dissabte, 29 de gener del 2011

Guixot de 8 a Caramella

La revista de música i cultura popular Caramella, en el seu número 24 corresponent als mesos de gener a juny de 2011, dedica el monogràfic a la jota i hi trobem, per tant, constants referències a les Terres de l'Ebre i a Ascó.
Però avui no toca parlar de jota sinó de jocs. És així com a la secció Oficis i artesans l'Aleix Cardona i la Montserrat Solà ens presenten una llarga entrevista amb Joan Rovira, el fundador de Guixot de 8 i creador de la majoria de jocs que aquesta empresa de Tona fa amb material reutilitzat. D'aquesta entrevista us avanço unes quantes frases d'en Joan, que il·lustren molt bé tant el tarannà d'aquesta personalitat juganera com inviten a la reflexió sobre el món del joc:

  • El joc és l'èina que fem servir per relacionar-nos amb el món. El joc és l'eina de l'aprenentatge i s'alimenta de la imaginació.
  • El joc (...) no té un valor en sí mateix, però em permet descobrir-me a mi mateix.
  • El joc és un passatemps, quan el volem instrumentalitzar massa, el volem imposar... el matem.
  • El joc sempre és una activitat lliure, plaent, per matar el temps. I el pòsit que queda d'això és la descoberta, són els coneixements, saber on tens els propis límits.
  • No pot ser aquesta idea de "nens, au a jugar!".
  • Les escoles organitzen la setmana cultural dedicada al joc. Però el joc no mereix una setmana. Mereix una dinàmica.
  • Aquesta societat cada vegada més ens demana habilitat i cada cop menys imaginació.
  • Avui el joc ha entrat en una competència brutal amb el que són pantalles, com a passatemps. Ara vivim la contradicció que un telèfon, que és una eina de comunicació, es pot convertir en una eina d'incomunicació.

dimecres, 26 de gener del 2011

Els jocs tradicionals a Taradell

El passat dissabte 22 de gener el Grup de Recerca Local de Taradell va presentar el treball realitzat durant els darrers mesos sobre l'escola El Gurri i els jocs tradicionals. L'acte va comptar amb l'assistència de més d'un centenar de persones que van seguir amb molt d'interès la presentació dels audiovisuals duts a terme pel grup a través d'entrevistes a la gent gran, que han recuperat records i vivències relacionades amb l'escola i els jocs. Fruit d'aquest treball és un entranyable vídeo on es presenten un seguit de jocs d'abans posats a la pràctica per nens i nenes del poble.
Durant l'acte vaig fer una xerrada que va voler donar una visió general sobre la importància de les emocions que es generen a través dels jocs tradicionals i, sobretot, dels valors que traspuen. L'activitat va resultar molt agradable, tant pel magnífic espai on es va fer l'acte com per la participació dels assistents que van fer interessants intervencions al llarg de la presentació.
Enhorabona als membres del Grup de Recerca per l'excel·lent tasca realitzada.

dimarts, 25 de gener del 2011

IV Jornades "Els jocs en la història"

Avancem que la quarta edició del programa “Els jocs en la història” es realitzarà el proper dissabte 9 d'abril de 2011 a la ciutat de Berga (el Berguerdà) i portarà per títol “Els jocs i la interculturalitat”.
Dins de la mateixa jornada tindrà lloc la presentació del llibre “Cultura material i cultura immaterial en el joc”, corresponent a les actes de la jornada que es va realitzar a Figueres al mes de maig de 2010.
En breu us podrem informar del programa complet i facilitar la butlleta d'incripció i/o de presentació de comunicacions i de pòsters. Mentrestant podeu consultar informació relacionada amb les anteriors jornades que es van celebrar el maig de 2010 a Figueres i llegir l'article "
Daniel Descomps i les seves joguines rústiques" (maig 2010) en aquest mateix bloc.

