dimarts, 30 d’agost del 2011

Nova tendència en papiroflèxia


L'empresa Magnote porta uns anys obrint noves vies d'experimentació dins l'extens món de la papiroflèxia. Una proposta novedosa és la que presenta i recrea diversos personatges i objectes fets a partir de senzills cilindres de paper. 
A les acaballes de l'estiu és una bona idea fer aquest tipus de taller amb els nens i nenes, a casa. Sols cal tenir algun diari o revista, unes tisores, una foradadora (màquina de fer forats) i, això sí, una miqueteta de creativitat.

II Festa de la jota de la Ribera d'Ebre

El proper dissabte 10 de setembre, i com a preludi de la Diada,  tindrà lloc la 2a Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre que, en aquesta edició es durà terme a Flix, a la plaça del Mercat.


En aquesta segona edició, són dos els municipis que s’han sumat a la Festa recuperant la jota del seu poble: Garcia i Vinebre. Per tant, actualment, són 8 els municipis riberencs que la ballen davant dels 6 de l’any passat.
Com en l’anterior edició, la 2a Festa de la Jota s’ha organitzat conjuntament entre entitats de cada municipi: Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila; Associació Cultural Lo Llaüt, Associació de Dones de Miravet, Grup Cultural Rasquerà, Grup de jotes de Garcia, Grup de jotes de Flix, Grup de jotes de Riba-roja d’Ebre, Grup de jotes de Vinebre i també conjuntament amb el Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre i el Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre.
S’ha comptat amb el suport de tots els ajuntaments de la comarca dels municipis que ballen la jota: Ajuntament d’Ascó, Ajuntament de Benissanet, Ajuntament de Flix, Ajuntament de Garcia, Ajuntament de Miravet, Ajuntament de Rasquera, Ajuntament de Riba-roja d’Ebre, Ajuntament de Vinebre, així com de l’Antena del Coneixement de la URV, la Delegació del Govern a les Terres de l’Ebre, l’Institut Ramon Muntaner i Tallers per la Festa.
La 2a Festa de la Jota  començarà a les 17.30, i s’allargarà fins a la nit.
El programa és el següent:
  • 17.30 h: Inauguració de la Festa a càrrec d’autoritats i de membres de Saragatona, grup de jotes de les Terres de l’Ebre que han treballat en la recuperació de la jota a la nostra comarca.
  • 18.00 h: Taller de jotes. Taller obert a tothom que vulgui aprendre a ballar jotes de la comarca.
  • 19.30 h: Festa de la Jota de la Ribera d’Ebre.
  • 21.00 h: Sopar popular (compra dels tiquets,  a l’Ajuntament de Flix).
  • 22.30 h: Espectacle amb el grup de jotes Saragatona, a la Pista de la Unió Social.
En motiu de la 2a Festa de la Jota s’inaugurarà també una exposició de fotografies antigues de gent ballant la jota a Flix, Vinebre i Ascó -en aquesta mostra hi ha participat la presidenta de Lo Llaüt Aurora Serrano-. L’exposició es podrà veure a la plaça del Mercat.

divendres, 26 d’agost del 2011

Carreres pedestres a Vinebre

La petita població de Vinebre celebra aquests dies la seva festa major. Una de les activitats tradicionals que s'ha programat durant dècades és la carrera pedestre en la qual hi participen des dels més petits fins als més grans del poble -i d'altres corredors vinguts de fora-.
Us adjunto algunes imatges de les dues curses que es van dur a terme ahir al migdia amb els tradicionals premis. 


La Banda de Música d'Ascó encapçala comitiva que es concentrarà a la plaça per donar la sortida als corredors. La Banda té un paper important donat que amb la seva música anuncia l'inici de la cursa i el moment de l'arribada.


Sortida de la cursa dels més joves.


Un moment de la cursa dels grans. Els veïns des de les voreres segueixen amb atenció l'evolució d'aquests corredors. 


Premis per als guanyadors infantils.


Tradicionals premis per als guanyadors locals.

dijous, 25 d’agost del 2011

La festa del riu: recuperació o punt de partida


El divendres 19 d’agost i dins del programa d’actes de la festa major d’Ascó 2011 va tenir lloc la Festa al riu, organitzada pel Club Nàutic Ascó amb la col·laboració i suport del Club Nàutic Flix.

