L'estiu, quan l'aventura comença!

 

L'estiu és temps de vacances, de jocs, de fer volar la imaginació, de crear i construir, de compartir amb els amics mil aventures... i què millor que tenir aquell lloc secret, màgic, on poder-nos reunir i allunyats de la mirada dels grans -que enyoren la infantesa- poder planejar mil i una escapades al món de la fantasia. Que tingueu bon estiu!

 

IV regata de la lliga de llaguts a Flix

Ahir diumenge va tenir lloc a Flix la IV regata de la lliga de llaguts. La vila acollí nombroses equips i embarcacions que van participar en les regates en un escenari ideal al llarg de tot el passeig del riu.

 

 

Podeu seguir la classificació d'aquestes regates al bloc del Club Nàutic Flix.

 

Alícia al país de les Meravelles al Museu de Figueres

Del 25 de juliol al 27 de setmebre el Museu de Joguet de Catalunya, a Figueres, acull l'exposició 150 anys d'Alícia al país de les Meravelles.

En motiu del 150è aniversari de la publicació d’un clàssic de la literatura infantil “Les aventures d’Alícia al país de les meravelles” o “Alícia en terra de meravelles” (Alice’s Adventures in Wonderland), s'exposen diverses edicions d’aquest llibre que integren el fons del Centre de Documentació del Museu.

D’aquestes edicions en ressaltem les il·lustracions que acompanyen el text creat pel matemàtic i escriptor britànic Charles Lutwidge Dodgson, més conegut per Lewis Carroll, el pseudònim amb què va publicar la novel·la.

El manuscrit original incorporava unes il·lustracions dibuixades amb pluma pel mateix Carroll. Aquest però va recorre a un il·lustrador professional per a la versió que va publicar-se. Així, la primera edició d’Alice’s Adventures in Wonderland (1865, ed. Macmillan and Co.) duia 42 il·lustracions de John Tenniel.

El llibre va tenir un gran èxit i poc després va ser traduït a l’alemany i al francès. La primera traducció al català va anar a càrrec de Josep Carner i el va il·lustrar la narradora i dibuixant catalana Lola Anglada. El llibre va publicar-se el 1927 amb el títol d’“Alícia en terra de meravelles” (Ed. Mentora).

Bolos asturians

En el marc del IV IOCUS. Escola d'estiu de jocs tradicionals celebrada entre el 6 i el 10 de juliol a Vic i Folgueroles vam tenir ocasió d'aprendre una curiosa modalitat de bolos asturians de la mà de Carlos Suari, especialista en aquesta temàtica.

 

En Carlos ens va explicar com aquest joc de "bolos" pot arribar a estar format per fins a 50 peces que, en diferents variants, han de traspassar una línia després de rebre l'impacte del "bolo" que ha tirat el jugador.

 

 Fitxa tècnica:

• 1 bolo de fusta elaborat de forma artesana i que es llançarà amb una mà
• Un nombre indeterminat de tipus de peces -birles- que pot anar entre les 10 fins a les 50 unitats
• Un camp, preferiblement de terra o gespa, de més de vint metres de llargada.  

 

Disposició del joc:

• Les peces -birles- s’arrengleren, unes a tocar de les altres, a un parell de metres del llançador. Des d’aquestes peces i en sentit oposat al jugador, a una distància d’un 10 metres –aquesta distància pot modificar-se- s’hi marca una ratlla.

 

Normes:

·         El llançador tira un “bolo” contra les birles o peces col·locades a una distància de 2 m.

 

·         L’objectiu és que a conseqüència de l’impacte desplaci la major quantitat de peces més enllà de la línia traçada al terra i que, simultàniament, el “bolo” també travessi aquesta línia –si no la travessa no és vàlida la jugada-.

 

·         Per cada “bolo” que hagi caigut es compta 1 punt.

·         Per cada peça que travessa la línia es compten 10 punts.