dilluns, 24 de gener del 2011

El món de l'otium en l'època romana

Curs semipresencial.
Internivells: Educació Infantil-Primària-Secundària
14/2/2011 - 19/2/2011 (30 hores)
CdA CdA de la Ciutat de Tarragona
Autovia de Salou s/núm (Complex Educatiu)
Inscripció 20/01/2011 - 10/02/2011

Dilluns 14 de febrer
17,30 a 19 h Els jocs en l'antiguitat romana, a càrrec de la Dra. Diana Gorostidi, investigadora de l’ICAC.
19 a 20 h Els jocs en el món romà. Aplicació didàctica, a càrrec del professor del CdA Sr. Jordi Tortosa Giménez
Dimarts 15 de febrer
17,30 a 19 h Otium et negotium: dos conceptes contraposats a càrrec de la Dra. Isabel Rodà, directora de l’ICAC.
19 a 20 h Les termes com a punt de trobada més enllà de la higiene i la cosmètica Dra Núria Montardit Bofarull, professora del CdA

Dimecres 16 de febrer
17,30 a 19 h L’amfiteatre i el circ de Tàrraco a càrrec del Dr. Josep Maria Macias, investigador de l’ICAC.
19 a 20 h Presentació del material didàctic d’aquests espais a càrrec de la professora del CdA, Sra. Marta Segura Pont
Dijous 17 de febrer
17,30 a 19 h El món del teatre romà càrrec del Dr. Jesus Carruesco (ICAC-URV)
19 a 20 h Treball didàctic per a primària i secundària d’aquest espai a càrrec de la a càrrec de la directora del CdA, senyora M.Joana Virgili.

Divendres 18 de febrer
17,30 a 19 h L’alimentació en època romana, a càrrec de la Sra. Pilar Camañes, investigadora en formació de l’ICAC.
19 a 20h Experiències didàctiques d’educació primària i secundària entorn de l’alimentació romana a càrrec de la directora del CdA, senyora M.Joana Virgili del CdA.

Dissabte 19 de febrer
9 a 13h Recorregut didàctic, a escollir, amb l’aplicació directa del material didàctic emprat per els alumnes, segons nivells: L’amfiteatre i el circ o La vil•la romana dels Munts. A càrrec del professorat del CdA N. Montardit, M. Segura, J. Tortosa i M.J. Virgili

Observacions La resta d’hores, fins a completar les 30 h assenyalades, correspondran a treballs relacionats amb el tema objecte d’aquest seminari per via telemàtica.
Organització ST a Tarragona

diumenge, 23 de gener del 2011

El caça fardatxos a la festa!

Dins de la programació dels jocs tradicionals de sant Antoni, a Ascó, en les darreres edicions hem pogut veure com junt amb la trencada de tupins, les birles, la trisella, les corrides de forca o pedres... s'ha introduït una tirada de caça fardatxos.
Aquesta iniciativa va néixer arran del coneixement d'aquesta pràctica en nombroses localitats, ja fos a través d'exhibicions o concursos. La relació i el contacte de l'associació cultural Lo Llaüt amb altres entitats culturals del territori, entre elles la Cia. de jocs l'Anònima que té amb els tallers de caça fardatxos un dels seus eixos principal de treball, ha permès que en aquestes darreres edicions ens fos fàcil l'organització d'aquesta tirada incloent-la dins dels jocs a plaça.Val a dir que el nom de caça fardatxos l'hem adoptat de la terminologia que empraven els joves asconencs, a principis dels noranta, referint-se al que habitualment coneixem com a tira xines o fona. Recordo com els nois d'aleshores explicaven que anaven amb els caça fardatxos al pas de barca, a tirar pedres al riu, a fer punteria a arbres o fanals, i sobretot a les vesprades d'estiu, es distreien intentant tocar dragons o sargantanes. D'aquí el nom ja que als lluerts -cosins germans d'aquests animalons que acabo d'indicar- se'ls coneix a la població amb el nom de fardatxos.

