El bòlit, una aplicació pràctica

A continuació us presento una seqüència d'activitats que pot ajudar-vos per a introduir el joc del bòlit/bèlit a classe, i que vam presentar el passat 20 de maig a la trobada de coordinadors de primària del Pla Català de l'Esport a l'Escola celebrat a Sant Carles de la Ràpita.

EL BÒLIT. Aplicació pràctica

 

Biel Pubill Soler

Professor educació física institut de Flix

Breu introducció a l’origen del joc

El joc se’l coneix amb infinitat de noms (bòlit, bèlit, buli, duli, boli-dali, pic i pala...). Sabem que era jugat ja a l’antiga Roma doncs trobem cites de clàssics que en fan referència, com ara Plini. Tanmateix no és fins al segle XV que trobem les primeres imatges en gravats.

Una de les il·lustracions més reeixides és la que va fer Jacques Stella (1596-1657). Aquest gravador francès, que va treballar pels Mèdici a Florència i va ser acollit sota el mecenatge del Cardenal Richelieu, va fer una sèrie de gravats de jocs de l’època que va editar la seva neboda Claudine Bouzonnet, el 1657, amb el nom de Jeux et plaisirs de l’enfance i on apareix el dibuix d’un personatge jugant al bòlit.

El 1674 la impremta de Benet Macé de València, va utilitzar els gravats d’Stella per a confeccionar la primera auca de jocs coneguda a Espanya. És l’auca que porta el nom de Jochs d’Infanteça i que, posteriorment, degut al seu èxit es va reeditar diverses vegades (1725, 1735 i 1751). Aquesta auca és molt coneguda i és fàcil de consultar doncs Joan Amades, el 1947, la va recollir i en va fer una publicació amb el nom de l’Auca dels jocs de la mainada. A la vinyeta 38 d’aquesta auca apareixen dos nens jugant al bòlit, i a la publicació d’Amades hi ha un comentari al suposat origen màntic del joc, n’explica una modalitat i encara teoritza sobre l’origen del mot.

Materials:

Per a jugar al bòlit es necessita, en la seva modalitat més rústica, un totxo o pal de 30 a 40 cm de llargada o bé una pala de fusta, de les mateixes mides, com les que es feien servir abans per anar a rentar la roba als safareigs o al riu.
D’altra banda necessitem també un bòlit, que és l’objecte que es projecte. El bòlit és un bastonet de 10 a 15 cm de llargada i un gruix d’un parell de centímetres que té els dos extrems acabats en punta.

Com hi juguem?

Com podeu intuir l’objectiu del joc és picar amb la pala o totxo a un extrem qualsevol del bòlit que està damunt una superfície plana, de tal sort que el bòlit s’aixequi i un cop estigui en l’aire poder-lo tornar a colpejar per tal que vagi el més lluny possible.
Aquesta senzilla pràctica, però, no és l’única. Fixem-nos com descriu el joc Antoni Costes al seu llibre "Emborrapà", indicant com es jugava a Amposta:

Per saber qui començava a jugar, es plantava una pala a terra i des d'una certa distància cada jugador llançava el bèlit contra la pala. Qui la tocava, era qui començava a llançar. Aquest s'anomenava "rei".

El primer rei deixava el bèlit a terra i li pegava un cop de pala a la punta a fi d'aixecar-lo amb una trajectòria vertical, i quan estava en el punt més alt, li pegava un cop de pala ben fort per tal d'enviar-lo el més lluny possible, Si mentre el bèlit era a l'aire, la resta de gent aconseguia agafar-lo al vol, el rei era eliminat i l'empomador passava a ser rei. Si ningú agafava el bèlit, llavors qui anava darrera del rei - que havia estat abans empomador, agafava el bèlit i des d'on aquest havia caigut el tirava contra la pala que el rei prèviament havia plantat des del lloc del cop. Si la tocava, treia rei i passava ell a ser-ho; si no, es mantenia el mateix rei i aquest seguia jugant.

La jugada següent consistia en que el rei repetia l'operació de pegar cop al bèlit dues vegades més (evidentment, si aquest era agafat a l'aire, es treia rei).