·        A més, un cop feta aquesta jugada, s’inicia una segona part del joc i que, un cop tornats a plantar els “bolos” o peces, consisteix en tirar la bola des del lloc on hagi anat a parar a fi de sumar, encara, més punts sempre que en tombi algun. 

Baldufes al cel

 

Si teniu la sort de gaudir d'una enlairada de globus aerostàtics segurament tindreu la impressió que el cel s'omple de baldufes!

Jugar al desert. Exposició temporal al Museu de Figueres

El Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, presenta aquesta exposició temporal del 17 de juliol al 4 d'octubre.

L’exposició Jugar al desert ens mostra la imaginació, l’enginy i l’habilitat dels nens i les nenes saharians en la construcció dels seus joguets, atesa la simplicitat de recursos de què disposen. Viuen a la província de Tindouf, en els camps de refugiats del Sàhara Occidental (sud-oest d’Algèria).

Aquests camps, provisionals tot i la seva existència des de fa uns 40 anys, es troben en plena hamada algerina (desert de pedra que es caracteritza per un paisatge àrid, dur, d’altiplans rocosos i amb poca sorra). Hi viuen uns 125.000 saharians (segons dades de Nacions Unides, facilitades per Creu Roja Espanyola el 20141).

Els joguets que s’exposen a la Sala Oberta del Museu van ser recollits pel periodista figuerenc Josep Puigbert Punset en el transcurs d’una visita a Tindouf l’any 2004 i que va donar al Museu l’any següent.

Exposició: Els jocs de la mainada

 

 

Coincidint amb el 125è aniversari del naixement del folklorista Joan Amades i Gelats, l'associació cultural Lo Llaüt i la Cia. de jocs l'Anònima han unit esforços per a dedicar-li una exposició. La mostra, titulada "Els jocs de la mainada", pren com a títol el conegut llibre d'Amades en el qual recull una auca del s. XVII i interpreta les seves vinyetes tot explicant els jocs.

 

 

La mostra s'ha pogut veure aquests dies a la Universitat de VIC i al setembre s'exposarà a Verona, en el marc del Festival Internazionale dei Giochi in Strada on Catalunya serà el país invitat d'aquesta edició.

 

 

L'exposició anirà acompanyada, també, d'una comunicació a càrrec de Biel Pubill qui explicarà com es pot treballar a les aules, de forma transversal, a partir de les auques i, en particular, de les auques de jocs.

 

 

Si esteu interessats en disposar d'aquesta exposició podeu contactar a través d'aquest enllaç.

 

Campus Joan Amades

Del 9 al 12 de juliol ha tingut lloc a Sant Quintí de Mediona el II Campus Joan Amades de Cultura Popular. El Campus, que se centrava en l'àmbit de la música i el ball, ha dedicat també un petit espai als jocs tradicionals.

La Cia. de Jocs l'Anònima hem col·laborat presentant jocs tradicionals inspirats en l'auca de Jocs de la Mainada que Joan Amades va aplegar i va interpretar en un llibre que porta el mateix joc. Entre els jocs que es van poder practicar tenim la xerranca -amb una curiosa versió en cercle-, la trisella, la taula de l'església, la baldufa, l'argolla, les bitlles i saltar a corda.

Si esteu interessats en fer un taller de jocs de l'Amades, a partir de l'auca de jocs, podeu posar-vos en contacte a través d'aquest correu.

Kilian Jornet, el triomf de la tenacitat

Llegeixo a l'ARA:

Kilian Jornet ha guanyat, per segon any consecutiu, la  Hardrock, una de les curses d'ultradistància més dures del món. Jornet ha sabut repetir l'estratègia de l'any passat i s'ha imposat amb un  temps de 23 hores, 28 minuts i 10 segons.

"Estic molt satisfet de la cursa, és molt especial córrer el mateix recorregut però en sentit invers. M'agrada l'ambient que es viu a la carrera i la fauna i la flora que es pot veure durant el recorregut. Hi ha hagut moments durs però això és el que fa que aquesta prova sigui encara més especial. Aconseguir  batre el rècord en els dos sentits és molt especial per a mi", explicava Kilian Jornet.