dijous, 20 de gener del 2011

Els valors dels jocs tradicionals

Aquest dissabte 22 de gener, a les 11 del matí, tindrà lloc a Taradell (Osona) la presentació d'un vídeo dels jocs tradicionals que practicaven els avis i àvies de la població. L'audiovisual és fruit del treball de recerca del Grup de Recerca Local de Taradell. L'acte es complementarà amb una xerrada amb el títol: Els valors i les emocions dels jocs tradicionals.
Lloc: Biblioteca Antoni Pladevall i Font
Carretera de Balenyà, 101 (Taradell) Per a més informació cliqueu!

dimarts, 18 de gener del 2011

Jocs tradicionals a plaça

L’any 2001 els majorals - Toni Biarnés Jornet, Josep Miquel Franquet Serra i David Jordà Caballé- van tenir la iniciativa d’organitzar una tarda de jocs tradicionals per Sant Antoni. La proposta es va plantejar com una activitat complementària, que fos atractiva i que invités nens i adults a anar aviat a plaça.
Des de l’Associació Cultural Lo Llaüt vam trobar la idea brillant i encertada ja que, per Sant Antoni, el pla de l’Església aglutina tots els veïns per ballar la tradicional jota entorn la foguera i esdevé el marc ideal per dur a la pràctica la recuperació dels nostres jocs. Aprofitant la gresca, la distensió i la predisposició dels veïns i forasters, vam preparar un seguit de jocs que es poguessin realitzar, simultàniament. Així és com ja amb onze anys s’ha consolidat la proposta de recuperació de jocs tradicionals de festa, proposant una doble tirada de birles, una trencada de tupins, els jocs de la trisella i el de la catxapera, les corrides del cabàs i de la forca, una tirada amb caça fardatxos i l’estirada de corda, per sexes i entre casats i solters, que posa fi a la tarda de jocs.
Són molts els motius que explicarien aquesta ràpida consolidació. En primer lloc, l’accelerada dinàmica amb què es viu la festa justifica que qualsevol proposta que tingui la plaça com a referent sigui ben acceptada i viscuda intensament. L’expectativa generada davant l’anunci de recuperar tot de jocs tradicionals no exclusivament per a infants, sinó també per a adults va predisposar tothom, des del primer any, a participar de manera distesa, compartint lúdicament l’experiència dels jocs entre generacions massa sovint distanciades -així no és gens anormal que competeixin o s’enfrontin pares, avis i fills al joc del cabàs o l’estirada de corda, que formin equips per les tirades de birles o que s’ajudin en la corrida de la forca -.
El fet de fer partícips els quintos i els joves en l’organització dels jocs, buscant la seva complicitat, permet una vinculació més estreta amb aquest important col·lectiu i s’assegura la seva assistència a plaça.
Per fi, pensem que haver fet una proposta de recuperació de jocs tradicionals de plaça coherent amb el context, basada en la recerca i el respecte a la tradició, adaptant-la a l’espai actual i aglutinant els interessos de diferents sectors explica l’èxit i consolidació d’aquesta tarda de jocs. Una tarda de jocs que, en definitiva, es basa en el principi que caracteritza la festa de Sant Antoni d’Ascó: facilitar a tothom que participi de la festa, no pas que vagi a veure-la.

Per a més informació sobre els jocs podeu consultar:

  • PUBILL, Biel Les corrides i els jocs tradicionals, la part més lúdica de la Festa de Sant Antoni d'Ascó (343-359), dins a Actes de les Jornades d'Estudi sobre la Festa de Sant Antoni als Països Catalans. Col·lecció Daliner-6. Edita CERE. Gràfiques del Matarranya, 2007.