Antecedents

 
(...) Cap als vols de mig matí
festejant als Sants Patrons,
solemnes misses cantades,
motets en les Processons;
cridòria en les curses
de forca, ciclista, a peu...
en la plaça de l'Església
la sardana i jota arreu
succeint-se s'agermanen,
infantils i variats jocs;
i com a final de festes
magnífic castell de focs. (...)
Els versos de Carmel Biarnés apareguts al pregó de festa Major de 1951 ens donen pistes dels jocs que ara fa més de mig segle gaudien els asconencs durant les festes majors. Fa referència particularment a les curses pedestres, ciclistes i a les de la forca -en aquest moment fetes dalt d’animals que més endavant van ser substituïts per motocicletes i bicicletes-. Ens parla també de jocs infantils (cucanyes) però no assenyala activitats al riu. Això ens fa dubtar sobre quin deuria ser el paper real de les activitats lúdiques al riu al poble d’Ascó.
Consultats nombrosos programes de festa del nostre poble resulta difícil trobar referències a jocs, proves o concursos al riu. La més antiga és també de Carmel qui a l’article Examen a la Festa Major, aparegut a La Voz de Flix -núm. 5 (p. 14-15) 15 d’agost de 1974- assenyala:

Abans quan es celebrava la Festa Major per Sant Miquel el 29 de setembre, al riu es feia molta cosa: soltada de patos, pal ensabonat, natació... I ara que es celebren en ple estiu i al fort de el calor, res de res. El primer dia de festes després de la Missa i Processó no hi ha res de res, bé prou podia haver-se fet quelcom al riu...
En un altre article publicat al programa de la festa major de 1990 titulat Reculls de la nostra festa major s’assegura que l’any 1952, el segon dia de la festa, es va fer una cursa de rucs a la carretera, amb l’albardó al revés, i a l’últim dia festa aquàtica amb el pal ensabonat, proves de natació i cursa de l’ànec.
Si bé no he pogut confrontar aquesta informació, a jutjar pels comentaris dels veïns més grans amb qui he parlat que diuen tenir un record molt difuminat d’aquestes activitats, i a partir dels programes de festa consultats on no apareix cap referència a pràctiques lúdiques al riu –els més antics corresponen a 1940 i 1946-, per tot plegat  hauríem de parlar amb cautela de tradició i, en qualsevol cas, parlaríem d’una pràctica no gaire usual o poc tradicional dins el marc de la nostra festa almenys en posterioritat al conflicte del trenta sis.
A partir d’aleshores les úniques referències les trobem en alguns programes de principis dels vuitanta. Justament l’any 1984 es va organitzar el “rescat del Riu Ebre per a la Festa Major amb la celebració d’espectaculars curses de piragües de totes les modalitats amb participació de clubs de tota Catalunya”. L’any 1985 va continuar amb la Gran festa del Riu, organitzada pel Club Nàutic, amb travessa del riu, piragües i llançament d’ànecs, i es va acabar aquest tipus d’activitats el 1986 on, a més, es va organitzar un  concurs d’enginys per baixar el riu.
La recerca fotogràfica també ha resultat infructuosa. No hem pogut localitzar fotografies antigues d’aquests tipus de jocs al riu i solament hem trobat quatre imatges dels anys vuitanta on sembla que es du a terme la travessa del riu nedant.

En els darrers anys les úniques activitats esportives i lúdiques que ha viscut Ascó de cara al riu han estat relacionades amb la pesca i, des del 2001, amb les baixades de muletes i pontones organitzades pel Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre en el marc de la festa de l’Onze de Setembre.

2011 recuperació o punt de partida. Desenvolupament de la Festa al riu

La primera prova va iniciar-se passades les sis de la tarda. Les protagonistes van ser les pontones o muletes de Flix i Móra que van fer una primera mànega classificatòria tant en categoria masculina com femenina. La sortida es va fer a l’alçada del pont i les embarcacions van baixar fins a fer la ciavoga a dues boies situades pocs metres abans de la illeta de davant la capelleta del Carme. De tornada, remuntant el riu, es va situar l’arribada al pas de barca.  

A continuació va ser el torn del pal ensabonat. La llarga filera de joves disposats a passar per damunt del pal va permetre veure nombroses caigudes que van fer esclafir de riure la gernació que s’havia convocat al marge dret de l’Ebre. Finalment els cinc premis se’ls van endur els experimentats joves flixancos que lliscant damunt el pal no van tenir rivals –val a dir que sol hi va participar una noia, l’asconenca Laia Hernández a qui felicitem!-.





