Aquest és un bloc juganer.
Vol ser una eina que t'ajudi a trobar informació sobre el món dels jocs i les joguines. Un recurs senzill que t'apropi als records d'infantesa i que t'inviti a exclamar: Que carai! I per què no segueixo jugant?
Que tinguis bon joc!
Territorio Artlanza, situat al petit poble burgalès de Quintanilla del Agua, s'aixeca "l'escultura més gran del món" en paraules del seu autor, Félix Yáñez. En el vídeo promocional d'aquest mal anomenat "poblado medieval" en Fèlix ens explica que en un moment donat en que les fires d'artesania deixen de ser rentables decideix iniciar la construcció d'aquesta "escultura". Bé, deixem-nos d'històries! la veritat és que, com dèia, no es pot titllar de "poblado medieval" una escenografia formada per un conjunt de cases amb un cert aire medieval que conviuen amb l'escola del poble -amb material dels anys quaranta-, una barberia, un bar dels anys cinquanta, una merceria... L'únic que dóna un aire medieval és el decadent estat en què es troben els objectes que es mostren, plens de pols i telaranys, escampats sense gaire gràcia per aquí i per allà.
Ens quedem, però, amb una de les places que ambientaria un poble del segle XIX on trobem, al bell mig, l'espai on es podria desenvolupar una partida de bolos.
Llàstima, però, que fins i tot les boles del joc estan destrossades i a prou feines es poden agafar!!!
El Museu etnogràfic de Lleó, al poble de Mansilla de las Mulas, bé mereix una visita pausada i atenta. A diferència d'alguns museus etnogràfics on els objectes no estan referenciats, es troben amuntegats i omplint les estanteries o aparadors, aquí trobem un museu ben rumiat, amb un discurs museogràfic i expositiu molt coherent i, sobretot, ben presentat i amb la documentació i informació mínima necessàries.
El museu ocupa els espais d'un antic convent desamortitzat. A planta baixa i al primer pis es mostren, bàsicament, els espais tradicionals on es desenvolupava la vida -llar- i els oficis. Com a ben curiós trobem l'ofici de cerer, que fins no fa gaires dècades tenia força feina fent els ex-vots que després s'oferien als sants i santes i es veien penjats a totes les ermites i esglésies.
Al tercer pis és on trobem tot allò referent a la part més lúdica de l'activitat humana, els jocs, balls, esports i festes. La part relacionada amb els jocs i esports tradicionals i populars és força variada i mostra jocs de llançament com ara diferents modalitats de birles, tanguilla, calva, llave... jocs de pastors com ara el llançament de gaiata, jocs infantils...
Es dóna la casualitat que la façana de l'antic convent fou, durant molt temps, espai de joc utilitzat com a frontó. A la recepció del museu hi ha un parell de fotografies on es veu clarament aquest espai.
Podeu veure una part d'aquest jocs en aquest video.
A l'Institut de Flix han dedicat dues sessions d'educació física a conèixer i practicar diversos jocs de llançament procedents d'altres comunitats i països del món. En aquesta ocasió han treballat el Bolo Vaqueiro -esport tradicional asturià-, el bolo cantabro -de Cantàbria-, el molkky -d'origen finlandès-, el kubb -originari de Suècia-, el truc o petanca de cubs -que es practica a Vinaioli di Castellinaldo-.
D'entre tots el bolo vaqueiro potser és el més espectacular pel so que produeix la bola en colpejar contra els petits bolos, la distància que agafen, la combinació d'habilitat, força i punteria...
També és curiós la quantitat de petits bolos que es col·loquen i que s'han de colpejar el més lluny possible. Els vídeos mostren una mica l'activitat feta al pati:
Al vídeo, produït pels amics de la Asociación Bolo Vaqueiro de Cangas del Narcea el 2007, es poden veure les característiques del joc, l'espai i materials de joc i la manera de puntuar.
Val a dir que aquesta mateixa associació ha promogut l'edició de dos llibrets que expliquen el joc. D'una banda el Reglamento de juego y competición Bolo Vaqueiro de Asturias, i d'altra, El bolu vaqueiru. Cultura ya tradición d'un pueblu amb textos de Carlos Suari,
que esdevé un manual molt pràctic per a conèixer aquest joc tradicional, saber on es troben boleres, la varietat de materials...
El joc del KUBB també té molt d'èxit entre l'alumnat segurament, degut, al desconeixement. És un joc originari d'Escandinàvia i molt popular a la zona però que aquí ara comença a conèixer-se.
I també curiós troben el joc del molkky, sobretot pel sistema de puntuació que té i l'habilitat i punteria que s'ha de tenir per a poder guanyar. Es pot estar perdent quasi tota la partida i al final, segons com cauen les peces, amb un cop de sort tot canvia.
Per últim a la petanca amb cubs hi influeix més la sort que no pas l'habilitat del jugador donat que difícilment pot calcular com caurà el cub de fusta. És aquest factor que fa que a alguns alumnes també els encanti jugar a aquest joc.