Trencada de tupins Caça fardatxo
Joc de la trisella

Corrida del cabàs o de les pedres
Corrida del ruquet o de la forca
Tirada de birles
Estirada de corda

Corrides de cavalls, rucs i matxos al carrer Clots

Un dels plats forts de la festa de Sant Antoni d'Ascó són les corrides de cavalls, rucs i matxos que s'organitzen el darrer dia de la festa. La singularitat de l'esdeveniment ve motivat pel fet que el carrer Clots -carrer principal d'uns 150 metres que puja cap a la plaça de l'ajuntament- s'omple de dalt a baix amb uns 10 cm de terra fina, adaptant-lo a les cavalleries exclusivament per a l'ocasió.
A partir de les dotze del migdia els veïns i curiosos van prenent posicions a les voreres esperant l'inici de les curses. Generalment primer es duen a terme les de cavalls, amb la participació reservada per als genets del poble. Tot seguit es duen a terme les de matxos i després les de ruquets. Si bé les de cavalls són les més espectaculars en tant que els animals passen, esbufegant embogits, a tocar del públic, les de matxos permeten veure la perícia dels joves genets, i les de rucs ens reserven els moments més divertits i anecdòtics de l'espectacle, donat que quan no fan caure algun genet, s'aturen, o de cop i volta tomben per algun carrer adjacent sense fer cas a les intencions dels corredors.
Corrida de dones en ruquets
Corrida de matxos
Corrida de cavalls

3a Jornada de Formació d'Educació Física

III Jornada d'Educació Física:
Desenvolupament de les capacitats motrius bàsiques a l'ensenyament obligatori
Internivells: Educació Infantil-Primària-Secundària
Dimecres 9/2/2011 de 9:00h a 15:00h
CRP del Tarragonès
Complex Educatiu, Edifici Llull - (Tarragona)
Inscripció 06/09/2010 - 21/09/2010

La jornada a més comptarà amb 4 tallers dels quals s'hauran d'escollir dos:
1. Castells
2. Patinatge en línia
3. Balls de saló
4. Jocs tradicionals a l'escola
Organització Servei Educatiu Tarragonès
E-mail e3900034@xtec.cat

divendres, 14 de gener del 2011

Primera corrida a la Fontxinxella

Aquí us mostro algunes de les fotografies de les diferents corrides de cavalls, rucs i matxos que s'han dut a terme aquest migdia al circuit de la Fontxinxella d'Ascó.

Corrides de cavalls
Corrides de ruquets
Corrides de matxos

Tradicional premi al guanyador

dijous, 13 de gener del 2011

Xafa-la!