A aquest joc es podia jugar per equips, sent el procediment igual, tret que l'equip que estava empomant passava a llançar un cop havia eliminat tots els jugadors de l'equip contrari. A més, en el joc d'equip, després que un jugador hagués fet els tres cops que li pertocaven sense que li empomessin el bèlit, cridava fort als jugadors la distància - a cop d'ull - a la qual havia enviat el bèlit des del punt inicial fins al final (la distància es diu pel número de palades). Un cop dita la distància, els empomadors diuen si estan d'acord o no. Si ho estan, se'ls suma als tiradors tants punts com pales han dit. Però si no hi estan d'acord, els empomadors acanien les pales, i si n'hi havia menys des les que havia dit, són els empomadors qui s'apunten tants punts com havien dit els llançadors; en canvi, si n'hi havia més de les dites, aleshores no se n'apunten cap.

D'aquest joc se'n deriven d'altres. Així, hi ha gent que sols jugava a veure qui arribava més lluny amb les tres palades. Altres jugaven a encertar amb el bèlit la pala del llançador després que aquest hagués tirat el primer cop i plantés la pala. És difícil esbrinar si el joc complex que hem explicat és un conglomerat de diferents maneres de jugar al bèlit, o bé aquests petits jocs són els desmembrament del joc central, doncs a la mateixa època es jugava igual als petits jocs com al complex.

Consells de seguretat

És evident que el joc del bòlit contempla un cert risc per als jugadors i també pels espectadors. És per això que sempre cal:

1. Seguir una progressió que asseguri el coneixement dels objectes. Fer exercicis picant amb la pala damunt el bòlit per calcular la força mínima i justa per tal que aquest s’elevi.
2. Seguir una progressió tècnica mínima:
1. Cal insistir en que el cap ha d’estar allunyat de la vertical on es troba el bòlit
2. El jugador que colpeja no ha d’estar agenollat. Ha d’estar flexionat, amb una cama més endavant que l’altra per assegurar una idònia mobilitat.
3. Marcar un protocol bàsic d’actuació:
1. Segons la modalitat de joc quan es va a colpejar, i tal com feien els nostres avis, es pot cridar ben fort: -Bòlit! i no fer l’acció fins que la resta de companys cridin: - Bèlit!
2. Mantenir una distància de seguretat mínima entre el qui colpeja i els qui esperen entomar el bòlit a l’aire.
3. Regular que cap jugada és bona si no fa l’efecte de paràbola i puja per damunt la cintura dels jugadors –aquesta senzilla norma permet evitar molts riscos i, alhora, fa que les diferents modalitats de joc esdevinguin més divertides i àgils doncs el bòlit en paràbola afavoreix que es pugui agafar més fàcilment-.
4. Facilitar senzilles caretes facials protectores, del tipus que utilitzen els soldadors, a la persona que colpeja -és relativament fàcil trobar-ne a ferreteries especialitzades-.

Seqüència d’aplicació pràctica
1.- Quants cops puc fer? Es tracta d’un exercici d’iniciació per entrar en contacte amb els materials (pala i bòlit). L’activitat consisteix en anar picant amb la pala el bòlit intentant fer el màxim de tocs possibles a l’aire.

2.- Aixequem el bòlit. Un altre exercici inicial per aprendre a colpejar adequadament el bòlit. Deixarem el bòlit pla a terra i, tenint en compte les normes de seguretat abans indicades, ensenyem a picar amb la pala a un dels extrem del bòlit a fi que s’aixequi.

S’ha de tenir present que si colpegem la punta de davant el bòlit tendeix a avançar cap endavant mentre que si ho fem a la darrera passa el contrari.

 3.- La ratlleta L’exercici ajuda a prendre contacte amb el material. Es tracta de tirar cadascú, ordenadament, el seu bòlit calculant la força que cal administrar per tal que s’acosti a una ratlla traçada al terra sense sobrepassar-la –també podem jugar a veure qui s’acosta més a una paret sense tocar-la-.

Aquest joc ens pot servir, després, per a establir l’ordre de joc en les diferents modalitats de bòlit.

