Als carrers
de Bahar Dar, al nord d’Etiòpia, trobem un joc que he anomenat "flèndit de
pedres sense persecució" i que s’assembla força al de l’anterior entrada.
Aquí hi jugaven nens i nenes, indistintament, en un carreró curt d’uns 6 metres d’amplada. El joc és un enfrontament individual contra un contrari. Des d’un costat del carrer, a tocar de la paret, un jugador llança una pedra intentant acostar-se al màxim, sense passar-la, a una ratlla traçada a l’altre costat de carrer.
L’altre jugador fa el mateix. Qui s’hagi acostat més a la ratlla té el privilegi d’anar a cavall.
Des d’aquesta posició llança una pedra ara en direcció al lloc des d’on havien tirat la pedra inicial.
El jugador que fa de cavall ha d’intentar tocar la pedra. Si ho aconsegueix el genet baixa del cavall, contràriament, el cavall ha de portar a l’esquena al seu company de joc fins a l’altre costat de carrer.