Amb el nom de Xafa-la! el gener de 2006 es va editar, a Ascó, un joc de memòria que recull imatges representatives de la festa de Sant Antoni a la nostra població. Així el joc tenia una doble finalitat, d'una banda la diversió que comporta en sí mateix i d'altra, simultàniament, ésser un producte de difussió del patrimoni asconenc. En aquest sentit cal remarcar que dins de la caixa que recull les peces hi trobem informació sobre la festa de Sant Antoni:
Sota l’advocació de Sant Antoni, la Vila d’Ascó s’endinsa en la seva Festa Major d’Hivern, que es celebra a l’entorn del dia 17 de gener, caracteritzada per perpetuar tot un seguit de tradicions seculars:
Clavari i Majorals, figures que ostenten tres persones durant tres anys i que tenen cura, amb el Mossèn, de preparar la Festa –a Ascó en tenim noticia des l’any 1739-. El Clavari, és un càrrec rotatori que té l’honor de custodiar la imatge del Sant a casa seva durant l’any. La perpetuació de la Festa ha necessitat de la dedicació de la llarga llista de Majorals que s’han anat passant el relleu convertint Sant Antoni en unes diades sentides entre els veïns.
La plega. Capta popular de diners que, temps enrere, servia per ajudar a sufragar les despeses de la celebració.
Els Tres Tombs i els animals. A Ascó no s’ha desvirtuat el sentit religiós dels Tres Tombs i es realitza el tradicional seguici encapçalat pel Clavari, que sosté l’estendard del Sant, acompanyat pels Majorals i el mossèn i molts veïns del poble amb els seus animals. Després d’haver anat a cercar el Sant a casa del Clavari de l’any anterior, el mossèn al Pla de l’Església, beneeix els animals i els Majorals procedeixen al repartiment del Pa Beneït. Tot acompanyat amb els acords de l’Agrupació Musical d’Ascó.
Les corrides de cavalls, rucs i matxos. Un dels elements més importants de la Festa són les Corrides -que és la forma com a Ascó s’anomena les curses de cavalls, matxos i rucs-. Al crit de Sant Antoni mos guardo! s’avien els animals, premiant-se els tres primers classificats tal com marca la tradició: gall pel primer i el segon i ceba pel tercer.
Amb la tarda de jocs populars a plaça es recorda les divertides estones d’esbargiment d’abans, amb jocs com la corrida de la forca, la tirada de birles, el joc de la trisella, l’estirada de corda o la trencada de tupins.
La foguera que s’encén al bell mig del Pla de l’Església s’alimenta de la llenya que, els dies previs a la festa, han deixat els veïns a les portes de les cases i esdevé, per Sant Antoni, un element simbòlic de la festa. Al seu voltant es balla ininterrompudament la Jota d’Ascó, la dansa pròpia del poble, ballada per parelles, una rere l’altre i interpretada pels músics locals. La tradició mana, al noi, que compri la coca que acabarà regalant a la noia amb qui ha ballat. Els vells conten que si el noi aconseguia trepitjar el peu o la beta de l’espardenya de la noia, tenia dret a fer-li un petó. Avui, en mig del xivarri festiu de la plaça encara podem escoltar el XAFA-LA! Crèdits:
Idea i documentació: Miquel Ferrús Serra, Biel Pubill Soler i Josep M. Raduà Serra (Majorals de Sant Antoni d’Ascó 2004-2005-2006)
Il·lustració: Jaume Ferrús Serra
Edició: Associació Nuclear Ascó - Vandellòs II
Suport: Associació Cultural Lo Llaüt
www.anav.es - infoweb@anav.com
Dipòsit Legal: B-33955-2005
Ascó (Ribera d’Ebre), gener de 2006
Si esteu interessats en adquirir aquest joc al preu de 3 euros cal que us poseu en contacte a través d'aquest bloc o de l'associació cultural Lo Llaüt.

dimecres, 12 de gener del 2011

Corrides de cavalls, rucs i matxos a Ascó

Els dies 14, 15 i 16 de gener tindran lloc a Ascó les tradicionals corrides de cavalls, rucs i matxos que secularment ha organitzat aquesta població riberenca en el marc de la festa de Sant Antoni.
És clar que el model de festa de Sant Antoni, a Ascó, es caracteritza per haver sabut trobar un equilibri perfecte entre els elements que secularment l’han sustentat, això és, la vessant religiosa (amb les figures dels majorals, la plega, els Tres Tombs i la benedicció dels animals); la lúdica festiva (centrada en l’activitat de plaça, amb el ball de la típica jota entorn la foguera com a eix vertebrador); i la vessant lúdica competitiva (que tindria en les tradicionals corrides de cavalls, rucs i matxos el màxim exponent i, com a complement perfecte, els jocs de plaça, que d’uns anys ençà s’han recuperat en el marc de la festa).
Aquí ens interessa precisament aquesta darrera vessant lúdica competitiva centrada en les corrides de cavalls, rucs i matxos.

Elements distintius de les corrides

  • Si és cert que la festa de sant Antoni a Ascó es caracteritza per un corpus d’elements que han perdurat en el temps, no ho és menys que les pròpies corrides de cavalls, rucs i matxos conserven uns ingredients que la personalitzen. Vegem-los:
    Al circuit, un cop els majorals han enllestit les inscripcions, aquests cedeixen la iniciativa a l’aviador, càrrec de responsabilitat a qui se sotmeten tots els genets, avalat per una normativa consensuada i coneguda per tothom, i que ja el 1925 es recollia a l’article 26 de les Ordenanzas Municipales d’Ascó: “Los que en las corridas que con motivo de festejos públicos se celebraran según costumbre en esta localidad, tocasen, pegasen e hicieren señas con palos a las caballerías que tomen parte a ellas e hicieren ademanes que pudieran espantarlas o extraviarlas del rumbo que deben seguir, pagarán la multa correspondiente.”
A més, l’aviador, amb un totxo, és l’encarregat de marcar a terra la ratlla de sortida i de controlar els animals que no la sobrepassin fins que, al crit de “Sant Antoni mos guardo!” i tot deixant caure un mocador a terra, dóna per iniciada la carrera.