4.- Passa la tanca! Aquest exercici permet agafar la tècnica de picar el bòlit cap dalt, donant-li l’efecte parabòlic que ens interessa i que pot evitar perill en algunes modalitats de joc.

Poseu una tanca d’atletisme, un matalàs en vertical, una xarxa de tennis o un simple cordill que obligui a qui colpeja el bòlit a haver-lo de superar caient al costat contrari.

5.- Qui envia el bòlit més lluny? El joc consisteix en una competició a veure qui és que envia el bòlit més lluny. Tracem una línia a terra damunt la qual es posaran tots els bòlits. Per ordre anirà colpejant cadascú el seu. Cada jugador/a tindrà 3 opcions. Un cop han tirat tots es va a recollir el bòlit i es comprova qui ha guanyat.

Es poden fer diferents tirades i es pot jugar tots contra tots, per grups, per parelles...
 

6.- Qui toca...? Cada participant té un bòlit. Previ a l’inici del joc s’acorda què o quin objecte s’ha de tocar amb el bòlit (p.e. una paperera, un arbre, un pal d’una porteria...).
S’estableix l’ordre de competició i s’inicia el joc. Els jugadors van tirant consecutivament el seu bòlit acostant-se al lloc acordat. Guanya qui primer aconsegueix tocar-lo.
A efectes pràctics és bo que en aquest joc hi participin pocs jugadors (4 o 5 pot ser un bon nombre), així s’evita esperar molt el torn, el joc és més àgil i no hi ha problemes d’ordre.
Si sols es disposa d’un bòlit es pot deixar, cada cop, una marca personal al lloc on va a parar (p.e. una pedra, o fer una marca amb guix...). Així mateix, si sols es disposa d’una pala es pot jugar igual, deixant-se-la d’uns als altres.

7.- Bòlit/golf! És una de les modalitats més divertides de jugar i que, per a fer-la més dinàmica, també convé que hi jugui un grup reduït de nois/es (4 o 5).

Amb guix dibuixem un cercle de, per exemple, un metre de diàmetre al mig de la pista o bé al terra. Cada jugador té un bòlit que deixa a dins d’aquest cercle. Seguint l’ordre establert, el jugador 1 colpeja el bòlit del jugador 2 el més lluny possible. El número 2 fa el mateix amb el 3. Així segueixen fins que el darrer, suposem que és el 5, colpeja al del jugador 1.

Un cop fet això serà el jugador 1 que, des d’on hagi anat a parar el seu bòlit, intentarà entrar-lo dins al cercle o, en el pitjor dels casos, aproximar-se. La dinàmica del joc continua així, sempre seguint l’ordre, fins que cada jugador aconsegueix entrar el seu bòlit dins el cercle.
En aquest joc hi intervé l’atzar –dependrà del lluny que sigui enviat cada bòlit-, i també de l’habilitat per acostar i colpejar en la justa mesura el bòlit per tal que entri al cercle.    

8.- Bòlit/beisbol. Es tracta d’una adaptació del joc del beisbol però jugant amb un bòlit. Fem tantes bases com considerem (dependrà de l’espai i del nombre de jugadors. L’equip que ataca comença colpejant el més lluny possible el bòlit, en aquest moment surt el jugador que a picat mentre els defensors van a buscar el bòlit i intenten passar-lo a un company dins d’una base.

Cal anar en compte doncs el joc suposa que s’agafi el bòlit amb les mans, és per tant convenient que es jugui amb guants.

9.- Bòlit riberenc. Tots els jocs anteriors tenen poc o gens risc doncs es juguen amb grups reduïts i seguint un ordre, sense que hi hagi mai algú davant de la zona de tirada. La modalitat bòlit riberenc pot presentar un cert risc i cal fer-lo sota la mirada atenta de l’adult que en tot moment vetllarà per la seguretat dels participants i observadors i insistirà, sobretot, en estar atens al joc.

