Els jocs en temps dels moriscs

L'associació cultural Lo Llaüt va organitzar ahir la novena edició del Joc a joc pels carrers i places d'Ascó. Enguany, però, el programa ha presentat importants novetats. En aquesta ocasió, sense variar el format de la proposta –recorregut per l’entramat de la vila closa duent a terme jocs populars i tradicionals- s’ha optat per canviar els jocs tot contextualitzant-los en un moment històric concret: l’època morisca.

Aquest nou plantejament respon al suggeriment fet des de l’escola Sant Miquel de variar cada any els jocs a fi que els alumnes als quals va dirigit (cinquè i sisè de primària), es trobin cada curs jocs i entreteniments diferents. Així doncs, en les properes edicions, s’aniran combinant jocs populars d’Ascó del segle vint amb els jocs propis d’època morisca.

Ascó en època morisca...
Durant l’edat moderna, i entre els segles XVI i XVII, Ascó era un poble emmurallat perfectament protegit des de la zona de la Mola fins a cal Cavaller, seguint cap a la Placeta, el carrer del Trinquet i el Porxo de Pere Sans. A partir d’aquí el poble es tancava pujant cap al carrer Perill -nom que possiblement és degut a que era la part menys protegida de la vila-.
El 1610 el rei Felip II va signar l’ordre d’expulsió d’Espanya dels moriscs –persones descendents dels antics musulmans que l’any 711 havien arribat i ocupat la península i que, durant l’època medieval, van ser obligats a convertir-se al cristianisme-. En pobles de la Ribera d’Ebre com Ascó i Miravet aquesta expulsió va afectar entre un 80 i un 90 per cent de la població. Famílies senceres van ser obligades a abandonar les seves cases i a marxar riu avall, on serien embarcades a la costa dels Alfacs i transportades a zones del nord d’Àfrica.
Bona part de les cases, corralasses i patis interiors del poble van quedar abandonades. I els carrers i places van quedar silencioses, buides de nens i nenes jugant.
Ens preguntem quins jocs es van deixar de practicar?

A què jugaven els nens i les nenes d’Ascó a principis del s. XVII?

Primer que res hem de tenir clar que aleshores la infantesa era curta, en particular la dels fills dels pagesos que ajudaven a tothora i en allò que convingués a la família. A les ciutats, per exemple, les nenes a partir dels set anys i fins als catorze sovint entraven a treballar com a serventes fins que es casaven. Hi havia doncs poc temps per a jugar i les joguines escassejaven i, en qualsevol cas, eren manufacturades pels propis xiquets utilitzant materials de l’entorn.
Amb tot no us penseu que no hi haguessin jocs. Si fem cas al llibre Gargantua i Pantagruel, de François Rabelais (1483-1553), apareix un capítol dedicat exclusivament als jocs i n’apunta més de 200, entre ells els ossets o pidos, a les pedretes, a daus, a cartes, a les taules, a escacs i a dames, a cara o creu, a parells o senars, a caps i través, a l’oca, a tres en rengle o marro, al molí de nou, a l’alquerc, als ouets, al borinot, a la morra, al gat i a la rata, a la xarranca, a fer ranetes, a flendi i al palet, a la sabateta, a arri tatanet, a Uni dori teri, a Escarabat bum, bum!, a coll i bé, als disbarats, al cèrcol, a fet i amagar, a bitlles i a botxes, a la baldufa i a ballar la trompa, a les agulles, al bòlit, a nouetes i a boles, al brunzidor, a cavall fort i a la figuereta, a amagar esquenes i a la gepa, a la gallineta cega, al pontet, a peu coix i a les xanques, al molinet, a penyores, a Marieta amaga el cap!, a trinquet, als estels, a l’arnella, a llançar la barra, pedres, la javelina, el dard, el venable, tirar amb el canut, a l’arc i la ballesta, a espases, cavalls i molinets de fusta...
D’aquest llistat segur que coneixem molts jocs que han arribat fins als nostre dies, en canvi altres els desconeixem bé perquè no els diem amb aquests noms, bé perquè la llei els va prohibir i es van oblidar. Són moltes les prohibicions que han afectat a alguns jocs, per exemple al segle XIII les Corts van prohibir jugar amb daus, al tindaurell, al cabraboc i a les creueres. En canvi es permetia jugar als escacs i a les taules (backgammon), fer concursos de ballesta, practicar jocs de llançament o precisió com el flendi, les bitlles o la pilota. En general s’acceptaven els jocs intel·lectuals practicats pels nobles i es prohibien aquells on hi intervingués l’aposta, típics de les tavernes.