  • Ara és quan els animals prenen el màxim protagonisme. S’inicia la corrida. Els membres de l’Agrupació Musical d’Ascó, parapetats dalt d’un remolc a la línia d’arribada, pendents i expectants a l’aviada, anuncien l’inici tocant la particular música de les corrides que es pot escoltar, exclusivament, amb motiu d’aquestes carreres per Sant Antoni. Acabada la frase musical, els instruments emmudeixen i són els crits dels genets i del públic, que anima i aplaudeix, els que trenquen el silenci.
    Si la corrida és de cavalls aquests surten quasi desbocats i embogits pels crits i la tensió acumulada. Si és el cas dels matxos aquests, ferms i menys àgils, corren més tranquils, quasi amb cadència constant. I si la corrida és de rucs la hilaritat col·lectiva es desferma en veure els animals fer la seva, ignorant les ordres obsessives dels genets, normalment inexperts, que fressen perquè els facin cas, obstinadament, sense aconseguir-ho, repetint-se les caigudes a tort i a dret – val a dir que una altra característica és que sempre matxos i rucs s’han muntat a pèl -.

    A la darrera corba, quan els animals capdavanters emprenen la recta d’arribada, els nostres músics recuperen la melodia donant a entendre que la corrida arriba a la fi i que qui primer creui la línia d’arribada guanyarà. No hem d’oblidar pas que és la festa dels animals i és l’animal qui guanya la corrida, independentment que creui la línia d’arribada amb o sense genet.

  • Un element simbòlic important que destaca i que no es pot dissociar de les corrides són els tradicionals premis, consistents en un gall per al primer i el segon i una gran ceba per al tercer d’arribar - alguns informants assenyalen que antigament al segon es donava una gallina o un pollastre o bé un conill -. Sense que res hi hagi d’estipulat no és estrany que es parteixi el premi entre corredor i propietari i, sovint, en cas d’haver guanyat el gall, aquest se’l quedi l’amo -. Fins a mitjans dels anys vuitanta era usual que aquests premis els portés l’agutzil, penjats d’una llança, encapçalant la comitiva darrera la qual hi anaven els músics, seguits dels majorals i els guanyadors de les corrides, fins arribar a l’Ajuntament, on es feia l’atorgament de premis. La llunyania dels circuits posteriors –el barranc de la Peixera i el circuit de la Fontxinxella- va ocasionar la pèrdua d’aquesta tradició.
  • Queda encara un darrer element que té, podríem dir, un valor psicològic o component afectiu, i és la creença que el fet d’haver dut l’animal a beneir als Tres Tombs i que l’aviador doni la sortida tot advocant el Sant, fa impossible que cap genet prengui mal en la competició.

Si us interessa veure imatges de les corrides que es fan al carrer Clots, el diumenge, podeu clicar:

El program de la festa de Sant Antoni 2011

Podeu trobar el text complert d'aquest article a: PUBILL, Biel Les corrides i els jocs tradicionals, la part més lúdica de la Festa de Sant Antoni d'Ascó (343-359), dins a Actes de les Jornades d'Estudi sobre la Festa de Sant Antoni als Països Catalans. Col·lecció Daliner-6. Edita CERE. Gràfiques del Matarranya, 2007.

dimarts, 11 de gener del 2011

La corrida del ruquet

LA CORRIDA DEL RUQUET
Us presento el joc de taula La corrida del ruquet, editat el gener de 2005 amb la intenció de donar a conèixer la festa de Sant Antoni d'Ascó des del vessant més lúdic, a través d'un joc senzill com és el de l'oca, donant a conèixer particularitats i elements patrimonials de la festa i del poble a través d'atractius dibuixos. En aquest cas el fil conductor és el d'un ruquet -figura entranyable de les corrides que se celebren a la població-, i és a través d'ell que anem fent el recorregut per les diferents caselles que ens acosten a conèixer més i millor la nostra festa.