Jornet arribava a la Hardrock sense gaires quilòmetres a les cames, però amb moltes hores passades a l'alta muntanya. L'aclimatació en altura pot haver estat un dels motius del bon rendiment de Jornet, en una  prova dura i molt tècnica.

La Hardrock és una prova de  100 milles (160km) amb un desnivell acumulat de 20.722 metres, que es disputa al voltant de la serralada de San Juan, al sud de l'estat de Colorado. Les condicions són dures per als atletes. D'una banda, cal tenir en compte l'altitud, ja que s'escalen pics de més de 3.700 metres fins a 13 vegades, amb el punt més alt del recorregut, Handies Peak, a 4.218 metres. De l'altra, cal tenir en compte la tecnicitat en zones molt remotes i les condicions climàtiques, sovint amb neu i tempestes elèctriques.

Una de les particularitats d'aquesta cursa és que cada any es corre en un sentit diferent. Així, aquest any es corria en sentit contrari a les agulles del rellotge. Si l'any passat Jornet ja va establir un nou rècord en la prova, aquest any també ho ha fet en sentit invers, ja que ha superat en gairebé una hora el temps que havia imposat el francès  Seb Chaigneau el 2013 amb 24 hores i 25 minuts.

Pel que fa a l'edició d'enguany, la prova va començar divendres a les 6 del matí (hora local). Kilian Jornet va sortir al capdavant al costat del canadenc  Adam Campbell, que va acabar tercer l'any passat. Durant les primeres hores, els dos atletes van compartir el lideratge de la prova. Cap al quilòmetre 50 Jornet va avantatjar Campbell en uns minuts i arribava a l'avituallament de Handies Peak, el punt més alt del recorregut, amb sis minuts d'avantatge sobre el canadenc. A partir d'aquí, va anar augmentant la distància, a un ritme còmode i àgil.

Cap a la meitat del recorregut, Kilian va córrer acompanyat per un 'pacer' durant una estona. Aquesta figura, que no existeix a les carreres europees, és un corredor que està autoritzat a córrer al costat de l'atleta durant un tram per motivar-lo i donar-li ànims.  Rickey Gates, company d'equip del Team Salomon, va ser en aquest cas el  'pacer' de Kilian, i van arribar junts a Telluride (al quilòmetre 115) després de 15 hores i mitja. Jornet es trobava bé, segons explicava: "A partir del quilòmetre 50 m'he començat a distanciar d'Adam. M'he trobat molt bé durant tota la cursa, i he tingut sensacions bones durant tot el recorregut".

El clima va ser, un cop més, un de les grans protagonistes en aquesta cursa. Els corredors van haver de suportar pluja, vents forts i fins i tot nevades, a més de grans quantitats de neu acumulades en alguns pics.

La foscor i el mal temps van fer que  Jornet agafés un camí equivocat prop del quilòmetre 132, que li va fer  perdre uns quaranta minuts sobre el temps previst. Malgrat tot, Jornet avançava sense parar a través de les muntanyes de San Juan. "Vaig tenir alguns problemes al llarg del recorregut. Em vaig perdre prop d''Oscar's pass' i hem tingut mal temps en alguns punts, fins i tot ha estat nevant durant 20 minuts! Però en realitat això és la salsa de les curses, i el que fa que la Hardrock sigui especial".

Finalment, al voltant de les 5.15 h de la matinada, un Kilian Jornet somrient arribava de tornada a Silverton, i aconseguia la victòria per segon any consecutiu. En arribar va besar la "Hardrock", una cerimònia típica d'aquesta prova, en què cal besar una roca esculpida amb un moltó. El  podi l'han completat Mike Foot i Adam Campbell.