Tot seguit va tocar el torn a les eliminatòries de piragua. Els concursants, que sortien una mica més amunt de l’actual embarcador, remaven a favor de la corrent fins a pocs metres abans d’arribar a la illeta, a l’alçada de l’antic molí fariner, on envoltaven una boia i remuntaven a contracorrent fins arribar a l’alçada de l’antic pas de barca, a pocs metres de l’embarcador.





A aquestes eliminatòries va seguir la cursa de natació. Hi va participar una quinzena llarga de nadadors que van baixar seguint la corrent del riu un centenar de metres. 


Aquesta prova va donar pas a les finals de les curses de piragües i pontones.





Com a cloenda de la festa al riu es van llençar, des de dues petites embarcacions, melons i síndries que per la corrent de l’Ebre els nostres joves van tenir feina en agafar.





Penso que va ser un encert programar aquesta activitat. Va estar molt ben organitzada, lligant molt bé les diferents proves per tal que el públic no es cansés i fossin realment amenes i divertides. És d’aquelles festes que voldríem es consolidés en el futur, i qui sap si això permetria no sols arranjar i millorar la façana fluvial d’Ascó sinó també potenciar activitats esportives a la vora de l’Ebre.


dimecres, 24 d’agost del 2011

Un rodeo, l'esperit americà de la festa


El 30 de juliol passat vaig tenir ocasió de gaudir de l'autèntic esperit festiu americà visitant la California Mid-State Fair a Paso Robles (a tocar de San Luís Obispo, al sud de Sant Francisco).
En principi la fira no sembla tenir cap ingredient diferent a qualsevol mostra de bestiar o fira multisectorial de casa nostra. Arreu hi trobem les clàssiques atraccions -res de l'altre món: nòries, martells, cotxets...-, paradetes de venda de tot tipus de productes (minerals, cinturons, productes naturals...) i llocs de menjar (això sí, hot dog's i panís a dojo!).



Però en la indumentària dels visitants i en l'escenografia es respira aquell ambient típicament i tòpicament americà: homes i dones i nens i nenes de totes les edats porten encastats barrets i botes de cowboy, i miris on miris veus les barres i estrelles de la bandera.
De cop aquestes imatges, que no passen en absolut desapercebudes, prenen tot el sentit quan accedim al recinte preparat per a acollir el rodeo. L’espai, allargat i semblant a un petit camp de futbol, és envoltat de graderies que s’omplen de cowboys que beuen Coca-cola i mengen palometes. Tot és a punt per a començar però, com a tot bon show americà li cal la màgia o la guspira de sorpresa. De cop i volta i com un efecte ressort, unes paraules per a mi incomprensibles que surten per la megafonia del recinte provoquen que els espectadors alcin la mirada al cel. Des d’una avioneta salta un paracaigudista que porta lligada al peu una enorme bandera americana –diria que fa més de 15 m de llargada-.


La gent comença a aplaudir i a cridar com embogida, els “oh! My god!” s’escolten per tot el voltant. El paracaigudista –no sé com s’ho fa- aterra al centre del recinte i ràpidament una vintena de soldats s’hi acosta per sostenir la bandera i impedir que toqui el terra. Les barres i estrelles s’escolta per megafonia i llavors tothom s’aixeca i mà al pit canta la lletra de l’himne nacional.


Acabat l’himne és l’èxtasi! Crits, xiulets, cridòria, aplaudiments i, ara sí, s’obren de sobte les portes dels tancats i comença el rodeo!
Ignorant de mi, pensava que un rodeo consistia solament en muntar dalt d’un cavall o d’un bou més o menys salvatge, desbocat, i intentar mantenir-se damunt el màxim temps possible. Doncs bé, l’espectacle té aquestes i moltes altres proves:
  • Aguantar-se el màxim temps possible damunt el cavall.

  • Aguantar-se el màxim temps possible damunt un bou.
  • En grups de tres cowboys aconseguir pujar el més aviat possible dalt d’un cavall desbocat.
  • En grups de tres cowboys aconseguir separar tres vedelles d’entre una quinzena (cada vedella té un número diferent que és el que el jurat indica que s’ha de separar).

  • Carrera de velocitat fent un recorregut entre tres pilons (es disposa d’una gravadora de vídeo per controlar la velocitat).
  • Separar una vedella de la resta del grup, cap llaçar-la des de dalt del cavall pel cap i les potes fent-la caure a terra, lligar-li les potes i simular que la marquen amb un ferro.
 