Una mica d’història
La llegenda explica que, durant el setge de Troya, els guerrers grecs s’avorrien i per a distreure’s van inventar un seguit de jocs entre els quals hi hauria el conegut joc de l’Oca, obra Palámedes, fill del rei d’Eubea i nét de Poseidó.
L’arqueologia ens aporta informació preciosa sobre el taulell més antic de l’oca. Es tracta d’un disc anomenat de Phaistos, descobert a Creta l’any 1908 i datat cap a l’any 2000 a.C. consistent en un disc pla d’argila, d’uns 20 cm de diàmetre, amb una línia en espiral amb 31 caselles en una cara i 30 a l’altra i on ja apareixen 8 caselles amb ocells molt grans -tal vegada oques-.
A la península la referència més antiga d’aquest joc la trobem l’any 1587 quan, el florentí Francesco de Médicis obsequià al rei Felip II amb aquest joc que, ràpidament, causa autèntic furor a les diferent corts europees.

Una curiositat que ens aproxima al joc
És interessant apuntar que l’oca, des de l’antiguitat, ha estat considerat un animal totèmic de caràcter benèfic que acompanyava les ànimes en el seu viatge a l’infern, per tot això, ha tingut des dels seus orígens, un fort component esotèric.
El llenguatge simbòlic de l’oca el trobem, però, en el peu. Si ens fixem en la seva petja descobrirem una imatge que ens recordarà, ni més ni menys, que a la creu de l’Orde del Temple que, curiosament, tant va marcar la història d’Ascó i de les Terres de l’Ebre.

Del Joc de l’oca a La corrida del ruquet!
El joc de l’oca es caracteritza perquè no requereix reflexió, ni càlcul, permet associar idees, aprendre coneixements i possibilita el joc entre generacions. Això ha fet que a partir del segle XVII inspirés infinitat de jocs educatius i moralitzants que s’anaven adaptant a tot tipus de temàtica (històrica, geogràfica, religiosa, científica, gastronòmica, política, propagandística…).
El convenciment de que tenim una riquesa patrimonial que cal conèixer i preservar però també, i no menys important, que cal projectar amb orgull i seriositat, ens va conduir a crear aquest joc de La corrida del ruquet a semblança del de l’oca, amb la voluntat de fer una eina pràctica i àgil, a través de la qual, tot jugant, coneguéssim els nostres referents d’identitat.
La corrida del ruquet vol ser un veritable laberint iniciàtic vers el coneixement d’aquest nostre patrimoni més significatiu de la mà d’aquest ruquet que tant identifiquem amb la nostra festa. Que Sant Antoni mos guardo!

Regles del joc:

De ruc a ruc i tiro a veam què hem surt
2.- Has pujat al llaüt! N’avances vuit
6.- D’Ascó és símbol el castell, per això n’avances un parell
10.- La foguera de Sant Antoni faria ballar la jota fins i tot al dimoni! Ves a la casella 19
12.- Si birla fas, tres avançaràs
17.- De barca a barca (24), i tires una altra vegada
21.- Sant Pere Màrtir t’ajuda a avançar en la teva cursa. Ves a Santa Paulina (38)
26.- De dau a dau. Torna a tirar a veure què et cau
30.- Sant Antoni mos guardo! De prendre mal i de fen, per això avancem fins al tren (35)
31.- A la sínia has caigut i una tirada has perdut
34.- Al Pas de l’Ase t’estaràs fins que un tres no trauràs
44.- A la Roca de la Bruixa t’hi estaràs fins que un tres no trauràs
48.- La Processó de l’Angelet! En comptes set
52.- A la Capelleta del Carme has arribat, avança la novena com és arrelat (61)
57.- A la vora del riu no t’hi facis el niu. Retrocedeix fins a l’inici
62.- El caragol sols surt quan plou. Espera fins que algú caigui en una casella que tingui un nou
RULES
FROM DONKEY TO DONKEY AND LET'S SEE WHAT I GET

