diumenge, 12 de maig de 2019

Sant Miquel de Vinebre: exemple d'ambient festiu comunitari

El so llunyà de la campana de la petita ermita de Sant Miquel ens assenyala el camí. De lluny ningú pot imaginar l'ambient que s'amaga entre els pins i els grans xiprers que es veuen al peu de la muntanya, al marge esquerra de l'Ebre. Quan estem damunt veiem un "caos" organitzat de cotxes. El que ens preguntem és qui ha sabut col·locar tanta quantitat de cotxes en un lloc tan petit? i com sortiran? qui haurà fet el puzle! 
Arribem a la placeta de l'ermita i el primer que hem de fer és protegir-nos dels raigs d'aigua d'alguna pistola o escopeta d'aigua que, en mans dels brivalls, mullen a tort i a dret! 

I també de les pilotes que hi ha per tot arreu! Quina tradició més curiosa aquesta de donar, a tots els que en vulguin, una pilota de plàstic!!! La plaça n'és plena!
I com en tota festa tothom hi té alguna cosa a fer: els músics ben parapetats a l'ombra de l'entrada de l'ermita tocant jotes, sardanes, algun passo-doble... mentre la gent xerra, balla, fa rogatives a la imatge de Sant Miquel, o davall els pins menja el típic esmorzar de conill a la cassola i truita de carxofa...
Mentre, la canalla, a la seva... corrent, jugant, amagant-se, perseguint-se... els jocs són donats.

I entre aquest escenari a l'aire lliure destaca, sempre al mateix lloc, una paradeta de firaire plena d'unes joguines que, diria, no varien en el temps -sols varien els materials amb què estan fetes-. Així hi veiem ben arrenglerades nines, escopetes i pistoles d'aigua, arcs i fletxes, timbals... diries que és la imatge de les "kermesse" tan ben pintades per Pieter Bruegel o David Teniers entre d'altres! 

Cap comentari:

Publica un comentari