L'escopeta de canya!

Sovint ens pregunten d'on hem tret tantes joguines i tants instruments per a fer el llibre Quina canya! Joguinetes, i la resposta és que darrera d'aquesta publicació hi ha un important treball de recerca en fonts documentals, arxius fotogràfics, visita a museus etnogràfics i de joguines, entrevistes i consulta i anàlisi metòdica, durant molts anys, de publicacions de caire popular i divulgatiu. 

Han estat molts els etnògrafs de referència, com ara Violant i Simorra o Amades, o persones divulgadores de la cultura lúdica popular com ara Daniel Descomps dels quals hem tret molta informació o bé ens han donat pistes per seguir la recerca o la creació. Però en aquesta "aventura" d'anar a la recerca de les joguinetes o dels instruments populars fets de canya hem gaudit, particularment, quan hem anat trobant aquí i allà imatges que confirmaven la informació consultada. 

Aquí teniu un exemple del què diem. Al Calendari de 1922 del setmanari La Mainada hi trobem un text -monòleg dramàtic representable- de Josep Burgàs, contextualitzat en els dramàtics escenaris del Setge de Barcelona on el protagonista, un vailet en edat de jugar, descriu la cruenta situació que viu la ciutat i lamenta no ser prou gran com per a poder defensar-la. El noi, dibuixat per Manuel Bas, apareix sempre acompanyat de la seva escopeta de canya!

Les referències a l'escopeta i el bon traç i detallat del dibuix d'aquesta confirmen que es tractava d'una joguina ben coneguda pels infants del primer quart de segle passat i, alhora, ens mostren detalls interessants, com ara el de la culata. 

Podeu trobar tot el text d'aquesta narració així com informació del llibre Quina canya! Joguinetes, en aquest enllaç.

La Maison du Jouet Rustique

Aquesta graciosa nina "escaladora" ens dóna la benvinguda en arribar a la Maison du Jouet Rustique de Pujols (França). La "maison" -museu, taller o centre d'interpretació- de la joguina rústica -natural o vegetal, com vulgueu- es troba al bell mig del petit i acollidor centre històric de Pujols, un poblet que conserva tot l'encant de les viles medievals a tocar de Villeneuve-sur-Lot.

Però la sort la tenim en entrar doncs ens ve a rebre en Daniel Descomps, entranyable mestre jubilat impulsor d'aquest museu de somni per aquells qui ens agraden les joguines i, en particular, les de facturació artesanal. 

Daniel és una persona molt afable i propera, de seguida li agafes confiança i gaudeixes cada segon escoltant les seves explicacions i comentaris de com ha fet una joguina, com ha pensat l'altra, què hi ha darrera de cadascuna de les seves creacions... perquè ell és sincer i molt honest amb aquestes joguines que l'envolten, i especifica quines són d'arrel tradicional i aquelles altres que han sortit de la consulta de llibres i, encara, aquelles altres que ha inventat ell mateix.

Així anem repassant una a una pràcticament totes les joguines que té exposades a l'habitació de la planta baixa de la maison, un espai reduït, realment ben petit, però en el qual hi podries passar tot un dia tocant, jugant, fent sonar, apreciant cadascun dels detalls amb què estan decorades les joguines o analitzant els mecanismes que fan possible el moviment de moltes d'elles.    

I si a més tens la sort de poder escoltar les explicacions del Daniel pensaràs que fer del joc un somni viu és possible!   

La Maison du Jouet Rustique est une expérience amusante à ne pas manquer. Daniel Descomps, avec sa collection de jouets de la nature, présente un monde créatif fantastique et imaginatif.

Merci pour vos explications, votre énergie et votre enthousiasme, Daniel!

Trobareu més informació sobre Daniel Descomps en aquest enllaç.

Daniel Descomps i les seves joguines rústiques

Jouets rustiques (1992), el primer llibre que vaig conèixer de Daniel Descomps, el vaig descobrir causalment el 1993 a la botiga Nature de les Halles, a París. Va ser una feliç descoberta i un camí iniciàtic cap a la cerca i recollida d'informació de les joguines artesanals.
Aquella troballa va fer que en posteriors viatges tingués interès en cercar més publicacions d'aquest occità de Pujols, i sortosament, en vaig seguir trobant. Van seguir Jouets d'autrefois (1994) i Jouets de toujours (1997), tots ells editats per Ostal del libre de l’Institut d’Estudis Occitans, Orlhac. I encara un altre, Construire des jouets et des objets (Hachette Éducation), més teòric i menys visual.

Les tres primeres publicacions, en format fitxa i amb bona enquadernació, presenten una amplíssima varietat de joguines fetes artesanalment amb materials de la natura (canyes, llabors, nous, plomes, fulles de tota mena...). Esdevenen manuals fantàstics per a somniar en un món quasi perdut i en perill d'oblidar-se, i alhora una eina preciosa per a tots als qui ens agrada construir petites joguines o inventar-ne de noves.

En el marc de les Jornades Jocs en la Història (Figueres, 14 i 15 maig) el vaig poder conèixer i vaig gaudir amb el seu petit taller de construcció de joguines així com observant una gran quantitat de petites joguines que va exhibir.

Em va semblar reconèixer dos Descomps: per una part el més espontani, capaç de fer una petita joguineta amb una simple palla, sencilla, sense gaires complicacions i amb poques eines -aquelles joguines que es feien els nens abans-. Per altra banda trobem un Descomps artista i molt artesà, creatiu, que utilitza més eines i recursos i és capaç d'inventar o crear qualsevol joguina que se li passi pel cap -es tracta de joguines molt sofisticades, la majoria amb moviment, i que òbviament no estaven a l'abast de l'artesanat infantil-. Tot i que a mi m'agrada més el primer, l'obra del més senzill i simple, cal destacar l'ingent feinada que ha fet aquest professor de llengua castellana que s'ha passat mitja vida jugant, cercant jocs i construint-ne.

Podeu trobar més informació sobre Daniel Descomps clicant sobre el titular d'aquesta entrada.