S’enfronten dos equips d’igual nombre de jugadors (de 8 a 12 per equip pot estar bé). El terreny de joc pot ser un camp de futbol, per exemple. L’objectiu del joc és aconseguir creuar el camp sense que l’equip contrari agafi el bòlit a l’aire.
Un dels dos equips comença colpejant des de la línia de fons del camp. Els membres de l’equip contrari es dispersen pel camp col·locant-se en llocs que consideri que pot anar el bòlit quan sigui colpejat.

El primer jugador pica el bòlit. Si algun jugador contrari agafa el bòlit a l’aire el qui ha colpejat queda automàticament eliminat. Qui ha agafat el bòlit a l’aire i des del lloc on l’ha agafat el tirarà amb la mà intentant que toqui la pala del qui ha colpejat que s’haurà plantat, horitzontalment, al lloc d’inici. Si toca la pala es canvien automàticament els papers; si no la toca passa a colpejar el segon jugador del primer equip.

Cas que cap jugador de l’equip contrari agafi el bòlit a l’aire s’avança fins al lloc on ha caigut el bòlit i segueix tirant el següent jugador. Si l’equip atacant aconsegueix arribar al final del camp contrari i que el bòlit caigui a terra després de la línia de fons s’aconsegueix un punt. Aleshores es canvien els papers.
El joc continua d’aquesta manera. Es pot jugar a temps determinat o a veure qui aconsegueix més aviat un nombre de punts acordat.
Per tal que no hi hagi risc en el joc es pot demanar que els primers defensors estiguin a una distància no inferior a uns cinc metres, i que no serà vàlid cap tirada que no vagi per damunt la cintura dels jugadors i que, per tant, no faci paràbola.  

Com construir el material?

• Bòlit: La fusta ideal per a fer el bòlit és, per la seva duresa, la d’oliver o la d’alzina –la de pi, tot i que és més fàcil de treballar, es trenca amb facilitat-. Sols cal agafar una branca d’aquests arbres i serrar un totxet de 10 a 15 cm. Per a fer punta als extrems en tindrem prou amb una bona navalla afilada.
• La pala: Els informants ens diuen que abans, quan les pales de rentar la roba es feien malbé o s’envellien, les reutilitzaven els xiquets per a jugar. Avui resulta car comprar aquest tipus d’objecte i per a fer les pales o bé serrem una branca d’olivera de 30 a 40 cm i d’un gruix de 4 o 5 cm; o bé ens en construïm reutilitzant la fusta dels palets de càrrega. En aquest cas és fàcil que sols haguem de serrar una mica la fusta donant-li la forma del mànec, ja que l’amplada és prou bona per al joc –no oblideu, després, passar el paper d’estrassa per evitar que quedi qualsevol estella-.   

Bibliografia i altres fonts de consulta

 

AMADES, Joan (1984). Auca dels jocs de la mainada – edició facsímil -. Ed. Alta Fulla, Barcelona.

COSTES, Antoni (1997). "Emborrapà". Jocs de carrer jugats a Amposta. Edita Ajuntament d'Amposta.
PUBILL, Biel (2010). Posem l’art en joc? Propostes per treballar els jocs populars i tradicionals a partir de la pintura i el gravat (p.51-57), dins a Comunicació educativa, núm. 23, Revista d’ensenyament de les Comarques Meridionals de Catalunya. Any XIX, URV, Tarragona.
STELLA, Jacques (1990). Juegos y pasatiempos de la infancia. Edita José J. de Olañeta, Mallorca.

• http://vadebelit.blogspot.com/ Pàgina molt interessant del grup Va de bèlit del barri de Sant Narcís de Girona. Hi trobareu moltes imatges, història del joc, modalitat que es practica i campionats que realitzen, a més d’imatges de vídeo.
• http://www.amposta.info/esportstradicionals/belit.htm En aquesta web hi trobem informació de la normativa referida als diferents jocs practicats en el Campionat Mundial d’Esports Tradicionals d’Amposta celebrats el 2004, entre aquests una modalitat de competició de bèlit entre equips.  
• http://bieljoc.blogspot.com Bloc personal on trobareu referències a activitats i experiències relacionades amb el món del joc tradicional, amb nombroses imatges.