fer passar per sota d’uns cèrcols clavats a terra. Calia una extensió de terreny considerable, uniforme. Aquest espai de joc i els voltants constituïen la partida del Joc del Mall, documentada els segles XVIII i XIX. Sembla que era entre el portal de Nostra Senyora, el convent de Santa Clara i la carretera de Barcelona. Coincideix amb la partida del Joc de la Rutlla, si bé aquest nom és més antic: "Joch del Mall antes dit lo Joch de la Rulla” (capbreu de 1703/04).
És curiós, tot i que no en tenim més informació, que cap al 1652 es prohibís jugar "a les bitlles, pilota, a pal, ni a mall ni a rampeu" (Vidal, 2008:220), però és evident el costum va perviure uns quants anys més. Es confirma amb aquesta cita tan interessant d’un capbreu del 1703: "Joch del Mall [que termena] a solixent ab lo camí que va del portal de la Font passant devant Santa Clara y entre al principi deahont comensan los jugadors a picar las bolas quan jugan al Mall". És possible que amb l’expansió urbanística al mall s'hi hagués de jugar a altres punts del terme, perquè trobem referències de la segona meitat del segle XIX que el nom el situen en una altra banda, cap a la creu de Santa Digna: "en la carretera de Vilanova, quasi davant d’ahont es avuy la fundició del Cirera, en qual punt existí en lo temps vell lo “joch del mall" (Labriego 15/09/1887) i "punto denominado La Creu de Mosén Llaurador [creu de Santa Digna] o Joch del Mall para destinar-lo a ser ocupado a la prolongación de la calle del Comercio con su anchura de 12 metros desde el punto en que cruza el camino del Sepulcro o del Molí den Rovira" (acta del ple del 22/05/1894).
Finalment, l’amic Vicenç Carbonell ens fa arribar una referència d’un altre joc/topònim: el Joc de Pilota. En una escriptura notarial del 1842 troba el següent: «lo Arrabal del Portal de Nostra Señora y devant de lo joch de la pilota de dita Vilafranca, que antes hi havia, y en lo dia no es viste [no es veu?]”. En moltes altres poblacions, l’espai on es jugava (i encara es juga ara) a pilota amb la mà o una raqueta encara avui es coneix com el trinquet.
Dèiem al principi que l’existència d’aquests espais de trobada lúdica i comunitària s’evidencien a través de topònims a moltes poblacions. A la Bisbal i a la Geltrú hi ha el Joc de Pilota; a Sant Cugat Sesgarrigues, el Joc del Mall; a Torrelles, el joc dels Trucs (informació de Vicenç Carbonell). I a tot Catalunya: el Joc de Boles a Forallac, Baix Empordà; el Joc de l’Oca al Bruc, Anoia; el Joc de Pilota a Vandellòs, l’Hospitalet de l’Infant, la Pobla de Lillet i la Vall de Boí; etc. («Toponímia recreativa. Una visió diferent dels noms de lloc de Catalunya», Assumpta Lleonart i Orri.
Article de Santi Arbós extret de toponimiavilafranca.blogspot.com - 22 octubre 2022.
dimarts, 18 d’octubre del 2022
Joc d'alquerc al claustre del Monestir de Poblet
Al claustre del Monestir de Poblet no s'escapa d'haver estat, en un moment o altre de la seva història, espai de joc. En un dels finestrals de la cara sud hi trobem, força malmès, un tauler d'alquerc de mala factura. Es fa difícil pensar, en aquest cas, que es tracti d'un tauler massa antic, i tot fa pensar que possiblement hagués estat fet durant el llarg període posterior a la desamortització en què el monestir fou abandonat.
dissabte, 15 d’octubre del 2022
Joc de tauler a l'exterior de l'esglesia de Santa Maria de Montblanc?
La visita a la magnífica església de Santa Maria de Montblanc, al bell mig del casc històric, ja val una escapada. A més, però, podem parlar de troballa lúdica localitzada a l'exterior de la façana? Si bé no puc concretar de quin tipus de joc es tractaria, dóna la sensació que molt possiblement estaríem parlant d'un joc de tauler tipus alquerc o marro, pixo, cago, tot i que desconegut donat que presenta 12 petits forats, ideals per a posar-hi les fitxes d'un joc. Tot un misteri per acabar de donar sentit a aquesta troballa lúdica!
dissabte, 8 d’octubre del 2022
Taller de construcció de joguines de canya al FES
A partir del llibre Quina canya! Joguinetes, hem dut a terme una petita exposició de joguines i instruments populars fets amb aquest material i, paral·lelament, hem fet un taller de construcció d'algunes d'aquestes joguinetes durant el matí i la tarda del dissabte. Un dissabte molt ben aprofitat on ha participat moltíssima canalla! Esperem tornar-hi a la propera edició!
divendres, 30 de setembre del 2022
Jocs al Museu Carnavalet de Paris (06)
Festa popular al voltant d'un arbre, aquest és el títol del quadre a l'oli, de 1560, que Jean Auguste Dominique obsequià a l'ajuntament de París cap al 1867. La curiositat és que hi trobem dos jocs ben coneguts: les birles i el flèndit.
Jocs al Museu Carnavalet de París (01)
d
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
