Avui m'aixeco, llegeixo el diari, i després de resseguir les habituals desastroses notícies de política i economica, me'n vaig a la secció d'esports, a veure si hi trobo alguna notícia que inviti a l'optimisme, a desconnectar si més no del pessimisme que regne arreu... I vet aquí que no l'encerto! La primera notícia esportiva destaca, amb un gran titular:
Cada jugador de la selecció espanyola cobrarà 720.000 euros si guanya el Mundial
En total, els jugadors poden cobrar 120.000 euros més que fa quatre anys si revaliden el títol
Els capitans de la selecció espanyola ja han tancat les primes que cobraran els 23 jugadors i el cos tècnic en cas de repetir títol de campió al Mundial del Brasil, la més alta de la història, amb un total de 720.00 euros per cap, 120.000 més que fa quatre anys a Sud-àfrica.
Si Espanya es torna a proclamar campiona del món el proper 13 de juliol, la prima que cobraran per revalidar el títol serà de 720.000 euros, segons ha avançat la Cope. En cas de ser finalistes, els jugadors tindrien 360.000 euros de prima i en cas d'arribar a les semifinals 180.000 euros .
El total que guanyaria Espanya si torna a ser campiona del món seria de 30 milions d'euros. Les primeres que han anat rebent els jugadors de la selecció espanyola han anat pujant per cada competició que disputen i que últimament han guanyat amb la conquesta de dues Eurocopes i un Mundial. El 2006, al Mundial d'Alemanya, els incentius ascendien a 540.000 euros, mentre que el 2010 a Sud-àfrica van ser 600.000 euros en primes i l'assumpte va acabar sent portat al Congrés per diversos partits polítics. (Diari Ara, 5/06/2014)
Em pregunto si aquesta notícia, en un moment de crisi en què estem com estem, no ha d'indignar més d'un aturat, més d'un treballador precari, més d'un treballador que sense ser precari viu amb l'ai al cor. I el pitjor de tot, però, és que molts d'aquests aturats, treballadors en precari i treballadors que viuen amb l'ai al cor, seran els primers en seguir la Selecció, consumir cervesetes mentre critiquen l'arbitratge, aplaudir els gols dels jugadors encara que siguin de l'etern equip rival, abraçar-se amb el desconegut del costat quan acabin un partit i passin a la següent ronda i, surtin a celebrar la victòria -si és que es dóna- com si els hagués tocat la loteria nacional!...
Han passat 2.000 anys i el "Pa i circ" continua!!! Jo vull que perdi la Selecció!