  • Perseguir una vedella, cap llaçar-la des de dalt del cavall i, amb l’ajut d’un altre cowboy i des de terra fer-la caure i lligar-li les potes.   

L’espectacle, competició, exhibició –digueu-li com vulgueu- és realment sorprenent i espectacular. Algunes proves tenen una estètica i bellesa certament fantàstica, com ara les de velocitat o la separació dels animals de la resta del grup. D’altres tenen molt d’encant doncs posen a prova la resistència i l’habilitat dels genets. Sols la prova en que lliguen la vedella per cap i peus provoca una certa sensació de rebuig en veure l’animal estirat per un costat i altre, i és aleshores que reflexiono que no es tracta més que del manteniment d’un exercici o pràctica tradicional, sorgida del món laboral, que avui encara es du a terme en determinats indrets i que en d’altres s’ha substituït per altres mètodes. Finalment -i com no podia ser d’altra manera- s’acaba l’espectacle amb una desfilada dels genets participants sostenint diferents banderes dels indrets de procedència.
A la sortida i a tocar del recinte he de trobar una darrera i impressionant sorpresa. Es tracta del mutton bustin. A mig camí entre atracció de fira i taller d’iniciació pels petits al món del rodeo, el mutton bustin és un espai reduït que imita el recinte del rodeo (graderia, tanques publicitàries, tancats pels animals, boxes pels genets...).


Aquí, però, l’espectacle està reservat per als nens i nenes de 3 a 6 anys, d’un pes determinat i que tinguin l’autorització dels pares per a muntar damunt d’ovelles! No sabria definir la sensació que em provoca l’espectacle, tanmateix no deixa indiferent. I si no em poso en la pell de l’ovella diria que esdevé una magnífica escola per als futurs genets del rodeo!


Podeu veure un vídeo del mutton bustin celebrat el dissabte 30 de juliol a Paso Robles, i en aquest altre vídeo us fareu una idea d'alguns valors que vol transmetre aquest tipus de prova.

dimarts, 23 d’agost del 2011

Un correbous particular!

Ahir vaig al·lucinar quan per rtve van donar la notícia i les imatges d'un "encierro" diferent. A la localitat madrilenya de Mataelpino s'han inventat una nova pràctica lúdica en substitució del tradicional correbous. Aquesta és la notícia que he pogut trobar a La Vanguardia:

Mataelpino cambia el toro por una bola gigante en el encierro de sus fiestas
El pueblo madrileño suelta la esferade tres metros de diámetro que "corre" detrás de los mozos
Vida| 19/08/2011 - 16:48h
Madrid, (EFE).- Mataelpino celebra sus fiestas patronales con el "Boloencierro" una iniciativa reciente en la que el toro es sustituido por una bola de material sintético de tres metros de diámetro que "corre" detrás de los mozos participantes.
La época estival es la elegida por los municipios de la Comunidad de Madrid para celebrar la mayoría de sus fiestas Patronales, como es el caso de Mataelpino, que celebra las suyas en honor a San Bartolomé desde este viernes hasta el 24 de agosto.
Mataelpino es una localidad perteneciente al municipio de El Boalo, a los pies de la Sierra de Guadarrama, con poco más de 1.600 habitantes y 40 kilómetros cuadrados, que se sitúa a 55 km de la ciudad de Madrid y que además se encuentra a 1.120 metros de altura.
El "Boloencierro" celebra este año su segunda edición y fue idea de un vecino del pueblo, según un miembro de la comisión de fiestas de la localidad, Juan Manuel, quien además ha dicho que esta actividad se realizará mañana sábado a las 10 de la mañana y se repetirá el domingo a la misma hora.
Entre otras actividades que componen las fiestas de Mataelpino, destaca el chupinazo, la fiesta de la espuma, la paella popular, un espectáculo de flamenco y bailes al aire libre
.

A jutjar per les imatges que podeu veure en aquest vídeo no sé si aquesta iniciativa tindrà massa èxit i passarà a formar part del paisatge lúdic dels "mataelpinencs", tanmateix no podem negar que amb una mica d'imaginació i creativitat es pot fer de tot!

dilluns, 22 d’agost del 2011

Les curses de muntanya a les classes de física

Aquest és un projecte cooperatiu endegat per Florenci Sales, professor de Física i Química de l’institut Sòl-de-Riu d’Alcanar, que pretén utilitzar les dades contingudes a les pàgines web del Circuit de Curses de Muntanya de les Terres de l’Ebre per a la realització d’exercicis dins del tema del Moviment de la matèria Física i Química de 4t ESO.

