El divendres 19 d’agost i dins del
programa d’actes de la festa major d’Ascó 2011 va tenir lloc la Festa al riu,
organitzada pel Club Nàutic Ascó amb la col·laboració i suport del Club Nàutic Flix.
Antecedents
(...) Cap als vols de
mig matí
festejant als Sants
Patrons,
solemnes misses
cantades,
motets en les
Processons;
cridòria en les curses
de forca, ciclista, a peu...
en la plaça de
l'Església
la sardana i jota arreu
succeint-se s'agermanen,
infantils i variats
jocs;
i com a final de festes
magnífic castell de
focs. (...)
Els versos de Carmel Biarnés apareguts al pregó de festa Major de 1951 ens
donen pistes dels jocs que ara fa més de mig segle gaudien els asconencs durant
les festes majors. Fa referència particularment a les curses pedestres,
ciclistes i a les de la forca -en aquest moment fetes dalt d’animals que més
endavant van ser substituïts per motocicletes i bicicletes-. Ens parla també de
jocs infantils (cucanyes) però no assenyala activitats al riu. Això ens fa dubtar
sobre quin deuria ser el paper real de les activitats lúdiques al riu al poble
d’Ascó.
Consultats nombrosos programes de festa del nostre poble resulta difícil
trobar referències a jocs, proves o concursos al riu. La més antiga és també de
Carmel qui a l’article Examen a la Festa
Major, aparegut a La Voz de Flix -núm. 5 (p. 14-15) 15 d’agost de 1974- assenyala:
Abans quan es celebrava la Festa Major per Sant Miquel el 29 de setembre,
al riu es feia molta cosa: soltada de patos, pal ensabonat, natació... I ara
que es celebren en ple estiu i al fort de el calor, res de res. El primer dia
de festes després de la Missa i Processó no hi ha res de res, bé prou podia
haver-se fet quelcom al riu...
En un altre article publicat
al programa de la festa major de 1990 titulat Reculls de la nostra festa major s’assegura que l’any 1952, el segon dia de la festa, es va fer una cursa de rucs a la carretera, amb l’albardó
al revés, i a l’últim dia festa aquàtica amb el pal ensabonat, proves de
natació i cursa de l’ànec.
Si bé no he pogut confrontar aquesta informació, a jutjar pels comentaris
dels veïns més grans amb qui he parlat que diuen tenir un record molt difuminat
d’aquestes activitats, i a partir dels programes de festa consultats on no
apareix cap referència a pràctiques lúdiques al riu –els més antics corresponen
a 1940 i 1946-, per tot plegat hauríem de parlar amb cautela de tradició i, en qualsevol cas, parlaríem d’una
pràctica no gaire usual o poc tradicional dins el marc de la nostra festa
almenys en posterioritat al conflicte del trenta sis.
A partir d’aleshores les úniques referències les trobem en alguns programes
de principis dels vuitanta. Justament l’any 1984 es va organitzar el “rescat
del Riu Ebre per a la Festa Major amb la celebració d’espectaculars curses de
piragües de totes les modalitats amb participació de clubs de tota Catalunya”.
L’any 1985 va continuar amb la Gran festa del Riu, organitzada pel Club Nàutic,
amb travessa del riu, piragües i llançament d’ànecs, i es va acabar aquest
tipus d’activitats el 1986 on, a més, es va organitzar un concurs d’enginys per baixar el riu.
La
recerca fotogràfica també ha resultat infructuosa. No hem pogut localitzar
fotografies antigues d’aquests tipus de jocs al riu i solament hem trobat
quatre imatges dels anys vuitanta on sembla que es du a terme la travessa del
riu nedant.
En
els darrers anys les úniques activitats esportives i lúdiques que ha viscut
Ascó de cara al riu han estat relacionades amb la pesca i, des del 2001, amb
les baixades de muletes i pontones organitzades pel Consell Comarcal de la
Ribera d’Ebre en el marc de la festa de l’Onze de Setembre.
2011 recuperació
o punt de partida. Desenvolupament de la Festa al riu
La primera prova va iniciar-se
passades les sis de la tarda. Les protagonistes van ser les pontones o muletes
de Flix i Móra que van fer una primera mànega classificatòria tant en categoria
masculina com femenina. La sortida es va fer a l’alçada del pont i les
embarcacions van baixar fins a fer la ciavoga a dues boies situades pocs metres
abans de la illeta de davant la capelleta del Carme. De tornada, remuntant el
riu, es va situar l’arribada al pas de barca.
A continuació va ser el torn del pal
ensabonat. La llarga filera de joves disposats a passar per damunt del pal va
permetre veure nombroses caigudes que van fer esclafir de riure la gernació que
s’havia convocat al marge dret de l’Ebre. Finalment els cinc premis se’ls van
endur els experimentats joves flixancos que lliscant damunt el pal no van tenir
rivals –val a dir que sol hi va participar una noia, l’asconenca Laia Hernández
a qui felicitem!-.
Tot seguit va tocar el torn a les
eliminatòries de piragua. Els concursants, que sortien una mica més amunt de l’actual
embarcador, remaven a favor de la corrent fins a pocs metres abans d’arribar a
la illeta, a l’alçada de l’antic molí fariner, on envoltaven una boia i
remuntaven a contracorrent fins arribar a l’alçada de l’antic pas de barca, a pocs
metres de l’embarcador.
A aquestes eliminatòries va seguir
la cursa de natació. Hi va participar una quinzena llarga de nadadors que van
baixar seguint la corrent del riu un centenar de metres.
Aquesta prova va donar
pas a les finals de les curses de piragües i pontones.
Com a cloenda de la festa al riu es
van llençar, des de dues petites embarcacions, melons i síndries que per la
corrent de l’Ebre els nostres joves van tenir feina en agafar.
Penso que va ser un encert programar
aquesta activitat. Va estar molt ben organitzada, lligant molt bé les diferents
proves per tal que el públic no es cansés i fossin realment amenes i divertides.
És d’aquelles festes que voldríem es consolidés en el futur, i qui sap si això
permetria no sols arranjar i millorar la façana fluvial d’Ascó sinó també
potenciar activitats esportives a la vora de l’Ebre.