Un rodeo, l'esperit americà de la festa

El 30 de juliol passat vaig tenir ocasió de gaudir de l'autèntic esperit festiu americà visitant la California Mid-State Fair a Paso Robles (a tocar de San Luís Obispo, al sud de Sant Francisco).

En principi la fira no sembla tenir cap ingredient diferent a qualsevol mostra de bestiar o fira multisectorial de casa nostra. Arreu hi trobem les clàssiques atraccions -res de l'altre món: nòries, martells, cotxets...-, paradetes de venda de tot tipus de productes (minerals, cinturons, productes naturals...) i llocs de menjar (això sí, hot dog's i panís a dojo!).

Però en la indumentària dels visitants i en l'escenografia es respira aquell ambient típicament i tòpicament americà: homes i dones i nens i nenes de totes les edats porten encastats barrets i botes de cowboy, i miris on miris veus les barres i estrelles de la bandera.

De cop aquestes imatges, que no passen en absolut desapercebudes, prenen tot el sentit quan accedim al recinte preparat per a acollir el rodeo. L’espai, allargat i semblant a un petit camp de futbol, és envoltat de graderies que s’omplen de cowboys que beuen Coca-cola i mengen palometes. Tot és a punt per a començar però, com a tot bon show americà li cal la màgia o la guspira de sorpresa. De cop i volta i com un efecte ressort, unes paraules per a mi incomprensibles que surten per la megafonia del recinte provoquen que els espectadors alcin la mirada al cel. Des d’una avioneta salta un paracaigudista que porta lligada al peu una enorme bandera americana –diria que fa més de 15 m de llargada-.

La gent comença a aplaudir i a cridar com embogida, els “oh! My god!” s’escolten per tot el voltant. El paracaigudista –no sé com s’ho fa- aterra al centre del recinte i ràpidament una vintena de soldats s’hi acosta per sostenir la bandera i impedir que toqui el terra. Les barres i estrelles s’escolta per megafonia i llavors tothom s’aixeca i mà al pit canta la lletra de l’himne nacional.

Acabat l’himne és l’èxtasi! Crits, xiulets, cridòria, aplaudiments i, ara sí, s’obren de sobte les portes dels tancats i comença el rodeo!

Ignorant de mi, pensava que un rodeo consistia solament en muntar dalt d’un cavall o d’un bou més o menys salvatge, desbocat, i intentar mantenir-se damunt el màxim temps possible. Doncs bé, l’espectacle té aquestes i moltes altres proves:

• Aguantar-se el màxim temps possible damunt el cavall.

• Aguantar-se el màxim temps possible damunt un bou.
• En grups de tres cowboys aconseguir pujar el més aviat possible dalt d’un cavall desbocat.
• En grups de tres cowboys aconseguir separar tres vedelles d’entre una quinzena (cada vedella té un número diferent que és el que el jurat indica que s’ha de separar).

• Carrera de velocitat fent un recorregut entre tres pilons (es disposa d’una gravadora de vídeo per controlar la velocitat).

• Separar una vedella de la resta del grup, cap llaçar-la des de dalt del cavall pel cap i les potes fent-la caure a terra, lligar-li les potes i simular que la marquen amb un ferro.

 

• Perseguir una vedella, cap llaçar-la des de dalt del cavall i, amb l’ajut d’un altre cowboy i des de terra fer-la caure i lligar-li les potes.   

L’espectacle, competició, exhibició –digueu-li com vulgueu- és realment sorprenent i espectacular. Algunes proves tenen una estètica i bellesa certament fantàstica, com ara les de velocitat o la separació dels animals de la resta del grup. D’altres tenen molt d’encant doncs posen a prova la resistència i l’habilitat dels genets. Sols la prova en que lliguen la vedella per cap i peus provoca una certa sensació de rebuig en veure l’animal estirat per un costat i altre, i és aleshores que reflexiono que no es tracta més que del manteniment d’un exercici o pràctica tradicional, sorgida del món laboral, que avui encara es du a terme en determinats indrets i que en d’altres s’ha substituït per altres mètodes. Finalment -i com no podia ser d’altra manera- s’acaba l’espectacle amb una desfilada dels genets participants sostenint diferents banderes dels indrets de procedència.

A la sortida i a tocar del recinte he de trobar una darrera i impressionant sorpresa. Es tracta del mutton bustin. A mig camí entre atracció de fira i taller d’iniciació pels petits al món del rodeo, el mutton bustin és un espai reduït que imita el recinte del rodeo (graderia, tanques publicitàries, tancats pels animals, boxes pels genets...).

Aquí, però, l’espectacle està reservat per als nens i nenes de 3 a 6 anys, d’un pes determinat i que tinguin l’autorització dels pares per a muntar damunt d’ovelles! No sabria definir la sensació que em provoca l’espectacle, tanmateix no deixa indiferent. I si no em poso en la pell de l’ovella diria que esdevé una magnífica escola per als futurs genets del rodeo!

Podeu veure un vídeo del mutton bustin celebrat el dissabte 30 de juliol a Paso Robles, i en aquest altre vídeo us fareu una idea d'alguns valors que vol transmetre aquest tipus de prova.