Kilian Jornet comentava: "És molt especial haver fet la carrera en els dos sentits de la marxa, i també batre el rècord en els dos. Aquesta és sens dubte una de les meves proves preferides, salvatge i tècnica, que ens obliga a donar el millor de nosaltres mateixos com a corredors".

Amb aquesta victòria, Jornet segueix augmentant la seva  llegenda en el món de les ultratrails.

 

Sols un breu comentari:

Avui que no se sap què és la cultura de l’esforç, esportistes com Killian Jornet ens mostren un camí basat en l’esforç, en la tenacitat, en la perseverança, en la superació... en el respecte cap a un mateix per a donar i oferir el millor que tenim dins. Un fantàstic exemple a seguir!

 

 

 

Joan Amades a l'escola d'estiu de jocs tradicionals de Vic

La setmana del 6 al 10 de juliol Vic i Folgueroles han esdevingut les poblacions capdavanteres del joc tradicional a Catalunya, i és que han acollit la quarta edició de IOCUS. Escola de jocs i esports tradicionals organitzada per la Cia.de Jocs l’Anònima.

En aquesta primera edició a la capital d’Osona s’ha pres com a eix vertebrador el llibre editat per Joan Amades on es recull i interpreta l’Auca de jocs de la mainada (1947). I és que enguany, cal recordar-ho, s’ha commemora el 125è aniversari del naixement de Joan Amades i Gelats.

A partir d’aquesta coneguda auca i seguint una experiència pionera que des del curs 2007/2008 s’està duent a terme a l’institut de Flix (Ribera d’Ebre), s’ha donat a conèixer l’auca, s’han analitzat cadascuna de les vinyetes que representen 48 jocs diferents, s’han interpretat i s’han dut a la pràctica més d’una trentena d’aquests jocs a més de construir una desena de joguines que estan associats a aquesta.

Les jornades, a més, s’han enriquit amb molts altres jocs i diversions propis de la comarca, com els que van inspirar activitats diverses a redós de l’ermita de la Damunt, a Folgueroles, o els jocs populars que ens van ensenyar els amics d’aquesta població que va veure néixer l’insigne poeta Jacint Verdaguer.

Tot seguit us mostrem tot d’àlbums d’activitats dutes a terme i on podreu veure la tasca realitzada alhora que podreu valorar l’interès de l’Escola de jocs i els recursos que ofereix de cara a la pràctica escolar o en àmbits d’educació no formal (casals, colònies, tallers, menjadors escolars...). I per començar la setmana què millor que dur a la pràctica jocs de coneixença:

La Universitat de Vic va acollir l’exposició Els jocs de la mainada, produïda per la Cia. de Jocs l’Anònima i on es mostra una àmplia varietat de joguines i jocs que apareixen en l’imaginari lúdic d’Amades. Val a dir que la mostra anava acompanyada d’una vitrina amb publicacions de temàtica lúdica d’aquest folklorista així com d’una lona que reprodueix l’auca de jocs editada conjuntament amb l’associaciócultural Lo Llaüt d’Ascó.

I a jugar! Vam iniciar l’anàlisi de l’auca d’Amades posant en pràctica una activitat ben coneguda fins a mitjans dels anys cinquanta: baixada amb carraca, cotxets de coixinets o carricotxes, entre d’altres.

 

 

Tota una experiència on l’alumnat va poder demostrar la seva perícia!

 

Vam continuar jugant a força jocs de llançament com ara la trisella, la planta de l’església, flèndit de patacons o patacs (Bot), llançament, castell i pendent de nous, xapes... i d’altres de més moguts com el pastor i l’ovella o la gallineta cega.

Una altra sessió de jocs va presentar el bòlit o bèlit, les bitlles, una versió del joc del truc, el tir amb arc i la seva versió més actual amb fones o caça fardatxos (Ascó), per acabar amb el recuperat joc de l’argolla.

