VI Encuentro Internacional de Juegos Tradicionales Ribera del Duero

Del 25 al 28 d'abril Aranda de Duero va acollir el VI Encuentro Internacional de Juegos Tradicionales Ribera del Duero, organitzat per l'associació cultural La Tanguilla d'aquella localitat.

Com és habitual la trobada també dedicava un espai a la reflexió academicista centrant la temàtica, en aquesta ocasió, al paper de la dona en el món del joc i esport tradicional. Així amb el lema "Mujer y bolos" es va organitzar un col·loqui internacional que va comptar amb representants de diversos països. La conferència inaugural, titulada Tempus ludendi, va anar a càrrec del Dr. José Luís Alonso, a la qual van seguir comunicacions de destacats especialistes en la matèria com ara el Dr. Ezzedinne Bouzid, Vicepresident de l'ITSGA i President de l'ATSJP d'Ariadna (Tunis); el Sr. Milivoj Pacenti, Vicepresident de l'AEJeST i President de Istarski Pljockarski Savez (Croàcia), Norverto Gonçalvez, President de l'Asociació de Jocs Tradicionals de Guarda, Dra. Sílvia Sedano, Vicerectora d'Estudiants de la Universitat Europea Miguel de Cervantes de Valladolid; Sr. Laghla Bouzid, del Centre d'Investigació i Estudis Saharauis de Guelmim-Oued Noun (Marroc).

De Catalunya cal destacar l'entranyable participació de Joan Farnós, President del Grup Cultural Rasquerà, que va exposar l'evolució i recuperació del joc de birles a Rasquera. 

Per la meva part, en nom de l'associació cultural Lo Llaüt, vaig poder presentar la comunicació Los deportes tradicionales en la comarca de la Ribera d'Ebre: el papel de la mujer en la qual es presenta un estudi centrat en els jocs, diversions i esports tradicionals presents en els programes de Festa Major de la nostra comarca.

Durant la tarda al Museu de la Tanguilla el Dr. Ezzedinne Bouzid i el director del MELGA, Ricardo Pérez, van dur a terme un taller de jocs de tauler i d'enginy.

 

La part més lúdica d'aquests dies va ser l'organització, el dissabte 27, d'un gran festival internacional de jocs tradicionals que va tenir lloc a la petita població de Gumiel de Izán, als espais que envolten las Bodegas Nuestra Señora del Río "Viña Cabrejas". El lloc va resultar ideal per a aquest festival de jocs donat que disposava d'amplis espais, de tota mena, per a distribuir i posar en pràctica els nombrosos jocs procedents de les delegacions de Portugal, Croàcia, França i diverses comunitats d'Espanya.

Catalunya hi va ser present amb les bitlles -van venir tiradors de Lleida, Castellvell del Camp, Reus, Hospitalet de l'Infant, Rasquera...-.

Hi va haver representació d'altres modalitats de bitlles -bolos- com els bolos ribereños i altres d'Aragó, alguns d'ells exclusivament femenins.

Els amics de l'associació de Jocs Tradicionals de Guarda van ser els que van portar més jocs fent una àmplia distribució d'aquests. N'hi havia de tota mena, de llançament, d'habilitat, d'agilitat, de tauler... 

Ara bé, de tots els jocs presentats per aquesta associació portuguesa destacaria la demostració de les carreres de canteretes -recordem que a la Ribera d'Ebre a principis de segle passat se n'havien organitzat en el marc de les festes majors de pobles com Riba-roja d'Ebre-:

I el curiós joc de passar-se les cantaretes que... com imaginareu, acaben sempre trencant-se!!!

No hi va faltar tampoc la representació francesa dels rouleurs de barriques que, al llarg de les jornades van fer diverses exhibicions de curses i habilitat amb aquestes.

De Croàcia els membres de Istarski Pljočkarski Savez van portar el seu particular joc de palet metàl·lic, de grans dimensions -un joc de la família de llançament que recorda moltes dinàmiques del joc de palet francès-. 

Entre les pràctiques curioses cal remarcar la presència d'un foner cartaginès!

Des de Galícia hi va haver diversa representació entre la que destaca la de l'associació xoga chave de Santiago de Compostela.

I els amics de l'Asociación Galega do Xogo Popular e Tradicional que van fer una exhibició realment sorprenent de fer girar la baldufa "més petita del món"!!!

Com a curiositat destaquem que entre els jocs de Portugal vam descobrir un joc molt similar a la nostra trisella. Aquest joc té unes dimensions semblants al nostre, és fet de fusta i, en comptes d'emprar una antiga eina del camp com era la trisella aquest és fet expressament. Consisteix en una mena de caixa foradada i a la qual s'hi llencen monedes. Depenent del lloc on caiguin aquestes es guanya una quantitat o altra de punts -ens diuen que, antigament, es guanyaven o perdien els diners jugats, com en el nostre joc-.

En el marc d'aquest gran festival de jocs es va exposar, també, una petita mostra de joguines tradicionals i instruments populars fets de canya, així com el llibre Quina canya! Joguinetes, que acaba d'aparèixer i que recull l'explicació de com crear fins a 60 joguines de canya. 

Com a curiositat destacar que el Sr. Laghla Bouzid, del Centre d'Investigació i Estudis Saharauis de Guelmim-Oued Noun (Marroc) es va sorprendre i interessar per les nines que hi havia a la mostra i que apareixen al llibre, i és que curiosament aquestes les vam aprendre d'unes noies berbers de l'Atles!  

El diumenge 28 la plaça Major d'Aranda i el Museu de Juegos Tradicionales van prendre el protagonisme. A plaça es van dur a terme jocs tradicionals per a grans i petits (trencar l'olla, xerranques, curses de cèrcols... 

Mentre que al Museu es van organitzar dos tallers, un a càrrec del Director del Museu del Juguete d'Albarracín, el Sr. Eustaquio Castellano, que va deixar grans i petits bocabadats ensenyant com fer soldadets de plom.

L'altre taller, de construcció de joguines i instruments de canya, el vam dur a terme Lo Llaüt.

Per acabar cal destacar dos activitats complementàries a les jornades, en primer lloc l'exposició que es va muntar a la Casa de Cultura de Aranda sobre Juegos tradicionales del mundo en la filatelia y la cartofilia, de la col·lecció de Carlos de la Villa.

I la segona proposta, una molt bona iniciativa de l'organització en promocionar i obrir les jornades a la població d'Aranda fent que els comerços locals exposessin jocs o elements de joc de birles als seus aparadors. Així, Aranda, es va convertir en un petit museu obert a l'ull atén dels vianants. Una excel·lent idea!