Objectius

  • Estudiar el tema del Moviment a partir d’exercicis i dades reals properes als alumnes.
  • Motivar als alumnes en l’aprenentatge de la Física amb la realització d’activitats cooperatives.
  • Fomentar la pràctica de l’esport entre l’alumnat.
  • Conèixer i respectar el medi natural dels pobles de les Terres de l’Ebre.
  • Aplicar les TIC a l’aprenentatge de Física.
Metodologia
Cada centre participant seria el “responsable” d’una de les curses (en principi el centre d’una localitat amb cursa doncs triaria aquella, els altres centres ho farien per proximitat o altres motius). A l’enllaç següent es poden veure totes les curses:


Un cop s’hagués celebrat una cursa, i emprant les dades recollides a la seva pàgina web, els alumnes del centre “responsable” prepararien exercicis de Moviment (càlcul velocitats, acceleracions, gràfics, etc.) sota el guiatge del seu professor/a.
A continuació, els alumnes de tots els altres centres intentarien resoldre aquests exercicis i, finalment, el centre responsable puntuaria els encerts.
El projecte repetiria el mateix procés després de cada cursa i utilitzaria llocs web diversos per tal de concentrar tota aquesta informació. Així, al llarg del curs s’anirien publicant els exercicis, els resultats del projecte i demés informacions útils.
El projecte va adreçat al professorat de Física i Química de 4t ESO de les TTEE, però es podria estendre a altres matèries: Tecnologia (GPS, Wikiloc), Educació Física (entrenament), Visual i Plàstica (cartells), Biologia i Geologia (vegetació, relleu), Socials (indrets històrics), etc.
Altres idees que podrien enriquir-lo serien: xerrades als centres a càrrec de corredors/es i organitzadors/es, realització de curses/marxes amb els alumnes, col·laboració dels alumnes en l’organització de les curses, videoconf./chats/fòrums entre els alumnes/professors dels diferents centres, etc.

Trobareu tota la informació sobre aquest interessant projecte en aquest enllaç.

diumenge, 21 d’agost del 2011

Corrides pedestres a Ascó


Organitzades pel Club Atletisme d'Ascó i en el marc de la festa major d'estiu ahir van tenir lloc a Ascó les tradicionals corrides pedestres. Com ja ve essent habitual en els darrers anys l'escenari del circuit va ser la Rambla on a partir de les 12, fent front a la forta calor, es van aplegar força seguidors d'aquesta competició.
Les proves, que van iniciar-se al migdia, no van acabar fins passades les dues desenvolupant-se amb normalitat en les diferents categories. Aquestes van ser: Cursa de 5 a 6 anys, Cursa de 7 a 8 anys, Cursa de 9 a 10 anys, Cursa de 11 a 12 anys, cursa de 13 a 15 anys i cursa de 16 a 17 anys -en totes aquestes categories, tant masculina com femenina, els tres primers atletes de cada corrida va rebre un trofeo, mentre que la resta de participants se'ls va donar un obsequi de participació.







A aquestes proves van continuar les corrides pedestres locals d'homes i de dones casats, amb premis de 75, 55 i 45 euros per als tres primers i de 30 euros fins al sisè en arribar a meta.

Finalment hi va haver la cursa oberta a partir de 18 anys, tant en categoria masculina com femenina, on hi va haver un gran nombre de participants vinguts de fora vila. Els premis per aquests van ser de 220 euros pel primer, 200 pel segon, 160 pel tercer, 140 pel quart, 120 pel cinquè i de 30 euros fins al quinzè. Val a dir que dins la mateixa cursa es van donar premis als quatre primers corredors locals de 80, 70, 60 i 40 euros respectivament.



Cal felicitar els corredors i corredores que van tenir el coratge de participar en aquestes corrides doncs, com deia, la calor va fer que els termòmetres marquessin més de 35 graus durant el desenvolupament d'aquestes. Des de fa molts anys molta és la gent que comenta que caldria canviar l'hora de les competicions per evitar aquestes temperatures elevades, o bé canviar el circuit recuperant recorreguts tradicionals pels carrers estrets i frescs de l'entramat urbà d'Ascó. Ambdós canvis potser animarien a una major participació dels veïns i veïnes del poble, en particular de joves que, al migdia, encara dormen després dels accessos de ball i festa del dia anterior.