Mètode

En aquests darrers mesos hem consultat fonts bibliogràfiques diverses per documentar i deduir els jocs típics que practicaven els nens i les nenes ara fa quatre cents anys. A banda de la bibliografia hem analitzat iconografia diversa (murals, tapissos, quadres, gravats...) i ens hem desplaçat a alguns museus com el d’arqueologia de Reus i el de la Diòcesi de Lleida per a consultar, in situ, objectes lúdics localitzats en zones relativament properes a Ascó –així és com per exemple hem pogut observar i ressenyar, en aquest darrer museu, l’existència de peces d’escacs del s. XI propietat d’Arnau Mir de Tost.
Aquesta recerca ha pretès documentar jocs, joguines, diversions i entreteniments que formarien part del món lúdic de la població del llindar dels segles XVI/XVII, a molt tarda del 1610 quan es produí l’expulsió dels moriscs d’Ascó.
Som conscients que Ascó no disposa d’arxius antics i que la bibliografia directa relacionada amb aquesta temàtica és pràcticament inexistent. És per això que òbviament el què hem fet amb aquest treball ha estat generalitzar i proposar aquells jocs que d’una banda són més fàcils de dur a la pràctica en un context escolar, durant dues hores, i d’altra escollir els jocs dels quals en tenim més referència directa o constància, per proximitat, que es practicaven en zones properes a Ascó. Per posar un exemple clar: al claustre de la Seu Vella de Lleida hi ha gravats diversos jocs de tauler entre els quals distingim alguns alquercs –antecedent del joc de dames-. Per proximitat i datació hem proposat, doncs, entre les diferents estacions de joc, un taller de jocs de tauler on entre d’altres els nens i les nenes poden conèixer i practicar aquest joc.  

Estacions de joc i jocs

Com en altres edicions el Joc a joc es va iniciar a les 15:00 al pla de l’església, reunint-nos tots els alumnes de 5è i 6è de primària amb les mestres de l’escola i els alumnes de l’institut de Flix que fan de monitors.
Donat que eren 16 alumnes es van fer dos grups i es va proporcionar un plànol a cada grup per tal d’iniciar el seu recorregut pel casc antic de la població. Les diferents estacions de joc eren:

·         Antic Hospital: aquí els xiquets es trobaven amb una exposició de jocs de tauler d’arreu del món, construïts pels alumnes de 2n d’ESO de l’institut de Flix. Aprofitant el lloc i l’exposició s’ensenyaven els jocs de l’alquerc, les dames i l’assalt al castell templer.

·         Carrer Alta Castell: prop de l’edifici més emblemàtic de la població, les restes del castell templer, es practicaven les birles i fèiem punteria amb arcs construïts amb rama d’avellaner.

·         Carrer la Mola: en aquest lloc tan tranquil i amb fantàstiques vistes cap a les Illes i el Montsant vam fer els jocs de la trisella, les xanques, cèrcols, i diversos jocs amb boles i nous, com ara el de la teula, el tupi i la ratlleta.

·         Cal Cavaller: l’accés a l’entrada d’aquesta gran casa pairal va permetre que organitzéssim dos jocs de tauler més: el marro, pixo, cago! i el molí de nou.

Resultats

La valoració que en vam fer és del tot positiva. Un any més s’ha confirmat que aquesta activitat és molt esperada no sols pels xiquets i xiquetes de l’escola d’Ascó, sinó també pels més grans que ja han passat a l’institut i demanen amb insistència poder fer de monitors/es en els jocs –cal agrair-los la feina feta i felicitar-los per la seva participació-.

De nou, també, hem trobat total predisposició per part de l’ajuntament, en particular a través d’Angelines Gironès que va donar les màximes facilitats per poder dur a terme les activitats en edificis singulars com són l’antic Hospital i cal Cavaller. I també, gràcies al recolzament d’aquesta regidora de cultura vam poder editar un dossier de setze pàgines amb tots els jocs magníficament dissenyat per Òptim. El resultat és un petit catàleg de jocs que no es limita a donar-los a conèixer, sinó que compagina referències i descripcions històriques d’edificacions singulars d’Ascó amb fotografies de la riquesa patrimonial d’aquestes construccions, amb l’atracció que suposa veure imatges dels jocs proposats.

Hem creat doncs un producte extraordinari per a donar a conèixer la nostra població, la nostra història i el nostre patrimoni des d’una vessant totalment lúdica.
Us imagineu arribar a un poble i poder-lo conèixer fent un recorregut per carrers i places desfilant els jocs d’un moment històric concret? Podeu intuir el grau de motivació que pot tenir pels nens i nenes, tant en un àmbit familiar com escolar, el poder aprendre coses d’un poble mentre van practicant jocs pels indrets i edificis més representatius?
Pensem que aquest tipus de material, editat amb un format molt atractiu, no és sols un document de treball per a escolars sinó que passa a ser un dossier de propaganda i difusió turística de primer ordre que segur que serà molt sol·licitat a l’oficina de Turisme d’Ascó.