2. You have reached the boat. Walk on one step.
6. The castle is asymbol of Asco's town, you can walk on two steps.
10. Saint Antoni's fire makes everybody dance, even evil! Walk on to step 19
12. Thanks to the bowls you can walk on three steps.
17. From boat to boat (24) and throw again.
21. Saint Peter Martyr helps you on your race. Walk to Saint Paulina (38)
26. From dice to dice. Throw again and let's see what you have.
30. “Sant Antoni mos guardo” (Saint Antoni keeps us in safe). Being hurt and doing so, walk on to the train.
31. You have fallen in the well so you have lost your turn.
34. You will be in “Pas de l'ase” (donkey's path) until you get a three.
44. In “La Roca de la Bruixa” (witch's rock) will be until you get a three.
48. Angel's Parade. You walk on seven.
52. To the Carme's chapel you have arrived, walk on nine.
53. Don't make your nest in the riverside. Go back to the beginning.

THE SNAIL GOES OUT WHEN IT RAINS. WAIT UNTIL SOMEBODY STAYS IN A STEP WITH A NINE.
Idea, comentari històric i regla del joc: Miquel Ferrús Serra, Biel Pubill Soler i Josep M Raduà Serra (Majorals de Sant Antoni d’Ascó 2004-2005-2006)
Il·lustració: Jaume Ferrús Serra
Col·labora: Associació Cultural Lo Llaüt. Ascó
Impremta: Gràfiques del Matarranya, Calaceit
Tirada: 1000 jocs
Dipòsit legal: T-1715/2004
Ascó, gener de 2005
Si esteu interessats en adquirir el joc, al preu de 5 euros, podeu posar-vos en contacte a través d'aquesta adreça o bé amb l'associació cultural Lo Llaüt.

Sant Antoni: Festa Patrimonial d'Interès Nacional

Els propers dies 14, 15, 16 i 17 Ascó viurà la seva Festa Major d'hivern més participativa i sentida, la festa de sant Antoni.
Aquesta festa ja fou declarada l’any 2005 com a festa d’interès comarcal per part del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. El 2010 el Govern de la Generalitat, a proposta del conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, va aprovar declarar la Festa de Sant Antoni d'Ascó com a “Festa Patrimonial d’Interès Nacional”. El Govern també va aprovar la seva inclusió al Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. Amb aquesta declaració, la Festa de Sant Antoni d’Ascó es situa al capdamunt de les festes amb més importància del Principat de Catalunya. La catalogació de “Festa Patrimonial d’Interès Nacional” representa el màxim reconeixement i grau de protecció respecte el patrimoni festiu de Catalunya, i comporta un compromís de gestió que hauria d’assegurar la pervivència d’aquesta celebració així com una major difusió de la festa en qüestió. Recordem que entre els actes característics i singulars de la festa trobem la recollida de la llenya que deixen els veins a les voreres dels carrers i que servirà per alimentar una gran foguera durant els dies que dura la festa, la plega pels carrers de la localitat amb els majorals i clavari, acompanyats del mossèn i els músics, els tradicionals Tres Tombs i la benedicció dels animals, l’ofici solemne al sant, les tradicionals corrides de cavalls, rucs i matxos que es repeteixen el dies que s’organitza la festa. També és tradicional la lectura del pregó a càrrec d’un personatge popular o una personalitat, l’encesa de la foguera, a càrrec de les autoritats i els tres majorals de la festa, que cedeixen el relleu als nous organitzadors (aquesta festa encara es mantenen els càrrecs tradicionals de Clavari i Majorals, que són els encarregats d’organitzar la Festa), ballades de jotes (la jota d’Ascó és un testimoni folklòric molt singular) al voltant de la foguera i menjar i música per ballar. I l'organització de jocs tradicionals de festa a la plaça de l'església.