El dimecres es va dedicar a conèixer el patrimoni lúdic de la comarca i vam visitar la població veïna de Folgueroles, on vam dur a terme jocs i activitats pròpies dels aplecs i romeries al costat de l’ermita de la Damunt, així com altres distraccions pròpies de pastors. Per començar, i seguint l’auca recollida per Amades, vam posar en pràctica el joc de l’arnella o de les cintes –recordem que aquest joc està vigent encara avui en el marc de la festa major d’hivern, per Sant Antoni, a Ascó-. Tot un luxe poder gaudir de la companyia del professor Cinto Torrents (UVIC) que, amb la seva euga va fer possible dur a la pràctica aquest estètic i emocionant joc.

 

A continuació va seguir una àmplia mostra de jocs: curses de cames lligades i d’ous, les tres canyes, passar canyes, llançament d’ous (pràctica inclosa dins del programa de la Festa de Sant Galderic que realitzen anualment els pagesos de la Ribera d’Ebre, Terra Alta i Priorat), marcar, l’escaleta, trencada de tupins...

La plaça que s’obre davant l’ermita va ser el lloc ideal per a practicar el joc de la corretja (típica de Vinebre) i per a mantejar el pelele o ninot!

 

Tot seguit un taller de natura dirigit pel cisteller i mestre artesà Joan Ferré. Vam fer una caminada pels voltants de la petita població i vam poder conèixer plantes, arbres i arbusts amb els quals, ahir, es feien gran varietat de joguines i joguinetes!

 

Evidentment, no vam desaprofitar l’oportunitat per a construir-ne algunes com ara un aneguet i un peix que, posteriorment deixaríem solts als safareigs de la població i jugaríem a pescar. També vam jugar, entre d’altres, amb petadors o escopetes de saüc.

Els veïns de Folgueroles ens van ensenyar un parell de jocs ben practicats fa una quarantena d’anys: el joc dels forats –a Ascó es coneix amb el nom dels “ouets”- i el flèndit de patacons emprant buixardes com a objecte a llançar (l’ús de les buixardes s’explica pel fet que al terme, anys enrere, hi havia molt picapedrers). Val a dir que després dels jocs, com no podia ser d’altra manera, vam gaudir d’un bon entrepà de llonganissa i vam acabar la jornada a Folgueroles visitant la Casa museu Jacint Verdaguer i gaudint d’un nit de música amb “Els Tranquils”!

El món sonor que acompanya els jocs d’Amades va ser-hi present de la mà del mestre i músic Miqui Giménez, així com un taller de construcció de joguines que s’inspirava en l’auca.

 

Gràcies a la perícia de la Montse, una alumna d’allò més creativa, vam aprendre a fer bon sabó per a fer bombolles gegants.

 

Per fi, l’amic i alumne asturià Carles Suari, un autèntic especialista en el coneixement dels jocs de bolos asturians, ens va ensenyar una modalitat ben curiosa de llançament contra 8 petits birlots que cal colpejar amb una bola fent-los anar més enllà d’una línia.





Recordem que IOCUS, Escola d'estiu de jocs tradicionals, és una iniciativa que es planteja en un indret diferent de Catalunya durant 3 anys. Les tres primeres edicions van tenir lloc a Tàrrega i enguany hem encetat una nova edició a Vic que es preveu es mantingui fins l'estiu de 2017. Per això, si us ha agradat aquesta pinzellada fotogràfica de les activitats dutes a terme, no dubteu en seguir-nos i preveure en el vostre calendari el cinquè IOCUS!!! 

Joc d'alquerc a la Col·legiata d'Ager

L'amiga Núria Aguilà m'ha enviat aquesta imatge d'un alquerc de nou gravat al claustre de Sant Pere d'Àger. Recordem que el rei Alfons X el Savi (1252-1284), al seu Libro de los Juegos del 1283, ja el va recollir i en va fer una descripció acompanyada d'il·lustracions.

D’aquesta època també són els alquercs de 9 del Castell de Llívia i el Castell de Mata.